¡¡¡Pim, Pam, Peim!!!

Este podria ser per dir-ho d'una forma el so mes caracteristic de la nostra cultura, el tro sense dubte dels nostres masclets i coets que tant mos han agradat durant tota l'historia, i tant han acompanyat allà a on han anat a tots els valencians orgullosos de ser-ho. Podria ser, que este fora per a mosatros un signe tant representatiu com la nostra llengua Valenciana o la nostra Real Senyera Coronada.

Tro pel que se coneix la traca, que du el nom del repic del martell (martell en arab es matraqah), o coet que be del mossarab prejaumi, segons Corominas diminutiu del llati coda, que donarà en valencià coa. I es que en este punt, no entenc, si els suposts repobladors repoblaren i mos ensenyaren les seues cultures, ¿que passà en estos jocs de polvora que soles son coneguts en Valencia? o es que se quedaren tant sorpresos que no tingueren siquiera ganes d'importar als seus llocs de naiximent este invent. Crec recordar que els espanyols que repoblaren America se dugueren creïlles, i atres coses a Espanya. ¿Per que no heu feren els catalans?
Per cert, mireu com la Wikipedia separa el català del Valencià en Creïlla ( punt 1.1)

Es prou sorprenent, que inclus en temps antics, s'hagen pogut trobar documents sobre eixa costum tant valenciana. Aixina segons Agusti Galbis,mos parla de la prohibicio feta pels jurats de Valencia en 1327 en que diu que se prohibix que se dispararen "focs grecs" dins dels murs de la ciutat.
Pero un document me pareix d'especial importancia, es de 1395, en Vilareal i diu aixina "item... per una ma de paper d'Eixativa que per los jurats... fon comprada per a ops de fer diademes per als postols (sic) lo dia del Divendres Sant, e per saffra per acolorar les dites diademes e per polveres per als trons..." (Archiu Municipal de Vilareal, nº226.Cl de Pere de Conques, de 1394 a 1395. Fol.49rº) Es prou curios, que en esta ocasio ya se nomene el nom de polvora o polvera, quan en castellà per eixemple no apareix fins a casi cent anys despres 1475. ¿Qui mos ensenyaria eixa paraula?...
Pero existix un text arabe descobert per Juan B Perales que mos parla de la festa que va fer el rei Llop a la seua dona i a la seua filla el el mateix riu Turia " fiestas, musicas, iluminaciones... una especie de regata nocturna ... con caprijosas luces de colores".
El mateix dia el Rei Llop li regalaria a la seua filla Saida el palau de Saidaia.
Ademes, no es cap invent nou dir que els arabs foren els que introduiren la polvora en la Peninsula, i sempre han destacat inclus depres de la conquista la seua art en la creacio de coets.
Tenim tambe un document, que parla sobre les cases en que se creaven estos coets " per quant esperiencia ha mostrat que les cases en les quals polvora, coets e tronados se fan e tenen, stan a gran perill de pendres foch en aquelles..." En 1469 ya s'advertia del perill de les pirotecniques. Mira que hem avançat des de llavors.
Per ultim vos deixe este del 14 de Maig de 1455 en que els jurats de Valencia escriuen a "Al mot e molt excellent senyor, lo senyor rey de Navar[r]a, lochtinent general del molt alt senyor rey" i escriuen que en motiu de l'eleccio del papa "Calixte terç ... foren fetes grans falles e alimares..., ab gran colp de cohets"
En fi, pense que si realment haguera n'hi hagut una conquista com mos volen fer creure, esta polvora haguera segut segurament el principal boti que hagueren recollit els conquistadors. Es mes, considere molt curios, no soles les proves fetes sobre ADN en que demostren les diferencies dels habitabts del Regne en els Comtats, si no la pasio en que vivim mosatros les falles i les festes que fem en els coets. Signe inequivoc de que som i hem segut sempre valencians.
Qui no coneix ad algu que ha tirat una traca fora dels llimits del Regne i casi l'han tancat per haver-ho fet.
Es lo que mos va per la sanc.
Recorde unes paraules ya velles que dia un tio meu que Deu el tinga al seu costat i que fea mes o manco aixina " Si vols saber realment si un valencià heu es, tira-li un masclet als peus i chilla-li un -¡¡Che que fort!!- Si te contesta somrient encara que siga un somriure curt es valencià, si no, corre que be a per tu."
Que passeu bones falles i que tireu molts coets.