YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 15 de junio de 2012

De tu a tu. Manolo Latorre

Dir que gracies a tu em vaig fer valencianiste, seria sobre tot hui oferir-te el millor homenage, i la millor alegria que en un dia tan senyalat se li pot donar a ningu. Pero pecaria de mentiros, i tu millor que ningu saps que el valencianiste naix, i no se fa.
Pero si te diguera que gracies a tu he descobert a part d'un apassionant mon a on tots som germans i lluitem per defendre a nostra mare, la resistencia. Segur que te feya brollar un chicotet somriure.
Ya se que hui tots van a recordar-te la teua trayectoria, que segur que algu te fa plorar, es lo que tenen estos actes. I que en mig tens que tindre alguna sorpreseta de les joventuts. ¿A que no soc l'unic que sospita? Pero yo no soles t'escric per a recordar-te lo que has fet, que segur que ho has fet ficant el teu pensament i el teu cor en Valencia. Yo t'escrit tio, per que sempre m'estas dient que si podria escriure alguna coseta sobre algu, sobre un atre, sobre aço, sobre allo... Val tio puix hui que no m'has dit res, escric sobre tu ¿que te pareix?
Si forem panques (Deu mos salve) segur que te faria un oda a TU, explicant com en un maravellos dia baixares del cel, dalt d'un cavall blanc i li jurares llealtat a Fariseu tres i quatre, virrei de Catalunya en Valencia... ¿T'imagines? Si algun dels seus subdits tinguera soles la mitat de personalitat que tu i la mitat de collons...
Coneixer al Manolo president, es facil. Si analisem l'historia de Valencia des de la transicio fins a hui, segur que darrere de cada atentat, de cada insult o de cada ofensa a Valencia apareix per algun costat la defensa teua i del Grup, per que eixe Manolo president es Grup d'Accio. No podria concevir el Grup sense tu, baixant els fums, parlant en paciencia en tots, pero sobre tot quan en mig de cada guirigall, un home bondados, en cara de bona persona diu prou i demostra la seua valia. Demostra que la protesta es necessaria, que no se pot viure d'esquenes als problemes, i que sobre tot, l'amor per Valencia no està renyit en l'amor cap als demes, l'ajuda als mes necessitats, per que coneixer a Manolo es coneixer al GAV.

Dona igual el dia que siga, que es 9 d'Octubre, puix primer lo primer, rendir honors a nostra Senyera, acompanyant-la per tota la provesso, i sobre tot homenajar a Jaume I en companyia de tota la gent del GAV, ompli d'orgull. Pero vore que despres de la provesso, en arribar al Grup eres el primer en ficar-se el devantal, el que disputa en Nacho per vore qui dels dos fa millor la paella que despres mos anem a menjar tots. I pensar que molta gent en manco valia estaria assentada esperant a que el serviren. Pero aixo no va en tu.
¿Com un home aixina s'estranaya quan els mes jovens el tenen com a referent? Quan el volen com a pare. Si es que teu mereixes tio.
Se, per experiencia propia, que viure fora dels postulats que mos marquen els invasors i els politics dels genolls blancs es dificil, pero no m'imagine com seria si damunt fora yo el cap dels que s'oponen a rendir-se, dels que seguixen guardant en sons cors l'esperança i sobre tot els que demostren tots els dies que Valencia es molt mes que Bankia, que les gavines del PP, molt mes que un poble de meninfots, molt mes que gent esperant a vore qui li envia una subvencio per a posicionar-se o per a allistar-se a les files d'uns o atres. ¿Com ho fas? ¿Com eres capaç d'aguantar-mos tots els dies, de estar en tots els actes, de acodir a totes les reunions siga de qui siga, de estar darrere de cada protesta...? Pero sobre tot ¿com t'aguanta la teua dona?

Conta l'historia, que un bon dia, una personeta estava en el panterre. Havia anat en els seus pares. Era un chiquet de careta redoneta i pantalons curts. Un chiquet que va creixer entre els dumenges del panterre, entre conferencies i albades. Pero sempre baix l'atenta mirada de Jaume I.
Seguix contant l'historia que un dia eixe chiquet va creixer, i en ell se conjugaren la fe en els seus companyons i les bones intencions. Que just en la medida necessaria es mesclaren en l'orgull de ser i sentir-se valencià i en l'importancia que en cada home deu d'ocupar el demostrar la veritat. Pero per damunt de tot aixo el deure de defendre eixa veritat i la seua historia.
Pero esta historia està inacabada, puix encara que el chiquet de careta redoneta ha arribat a ser home, i mos ha guiat fins aci. Encara que eixe chiquet hui siga el president del GAV. L'historia deu continuar. No pots perdre eixa força, l'historia mos recolza. No baixes mai la guardia.
No siga que des de Ponent o Tramontana vinga junt a l'aire una maleta plena de billets, que siga capaç de transformar Oronelles en "gavines", Rats en ratolins, traïdors en salvapatries o politics en culturals assessins.

Quan els chiquets rinyen o estan en desacort, els adults sempre intenten reconciliar-los. Les emocions dels mes jovens son mes maleables (i d'aixo els panques saben molt), pero mediar en mig d'adults, de gent que guarda certs rencors, no es tan facil. Arribar a persuadir-los per a fer les paus es casi impossible. Pero un costat de tu, ho fa possible, fa possible inclus juntar jovens i majors i fer-los l'ultim dijous de mes compartir una conferencia que discutixen en acabant mentres fan la picadeta.
¿Encara penses que no tens merit?¿Que no t'ho mereixes? I damunt el mateix dia en que entrà el Sit triumfal en Valencia

Fa dos anys, si mal no recorde, vaig dir que de major voldria ser com Pepe Alba, i ho ratifique, en tot el meu cor i ple de sentiment. Pero tampoc m'importaria tindre un fill Manolet.





viernes, 8 de junio de 2012

Les paraules mes cares del Mon

De chicotet, solien fer un anunci tots els Nadals, que la veritat, m'agradava prou, era un lingot d'or (sempre he sigut modest) i l'acunyaven en una banda roja en sagell, i eixia una veu en Off dient, 1880, el turro mes car del Mon. La veritat, no l'he provat mai, pero si algu estos nadals te dos tauletes i me vol canviar una per alguna de les casolanes que tinc yo tots els anys, puix parlem i fem el canvi, a vore si es de veres i el per que de tan car producte, que per cert es valencià.
Pero be, anem a lo que estavem. ¿Mai heu tingut curiositat per saber realment quin alcanç han tingut les aportacions "desinteressades" en contra del valencià en el nostre Regne? ¿Mai vos heu preguntat quin pot ser mes o manco el preu que com a bon economiste ha costat introduir una paraula antivalenciana en el nostre vocabulari? Puix el dijous, Adlerta i yo mos ho preguntarem.
Imagineu-vos que contarem realment en els diners que han invertit i subvencionat tant des de Catalunya directament, com des de l'Estat i des de la nostra propia Generalitat per a inculcar en la societat un numero de barbarismes antivalencians per tal de demostrar que realment parlem la mateixa llengua. I que fiquem com a principi, encara que tots sabem que ya en els finals del 1800 es concedien favors i ajudes a escritors valencians per a que publicaren en catala.
Puix be, com realment no contem en totes eixes fonts, i com les que contem son simplement una minima part de lo que realment s'ha invertit, anem a provar per mig d'eixes cantitats i basant l'estudi des de 1932 en quin ha segut el preu a pagar per cada paraula que mos han volgut ficar, dividint a parts iguals entre les paraules que mes han entrat dins la societat, i les que mes s'han intentat impondre, per mig de propagandes i publicitat subliminar.
De les paraules que mes han calat dins la nostra societat, ne tenim: Despres (que ha substituït casi practicament al en acabant valencià, pero que ultimament va quedant-se en desus); Vacances (tot un classic de la catalanisacio, que en estos ultims anys li ha guanyat molt de terreny a vacacions, encara que no ha conseguit desbancar-lo); Esport (un classic tambe, que ha acceptat la societat mes per culpa de l'anglisisme Sport, que pel supost catalanisme); Disposar ( que preten eliminar pero sense conseguir a Dispondre); Suposar (que intenta lo mateix en Supondre); Esborrar (que pareix que vullga calar entre els mes jovens, pero que s'oblida rapidament al parlar) i anem a deixar dos mes, per si la gent les recorda i yo les he oblidat.
Pero existixen atres que no han calat tant, o gens i que es seguixen ficant per a que la gent intente gastar-les, les mes famoses podrien ser: Amb (que seguix resistint-se sobre ser la paraula que mes han intentat ficar);Estimar (en la forma que preten substituir al tendre voler o amar); Gaudir ( que ha vist com el castellanisme disfrutar li ha arrebatat tota esperança); Tothom (paraula grotesca i antiga que gastaven tant catalans com valencians, com castellans, per a referir-se a tot home (i la Aido sense modificar-la per tothomodona)); Gespa (que junt a Escaire han segut els barbarismes liders de les retransmisions deportives); Escaire (Un atre anglicisme, que per contra d'Esport, no ha tingut exit, pero si propaganda); Aleshores ( pot ser siga el mes aburrit per el valencians, no soles no ha calat, si no que junt a Doncs formen part d'eixes paraules que esmussen i te fa canviar de canal); Doncs ( que preten derrocar al Puix); I Empar o Desempar (que es la paraula que mes odia a hores d'ara Valencia sancera, i que me dona conciencia, puix no puc deixar de pensar en eixes pobre chiquetes a les que sa mare los ficà en son dia el modern Empar o aquelles que el canviaren pel castellà Amparo, oblidant que en Valencia sempre ha segut Ampar).
Puix be, en total tindriem unes quinze paraules, buc insignia del pancatalanisme i com no de la "normalitzacio". Pero ¿que n'hi ha darrere d'estes quinze paraules?
Darrere d'estes quinze paraules n'hi han huitanta anys d'adoctrinacio, huitanta anys de faena d'una gent que ho a intentat tot per impondre'ns el catala en Valencia, huitanta anys sense parar de treballar, i huitanta anys rebent diners per a no fer-ho, i per a convencer a nous vinguts a fer-ho. I clar, poder contar ara en tots els diners que han segut necessaris, seria descabellat, puix no serien hui realistes les dos mil pessetes que enviaren des de Barcelona, els amics del Pais per a "ajudar" mampendre La Taula de Lletres Valencianes Carles Salvador i companyia, no es podrien reflexar hui en dia, puix soles representarien 12 €uros, per lo que intentare basar-me en les senyes que tinc dels ultims anys, deixant els passats.
17 millons €uros 1999-2009 ACPV de la GenCat; 400.000 € Govierno de España 2010; 495.000 ACPV de la Gen Cat per a l'any 2010; 297.000€ de EV i 295.000 ACPV decembre 2010 GenCat; 30.000 € finals 2011 GenCat; tindreim un 18 millons i mig, i tot aixo, sense contar en els mes de 42.000.000 € que mos costa ya el jornal dels membres de la AVLL, les subvencions rebudes des de la Generalitat Valeniana 15 millons €, i l'ultim millo € per a finalisar per fi el gran diccionari valencià.Que units a les subscripcions de molts ajuntaments a les seues revistes i editorials, i els llibres que han venut en les nostres escoles tant per a ensenyar, com per a la llectura formarien un entramat de mes de 50 millons d'€uros en els ultims 13 anys, ¿Una cantitat important, veritat?
Puix be, ara tenim que el pancatalanisme ha gastat mes de 50 millons(que se podrien doblar actualisant les anteriors ajudes segons el nivell de vida), i 80 anys (que com els diners, sabem que ne son molts mes) en conseguir que adoptaren dins del nostre diccionari.

¡¡¡¡6 Paraules!!!!
Lo que supondria una inversio de 8.333.333,34 € o siga uns huit millons trescents quaranta mil €uros i uns 13 anys per paraula.
Pero aixo no es tot, resulta que la paraula Esport, no es realment catalana, si no que es un anglicisme, que hem adoptat tant per part de Catalunya, com de Castella, com d'Anglaterra, de França o inclus des d'America, lo que mos podria fer que rebujarem la seua implantacio unicament des del pancatalanisme, que copia inclus el nom angles en la seua revista mes deportiva, o de la mitica francesa Le Sport; i la paraula vacances es francesa, i ha anat unida sempre a la moda coenta del COOL i els afrancesats que tambe l'han fet seua durant eixes estancies en França durant les veremes, o les faenes en les ciutats, d'a on molts d'ells han vingut ya jubilats. La paraula esborrar, no ha conseguit frauar de moment, i com hem dit ans, es torna a oblidar, encara que durant l'etapa escolar, va aumentant el numero d'adeptes ad ella. I aixina tambe podreim rebujar el despres, que castellanisà en son temps al valencià arcaic despuix i que Fabra acceptà pensant que era tot un descobriment anticastellà, i per oblit de l'occità i frances "aprés" en desus en la Catalunya castellanisada del seu temps.. Deixant els arcaics disposar i suposar, com als que realment han tingut una vinculacio directa en el catala, pero que de la mateixa forma, provenen de l'occità, i tambe foren en certa manera arcaismes valencians. ¿Podria tindre alguna cosa que vore el seu paregut en l'angles suppose?
Puix molt be, la meua mes sincera enhorabona al pancatalanisme, en 80 anys i gastant-se uns 50 millons d'€uros heu conseguit que tornem a gastar dos arcaismes, un castellanisme, un galicisme, un anglicisme, i que per uns moments durant l'etapa escolar molts dels nostres menuts gasten una paraula catalana heretada de l'occità. Sense conseguir per aixo, que hagen desaparegut les formes valencianes, que encara molts seguim gastant i preferint ad estes.
¿Son o no estes les paraules mes cares del Mon?
I aixo soles en el lexic, ni que dir que encara faltaria el fonologic i el morfosintaxic.

P.D.: En fi, anime des d'aci al pancatalanisme a que seguixca intentant impondre'ns paraules, ya ho heu conseguit casi, de mes de mil paraules diferents entre el valencià i el català, ya heu conseguit que alguns, no tots, ne gastem 6, i total heu tingut que invertir 80 anys i uns 50 millons d'€uros. Vinga, ya ho teniu casi. Per manco s'escomença.
Yo calcule que en uns 200 anys mes i uns 2.000 millons, conseguiu inclus que germinem les L.
Gracies germa.