¿Respecte a la constitucio?

D'un temps fins aci hem tingut que aguantar certs comentaris d'un sector minoritari de la nostra societat, un sector que hui en dia s'alça posseïdor de la veritat i, com no, defensor de la Constitucio (aixo si, quan ad ells els beneficia).
Aixo m'ha fet pensar, la veritat, i m'he vist obligat a defendre'm, puix no es nou (com be diria Orwells) vore com hem perdut la consciencia i sobre tot la realitat historica des de que cert politic Norteny pronunciara aixo de N'hi ha que canviar no cinquanta anys de l'historia d'Espanya si no que cinscents
I aixina mos va. Pero lo que no pensava este Jedy casat en la florista de la GenCat es que encara que se canvien les noticies i els llibres d'historia, n'hi han fets i coses que no poden canviar (ni per a be ni per a mal).

Yo se, per atra part, que me faig molt pesat (cansino seria en castenallo) pero es que si fins la Constitucio mos dona la rao... ¿Que fan els nostres politics negant-nos uns drets que ya varen votar els nostres pares?... ¿O es que encara estem en dictadura i no ho savem?...
¿Qui deuen de ser realment els indignats?

Repassant per la Constitucio Espanyola, me trove diariament en incopatibilitats que realment son de Jujat de Guardia, pero clar, aixo si passa pel Jujat Constitucional, se transtoca i es convertix en tot lo contrari. ¿Qui vigila als que mos vigilen?

Aixina, i perdoneu l'introduccio, aribem a que segons la Constitucio de 1978 (encara vigent, mes que parega lo contrari), tenim en l'Articul 147, concretament en el seu punt 2 que:
Los Estatutos de autonomía deberán contener:
La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
Aixo eixit d'una Constitucio que firmaren els nostres pares i yayos per a defendre el seu present i com no el futur dels seus descendents.
Pero, com sempre no guanyen els bons, i com en tots els llocs els que tenen la rao son silenciats (Broseta en un tir al cap), i una volta discutit en Madrit el nostre Estatut (lo de nostre es per que fica Valenciana, per que realment el votaren Madrilenys, Vascs i Catalans, i el que se va negar, ya savem com va acabar) mos trobem en estes paraules (les fique en castellà, puix ni en la nostra Uikipedia he pogut trobar la copia del nostre Estatut en valencià)
Aprobada la Constitución española, es, en su marco, donde la tradición valenciana
proviniente del histórico Reino de Valencia se encuentra con la concepción moderna del País Valenciano, dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas
corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el
estricto marco geográfico que comprende.
I aixina en l'articul 1 podem vore:
TÍTULO I. La Comunidad Valenciana
Artículo 1
1.- El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se
constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la indisoluble unidad de la nación española, como expresión de su identidad histórica y en el ejercicio del derecho de
autogobierno que la Constitución reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana¿?
¿Qui ha dit que el nostre Estatut es llegal?... ¿Des de quant un Regne com el nostre se convertix en una simple Comunitat de veïns (que manco que l'apelatiu floral com Navarra (Si vol Catalunya, clar))
Per que lo millor de tot, no es aço encara, puix si llegim realment el Preambul, igual mos sorprenem: "dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el estricto marco geográfico que comprende." Si juntem les dos corents, igual estem creant uns Països Valencians amparats per la Constitucio (sempre parlant en termens llegals, clar), puix segons l'estricte marc dels pancatalanistes (maxims impulsors d'estes llinees que pareixen no dur-nos a cap costat) Valencia i Catalunya son una, i que yo sapia l'Estatut Català, no parla del estricte marc geografic que aixo compren. En fi, ni mos conve ni mos interessa, l'imperialisme es cosa seua, no nostra.

Pero es que la Constitucio (que com he dit ans va ser votada en referendum pel poble) mos demostra una volta mes que els nostres politics mos han estafat, mos han venut un gat pelat com si fora una llebra, i mos han ajudat a fer en ell una paella.¿Que diria de mosatros Vinatea?

Aixina, si mos fixem en la Constitucio, tenim que en l'articul 3 podem llegir:
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
¿Proteccio? ¿Respecte? Vinga va, per favor, si fins i tot s'han apropiat de la nostra llengua i li l'han venut al Jedy per uns misers vots per a que Charlot manara en Espanya, ¿que estem folls. ¿Que queda d'aquells politics que lluitaren contra la dictadura i la manipulacio?
Clar, ara el PP, i atres de quin nom no vullc ni enrrecordar-me, volen revisar el nostre Estatut, per a oferir-lo al poble per a que el vote en referendum.
Pero... ¿oferiran una copia exacta a cada ciutada en edat i dret a votar?
¿O com venen fent des de 1982 mos oferiran en els "seus" mijos de comunicacio uns punts i articuls determinats per a que la gent (adoctrinada i sense capacitat de decisio) el vote com votaria al president de sa finca (per que pareix bona persona)?
I encara que parega mentira, yo me pregunte... ¿Deixaran amagat en algun raco un articul que permeta les emisions illegals de TeVen0'3 en el nostre Regne?
De moment, i de cara a la galeria, l'unic punt "important" per al PP es eliminar del preambul el nom de Pais Valencià ¿A quin preu?
Aixo ho sabrem en proximes entegues, si finalment decidim votar sense mirar (com hem fet sempre)
¿O preferim canviar les coses?

Perdo... ¿per a qui?

Se que estem en epoca de perdo, ya que commemoren la mort de nostre Senyor Jesucrist, que va morir per a lliurar-mos dels pecats i per que la veritat mos fera lluires. Pero ¿fins a quin punt devem de perdonar i oblidar nostres ofenses? I ¿fins a on mos fara lliures la veritat?

Recorde quan era un estudiant, quan m'enfrontava en algun que atre professor per raons de llengua. Sempre he tingut massa clares les idees.
Pero lo que mes recorde van ser els selectius, sobre tot els d'uns quants amics meus.

Era sobre l'any 91 (quants anys ya donant guerra) en el selectiu, els amables mestres de valencià (Catlencià era el nom que li soliem dir, per les catalanades que ficaven) ficaren una pregunta un poc malintencionada.
¿Quin es el nom de la llengua?
Ni que dir te que tots els que ficaren en sa bona voluntat i per amor a sa terra i sa llengua Valenciana, foren suspesos, mentres que els que donaren noves glories al Nort, i ficaren Catalana pogueren optar a seguir estudiant i poder ser gracies als seus merits els tontos utils que tant havia buscat Catalunya per a poder suprimir a Valencia i sa llengua sucumbint-la dins de la recent creada Catalana. I tot seguint les mateixes bases que ya gastara Hitler en 1933.

Estos jovens que en un principi pensaven en fer lo correcte es convertiren pel temps en autentics adoctrinadors adoctrinats, i pel temps es donaran conte que han segut utilisats de la forma mes missera per a la creacio de noves joventuts adoctrinades.

Pero.. yo no vullc enfornar-me en esta gent, soles ells sabran com eixir o lo que estan patint per no voler donar a coneixer la veritat per vergonya. Mes be, me dedique a recordar ad aquells heroes que truncats d'arraïl del seu principal somi per estudiar allo per lo que havien lluitat durant tants anys, ara, se veïen frustrats pel simple fet de que certs mestres politisats o comprats havien corregit els examens d'una forma tan absurda com absurda era la pregunta. Atres mentres tant perdrien una any per a poder tornar a fer l'examen i aixina poder continuar en el seu somi.

Per que esta pregunta, ya havia segut resposta uns 9 anys ans, mes concretament en el nostre Estatut d'Autonomia de 1982. I ademes, tots els tribunals reconeixien com ad eixe el nom de nostra llengua. Es mes, eixe havia segut el nom de nostra llengua des de que començaren a escriure els nostres classics, i en el que ha segut reconeguda nostra llengua en tot lo mon. ¿Quin dret tenien ara estos politisats professors? ¿No deurien preguntar ans al poble de fer lo que havien fet?

Se que este es un temps d'arreplegament i de perdo, pero encara que aixina fora, crec que deurien de ser estos heroes els que tingueren l'ultima paraula. ¿Acas perdonaren els mestres el que ells no foren politica i adoctrinadament tan cinics com els mestres? Espere que algun dia se faça justicia i estos mestres que a lo millor en sa majoria actuaren per engany, puguen rectificar sons erros d'una volta per totes.

En fi, com diu Chamfort, "l'historia dels pobles somesos al despotisme no es més que una simple colecció d'anecdotes". A lo que yo afegixc "pero estes anecdotes servixen per a demostrar que no sempre ha segut aixina, i que ¿per que no? pot tornar a canviar"

Vos deixe una peli de Disney (desconeguda per cert) que vos deixara que pensar
Bones Pasqües a tots, especialment per a tu Toni.

L'Estatut d'Elx

Que el pancatalanisme heu ha intentat tot es una cosa que tots sabem, o per lo manco mos hem imaginat en algun moment.
Pero... ¿ sabies que heu van intentar fins i tot capant la nostra autonomia?
Pero lo mes fort del tot, es que vinguts des del Nort uns pseudo intelectuals acompanyats pels ya mes que coneguts antivalencianistes valencians intentaren fer-nos un Estatut a la medida dels Països Catalans.

Tot començà el 1968 quan el sector mes radical del Front Nacional de Catalunya es separà creant-se aixina el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Pero en un principi no tingue massa acceptació en lo nostre Regne este partit, que sonava mes be a Cubà que realment a Català, fins que en 1974 i gracies als Fuster i Climent s'implantà definitivament el PSAM, mes concreatament en març i en el Vedat de Torrent. Encara que no va ser de forma publica, i soles en 1975 se sabia d'ells per pegatines i pintades, l'afiliacio massiva dels seus membres en CCOO els van fer valedors d'un lloc dins del Consell Democratic del País Valencià.
I es aci a on comencen a eixir els primers preparatoris d'un proyecte d'Estatut. Pero es en Juny de 1976 durant el primer congres del PSAM quan s'aprova la seua "Declaracio de Principis", en la que se pot llegir que el PSAM se definix com "un partit obrer, comunista, d'ambit nacional catalá, que es proposa la impulsió i la dirección política de la lluita de la classe obrera, al capdavant de les altres classes populars, per la destrucció dels estats burgesos que les oprimeixen i per la construcció, en una Europa socialista, de l'Estat socialista dels Països Catalans, com un pas cap a la societat comunista” i ademes insta als seus simpatisants a que lluiten per la consecucio dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya, Pais Valencià i les Illes siguen tant conjunts com catalans i independents.

Pero l'elaboració de l'Estatut d'Elx ya estava en marcha, es mes, ya fea temps que s'havia fet. I dos factors foren fundamentals per ad esta readccio.
Per una part la detenció el 24 de Juny de 1975 dels "10 d'Alacuas" en el convent de la Purisima quan estaven intentant formar una plataforma politica per la Policia, seent procesats mes tart per el TDP (Tribunal de Delictes Politics). Entre els detinguts estaven Ernest Lluch i Josep Guia i Martin (el que fon en 1985 vicerector d'Estatuts de l'Universitat de Valencia).
I per atra banda, la constitucio del Consell Democratic del Pais Valencià, a on el PSAM va conseguir ficar el cap.

Aixina, reunits en Valencia Eliseu Climent, Joan Fuster, Max Cahner, Josep Benet, Rafael Ribo i Enric Solà començaren l'elaboracio d'un avantproyecte. El que seria recordat com a Estatut d'Elx.
Este "estatut" ( vullc remarcar, que els pancatalanistes solen engrandir els seus guanys adoptant noms significatius que res tenen que vore en lo conseguit, aixina les Bases de Castello son considerades Normes, i este avantproyecte es considerat Estatut) fon acabat en Febrer de 1976 en Valencia, i no en Octubre de 1975 en "Elx" com figura en el seu colofo. Pero per a mes destrellatats, i en paraules del exvicerrector Josep Guia, va ser publicat en Barcelona, en una imprenta clandestina a on se publicava tambe el AVUI. I sempre segons Josep Guia, en un 127 que ell tenia van "baixar" al nostre Regne tota l'edicio per a la seua posterior reparticio.
Se que sona un poc comic i irreal que set personages dels que ademes tres eren catalans (Cahner, Benet i Ribo), i els atres (Eliseu, Fuster, Solà i Guia) formaren part dels cinquanta nou conversos manco Fuster que fon u dels encarregats de les expedicions.
Pero... ¿quins eren els punts principals d'este avantproyecte?

• En l'introduccio mos podem trobar ... " Malgrat que les línies bàsiques que inspiren l'Avantprojecte tenen ben clar el concepte d'unitat nacional dels Països Catalans, el text se cenyeix a l'àmbit geopolític del País Valencià"

• Aixina en la rubrica anterior al titul primer remarca..."Com a primer pas en el camí vers l'autodeterminació, el País Valencià es dóna el present estatut per a la regulació de la seua vida política, dins el marc de l'Estat Espanyol"

• Articul 4 ... "La llengua pròpia dels valencians, la llengua catalana, és l’idioma oficial del País. Els ciutadans de parla castellana tenen, tanmateix, el dret d’utilitzar-la davant totes les Autoritats i Oficines, administratives i judicials... A les comarques de llengua castellana fruirá el català de cooficialitat"

• Articul 9 ... "El País reconeix al seu sí la personalitat cultural i la igualtat político-administrativa de les comarques castellanoparlants... Tot i això, gaudeixen les comarques susdites del dret d’unir-se a les entitats territorials contigües al País Valencià a les cuals són afins culturalment o històricament. Si una comarca volgués exercitar el dret d’unió caldrà que ho proposen la meitat més un dels seus ajuntaments, havent-ho de decidir la població en plebiscit per una majoria de dos terços del cens electoral".

• Articul 10 ... "Quedant sempre salvada la personalitat político-administrativa del País Valencià, podrá aquest mancomunar-se amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears per a l’exercici d’una o més de les competències estatutàries. Podrà també arribar a federar-s’hi si el Parlament Valencià ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta".

Estos son els mes representatius d'este Estatut encara que no va ser adoptat finalment pel Consell, ya que ells feren un nou un pocmanco catalaniste, pero ya parlarem en atre lloc d'este atre Estatut de Morella.
Cal destacar ademés un invent de Cahner per al nostre Regne, la divisio comarcal, encara que es atribuïda dita idea a Joan Soler i Riber, no es manco cert, la colaboracio de Sanchis Guarner, pero manco cert, es que l'idea i l'aprovacio oficial va ser feta per Cahner, segons descriu Eliseu Climent. Aixina Cahner destruïa per particions la nostra força identitaria. Aixina en 1833 Maria Cristina, per ma Javier de Burgos, acaba en les nacionalitats, i Cahner ,de la ma de Joan Soler, partix el nostre Regne en comarques per a restar-nos força autonomica i nacional. La finalitat i el resultat es el mateix, dividix i guanyaràs.

Vullc afegir que el PSAN conta entre els seus membres en Carod Rovira (1970-1977) i que fon el PSAN el que funda per mig dels seus jovens (Joves del Front Patriotic Catala) en 1988 els Maulets.
Ademes d'estar vinculats en Terra Lliure en 1989 s'ajunten per proposta de Terra Lliure dins de la canditatura de Catalunya lliure en Maulets i del Moviment en Defensa de la Terra (MDT) d'a on el PSAN es l'eix principal des de la seua fundacio en 1983.

En quant al exvicerrector Josep Guia va ser l'encarregat d'incloure dins dels Estatuts de l'Universitat de Valencia la següent senya en venjança de no haver-ho pogut fer en el nostre Estatut ... " Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d'aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomía, valencià." Coneixent a l'autor i les causes per les que va incloure dita senya,podem deduir el caracter cientific i filologic de dita afirmacio.

• Aclaracio: Se que realment s'escriu Elig, pero en dit avantproyecte figura Elx, com tambe València per lo que encara que siguen formes catalanes que no valencianes les he inclos per a demostrar la fidelitat dels fets.

Fonts:

• Servir Catalunya: 70 anys de Max Cahner. Serra d'Or .2007 .Barcelona
• Viquipedia.PSAM.
• PSAM.net
• Transicio democràtica dels Països Catalans. Universitat de Valencia. 2005
• Archivo de la Democracia.Universitat d'Alacant.
• El largo camino hacia la democracia. Vicente Ruiz Monrabal. Revista valenciana d'estudis autonomics. Nº 41,42