Les barres d'Arago II

Ya fa un temps vaig dedicar un articul sancer a les barres d'Arago, es mes, fa un poc manco vaig fer atra mencio sobre elles en l'estelada i Cuba, a on vaig mantindre una disputa en Quico Ventalló.

Puix be, ara un temps despres, i degut a que no me cabia en un mensage tot lo que tenia i lo que podia demostrar, me decidixc a escriure este articul, que de fet, ya avise que no va a ser del gust de tots. Es de veres que existixen teories per a tots els gusts,i tambe heu es que moltes d'elles sonen mes a conte que a llegenda encara, pero no es just desestimar cap teoria pel simple fet de no voler acceptar-la. Aixo podria ser un poc mes que una simple manipulacio. Aixina que anem a vore alguns casos.

Existix una llegenda que parla que les barres roges sobre fondo groc representen les polaines ensanguinades de la Creu de Jesucrist, i es per aixo que va ser un simbol cristia conservat en el Vatica. Pero per a contrarestar aço existix un llegenda que diu que el Rei Pere El Catolic en 1204 va anar a Roma a que el Papa Inocenci III el coronara Rei. L'escrit diu aixina “fue a Roma para ser coronado rey y assi lo fue por manos de Inocencio III (...) le concedió que él y los sucesores d'el llevasen delante del papa la vandera de la Iglesia con las armas de Aragón que son de colores amarilla y colorada" Marineo Sículo, Lucio: De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V .Zaragoza 1509.. T.3, Fol.XXV II pero ad este text li seguix aço en la mateixa fulla “... a este mismo tiempo(...) el rey don Pedro salió de Roma con su exército puesto en orden y vino contra don Simón: al qual venció”. No cal ser molt bo en historia per a saber, que Simo de Monfort era ortodox i defensor d'Inocenci III i que ademes va guanayar al Rei Pere II( i resultant ademes mort este ultim). Aixo si no recorde mal va ocorrer en la Batalla de Muret ( 12 de setembre de 1213) Imediatament despres de la seua ¿coronacio?. No pareix una font molt fiable, la veritat.Ademes, mira lo que diu sobre Ramon Berenguer i els seus signes ... “Dio assi mesmo luego el Conde Don Ramón sus insignias a los grandes pueblos de Aragón que se las demandaron; y también las Armas de San Jorge que eran del Principado de Barcelona (sic) dioles assi mesmo las cuatro cabezas de moros y en medio una cruz colorada en cuya virtud avia vencido a los moros y muertos sus reyes. Cuando se caso con doña Petronila tomó por fuerza d'armas a Tortosa, Fraga, Miqueça y Miravete, muertos los reyes dellos; cuyas cabezas juntamente con la señal de la cruz figuran en el escudo “.No se,pero esta historia yo no l'he estudiat aixina. ♣ Es curios, pero este Lucio (que no te res que vore en el cuiner), va ser capellà i croniste de Ferran el Catolic, i mestre dels fills dels nobles de la cort. ♣Heu deixe com a senya,mes tart podrem fer memoria sobre este fet).
Pero en dietari del capellà del Rei Alfons el Magnanim se relata este fet “fos coronat e consgrat per papa Ignocent I terç, en la ciutat de Roma , en l´any MCCIIII , e lo dit papa lo feu ganfanoner , per a ell e tots los reys de Aragó qui apres vindran” dec reconeixer que este mateix testimoni apareix publicat tambe en la Historia Poncificali Católica (Barcelona 1606)

Pero aixo no es tot, existix tambe com tots sabreu una llegenda sobre l'origen de les barres, llegenda que ha segut ya inclus desestimada pel pancatalanisme, per que esta se cau pel seu propi pes. Si efectivament i com tots sabeu m'estic referint a les barres de Wilfred. I este ha segut el mit mes repetitiu de tota l'historia de Catalunya. Un mit, que se forjà possiblement en la cort de Pere el Ceremonios, i dic possiblement, per que no m'atrevixc a dir-ho en total seguritat. Pero es de sobra conegut que fon el mateix Pere el Ceremonios(1336-1387), el que començà a gastar estes fabules. Per lo que be podria ser esta (l'historia de Wilfred) un comte o una historia que va recorrer els corredors del Palau durant estos anys, i els venidors. Encara que no apareix relatada o escrita la citada historia fins al 9 de Novembre de 1420 dins del mes que qüestionat Llibre dels Feyts de Catalunya de M.Bernat Boades (dic mes que qüestionat per que podria tractar-se d'una falsificacio feta per Joan Gaspar Roig i Jalpí pel 1673), que be podria haver segut, tambe, escrit dins la mateixa cort pero uns sigles despres. Puix com diu el seu prolec, una copia va ser enviada a Sicilia per la Reyna de Napols i Infanta d'Arago Joana de Tastamara en 1488 ♠ ( Marque este fet, per que considere que tambe podria haver estat este llibre o copia (si fora del tot cert) en la biblioteca dels Reis d'Arago).

Poc despres esta historia (la de Wilfred) es narrada per Francisco Diago Historias de los victoriosísimos, antiguos Condes de Barcelona (1603) . I per Narcís Feliú de la Penya i Farell en Anales de Catalunya (1709). I per Pujades, Campillo, Beuter (al que se li va atribuir l'invent), i molts mes entre els que cap destacar a Francesc Xavier de Gama en la seua obra Adarga Catalana (1753). Lo que a pesar d'haver-se repetit durant mes de cinc sigles, no deixa de ser una simple llegenda, inventada possiblement com be he dit ans dins la cort aragonesa de Pere el Ceremonios.

Possiblement d'aci el fet de que tant ell com els seus descendents (sobre tot a Marti l'huma,i a la seua dona Na Maria de Lluna).

I es que l'orige de les barres sempre ha segut un assunt pendent dins de Catalunya. ¿Com si no, anava a ser manco per al pancatalanisme? Yo pense, que està prou clar este fet. I fullejant ademes en una obra llegendaria com es la Adarga Catalana de Francesc Xavier de Gama i Duràn , podem trobar primerament que fa referencia a les barres de Wilfred com a un fet verdader, pero no troba en ningun lloc la possible donacio d'estes per part de Ramon Berenguer IV durant el casament, “pues no hay capitulo que tal diga en los que originales exiften de dicha, union en el Real Archivo de. mi cargo “. Clar que no existixen, ¿com un Comte al que en ningun moment se'l menciona com a Rei, si no com a Princep consort impon en el Regne d'Arago el seu escut?

I es que durant estos anys se solien esciure moltes nobeles i no es gens “cientific” recorrer ad estes per a fer estudis serios. I manco tenint en conte que existien mestres dins de la Cort com ♣ Lucio i que existien llibres com el de ♠ Boades en les seues biblioteques. Per lo que devem de ser mes cuidadosos en els texts que gastem per a demostrar certes teories.

En quant a la llegenda de que les barres representen a les polaines de la Creu de Jesucrist, no m'he oblidat, pero he pensat que millor guardar-ho per al final. , i quin final.
Puix resulta que entre 1392 i 1395 Joan de Montsó del Orde de Predicadors e entre los Metlres de Teologia minim e indigne Proffesor, va traduir al catala els sermons de Sant Bernat, i en el seu prolec, dedicat al futur Rei Marti l'huma, descriu aixina l'orige de les barres... “ pens quels vostres predecessors de la casa de Arago aygen preses IIII barres vermelles per llurs armes é devisa de senyal que puguen dir que les IIII barres fustes ho bastons de la creu de Jhesucristporten per senyal en lo lur cors segons que deyja Sent Pau de sí metex. Et notats la feeltat d'aquesta casa gloriosa en ço que aquestes barres vermelles no les porten sens propria signifncacio, cor aur significa la preciositat d'l'Asgleya catholica é perço axi d'ella axi com de preciosa Reyna parlava á Deu lo Psalmiste dient: Estich la Reyna, ço es l'Asglesia, á la toa dreta part ab vestidura d' aur cert es la vostra gloriosa casa pesa ser barres vermelles en camp d' aur cor tot lo seu poder en especial á posat en proteccio é deffensio d' l'Asglesia catholica ” Crec que es prou aclaridor, les barres son el signe de Jesucrist, i el dorat el de l'iglesia. Per tant be podria ser cert la donacio que li feren al Rei Sancho. Es prou normal, que el dit frare ensenyara al Futur Rei el verdader orige de les barres, sobre tot tenint que sentir tots els dies en la cort la llegenda de Wilfred.

Ademes, vaig a dir una cosa...

¿Algu coneix este escut?


















Si efectivament, es el de Salamanca.... I du... ¡ la quatribarrada!
Pero... ¿per que?
No,... no la va conquistar cap catalaniste. Pero existixen dos versions.

• La primera versio seria que en 1110, el Comte Vela II Infant aragones, va repoblar Salamanca, donant-li les barres de la Corona lliure d'Arago.
  

• La segona versio seria que l'escut du les barres referides a l'Universitat, que naixcuda pel 1200, feya constar en elles la relacio que mantenia en el Pontificat.

En fi, ya ne tenim un atre. Me'n vaig a la piscina, que crec que hui meu mereixc.

Rudy espere que a tu i als amics de FACAO vos agrade este articul.

Homilies d'Organya

Molt s'ha parlat sobre estes homilies, que ademes, son desconegudes per la majoria del poble d'Organya.
Pero lo mes curios, es que des del seu descobriment, sempre s'ha considerat este text com a provençal, seent un dels texts mes antics en dita llengua, hui coneguda com a Occitana o llengua d'Oc.
Lo cert, es que l'historia es caprichosa, i no deixa mai de sorprendre-mos.
Inclus, en moments de desatencio, u pot pensar que sap molt sobre certa cosa, que poc despres resulta ser un poc mes que falsa.

Pero... ¿que son realment estes homilies? i que tenen que vore realment en l'actual catala que les fa tant valioses.
Les homilies, son un conjunt de sis sermons arreplegats en uns fulls, huit en realitat, escrits per les dos cares, que van ser trobats en la vicaria de la seua iglesia . En esta pagina, les Homilies d'Organya podem vore-les i llegir-les si mos apetix, sempre i quant sapiam llegir el provençal, encara que anirem mes llunt, podriem estar parlant, d'un escrit en romanç aragones, ya que la seua orientacio seria mes encertada dins del llati vulgar.

Per que no me negaran els nostres veïns del nort, que estos escrits estan en provençal,o romanç aragones, i no en català. I que en eixe romanç aragones, s'expressaven la majoria dels habitants del Regne d'Arago. Es mes, estos documents, deurien tindre cabuda dins del aragones, que com a llengua propia d'Arago, deu gojar dels escrits de la seua terra.

Seria, realment necessari, aclarir alguns termes, ya que en este articul, pareix que desatine mes que atine. Pero, creeu-me, de moment, no he desatinat molt. Mes que res, per que l'historia m'avala en tots els punts, i com a demostracio, he volgut deixar constancia de lo que realment seria un punt de vista, que encara que parega desgavellat, es tant verdader com puguen ser atres estudis. Sempre des de la rigor cientific, i des del punt de vista neutral, que com a valencià me poden pareixer a mi estes homilies o sermons.

Es cert, que els documents foren descoberts en la vicaria d'Organya, en 1904, per Joaquim Miret i Sans, que han segut datats entre els sigles XII i XIII, i que han hagut molts estudiosos que han redactat valiosos estudis sobre ells. Pero no es manco cert, que en l'edat mija, mes concretament entre estos sigles, estes terres foren part d'Arago, i no de Catalunya.
Seria convenient aclarir, que quant els Reis d'Arago, comencen a nomenar Catalunya, diferencien sempre este territori d'Urgell, com podem vore en llibre del Feits del Rei Jaume I, o Cronica de Rei en Jacme
Pero es que tambe, buscant mes allà, hem pogut trobar lo que seria a dia de hui, el mapa mes antic d'Arago i Catalunya, a on podem vore realment tots els llimits que tenien estes terres, i sobre tot, quina era la porcio que pertanyia al Rei Frances, i que se nomenava Catalunya.
Per a que no n'hi hagen dubtes, enllaçarem directament en la Cartoteca Digital del Institut Català de Cartografia, per a que ningu pense, que ha segut una manipulacio d'un mapa, ni molt manco.
Es mes, podrem vore-lo i gojar d'ell en varies resolucions, i de forma completa. Sense tindre per aixo que descarregar cap programa afegit.
Com tambe podrem comparar la seua ubicacio en el Google, per a que ningu tinga dubtes afegits a una forma de ser tant cientifica com la que mes.

En fi, seent Organya aragonesa, i no passar a formar part del "Principat fins al segle XVIII, ¿quin dubte trau el dir que les obres d'este poble Aragones son escrites en aragones i no en català?
O es que l'idioma català, sense tindre cap llibre se va estendre per tots els llocs com una pesta d'eixos sigles.

Sigam sincers, i tornem a Arago lo que li pertany, i deixem de tanta mentira que no ajuda per a res a fomentar cap amor, si no tot lo contrari.

Dedique este post a la gent de FACAO, que lluita contra l'imposicio llingüistica del català en terrers aragoneses. Tot un honor compartir en vostes taula i lluita.
Mos veem en Mallorca senyors.

Tambe el podeu vore en video


Moltes gracies The AntiCatalanista, te tindre que pagar una cerveseta.

Les barres d'Aragó

Es de sobra conegut la afició dels Beuteristes a inventar contes i fabules.
Se que resulte repetitiu, pero es que per mes que busque, no conseguixc trobar ni un sol document que aclarixca de forma clara l'orige real de les barres aragoneses.

Pero per mes que pretenguen els catalans donar orige de les barres en la persona del comte Ramon Berenguer. Una volta demostrada la mentira sobre les barres del Pilos.

Segons el conte oferit pels nous Beuteristes, El regne d'Arago, no tenia ensenya ni senyera, i va ser Ramon Berenguer IV el que li va regalar als Reis d'Aragó les barres de Catalunya.
Fins aci, tot podria pareixer normal, de no ser per dos qüestions casi sense importancia.

Per una banda, que Catalunya, no existia en eixe temps, soles existien uns comtats espanyols per l'ubicació, pero perteneixents i vassalls del Rei de França. D'ahi, l'orige franc de tots els seus comtes.
Pero aço no es tot, ya que en els retrats de l'epoca de Ramon Berenguer (1113-1162), se'l pot reconeixer, batallant, com va viure. I en una bandera, que, de no ser per que diuen que son quatre barres, yo juraria que es una creu i Santa Eulalia patrona i protectora dels comtes de Barcelona.




I aixo es un fet, per que fins en dates posteriors, no soles no apareixen les quatre barres dins dels comtats, si no que l'emblema dels reis d'aragó seguixen seent les dos barres.

L'atre pero, vindria tret dels estudis dels verdaders historiadors, que junten l'aparició de les barres, en el viage de Sancho Ramirez (1042-1094) a Roma en 1068 per a consolidar aixina el jove Regne d'Arago oferint-li vassallage al Papa, vassallage documentat inclus en la quantia de 600 marcs d'or al any.

Juntant, que des de el 1068 venen estant presents les barres en l'heraltica dels reis d'Arago, i que fins al 1150, o apareix la figura de Ramon Berenguer, i que ademes este, no va ser mai Rei.
Mos trobem en que una volta mes els Beuteristes moderns, aprofitant buits de l'historia, manipulen tot lo manipulable, no soles per a llevar-li les barres a Arago, si no per a fer que tant Valencia com Balears li servixquen vassallage com hauria volgut que ocorrira en tots els punts de l'historia.
I es que com dia ma yayo, els rics, poden fer realitat fins la mentira, i en dines ben donats fins la mes pura de les dones acaba embrutà.
Continua en Les barres d'Arago II

Una senyera de dos barres

L'historia te senyes molt interessants, i es que segons qui i en quin moment, els documents son transcrits o copiats segons la propia dignitat de qui heu fa.
Resulta molt interessant vore com en moments concrets, els que se fan dir o nomenar cults, amaguen lo que els ve en gana. es simplement la forma que tenen estos estudiosos de servir al seu amo. A qui deuen el titul, o a qui li presenten el seu treball.
Pero moltes voltes l'historia topeta de creus en la realitat, o en la falsetat, deixant al descobert frases o composicions inexistents en la base original.
Hem vist molts eixemples, pero sense dubte este s'endu la palma.
Segons un ultim estudi, la real senyera, va ser incorporada el l'any 1928. Aixo, sempre segons Pere Maria Orts, o mes conegut com el nou Beuter, degut a la seua aficio de crear fabules com va ocurrir en l'antic Beuter.
Puix resulta, com ya demostrarem fa uns mesos, en l'articul Qüestio ... d'aclaracions que existixen plans des de fa mes de cinc sigles que demostren tot lo contrari. Ya me dira voste senyor Orts, d'a on ha arribat voste a crear esta fabula Beuterista sense mes.
I es que ficats a inventar, i soles falta recurrir a l'estafa per a fer d'un fet historic, una mentira sense mes.

Anem per parts. Segons els beuterisme, el peno de la conquesta es la senyera que va ser isada el l'actual torre del Temple. Un fet molt destacable, es que en el seu interior fica clarament, año 1238. Espectacular, si tenim en conte que fins el 1400, la Ñ no existix en cap document.
Atre acert del Beuterisme, es que Wilfred el Pilos (mort en el 897), va rebre les quatre barres de mans del rei de França mort 20 anys ans. O siga, que apunt de morir Wilfred, apareix l'Emperador Carlos el Calvo (823-877), que resucitant o reapareixent del mes alla, li concedix les barres a Wilfred, untant els dits, plens de sanc de Wilfred, en l'escut d'este, que miraculosament es transforma de blanc, propi del contes, en dorat propi dels reis. I miraculosament, pert un dit de la ma, i pinta soles quatre barres, no cinc.

Pero, ¿ quines son realment les proves oferides pels Beuteristes?
Ninguna.

¿Quines son les bases per a desconfiar dels seus replantejaments? Ara voreu.

A part, de lo de Wilfred, que ya contarem en atre articul, una fica de pota total. Anem a demostrar d'una volta quina va ser l'autentica senyal real o senyera que van alçar els moros en la rendicio del Cap i Casal.

Son molts els documents que mos acompanyen en esta carrera. Per una part els escrits, i per atra part el dibuixats o retratats.
Alfons X el savi, gendre de Jaume I, va crear las cantigas de Santa Maria. En ella oferix una image del seu sogre, que no te desperdici. Puix mos oferix a un Rei Jaume sentat sobre un sillo de dos barres, vestit en un trage de dos barres, i rodejat d'escuts de dos barres.
Per atra part, en la web d'antiblavers, sempre tant cientifics mos oferixen l'image un poc desenfocada com podem vore.
Pero com sempre, podem trobar imagens en les que se veu perfectament la veritat que s'intenta borrar en este retrat.
Es lo que te buscar la veritat. Encara que siga un poc complicat.

Pero este document, es soles el principi.
Existixen atres molts en els que l'escut o la tenda del campament de Jaume I sempre se representa en dos barres.

Aci el tenim en la batalla del Puig junt a Sant Jordi. En un quadro que representa un mit, la baixada del sant per a ajudar al rei. Que du un escut de ¡¡ dos barres!!

Atre document es el del seu sagell.
¿quantes barres tindra?

A vore si ne trobe atre que se veja millor.

Crec que ara si.

Pero aci no mos podem quedar. Anem a fer algo mes, anem a demostrar que al contrari de lo que els beuteristes diuen, No soles no era el peno, si no que no tindria ni siquiera les quatre barres. Ya que si el propi rei no tenia en cap document de l'epoca les quatre barres, ni siquiera en el famos retall de Daroca, podem afirmar que siguen quatre les barres que que componen este. Ya que inclus veent el retall cosit damunt d'una quatribarrada aragonesa, no se distinguixen be els numeros de barres.


Si mos fixem en la foto, podem vore com les dos barres roges centrals, les que tenen com a quadrats, son les originals, mentre que les roges exteriors, son part de la bandera posterior.

I es aci, a on segons l'historia, l'eixercit de Daroca, que fon el que acompanyà al rei en la conquista del Cap i Casal, fon obsequiat en la senyera issada en senyal de rendició. Per tal de demostrar la valentia dels seus guerrers.

Espere que en tot açò, quede clar quin era el numero de barres de la Senyal Reial.
En atre articul, demostrare una volta mes, que la real senyera, a pesar de que la restaurada en 2008 fora del 1927. Existixen molts documents, mapes i retrats en que apareix la nostra Real Senyera. Inclus copresidint el tribunal de Casp.