Tu ijo

Dema es Sant Valenti, i com no, es epoca de fer regalets a la parella, i de fer-li com no eixa tortà típica pel pas del temps del coret. Un coret que moltes voltes ne son dos, per a celebrar l'amor entre la parella. En fi, tot un gust i una tendrea per a recordar la dolçor de l'amor.
Es una llatima, que molts pasticers mirant el negoci, i deixant de costat el sentit comu, rotulen estos corets de forma aliena i despersonalisadora. Yo entenc que ultimament, i sobre tot despres de la llei del divorç, moltes parelles han tingut la mala, o bona, pata de separar-se (allà cada u en lo que li toca), pero es que aixina i tot, no m'explique eixe rotul que he vist hui en el mostrador d'una centrica pasticeria del Cap i Casal. Es que per molt que li pegue la volta al meu cap, no acabe d'entendre quin significat te eixe rotul per a un pastis de Sant Valentí. I manco en un moment en que se recorden els bons i mals moments passats en la persona amada.

Estava yo passejant pel cap i casal, quan he vist una pasticeria (no pose mon, per no fer publicitat), sorpres per l'olor, i per la calentoreta, per que no me negareu que no fa mal dia, he entrat en ella. Soles en l'olor haguera carregat mija pasticeria per a mi soles.
Puix be, estava yo repassant el susus, i els pastisets de moniato quan una dona ha dit...

• Posa'm un coret d'eixos que fica "TU HIJO", que com la tia ya no te marit, per lo manco que parega que s'enrecorden d'una els fills.

La veritat, eixa tendror m'ha arribat a lo mes fondo. I es que quan una dona arribada eixa edat se troba tant a soles, encara que siga en pocs moments recupera eixa alegria que conegué fa no tants anys.
Quina dona, pensi dins de mi. I quins collons te este forn, que fa corets tan originals, com se nota que volen vendre... De repent, una veu me va despertar d'eixos pensaments...

• No tia, no es de TU HIJO, aixo es que han fet enguany els corets en valencià.

Ya la tenim, damunt burlant-se de la pobra dona, aixo era ya el punt i final de l'absurditat.

• No mante, no es aixina, crec que tu no saps lo que es valencià. Clar, si no el parles casi mai. De no ser per mi i unes poques mes, segur que no l'hauries sentit mai.
• Dona, el que yo sea castellanoparlante, no quiere decir que no sepa hablar el valenciano, es mas, se incluso escribirlo.
• Puix chica, que vols que te diga, la tia notava algo a faltar, i ara que heu dius, li falta una Haig, pero com ultimament, escribiu com el movil, que diu el meu fill...
• Mire, le explico, en valenciano, no existe la Y griega, solamente se una cuando forma pareja con eNe para que suene eÑe. Por eso, la Jota en valenciano, en muchas ocasiones tiene el mismo sonido que la Y griega.

El colmo, una chica castellaparlant, donant clases de català en plena pasteiceria, i damunt parlant com si fora filologa. A on anem a parar...

• Mira, perdona - no he pogut resistir- vos estic sentint sense voler, i pense, que la dona te tota la rao. En valencià, deuria d'haver-se escrit la Y grega, que com be ha dit la dona si existix, es mes, es la que se fica en paraules com Yo, Ya, Aldaya, Yaya, Yogurt... i atres tantes. ¿Acàs tu pronuncies igual Yo que Jaqueta?
• Hombre, a mi en el colegio siempre me han dicho que la forma correcta era con Jota, nunca lo habia planteado.
  
• Puix sapies chiqueta, que la tia, ha segut molts anys fallera, i ha llegit molts llibrets... es mes, enguany te regalaré el meu i voràs com realment, no existix cap Jo ni cap cosa per l'estil.

El final, ya el podeu entendre, la chica continuava creent en la seua versio, i la yaya, se va endur un en el que ficava TU HIJO, per que l'ama del forn va eixir i heu va solucionar aixina.

Una llastima que en ple cor del Cap i Casal, no quede molta gent que defenga encara l'autentic valencià, i pel contrari les noves generacions han segut inculcades de forma que defenen a capa i espasa la catalanisacio de la nostra escritura.

Per cert, vaig fer molt bones amistats tant en la dona, clienta assidua al forn, i la dependenta, a la que li vaig prometre un diccionari valencià-castellà de la Real Academia de Cultura Valenciana.
Tot un bon dia.
Soles espere que la meua dona, que es la que s'encarrega d'estes coses, m'haja comprat per ad esta nit una trotà en el TU I YO.