Per ad eixos Romantics...

Fa ya un temps vaig rebre una invitacio per al 26 Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques que se celebrarà en l'Universitat de Valéncia del 6 al 11 de Setembre d'enguany.
Ni que dir que molts no han pogut accedir a fer la ponencia per rebre la dita invitacio el mateix dia en que se tancava la subscripcio. Suponc que seria un fet sense malicia fruit de moltes coincidencies desinteressades i sense anim de prescindir de ningu. Com que la Llengua Valenciana no tinga Seccio dins del Congres, per no ficar-se d'acort, segons cita textualment l'universitat, en quin es el nom que se deu de gastar (Catala-Valencià). O siga la primera llengua romanica en tindre un sigle d'Or, un segle ans que el frances, i dos que l'espanyol, no te cabuda en el Congres Internacional de Llingüistica, per que l'Universitat de Valencia, no sap si denominar Valencià o Catala a la nostra llengua. Eixa mateixa Universitat que fon la primera entitat que no va voler firmar les normes naixcudes pel consens del poble que foren les del Puig, i que per mig de Josep Guiaen eixos moments vicerrector de l'Universitat i encarregat de redactar els estatuts va tindre la poca vergonya de posar esta cita entre els seus articuls " Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d'aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomía, valencià.". El ¿per que?, perque com a membre del PSAM estava cabrejat per que els anteriors politics del seu propi partit i tot lo poble en general no acceptà la seua proposta d'unitat llingüistica i territorial de l'Estatut d'Elig. ¿No resulta gracios? La primera llengua romanica en grandea, de la que no soles van dependre catalans si no tambe castellans (Menendez Pidal) no te cabuda en el certamen de filologia Romanica per problemes politics naixcuts dins de la mateixa Universitat o importats des d'atra regio.

Pero lo mes gracios d'estes jornades es que la majoria dels ponents vinguts de diferents llocs del Mon son o pertanyen al IEC, i aixo es una sort per que aixina tindrem l'oportunitat de que mos expliquen als valencians moltes incoherencies que no comprenem.
Entre les mes importants podriem destacar la manipulacio de la nostra llengua per la seua part, seent com es el valencià una llengua independent i no tenint res que vore en la que ells representen. Per lo que podriem parlar d'un intent d'invasio llingüistica per part d'un Institut alie.Pero una incoherencia que trobem llamentable es el per que al nostre Regne i al seu Cap i Casal se li aplica un accent que no li pertany i que ademes no es el gastat pel poble valencià.
Per aixo voldria fer un chicotet estudi sobre els plantejaments a que se solen referir principalment tant el IEC com la seua sucursal valenciana AVLLc, creada pels politics.

Per començar, caldria referir que en la gramatica que va escriure Sanchis Guarner diu: Encara que la paraula València es pronuncia amb e tancada, convé escriure-la amb è i pot rimar amb les paraules cultes terminades en -ència. O siga, si el poble la pronuncia e, i l'ha escrit sempre aixina, i ademes sempre l'han rimat en les paraules acabades en -ència. Com en la frase Valencia es l'essència. Llavors ¿per que conve? soles trobe una resposta, per arrimar-mos al catala.

Tambe tenim un atre estudi sobre esta paraula, el que mos dona la sucursal del IEC en Valencia AVLLc: Presenta,sovint, la pronunciació amb e àtona. Però es recomana è per esser convengent en els altres territoris de parla comú. O siga, per que heu mana el IEC.

Pero es que si accedim al diccionari intern del IEC i escrivim Valencia mos apareixen dos paraules

1. Valencià:
   1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de València o del País Valencià.
   1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants.
   2 1 m. [LC] [FL] Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.
   2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al valencià.
2. València :
   f. [QU] [LC] Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost.

Lo de dialecte es un ensomi que tenen ells, per que està mes que demostrat l'independencia llingüistica del valencià, es mes heu diu el nostre Estatut, la Constitucio Espanyola, l'informe de llengües minoritaries KILLILEA i sobre tot ho reafirmen els representants del XVI Congres internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques fet en Mallorca en 1980. Com be deya un cert dia un conegut meu (d'este blog que es prou famos), Lo que volen ser els valencians i la seua llengua no pot decidir-ho mai un grapat de politics anestesiats, simplement el poble.
Per cert, es un poc curios que se referixquen al nostre Regne com a Pais, mentres ad ells es denominen Principat. ¿No seria mes adequat denominar-se Pais Català?
La veritat, es que no entenc molt be els plantejaments del IEC, ¿que vol dir Valéncia? ¿o es que no existix simplement per ad ells?

Pero de totes les definicions la que mes m'ha agradat es aquella de que es la forma antiga i per tant devem de respectar-la. Aixo es que me fa unagracia...
Pero anem a l'estudi cientific o millor dit serio.
Durant l'Edat Mija, es de sobra conegut que els escritors gastaven prou habitualment un guionet, paregut a un accent obert per a definir o millor dit per a fer constar que despres d'esta lletra be una N, este va ser el naiximent de la Ñ castellana, i este es el sistema que gastaven molts escritors durant l'Edat Mija, sobre tot els castellans, pero que era una gramatica compartida per molts idiomes. Aixina podiem trobar-mos lègua en conte de lengua ( Escalante), còfentits en conte de consentits (Sentencia donada per lo Rei en Jacme) algùa per alguna mateixa obra.
Existixen moltes obres en que Valencia s'escriu Valècia, que no es atra cosa que per a estalviar-se una N. Per eixemple tenim l'obra de Beuter Primera part d'la Historia de Valècia que tracta de les antiquitats de Spanya y fundacio de Valècia (Valencia 1538) ;Baltasar Pardo de Casta Batle general de Valencia Ara osats queos notifiquen i fan sabar de part de la SG Real Magestat la Reina (Valencia 1665) ;esta atra Rapsodia Funebre de Fray Marcos Salmeron (Valencia 1646); ademes apareix en l'obra mes famosa que te la llengua valenciana, el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (Valencia 1490), en que apareix ademes les dos versions en que se solia escriure, la normal i l'abreviada. Un eixemple incomparable seria este, a on al final de la pagina en els ultims renglons podem trobar un fum de abreviacions.
I es que realment lo que han fet els catalans i els politics valencians en la nostra dolça i milenaria llengua no te perdo. Primer han fet desapareixer les seues arraïls, denominant catala tot lo que poguera d'alguna forma representar-nos, per a que acceptara el poble una possible dependencia Valenciana-Catalana, o en tot cas una possible similitut de costums i pronunciacions.

Pero u dels fets mes curiosos de la catalanisacio progressiva del Regne de Valencia es la substitucio dels toponims del nostre Regne, fet que se va dur a cap durant el franquisme, i sobre tot durant l'epoca de la transicio, epoca esta a on el catalanisme s'aprofità del poc coneiximent politics dels liders valencians per a introduïr dins del nostre Regne inclus una cadena illegal de Televisio, que soles per llei podia emetre en Catalunya, i que du mes de 25 anys emetent de forma illegal en lo nostre Regne.
Aixina, i buscant en les croniques i els diversos mapes antics, per ser estes les fonts de les que disponem, mos trobem en que la majoria dels actuals noms dels pobles valencians han segut canviats, per a adaptar-los a la nosmativa vigent. ¿S'ha vist en lo Mon cosa mes patetica que esta?. O siga, si en Valencia s'escriu i se pronuncia d'una forma un nom des de fa mes de 800 anys ara, segons la normativa vigent, se canvia este i se li afig una T (Moncada), o Monserrat que possiblement podria ser un eixemple mes que demostrable d'eixa catalanisacio. Vejam si no, un mapa fet per Abraham Oertel en Ambers el 1603 titulat Valentiae Regnum inclos dins de la seua obra Epitome Orbis Terrarum i vorem com s'escrivia Monserrat aci en Valencia. Si un poble ha segut ric i reconegut mundialment pel nom original, com la normativa ho estima oportu, "per a ser convergent en atres territoris en que compartim llengua"(Paraules explicatives delIEC i de la seua sucursal AVLLC), canvien les Y per I (Llombay, Alcoy, Aldaya, Montroy...) I es que inclus en poblacions castellanoparlants en les que el nom del poble s'ha mantengut sempre en CH ara, per obra de Sant IEC i de la beata AVLLc se tranformen en X, una X per cert, que en valencià te els sons de "š, ks i gz"(ad estos sons pertanyen el toponims Sax,Xativa...), pero mai el de "č" que com en castellà li correspon a la CH, els eixemples mes significatius podrien ser Chirivella, Chovar, Chera, Chert..., que al aplicar-los la X en substitucio de la CH (per normativa aliena) crea errors en pronunciacions i de formacio.
Pero resulta un tant curios, que per ad atres noms, si vullguen reconeixer les fonts antigues, encara que estes estiguen en castellà, i mos trobem en que molts dels noms dels nostres pobles han segut canviats mes pronte al castellà que realment al valencià al que perteneixen.

Aixina podem vore en el llibre dels fets de Jaume I noms de pobles com ara Moncada(vore a set renglons del final).O en la cronica de Muntaner que apareix prou clar el nom de Llombay, encara que en una L pero acabat en Y, que ademes va ser la forma d'escriure'l fins a la transicio, i molts casos mes. O Alcoy recollit en la mateixa cronica(baix en el titul XLIV), pero en dos L de mes, i que va ser canviat com molts dels pobles en la transicio, com se pot comprovar en el mapa d'Oertel esposat un poc mes amunt. Atre mon que ha rebut el castic de la "Normalitzacio" es Elig, pero per a aclarir elnom real i el que ha adoptat despres, soles dir que es Elig, el nom en que se coneix esta ciutat des del sigle XV, despres d'haver tengut els noms de Illici(epoca romana); Elice(epoca goda); Elish(transcripcio Arab); Elche,Elch, Eltx, Elx (epoca castellana);Elx, Eltx, Eltg, Elg (principi epoca Aragonesa). Per lo que no es d'estranya que algun que atre "castellaniste" encara pertenga o haja pretengut en algun moment citar al poble en el nom de ELX en conte del valencià Elig. ¿Acas no es Puig i no Pux? ¿O tambe se dubta d'este toponim?



Es curios i maliccios este fet de canviar els toponims valencians per part del IEC, quant es de sobra conegut, que els seus no s'adapten a dita normativa. Un eixemple molt curios serien tots els noms començats en Mont. Puix es de sobra conegut, que estos deurien de tindre la forma Munt com be diu la pagina de la GENCAT(no he pogut trobar el del IEC). Quedant aixina: Muntserrat, Muntblanc, Muntmaneu...
Es lo que sol passar quant entres en casa agena, que agranant atra casa se sol oblidar la neteja de la propia.
Mes li valdria a Catalunya mirar dins d'ella i de la seua llengua, deixant als valencians decidir sobre la nostra, que es patrimoni nostre i per tant mos sentim molt orgullosos de que siga nostra, valenciana i independent. En una academia que ademes de ser Real es del poble (Real Academia de Cultura Valenciana), no la que han creat els politics apesebrats de Catalunya en companyia de l'Universitat de Valencia (AVLLc), que va renunciar a estar en el consens de les normes del Puig o de la RACV . Pero que no va fer lo mateix quant va tindre l'oportunitat d'incloure la seua politica en la creacio junt als politics de la AVLLc.

Per si queden dubtes, mes li valdria al llector repassar un articul antic per a descobrir d'una volta ¿que es realment el valencià?

Es curios, com reconeix el decà de la RACV Vicent Lluis Simó i Santonja(que no ha segut convidat ni ell ni cap de la RACV al congres) el la seua obra ¿valenciano o catalán?, les següents afirmacions, com que "Desde el siglo XIII hasta el XX inclusive, el "valenciano" se conoce con este nombre, en periodos de auge o decadencia..." i un fet del que no podem renunciar "Hay unaminidad en los autores valencianos de los siglos XIV,XV,y XVI en llamar valenciana a su lengua..." pero lo pot ser que lo mes important resultaria que "Es curioso que haya sido el valenciano,entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro."Tenint per tant la seua historia "La lengua valenciana en Ibero-románica, es decir, consecuencia de la superposición sobre un sustrato ibérico, del latín vulgary diversificada luego por elementos árabes, e influencias del castellano-aragonés i del provenzal." I com be mos deya el Pare Fullana en diferencies dialectals en la Llengua Valenciana (1916) " La nostra llengua (la valenciana) te vida independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d'evolució morfològica dende que s'emancipà de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant rigause d'aquells... que sostenen que el valencià es un pur dialecte:eixosno han llegit nostres clasics dels sigles XIV, XV, XVI i XVII."

Demanem per tant l'independencia que li correspon a la llengua valenciana, que com deya Julián San Valero en Temas Valencianos (1977), "nuestro valenciano, es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con catalanismos, provenzalismos, aragonesismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y nuestras tendencias fonéticas, palabras y expresiones que ban desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medieval o modernos, etc." Seent aixina tant independent com puguen ser totes les seues germanes romaniques.
Una independencia que recull l'informe Killilea de Llengues Minoritaries sobre tot en la segona revisio feta pel Comite d'Esperts i datada el 11 de Decembre de 2008, o com no, en la Wikipedia Alemana, reconeguda per ser una de les mes equanims del Mon.
I com no aci teniu el Manifest de Ciutadans i Ciutadanes de la Comunita Valenciana firmat en la RACV per la gran majoria d'entitats i gent valencianista del Regne (o Comunitat) de Valencia.

En fi, espere que estos Romantics recuperen l'objetivitat dels seus antepassats i no se deixen convencer per les vils paraules del pancatalanisme. Tornant aixina a donar-li la rao al poble valencià, que no desija atra cosa que ser i parlar en Valencià.
Alli mos veem.

Pais Valencià... ¿historia o imposicio?

Ultimament els ajuntaments estan rebujant dels seus carrers este nom, per considerar-lo una ofensa. Pero... ¿realment saben ells i els que el ficaren en el passat quin es l'orige i la seua significacio?
Es mes, des de distintes agrupacions i partits se demana referendum per a poder llevar eixe nom ¿Acas ells el feren per a impondre'l?

Pero... anem a vore realment el per que i quin ha segut per sempre el nostre nom, i es mes, el per que durant la transicio i sobretot durant la creacio del nostre primer Estatut, encara que pese a mes d'u, se fa cas omis a la Constitucio Espanyola, cosa ademes, que diu clarament en l'articul 147 incluit dins del Titul VIII articul II en el seu punt segon diu "Los Estatutos de autonomía deberán contener:
a) La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
b) La delimitación de su territorio
c) La denominación, organización y sede de las instituciones autónomas propias.
d) Las competencias asumidas dentro del marco establecido en la Constitución y las bases para el traspaso de los servicios correspondientes a las mismas."
Seent aixina, esta denominacio, com be diu la Consitucio, no pot ser fruït d'una minoria, ni manco decisio d'un grup politic per que vullga o li moleste cert terme. Seent per aixo, i com be diu la Constitucio per historia que el nom de la nostra Patria es i sera per sempre Regne de Valencia.

Pero ad estes altures, mes d'u ya sap que es realment lo que ha passat aci, i el per que hem acabat seent una Comunnitat de Veïns... soles per politica.
Pero, si be es cert, que realment el nom de Pais Valencià no apareix en cap document oficial fins al 17 de març de 1978, dins del Real Decret-llei de Preautonomia, molts Pseudo Historiadors han volgut argumentar i basar els seus estudis en que este nom ha segut o per lo manco ha volgut ser ofcial en algun moment.

Prenent per base el temps i les dades que disponem, anem a vore realment quant i com apareix este nom, i el com i per que es rebujat casi sempre pel poble valencià.
Aixina tenim que Agustín Bella en la seua obra, Vida del venerable y apostolico siervo de Dios el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., escrita en Valencia en 1699 a on en la pagina 90 marcada en el document com a 48 apareix esta frase" porque no le tenia el Senyor destinado para Apoftol de las Indias, fino de nuestro Pais Valenciano", referint-se com no, a que el nostre Regne fins al 1707 era considerat com aixo una Nacio (qui no recorda les paraules de Martorell en la seua coneguda obra Tirant Lo Blanch), no per que este fora el titul pel que se coneixia al Regne.

Es curios, pero els afins ad este terme passen per alt, per eixemple que en la pagina 27 dins de la Censura de Fray Ivan Notasco apareix una frase que diu "el Excelentiffimo Señor Don Alonfo Perez de Guzman, en la Real Capilla del Palacio (en que como Virrey defte Reyno refide)" o en la 50 en el principi del primer capitul del primer llibre "En el medio, y coraçon del Reyno de Valencia, vergel fecundo de la naturaleza..."per citar alguns dels mes de cinquanta eixemples que podriem afegir de dit llibre.

Atre text ve d'un obra satirica, que va ser rescatat per Sanchis Guarner, concretament es un obra escrita en 1767 titulat "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià" una obra tant rellevant que no he pogut trobar per cap lloc, pero que me resulta graciosa per que (me perdonen els Pseudo cientifics) segons la RAE l'argumentacio que gasta per a definir que el valencià es un dialecte del catala, es que " no hay que hacer caso a la forma en que denominaron los escritores a su lengua, simplemente podría existir un ansia nacionalista en ellos", pero per a acodir i demostrar lo indemostrable, no se te que acodir als documents oficials, simplement a escrits puntuals de certs escritors. Com sempre una base fulminant, una mencio en un llibre sobre la vida d'un Sant i un titul d'un obra satirica de la que desconegam com li diu en el seu interior al nostre Regne. Senyors aixo, i perdonem la paraula, es manipulacio no cientifisme.Pero si voleu una prova d'aço soles tenim que vore documents de l'epoca, inclus un joc de Cartes de 1778 onze anys despres de la cita recollida per Guarner.
Vos deixe la foto feta en el museu de Naipes de Victoria. Si vos fixeu en la copola, apareixen les lletres RV (Regne de Valencia), pero per si n'hi han dubtes, mireu el cinc de bastos tercera carta de la tirera de baix. Crec que queda prou demostrat quin es el nom del nostre Regne en eixa epoca.

Del terme Pais no se tenen mes dades fins al sigle XX, quant en 1914 segons el pancatalanisme, apareix un manifest i un mapa editat per les Joventuts Valencianistes (un dels tants moviments de la Valencia de principis de sigle, en tendencia pancatalanista com deixaria mes que demostrat u dels seus maxims membres Eduard Martinez Ferrando) mapa que ya dit no he pogut trobar, pero si he trobat diversos articuls de Valencia Nova la revista del Centre Regionaliste Valencià (d'a on van eixir les Joventuts), no he trobat cap articul ni entrada referida ad este terme, pero no puc dir lo mateix sobre els d'Estat Valencià i un atre molt curios que va inventar Rossent Gumiel Enguix en 1906 frut d'una confrontacio Pancatalana-Valencianista " En molt senzill; digueu-li Valentínia", terme que ademes va ser molt famos entre la gent de Valencia Nova i les seues Juventuts, i que ademes va ser gastat per molts valencianistes d'estos primers anys del sigle passat.
Pero sobre tot, lo que mes me sorpren, es que si esta gent de les Joventuts valencianistes defengueren el terme Pais en el famos comunicat de 1914, per que no el ficaren en la seua Declaracio Valencianista de 1918.
Per no contar que es Estat Valencià el terme que apareix tambe en l'Estatut Valencià de 1904.
Pero el nom de Pais Valencià seguix seent desconegut per a l'immensa majoria de valencians, no aixina en Catalunya a on Solaritat Catalana dirigida per Prat de la Riva (el creador de la Gran Catalunya a on apareix el nostre Regne com a Pais), d'a on prengueren les Joventuts eixemple i consell. Recordem com no el llibre Sintesi del criteri Valencianista (1918) d'Eduard Martinez Ferrando, a on el seu autor se declara a Prat de la Riva "som mes humil deixeble" i que menciona en totes les seues fulles a Valencia com a Regne.

Pero no estava tot dit, en temps de Segona Republica apareixerien uns quants "intents d'Estatut".
Durant esta epoca, se començaren a vore dificultats al gastar el nom de Regne, per que fea propaganda a l'antic regim, del que la Republica era contrari, per lo que s'intentà buscar un atre, seent el d'Estat Valencià, Nacio Valenciana i Patria Valenciana els mes gastats, inclus Regio(per considerar-lo en molts casos sinonim de Regne i en uns atres per ser el elegit des de Madrit), com se pot comprovar en tots els documents oficials.

Aixina tenim l'Anteproyecte d'Estatut de la Regio Valenciana fet pel Partit Radical Blasquiste en 1931 parla com be diu el seu titul de Regio, no gastant atre nom per a referir-se al nostre Regne.
En la Viqui se veu que no s'han donat conte d'este detall i el nomenen com a Estatut del Pais Valencià. En referencies com estes podriem fer un llibre.

Uns anys despres, naixen uns atres Estatuts:

• Proyecte de Bases per a l'Estatut del Pais Valencià, creat pel C.N.T. (Confederacio Nacional del Treball), partit creat en Barcelona el 1911 que mantenia en el consell nacional la plena majoria catalana,el 18 de Julio de 1936 i fet public el 23 de Decembre de 1936 en que arreplega Pais Valencià. Es un proyecte anarquiste que vulnera l'estructura legal vigent , la Constitucio de la IIª republica, i se vota ademes les disposicions de les Corts.
  
• Proyecte d'Estatut de la Regio Valenciana, redactat per Esquerra Valenciana, partit al que per cert s'integraren molts dels components de les Joventuts Nacionalistes, el 20 de Febrer de 1937 a on apareix en dos ocasions el terme Pais i en totes les demes Regio.
• Proyecte d'Estatut d'Autonomia del Pais Valencià, presentat per Unio Democratica Nacional (el partit de Negrin) que intentà ajuntar els atres dos, durant el preambul explica que tria este nom per considerar a Valencia un Pais o Nacio, seent rebujada esta opcio pels diputats i seent creada per tant com a Regio, encara que el nom no canviaria en esta proposta.
  

Pero, entre tant d'Estatut,mos hem deixat un clar testimoni, que ademes, es realment la primera publicacio d'apologia, i la primera en que apareix este nou nom o adjetiu creat en Barcelona per al nostre Regne. Se tracta d'un obra titulada Pais Valencià escrita per Felip Mateu i Llopis
(Signant de les normes del 32, amic de Sanchis Guarner...) en 1933 quant va tronar de Tarragona, a on va reforçar els seus contactes en els ambients intelectiuals de Catalunya, i inclos dins dels Quaderns d'Orientacio Valencianista editat per l'editorial Estel.
En esta obra (Pais Valencià) Mateu reconeix que "als pobles de la ratlla de Catalunya encara es diu "anar al Regne", "tornar del Regne", "vindre al Regne" i altres frases semblants, tot referint-se a les comarques del Cenia ençà, el Mestrat, Morella, etc., çò és als indrets de l'antic Regne de València. Igualment succeix a les comarques de la ratlla de Castella, algunes avui de la "provincia" de València, com Requena, en les quals la gent vella encara te per costum de "dirir al Reino", "venir del reino", "vivir en elReino", etc., referint-se a les terres històricament valencianes, es a dir, a les que tenien com a ratlla el terme entre Requena i Set-Aigües. La tradiciono valnciana, ço es, la de les comarques de laratlla enllà encara viu amb la força dels fets". Pero no explica l'origen ni l'historia de l'atre terme i manco el per que se decanta per ell, simplement reconeix la tradicio de Regne pero adopta Pais sense mes explicacions. Com sempre molt cientific. Ademés, Mateu, va ser el percusor de la comarcalisacio del nostre Regne. I parlant de comarcalisacio,me pareix un tant estrany, que la Wikipedia, afegixca ad este mapa de Emili Beüt el nom de Pais Valencià, quant en l'original apareix com a Regne de Valéncia.

Pero per a poder estudiar realment el significat i la resposta del terme Pais hem de ser critics i rebuscar que representa realment este terme, per que encara que fora utilisat i llealment defes (tot s'ha de dir) per certs sectors republicans als que los repudiava tot lo que poguera significar o tindre relacio d'alguna forma en la realea, existia ya en aquell temps uns interessos que no agradaven gens als valencians i manco als sectors mes valencianistes, que encara que no se mostraren molt units per les seues diferencies ideologiques (com ara), seguien seent conscients de la situacio i no estaven de ninguna forma disposts a rendir-se ni canviar d'amo en una epoca tant lliberal com va ser eixa Segona Republica.
Aixina en un Curset de Llengua Valenciana que va organisar el Centre d'Actuacio Valencianista patrocinat per l'Ajuntament de Valencia entre els dies 24 i 31 de Juliol de 1932 Josep Maria Bayarri en l'ultima sessio va aprofitar per a parlar sobre este tema, un fet que ha segut oblidat (igual a proposit), pero que realment crec que mereix la pena reviure-lo i tornar-li el protagonisme al seu autor.
"Per la vinculació nacional cal la diafanitat previa, i així haurem de foragitar la dubtosa denominació de "Pais Valencià" referent a nostra nacionalitat, per a dir ben clarament "la Patria Valenciana" o "la Nacio Valenciana": per que lo de "Pais" sona com a regió d'atra nacionalitat."

I es que si be es cert, com diu la Wiki (que no està manipulada) Fuster escrivira el seu llibre Pais Valencià en Barcelona el 1962 en edicions Destino, en 1965, no es manco que Francesc Almela i Vives (Academic de la Real Académia de História Española, de la de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of Ameria de Nova York) va escriure un llibre que pareix ser desconegut per molts (sobre tot la mateixa Viki) titulat Valencia y su Reino(1965. En una segona edicio feta per Del Senia al Segura en 1985) a on l'autor, que havia estat durant molts anys influenciat i mutilat pel catalanisme desperta i defen el nom del Regne, aixina com carrega contra els que l'han manipulat, a l'estil de lo que va fer Miquel Adlert(un atre enganyat) uns anys mes tart.
Hem de d'aclarir, que no hem reproduit el suplement aparegut en El Levante el 2 de Febrer de 1963 Un Libro sobre el Pais Valenciano (en castellà), per no anar signat per ell, i sobre tot per que es una critica del llibre de Fuster, al que califica com a valencià traïdor. Justament contra ell Almela carrega les seues ires uns anys mes tart, tachant-lo de manipulador entre atres coses, uns ultims anys que han quedat en silenci disfrassats per una supost desequilibri sufrit despres d'escriure Valencia y su Reino (per lo que se desconeix el per que este llibre ha segut silenciat sobre tot per la Wiky).

Pero Almela no es l'unic i des de Fora de les nostres fronteres (com a Regne o Nacio) mos sorprenia en 1966 Julian Marias, qui dins del seu llibre Consideración de Catalunya, publicat per Edicions Ayma, fea esta aclaracio "¿ Cuando se ha dicho así ? ( País Valenciano ). ¿ Cuando han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa ?. País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Pero l'historia mos anava a deixar mes fets encara, i aixina, durant el franquisme se va planejar lo que despres en epoca de transicio s'anava a gestar, plans que van ser desbaratats per gent que llunt de tindre un monument al costat de Vinatea, hui son considerats cessionistes.
Llastima que per culpa dels mandataris de Madrit sobre tot a UCD i als diputats vascs i catalans (que foren realment els que votaren pel nostre Estatut), mos han condenat a ser una simple Comunitat de veïns, capant-mos la nostra historia i la nostra realitat com a poble dins del nostre Regne de Valencia.
Espere que aço no siga mes que una etapa de la vida d'este Regne fins que per fi se faça justicia, i com diu la Constitucio Espanyola de 1978 s'adopte el nom historic i del que mai se deuria d'haver separat la nostra patria.Esperem aixina a que per fi algun dia mos governe un partit valencianiste i tornem a ser Regne de Valencian sense talls veïnals, falsos regionalismes servicials, ni mancomunitats inexistents.

I es que com be va dir en 1931 dins del diari El Poble Valencià, Nicolau Primitiu, en un articul titulat Els tres Valencianismes "No mireu puix, al Centre ni a Catalunya, Mireu cap a Valencia endins, remogau les cendres i encengau flamerades de patriotisme que'ns porten a reconstruir la personalitat valenciana, referent, sus la seua sustantivitat, l'edifici que ens calga per a ser una gran nacionalitat. I eixe será el verdader valencianisme, el valencianisme rònec d'una Valencia estricta".
Aixina d'ara en avant quant un ajuntament o algun dels seus regidors pense en impondre o en lliurar a un poble de termes adoctrinadors i imposts com el tractat, espere que tinguen mes clar lo que se mereix el poble, o per lo manco los heu haja aclarit un poc.
I, senten en el seu cor el crit que va dir el 8 de Febrer de 1919 un jove Francesc Almela i Vives...

¡¡¡Vixca Valéncia Lliure!!!

I, com no, tinguen sempre presents estes paraules de Julián Marías
Las doctrinas falsas suelen buscar la imposición (que es lo que feren ells quant mos ficaren el nom en places i carrers), las verdaderas prefieren justificarse.

Fonts:

• Coleccio el Valencianismo. Carlos Recio. AC Confluencia Valenciana. 1999
• Llengua Valenciana una Lengua Suplantada. Mª Teresa Puerto. Diputacio de Valéncia. 2006.
• Constitución Española. 1978
• Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic
• Trajectoria literaria i intelectual de Francesc Alemla i Vives. Josep Ballester. Universitat de Valencia.
• Vida del venerable i apostòlic serf de Déu el P.M. FrAgustin Antonio Pascual... Valencia. 1699.
• Estatutos de la C.Valenciana. Valencia. 2000.
• Wiquipedia i Vikipedia (dos visions difernts d'entendre les coses).
• Enciclopèdia Catalana.
• Biblioteca Valenciana Digital.
• Biblioteca Cervantes.
• Ferran gracies per la foto i a Pep per fer-la.
  

¿Quina es la verdadera Bandera Catalana?

Se que ad estes altures tots manco Quico teniu molt clar quina es l'autentica bandera catalana i quina no, pero com be diu Quico, n'hi ha que demostrar lo que se diu, per que si no, podem caure en l'erro de repetir una mentira que ademes, pot ser tant repetida i falsa com la llegenda de Wilfred, que fon reconeguda com a llegenda en els anys noranta pel pancatalanisme, despres de ser demostrada per molts estudiosos la seua falsetat.

Pero... ¿quina era realment la bandera Catalana i per que hem tingut que aguantar tantes i tantes mentires?
En primer lloc, soles tinc una curiositat, si realment esta era la bandera Catalana, ¿per que Muntaner i Desclot, grans amants de Catalunya no parlen mai d'ella? I si fon un regal fet per Ramon Berenguer a Arago, ¿per que no apareix en cap cronica?
Recorde fa molts anys una frase que se repetia sempre en tots els foros, i que casualment he trobat hostajada en el Blog de Quico, "No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília." Roger de Llúria (Cadaques quatre de setembre de 1285).
Es curios, que un dia en Cadaques me vaig trobar este taulellet, a on no apareix per a res el nom de Catalunya.
Pero, clar, estic segur que aixo pot ser una mala interpretacio feta pel mateix home que va fer el taulellet. Segurament el pobre home no havia llegit mai la Cronica de Desclot, pero... ¿Quico , i els demes pancatalanistes que se senten orgullosos de ficar esta frase per tots els llocs, si?
Anem a vore qui es realment el que ha mentit, voluntaria o involuntariament.
Aci vos deixe la fulla manuscrita pel mateix Desclot de la Cronica del Rei Pere d'Arago.
Si voleu llegir tot lo text soles teniu que punchar en la foto i passar a la pagina anterior per a poder llegir-lo tot sancer.
Crec que aci sobren les paraules, sempre deixant clar, que els que escampen el fals text heu fan des de l'ignorancia, en el millor sentit de la paraula.
Ah, parlant de Desclot, apareix un atra frase en el Blog de Quico i en la Cronica en el capitul ¿quint? que per cert no he pogut trobar (espere que no estiga manipulat com en el cas anterior), que diu aixina "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València" podrem vore, com aço, no es ninguna afirmacio, puix el que una galera dels catalans (que duyen els catalans) fora de Valencia, demostra una volta mes que els catalans compraven barcos en les drassanes valencianes. Es com el meu coche, que es Alemany. Puix per aixo, yo no soc ni Alemany, ni Alemanya es Valenciana, ¿no?. Ademes, en la mateixa Cronica podem llegir esta frase en el capitul CLVII pagina 323..." E d'altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona " de ser com preten fer entendre el pancatalanisme, ¿No seria mes correcte que Desclot haguera ficat corsaris catalans?


Atra frase o senya que no se cansen mai en repetir es la que va dir Na Maria de Lluna, dona del Magnanim en el proces del parlament de Barcelona el dimarts 27 de Juny 1396 arreplegada per Francesc Xavier de Gama en el seu treball ya mencionat en atra ocasio Adarga Catalana en el que segons consta en este treball, Na Maria envia a embaixadors al Rei que estava en Sicilia per a que tornara ad estes terres. Enviant com a embaixadors, un Baro, dos cavallers, un ciutada i un burgues en dos galeres, tal i com consta en la fulla 29, demanant ademes " es eftat ordonat, que les galees no porten vanderes, cendals, ne panys de fenyal alcu, fino del Comtat de Barcelona, ço es, barres grogues è vermelles tanfolament." Despres de saber que Gama era archiver i que damunt rebuscà sobre l'orige de de les barres (sense trobar mes que la llegenda de Wilfred), i que rebuscà una i atra volta en els documents del casament de Berenguer i Petronila. Crec que per fi troba esta afirmacio la va intentar fer famosa, pero va oblidar una cosa, que realment el senyal de Barcelona igual que la de Valencia i la de Mallorca, te les barres grogues i roges, per lo que no se pot considerar esta afirmacio com a que es realment possessio unica de la casa de Barcelona.
Pero ademes, resulta curios, com el mateix Gama recull tambe un capitul de les Corts celebrades en Barcelona el dimarts 26 de Giner de 1406 pel Rei Marti a on se pot llegir en la fulla 15 "Per conclufiò de noftres paraules vos volem dir un acte fort virtuos, quel Senyor Rey nofre Befavi feu, quant tramès lo Senyor Rey noftre Avi fon fill en la conquefta de Sardenya.Lo qual tinent la vandera noftra Reyal en les mans, le dix aqueftes paraules.Fill yo us dò la vandera noftra antiga del Principat de Catalunya, la qual ha un fingular privilegi que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falfificat, ne improbat, ans es pur, è net, è fens falfia, è macula alguna , è bullat ab Bulla d'or:è es aquest, ço es que null temps en camp on la dita noftra vandera Reyal fia ftada , james na fo vençuda ni desbaratada, è açо per fingular gracia, de noftre Senyor Deu, è per la gran feeltad, è naturale fa de nofires fotfmefes, è per aquefta rahò podem atribuir à vofaltres, çо que dix Julius Cefar. vinent de la conquefta d' Alemanya, als feus fotfmefos, alçats, alçats les vofires vanderes, car dignes fots de haver la fenyoria de Roma, axiu recita Lucano en lo primer llibre feu de les batalles: be donchs dir à vofaltres alçats, açats les vostres vanderes, car dignes de pofsehir lo Principat de Catalunya." En cap moment veig mencio aci a les barres, i si tenim en conte que les glories dels Reis d'Arago sempre han anat unides a Sant Jordi, i que be podria ser la creu del Sant l'antiga bandera, soles mos queda vore quina es la bandera de Cerdenya per a poder comprovar de quina bandera parla el Rei en este text. Que com podem vore es la creu de Sant Jordi i els caps dels quatre moros. Per lo que la dita bandera be podria ser la de la Creu de Sant Jordi.

Pero es que damunt un fet mes que consumat es que des de sempre (i sobre tot des de que Pere el Ceremonios li la concedira a la Generalitat) Catalunya ha segut representada per la Creu de Sant Jordi i per les barres tal i com mostren molts documents i mapes.
Com es el cas d'este fet per Willem Jansz Blaeu en 1642.
I lo mes curios de tot, es com tots els anys, el dia de la Diada tots els nacionalistes catalans brinden honors a Casanova, alcalde de Barcelona durant la guerra de sucessio, pero ningu s'ha fixat mai quina es realment la bandera que arbora el seu maxim representat de la nacionalitat que no es atra que la bandera mes antiga de Barcelona, la de la Creu de Santa Euralia. Si teniu un moment, quant aneu a Barcelona, passeu-vos per la Ronda de Sant Pere i podreu vore realment quina era la bandera que arborava este gran patriota català.
Ademes, eixe era el signe del comtes de Catalunya, no se que te d'estrany, a no ser que despres hagen manipulat un poc sense voler la seua historia. I es que este es el principal crimen que han comes els pancatalanistes, que despres d'inventar-se una historia paralela pero sempre mes aproximada al seu pensament i a la seua ideologia han seccessionat l'historia de Catalunya i la d'Espanya per a acabar fent de Catalunya una Regio sense historia i carent fins i tot de personalitat, per que com be deya el Pare Lluis Fullana i Mira en Estudi sobre la Filologia Valenciana " tot lo artificial acaba desapareguent per a ser reemplaçat per lo natural"

Les barres d'Arago II

Ya fa un temps vaig dedicar un articul sancer a les barres d'Arago, es mes, fa un poc manco vaig fer atra mencio sobre elles en l'estelada i Cuba, a on vaig mantindre una disputa en Quico Ventalló.

Puix be, ara un temps despres, i degut a que no me cabia en un mensage tot lo que tenia i lo que podia demostrar, me decidixc a escriure este articul, que de fet, ya avise que no va a ser del gust de tots. Es de veres que existixen teories per a tots els gusts,i tambe heu es que moltes d'elles sonen mes a conte que a llegenda encara, pero no es just desestimar cap teoria pel simple fet de no voler acceptar-la. Aixo podria ser un poc mes que una simple manipulacio. Aixina que anem a vore alguns casos.

Existix una llegenda que parla que les barres roges sobre fondo groc representen les polaines ensanguinades de la Creu de Jesucrist, i es per aixo que va ser un simbol cristia conservat en el Vatica. Pero per a contrarestar aço existix un llegenda que diu que el Rei Pere El Catolic en 1204 va anar a Roma a que el Papa Inocenci III el coronara Rei. L'escrit diu aixina “fue a Roma para ser coronado rey y assi lo fue por manos de Inocencio III (...) le concedió que él y los sucesores d'el llevasen delante del papa la vandera de la Iglesia con las armas de Aragón que son de colores amarilla y colorada" Marineo Sículo, Lucio: De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V .Zaragoza 1509.. T.3, Fol.XXV II pero ad este text li seguix aço en la mateixa fulla “... a este mismo tiempo(...) el rey don Pedro salió de Roma con su exército puesto en orden y vino contra don Simón: al qual venció”. No cal ser molt bo en historia per a saber, que Simo de Monfort era ortodox i defensor d'Inocenci III i que ademes va guanayar al Rei Pere II( i resultant ademes mort este ultim). Aixo si no recorde mal va ocorrer en la Batalla de Muret ( 12 de setembre de 1213) Imediatament despres de la seua ¿coronacio?. No pareix una font molt fiable, la veritat.Ademes, mira lo que diu sobre Ramon Berenguer i els seus signes ... “Dio assi mesmo luego el Conde Don Ramón sus insignias a los grandes pueblos de Aragón que se las demandaron; y también las Armas de San Jorge que eran del Principado de Barcelona (sic) dioles assi mesmo las cuatro cabezas de moros y en medio una cruz colorada en cuya virtud avia vencido a los moros y muertos sus reyes. Cuando se caso con doña Petronila tomó por fuerza d'armas a Tortosa, Fraga, Miqueça y Miravete, muertos los reyes dellos; cuyas cabezas juntamente con la señal de la cruz figuran en el escudo “.No se,pero esta historia yo no l'he estudiat aixina. ♣ Es curios, pero este Lucio (que no te res que vore en el cuiner), va ser capellà i croniste de Ferran el Catolic, i mestre dels fills dels nobles de la cort. ♣Heu deixe com a senya,mes tart podrem fer memoria sobre este fet).
Pero en dietari del capellà del Rei Alfons el Magnanim se relata este fet “fos coronat e consgrat per papa Ignocent I terç, en la ciutat de Roma , en l´any MCCIIII , e lo dit papa lo feu ganfanoner , per a ell e tots los reys de Aragó qui apres vindran” dec reconeixer que este mateix testimoni apareix publicat tambe en la Historia Poncificali Católica (Barcelona 1606)

Pero aixo no es tot, existix tambe com tots sabreu una llegenda sobre l'origen de les barres, llegenda que ha segut ya inclus desestimada pel pancatalanisme, per que esta se cau pel seu propi pes. Si efectivament i com tots sabeu m'estic referint a les barres de Wilfred. I este ha segut el mit mes repetitiu de tota l'historia de Catalunya. Un mit, que se forjà possiblement en la cort de Pere el Ceremonios, i dic possiblement, per que no m'atrevixc a dir-ho en total seguritat. Pero es de sobra conegut que fon el mateix Pere el Ceremonios(1336-1387), el que començà a gastar estes fabules. Per lo que be podria ser esta (l'historia de Wilfred) un comte o una historia que va recorrer els corredors del Palau durant estos anys, i els venidors. Encara que no apareix relatada o escrita la citada historia fins al 9 de Novembre de 1420 dins del mes que qüestionat Llibre dels Feyts de Catalunya de M.Bernat Boades (dic mes que qüestionat per que podria tractar-se d'una falsificacio feta per Joan Gaspar Roig i Jalpí pel 1673), que be podria haver segut, tambe, escrit dins la mateixa cort pero uns sigles despres. Puix com diu el seu prolec, una copia va ser enviada a Sicilia per la Reyna de Napols i Infanta d'Arago Joana de Tastamara en 1488 ♠ ( Marque este fet, per que considere que tambe podria haver estat este llibre o copia (si fora del tot cert) en la biblioteca dels Reis d'Arago).

Poc despres esta historia (la de Wilfred) es narrada per Francisco Diago Historias de los victoriosísimos, antiguos Condes de Barcelona (1603) . I per Narcís Feliú de la Penya i Farell en Anales de Catalunya (1709). I per Pujades, Campillo, Beuter (al que se li va atribuir l'invent), i molts mes entre els que cap destacar a Francesc Xavier de Gama en la seua obra Adarga Catalana (1753). Lo que a pesar d'haver-se repetit durant mes de cinc sigles, no deixa de ser una simple llegenda, inventada possiblement com be he dit ans dins la cort aragonesa de Pere el Ceremonios.

Possiblement d'aci el fet de que tant ell com els seus descendents (sobre tot a Marti l'huma,i a la seua dona Na Maria de Lluna).

I es que l'orige de les barres sempre ha segut un assunt pendent dins de Catalunya. ¿Com si no, anava a ser manco per al pancatalanisme? Yo pense, que està prou clar este fet. I fullejant ademes en una obra llegendaria com es la Adarga Catalana de Francesc Xavier de Gama i Duràn , podem trobar primerament que fa referencia a les barres de Wilfred com a un fet verdader, pero no troba en ningun lloc la possible donacio d'estes per part de Ramon Berenguer IV durant el casament, “pues no hay capitulo que tal diga en los que originales exiften de dicha, union en el Real Archivo de. mi cargo “. Clar que no existixen, ¿com un Comte al que en ningun moment se'l menciona com a Rei, si no com a Princep consort impon en el Regne d'Arago el seu escut?

I es que durant estos anys se solien esciure moltes nobeles i no es gens “cientific” recorrer ad estes per a fer estudis serios. I manco tenint en conte que existien mestres dins de la Cort com ♣ Lucio i que existien llibres com el de ♠ Boades en les seues biblioteques. Per lo que devem de ser mes cuidadosos en els texts que gastem per a demostrar certes teories.

En quant a la llegenda de que les barres representen a les polaines de la Creu de Jesucrist, no m'he oblidat, pero he pensat que millor guardar-ho per al final. , i quin final.
Puix resulta que entre 1392 i 1395 Joan de Montsó del Orde de Predicadors e entre los Metlres de Teologia minim e indigne Proffesor, va traduir al catala els sermons de Sant Bernat, i en el seu prolec, dedicat al futur Rei Marti l'huma, descriu aixina l'orige de les barres... “ pens quels vostres predecessors de la casa de Arago aygen preses IIII barres vermelles per llurs armes é devisa de senyal que puguen dir que les IIII barres fustes ho bastons de la creu de Jhesucristporten per senyal en lo lur cors segons que deyja Sent Pau de sí metex. Et notats la feeltat d'aquesta casa gloriosa en ço que aquestes barres vermelles no les porten sens propria signifncacio, cor aur significa la preciositat d'l'Asgleya catholica é perço axi d'ella axi com de preciosa Reyna parlava á Deu lo Psalmiste dient: Estich la Reyna, ço es l'Asglesia, á la toa dreta part ab vestidura d' aur cert es la vostra gloriosa casa pesa ser barres vermelles en camp d' aur cor tot lo seu poder en especial á posat en proteccio é deffensio d' l'Asglesia catholica ” Crec que es prou aclaridor, les barres son el signe de Jesucrist, i el dorat el de l'iglesia. Per tant be podria ser cert la donacio que li feren al Rei Sancho. Es prou normal, que el dit frare ensenyara al Futur Rei el verdader orige de les barres, sobre tot tenint que sentir tots els dies en la cort la llegenda de Wilfred.

Ademes, vaig a dir una cosa...

¿Algu coneix este escut?


















Si efectivament, es el de Salamanca.... I du... ¡ la quatribarrada!
Pero... ¿per que?
No,... no la va conquistar cap catalaniste. Pero existixen dos versions.

• La primera versio seria que en 1110, el Comte Vela II Infant aragones, va repoblar Salamanca, donant-li les barres de la Corona lliure d'Arago.
  

• La segona versio seria que l'escut du les barres referides a l'Universitat, que naixcuda pel 1200, feya constar en elles la relacio que mantenia en el Pontificat.

En fi, ya ne tenim un atre. Me'n vaig a la piscina, que crec que hui meu mereixc.

Rudy espere que a tu i als amics de FACAO vos agrade este articul.

Qüestio de ... Aclaracions II

Com be sabeu els que seguiu este blog, he estat un poc absent, i damunt he deixat a miges una "discusio", per dir-ho d'una forma en Quico Ventalló. Puix be, demane perdo per haver-me agarrat unes vacacionetes i continue en lo que mos importa.

Recordant el primer Qüestio de ... Aclaracions, començare este en la mateixa frase.

La veritat, no entenc moltes faltes. I dic que no heu entenc, per que es aixina.
Resulta que rebuscant i rebuscant se passem la vida, per a que despres mos deixen en ridicul unes senyes que resulta no estan completes. Es mes, resulta que estan manipulades, o no tenen eixe significat.

Fa un temps, vaig coincidir en un "filolec" (bo, dire filoleg, perque era catala) en un foro obert, i me va deixar en tres pams de nassos en una frase de Escolano que segons ell resa aixina “De aqui es, que como nueftro venturofo conquiftador el Rey don Iayme fe huuieffe criado cò ella, y tetado en los pechos de fu madre, (...) quiso que tuuieffe parte fu lèngua en la conquifta, y que los nuevos pobladores huuieffen de vfar (...) Efta lengua fe començo a hablar en la Ciudad y Reyno de Valencia: y con el curfo del tiempo, fe fue adelgazando de fuerte, que arrimàdo algunos vocablos grofferos que hoy en dia fe quedan en la Catalana(...).” Escolano.Historia de la insigne i coronada ciudad i Reyno de Valencia. Cap IV. Col 91.

Puix be, no es que siga del tot desconfiat, pero la vida m'ha premiat en la sort de poder sempre beure de totes les fonts, i un dia en la Bilioteca Municipal, vaig aprofitar per a veure de la font en primera ma, i me va sorprendre el resultat. Vos convide a fer-ho.

“De aqui es, que como nueftro venturofo conquiftador el Rey don Iayme fe huuieffe criado cò ella, y tetado en los pechos de fu madre, (en dicha corte de Mompeller; hizo tanto esfuerço la lengua en el y en fu cafa, que conquistada Valencia del poder de los Moros, y poblada de la mejor y mas bellicofa gente que tenia el mundo;) quiso que tuuieffe parte fu lèngua en la conquifta, y que los nuevos pobladores huuieffen de vfar (el Lemofin: noembargante, que buena pella del exercito, fueffe de Aragon; y se llamaffen a agrauio por ello los Aragonefes.) Efta lengua fe començo a hablar en la Ciudad y Reyno de Valencia: y con el curfo del tiempo, fe fue adelgazando de fuerte, que arrimàdo algunos vocablos grofferos que hoy en dia fe quedan en la Catalana(poniendo en fu lugar, de la Latina los que baftauan; acepillando los que tenian mal fonido y efcabrofidad en la pronunciacion; y generalmente efcogièdo vna dulce forma de pronunciar, fin el horror y defabrimiento con que vfan defta lengua en las Provincias que la conocen por natural, ha venido a tener pornombre de por fi,y llamarfe lengua Valenciana, y a merecer afsiento entre las mas dulces, y graciofas delmundo).” Escolano.Historia de la insigne i coronada ciudad i Reyno de Valencia. Cap IV. Col 91.

Com podeu vore, el significat de la frase canvia prou si no està completa.

Pero en este llibre podem comprovar mes manipulacions (o mes rases que ells han manipulat). I podem vore com si fem cas als pancatalanistes, tenim esta frase “ En limar y perficionar la propia, fe han dado tan buena maña, que com fer la mefma que la Catalana, fe ha quedado efta montaraz y mal sonante, y la Valenciana ha paffado a Cortefana y gentil” Pero ¿per que diu Escolano esta cosa?

Puix resulta que Escolano deduïx que el Llemosi es la mare “ La tercera u vltima lègua maeftra, es la Lemofina, y mas general de todas, defpues de la Caftellana, por fer la que fe hablaua en la Provença, y toda la Guayana, y la Francia Gotica: y la que ahora fe habla en el Principado de Cataluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yuiça, y Sardeña”, desatenent a atres estudiosos i no tenint en conte que el valencià conta en un substrat Iber i Arab que es inexistent en el citat Llemosi, que encara que fora gastat per la Cort dels Comtes de Barcelona, per ser els Comtes (com diu i aclara Escolano) Francesos, i per ser Catalunya conquistada per ells (Francesos), aixina com en la de Mompeller, i en el mateix Arago, a on va ser reemplaçada poc a poc pel Castellà (degut a que al incorporar-se les Corones, tambe pareix que s'incorporà la llengua Castellana (Escolano)), no es de veres que fora importada pels conquistadors, ni repobladors, com ya hem dit en atres ocasions i demostrarem en molts atres estudis.

Com per eixemple heu demostra el testament de Jaume I referit en la versio de la Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia de Escolano aumentada per Juan B. Perales en 1887, a on en el Tom III en la pagina 11 se pot llegir “Ninguno de estos compromisos quisieron cumplir sin embargo de sus ofertas, los mas de aquellos caballeros.

Lejos de hacer cultivar sus haciendas como el rey les encargara, en pro de la riqueza del país y de su propia fortuna, muchos de ellos abandonaron los campos, bien por falta de colonos, bien por verdadera negligencia, ó también por la distancia que mediase entre el predio y la ciudad, y la falta de garantía para la seguridad personal, en aquellos tiempos en que moros y renegados levantaban cuadrillas de bandoleros, atacando indistiniamenlea los vencidos y vencedores.

En consecuencia de estas ú otras circuntan-cias, fueron cnagenadas muchas haciendas que servían de molcstíaá sus dueños, y regresaron á sus tierras con el producto de la venta que juzgaron de legitima adquisición, como el fruto arrancado ala conquista. Otras fueron trocadas entre sus propietarios, conforme á sus miras v conveniencias, sin cuidarse de los mandamientos del rey, que profesaba gran cariño v deferencia á la ciudad conquistada, y cuidábase detenidamente en estudiar y redactar una constitución perfecta y durable para el mejor gobierno de la ciudad y su reino. Así, que al regresar don Jaime á Valencia después de la conquista, y cuando proyectaba su expedición á Játiva para rescatar d cinco de sus caballeros cautivos en aquella ciudad, tuvo el disgusto de encontrar á Valencia despoblada de caballeros, no quedando en ella mas que aquellos hidalgos nobles de segundo orden que carecían de patrimonio en su tierra, y aquí llevaban el titulo, como queda expresado, de caballeros de conquista.

Así lo refiere don Jaime cuando dice en su testamento que solo habían quedado en Valencia algunos de los caballeros que no tenian heredamiento en Aragón ó en Cataluña“ En paraules, o millor dit escrit pel Rei en Jaume I se pot llegir en el seu testament”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña.” tret del testament original, redactat en llati en Barcelona en Novembre de 1241, per Rafael Marti de Viciana en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia.

Crec que el Rei en Jaume I era conscient dels fets, i sobre tot, una font de fiar. El testament original està hui en dia en l'archiu de la Corona d'Arago alla pel Nort. Per si algu vol corroborar-ho.

En fi, espere que haja valgut la pena l'espera.