YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

Mostrando entradas con la etiqueta corrupcio.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta corrupcio.. Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de septiembre de 2012

I va i el pugen

Per fi, i contra tot pronostic, el dd ha pujat el IVA. IVA que ademes, d'una forma immoral soles acaba pagant realment el consumidor. Si senyors eixe especimen en perill d'extincio, que cobra hui en dia una mija de 600 euros al mes i que damunt te que pagar una mija de 100 de llum, 40 d'aigua, 400 d'arrendament (el que te casa pot estar passant-ho pijor) i si encara seguix tenint movil i s'ha pogut acollir a les ultimes ofertes, uns 25 de llinea.
Pero en una societat com la nostra, en que l'estat es gasta 110.000 millons d'euros en traduir les pagines de la Moncloa, una Moncloa en que viu un senyor, que no coneix la traduccioen temps real del Google (sense voler fer propaganda) i que per a mes inri, no sap mantindre una conversacio, ya no en angles (que deuriaser un minim per a poder ser president, a molts mos el demanen per apoder treballar, inclus per a poder treballar per a un ajuntament),si no que tampoc sap parlar (llegir i escriure ya ho he descartat),en valencià, catala, i euskera, per que suponc que seent gallec eixe idioma si el sabrà. Un president que una volta incomplit per complet tot el seu programa electoral, es capaç inclus de presentar-se en la seua regio anunciant un corredor per als gallecs.¿I el Mediterraneu, no era de vital importancia? ¿O es que ya mos considera morts?

La veritat,es que estem patint massa restriccions justament els que no hem fet res per a que esta crisis aflorara. Puix el anar tots els dies a treballar i gastar acorde als diners que u te cada dia, no es tan mal, si tenim en conte que estem sumits dins d'una societat consumista a la que mos han abocat precisament les politiques socials (o la falta d'estes) dels governants que hem tingut, que llunt de mirar pels seus ciutadans i velar pels interessos d'estos, per apoder ser recordats com a bons governants, soles han mirat de quina forma es podien enriquir en pocs dies i com no, assegurar el seu futur lligats ad alguna gran empresa arrancada per ells mateix de la tutela de l'Estat. ¿I que diu la gent?

El divendres, el dia ans del pijor diade l'historia, com apuntaven des de certs sectors que busquen un canvi a millor (i d'atres que es camuflen entre estos per a seguir chuplant del pot), agarri la bici com ya va seent costum des de fa uns mesos (no explique el motiu, per que es prou personal) i vaig anar a pegar una volta en companyia d'un amic. La meua sorpresa vavindre quan eixint de Paterna, per l'entrada de Manises, en la mateixa rotonda, vaig vore una fila de coches casi amontonats que ademes omplien en creus la rotonda i un poc mes. Tots estaven ficant gasoil, per que al sendema en la pujada del IVA anava a costar un 3%mes cara. ¿No seria mes facil no ficar-ne i parar tot el Pais?
Per que per lo vist, per a que uns seguixquen fent el cafre i jugant en els nostres diners, atres tenim que ser fidels i callar. ¿A on està hui el nostre sentit de l'indignacio? ¿S'ha mort?
Pero, es que lo pijor, encara no havia passat. El dilluns, despres de rebre el comunicat de la llibreria,vaig anar a comprar els llibres per als nanos. Per que clar, podria haver anat a comprar-los ad alguna gran superficie, per a que engrossara els contes dels paraisos fiscals a on gracies a les facilitats gurnamentals acaven tots els nostres diners, en conte de comprar-los en la papereria del costat de ma casa, que al cap i al fi, el pobre home, compra el pa en lo forn, i te la curiosa costum de comprar sempre en les botigues locals, com yo. Quines costums mes estranyes ¿no?
Per cert, ¿Per que no despedixen als seus assessors economics? Per que vist lo vist, en la pujada del IVA pensen recaptar uns 2.300 millons, i al llevar la paga extra dels funcionaris uns5.000 millons mes, pero no han contat que degut ad esta pujada i a la seua mala gestio, el paro ha pujat un 5,4% (yo ho hem conseguit, de cada pensioniste, tenim a soles dos treballadors cotisant i tenim un 24,67% de parats) i heu tingut de nou que tirar ma a les reserves, de la mateixa forma que heu tingut que fer-ho per a pagar pensions, per que no havieu contaten que a mes pagos, manco consum i manco treball. Ademes, eixes pensions, que degut ad esta pujada i a la pujada que mos teniu reservada en els carburants per ad este hivern pujaran en conte d'un 1% casi un 3% per que aixina pujarà l'inflaccio, tampoc son una senyal que mos done ni esperança ni garanties de futur.
I aixina en casi 400 euros per chiquet ( uns 12 toms, entre llibres per trimestre per a evitar pes en la bossa,encara que no se per que el divendres els duen tots, i quaderns complementaris, pero si damunt tinc que comprar llibretes) i a faltade que les mestres me diguen quant tinc que pagar per a material, i els diners dels uniformes, llibretes que segurament diran a part del material i els llibres, i com no una volta pagats els drets de laAMPA, me pregunte ¿Quants valencians podran fer front ad aço per a que els seus fills estudien en una escola publica? Per que enguany els menjadors suponc que es quedaran buits, no conec a ningu que damunt li queden diners per a pagar-lo ( i manco per a soportar els 2 euros de la fiambrera). I aixo, que a finals de juliol, encara recorde com des d'eixe canal tan valencià, lliure i sense manipulacions mos dien que enguany els valencians gastariem una mija de 300 euros per chiquet. Suponc que tot be, com en el cas del copagament farmaceutic, en que els nostres politics, seguiran sense pagar i segurament tindran subvencio per a llibres, menjador i escoladels seus fills, per que lo que es a mi, que domine prou be les matematiques, no m'ixen els contes, per que a mi, sense voler dir que soc malbaratador, calcule que hem costarà entorn al doble de lo estipulat. Ah, i anant al costat de casa, i sense mejador. Aixina es que facen vostes els contes. O que els faça Wert, que en uns dels seus comentaris per a justificar l'apujada en el material escolar,diu que eixe material el pot comprar igual un chiquet, que un arquitecte. Senyor “Vert” (que seria realment la pronunciacio espanyola del seu llinage, i com no la madurea que mostra davant detan alt carrec) el IVA en material d'oficina que gasta un arquitecte,o qualsevol autonom o empresa (dels que queden), va directament a la fulla de gravaments, i en el pijor dels casos, els acaba pagant el que recorre als seus servicis, si no servix per a presentar gasts i ser remunerats per facenda, que som tots, com voste sap. Pero queclar, com segons la'Articul 27 de la nostra mes que malaurada Constitucio en el seu punt 4, l'ensenyança basica es obligatoria i gratuita. Pero com no diu per a qui, puix aixina estem.

Pero aixo no es lo pijor, i es que el dimarts quan vaig agarrar el Metro per a anar a Valencia a treballar, al comprar-me el bono mensual, me trobe en que val casi 54euros.
Anem a vore senyors de MetroValencia, anem a vore, si elIVA anterior per al billet del tren era del 8% i ara es del 10% com collons pujeu casi en cinc euros el billet, ¿que tambe son cosins deVert?
I atra cosa, ¿que es aixo que m'han contat de zona A, AB, ABC i Tarifa Aeroport? En Paris, en 2,5 eurostens un billet per a passejar-te per tot Paris en metro, i Paris si mal no recorde es com tot l'entramat de metro d'aci de llarc i tres voltes d'ample. ¿que costa aci soles anar i vindre en ABCD? 7,50euros. Per a que en acabant mos diguen que som europeus. La veritat,som imbecils, i porritos manejats que hem segut sabiament adoctrinatsper a callar i tragar. I pensar que mos burlavem quan llegirem1984...

¿Que ha quedat dels valencians lluitadors que defengueren els seus drets davant la burguesia en les Germanies? Com es retorceran agarrant-se la pancha el pellicer Joan Llorenç i el velluter Vicent Peris, i tots els agermanats que lluitaren per defendre els nostres drets com a treballadors, i els que lluitaren en la revolucio de 1820, que naixcuda en Espanya en protesta de l'absolutisme es va escampar a tota Europa, que ha quedat dels valors ensenyats per aquells que lluitarem contra el totalitarisme durant el sigle passat, i els que eixiren a defendre els nostres drets durant la transicio,...


¿Qué ha quedat de tu,Valéncia..,
si ya ni te reconec?
Envolta de modernor
encara note l’essència
escoltant el teu gemec.

Somie com un bon fill
que torne pronte en el temps
l’esplendor i l’espirit
que et feren tan gran...¡Valentia!
                                                                           Sito Sanchis.2012

miércoles, 19 de octubre de 2011

El vot util

Des de cert temps fins aci, els valencians hem vist com certs sectors politics, abanderant les nostres insignies i autonomenant-se valencianistes han fet caure en l'oblit el nostre verdader sentiment, i lo pijor de tot, hem pogut vore com la nostra dolça i rica Llengua Valenciana ha sigut reemplaçada d'una forma silenciosa i molt maquiavelicament estudiada per a convertir-se en catala. 


Molts som els que temerosos de que aço passara decidirem fer força i votarem al PP per aixo del vot util. Sentitn encara hui l'esperança de que siga ell, com l'Angel Miquel, el que armat d'espasa traga dels Centres Educatius eixa lepra, de la que ya a principis de sigle mos advertia el nostre gran escritor i millor politic republicà Vicent Blasco Ibañez.


Pero el remei ha segut pijor que la malaltia (mai millor dit), i ha segut el PP en majoria absoluta el que, per a pagar favors al CIU de Pujol, ha oficialisa i casi se podria dir blindat el catala en el nostre Regne. Premiant i subvencionant tant l'educacio com la publicacio de llibres en catala. I pagant als encarregats de que tot aço siga possible, uns jornals millonaris per a que ajudats pel IEC (Institut d'Estudis Catalans), vagen teixint eixe enfilat per a que sense donar-mos conte acabem sucumbint i seent un simples catalans acomplexats.

-¿Pero com?- se preguntaran vostes- Si yo seguixc parlant valencià i els meus fills el seguixen estudiant.

Molt facil, tot ha segut plantejat:

Primer mos ensenyaren unes paraules gracioses (vacances, supose, esport, façana, llauna, enderroc, fons, assasi, vaga...) que sense saber com, mos feren gracia i s'anaven acoplant poc a poc en el nostre parlar diari. Segur que vostes ne diuen mes d'una, clar com es cult...
Despres per als mes durs, vingueren les series (Alqueria Blanca, Senyor Retor i atres mes velles que no me venen ara a la ment).
I aixina poc a poc, ajudats tambe dels dibuixets animats, dels telediaris, els programes, concursos, i com no, en els actes en directe (enguany per fi, durant l'ofrena han deixat de dir-li Emparà a nostra Mareta i han deixat de costat eixe Gaudir i sobre tot l'acomiadat, que no se segur que signifiquen, pero me recorden a l'escultor català i a l'acomodador dels cines respectivament). Pero yo crec que per damunt de tots, ha segut el futbol i les retransmissions deportives les que mos han bombardejat de forma llamentable en barbarismes com esport, escaire, gespa i atres mes que millor anem a oblidar.
Enguany, suponc que degut a les eleccions, o a l'audiencia (qui sap), han deixat de dir moltes paraules en telediaris i events deportius, per que el futbol... ai el futbol...

Pero lo que reglota fins i tot els desgavells mes grans han segut les trobades, actes pancatalanistes que (com no) enaltixen la cultura catalana (menyspreant la nostra) i que servix per a adoctrinar a grans i menuts per mig de jocs i activitats i que costen al poble a on se celebren la fraudulenta cifra (que no xifra) de 60.000€. Si han sentit vostes be, 60.000€. I que curiosament si mirem i repassem a on s'han fet, trobarem un alt percentage de pobles a on el PP governa per majoria. ¿No?


I tot aço, sense contar en els diners que han (anem a dir) extraviat, en els trages, en els bossos, en les construccions faraoniques ( sobre tot en les perdues que estes han deixat, per no contar en com s'han vist duplicats els seus presuposts incomprensiblement), ¿les recorda? Terra Mitica, Terra Natura, Ciutat de les Arts, el Bioparc... Mentres els nostres monuments i el nostre patrimoni se desploma ( La roqueta de Sant Vicent, l'Art de la Seda, l'Alquerieta...), ah, i per supost el caos urbanistic que han dirigit durant els ultims anys.

Per no contar tambe, en el deute que han deixat en la nostra Sanitat, la millor del Mon que inclus els Americans volen copiar, pero que desgraciadament per a mosatros i de la mateixa forma que ha passat en la llengua, va perdent eixe "nostra", per a convertir-se en privada. I es que damunt tenen la poca vergonya de voler implantar-ho en tota Espanya, de que sigam referent...

En fi, les eleccions estan
ahi, i comprenc que el vot al PP torna a ser el vot util... ¿segur?

Vostes mateix, yo per si acas...seguire buscant...

domingo, 28 de marzo de 2010

El Mon al reves

Fa uns anys recorde que la gent major comentava que viviem en un Mon al reves, a on un artiste de cine era el president. Es referien a Ronald Reagan. Molt ha plogut des de eixe temps.
Pero... ¿que pensarien esta gent major, la majoria morta en els ultims anys si realment vixqueren en el nostre Temps? Segur que si resucitaren, la majoria tornaria corrent a la tumba o tornaria a morir de l'esglai.
I es que mirant com tenim hui en dia format el Govern dels Valencians, se podria be dir que tenim un Mon al reves, a on els que manen, si tingueren vergonya, deurien acachar al cap i amagar-lo en terra com els estruços.
Anem a vore uns eixemples dignes de la pelicula mes increible de Francis Ford Coppola...

En primer lloc, tenim al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana En Francesc Camps,
i dic molt honorable per ser el titul, no per l'honor que ha demostrat al carrec del govern valencià.
Dic aço, per que en 1996 accedix al carrec com a conseller de Cultura, i es ell l'encarregat de fer la faena de dirigir-se a Pujol, i de crear junt a Estevan Gonzalez Pons i Eduardo Zaplana la pestilent AVLc ya que son ells els que pacten en Catalunya els mijos i les passes que han de seguir.
Eixe mateix Molt Honorable que s'ompli la boca de valenciania quan es ell u dels culpables de que les nostres escoles hagen seguit impartint català als menuts, ya que es ell el que va ocupar el lloc idoneu per a fer desapareixer d'una volta per totes el catala, despres de l'epoca catalanista de Lerma i Ciscar. En conter de pactar en Pujol junt als atres dos de la creacio de la AVLc i l'ensenyança segons el model PancaSocialiste.
Ademes, este home, te la cara dura de anar presumint de valencianiste parlant en una llengua diferent a la que per culpa seua s'estudia en els coleges, i donant-se damunt la satisfaccio de poder introduir, quan mana el guio (aixo si), algun que atre gaudir.
El mateix que ha viajat a Iberoamerica recentment per a ensenyar le model sanitari valencià, mostrant-lo com a eixemple... Sense comentaris... No se realment quin model ha ensenyat, pero si es el de la nostra sanitat publica, que el PP ha convertit en concertada i casi privada... van apanyats els iberoamericans.
Lo del cas Gürtel, a vore si per fi s'aclarix.

Un atre cas de Mon al reves, seria Rafael Blasco, un home, que segur que sonarà i molt als mes vells. I no pel seu ben fer precisament.
Seent jove, va ser u dels maxims liders del FRAP, eixe mateix FRAP al que pertanyia Esteban Ibarra. Baix el nom de Carlos, junt a Venancio en la primavera del 1977 van expulsar a alguns corregionaris per demanar la deixada de les armes del FRAP.I que passà a ser huit anys despres durant la primavera del 1985 el encarregat de arreplegar als militants dels PSPV en lo que ell cridaria el "blasquisme", i que tant bons resultats li donà en la Ribera. Nota curiosa d'aquells temps eren les seues paraules quan es referia a politica "qui no ha vist el Padrino, no enten de politica". Suponc que en antecedents com estos, sobren les presentacions, ¿no?.
Puix este mateix Blasco, durant l'etapa universitaria va coneixer Cipria Ciscar, del que acabaria seent cunyat. Al casar-se en Consuelo Ciscar, la que va ser durant uns anys secretaria personal de Joan Lerma, quan Blasco ostentava el carrec de subsecretari de Presidencia passant a ser al poc temps conseller.
Per a Lerma, Blasco era un home de confiança, pero tot va canviar a finals 1989, quan este era Conseller Obres Publiques i Urbanisme. En eixa epoca, i quan segurament els mes vells acaben coneixent-lo, quan va estallar el Cas Blasco. Un cas de corrupcio denunciat per Blanca Blanquer, la que denuncià en Fiscalia a dos funcionaris per oferir-se a canvi de 500 millons de pesetes a recalificar uns terrenys en Calp. Despres d'intervindre telefons se va descobrir una vneta sospitosa d'uns terrenys en Paterna. El 28 de decembre d'este any, Lerma el va destituir. Poc despres començaria el jui a on Blasco se va sentar en atres quatre persones.
El juge instructor era Juan Climent, el que deuria de presidir el jui de Camps sobre el cas Gürtel, en la Sala de lo Civil i Penal del TSJ, de la que ya formava part Juan Moreno, l'unic magistrat que se va negar a archivar el cas Gürtel. El juge, anulà les cintes, i en juliol de 1991 va absoldre als acusats. Quines coincidencies.
Blasco en 1993 contactà en Lizondo i el Pepa Chelsa per a construir Convergencia Valenciana, pero no acabà de resultar. Seent fichat en el 95 per Zaplana que el va nomenar subsecretari.
I va ser en este moment quan Zaplana va conseguir el maxim poder, ya que al fichar ad este personage, va començar l'aniquilament dels atres dos grans partits.
Per una banda, Blasco va ser el que va dissenyar l'estrategia per a desfer a UV desprestigiant-la i furtant-li per al seu Cesar, en este cas Zaplana, tant les senyes d'identitat com l'herencia politica que havia conseguit Lizondo. Fent seu el lema de que "tot lo valencià està dins del PP".
Pero la seua trayectoria no acaba aci. Se li atribuïx tambe ( com a home de confiança i pensador de Zaplana) la maquiavelica formació de la AVLc.
Ademes en 2006 va crear el Partit Social Democrata, per a llevar vots i intentar destruir al PSPV.
Va pressionar a Paco Roig per a que venguera les seues accions del Valéncia CF a Juan Soler, del que poc despres va cobrar a modo de catalanisacio en l'entitat.
I despres, va intenvindre en l'intent de DALPORT de comprar el Valencia CF.
Com podeu vore tot un personage digne d'un film de Francis Ford Coppola, tot un Padrino a l'espanyola.
Un Mon al reves, a on els governants deixen molt que desijar.
Continua...