¿Quina es la verdadera Bandera Catalana?

Se que ad estes altures tots manco Quico teniu molt clar quina es l'autentica bandera catalana i quina no, pero com be diu Quico, n'hi ha que demostrar lo que se diu, per que si no, podem caure en l'erro de repetir una mentira que ademes, pot ser tant repetida i falsa com la llegenda de Wilfred, que fon reconeguda com a llegenda en els anys noranta pel pancatalanisme, despres de ser demostrada per molts estudiosos la seua falsetat.

Pero... ¿quina era realment la bandera Catalana i per que hem tingut que aguantar tantes i tantes mentires?
En primer lloc, soles tinc una curiositat, si realment esta era la bandera Catalana, ¿per que Muntaner i Desclot, grans amants de Catalunya no parlen mai d'ella? I si fon un regal fet per Ramon Berenguer a Arago, ¿per que no apareix en cap cronica?
Recorde fa molts anys una frase que se repetia sempre en tots els foros, i que casualment he trobat hostajada en el Blog de Quico, "No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília." Roger de Llúria (Cadaques quatre de setembre de 1285).
Es curios, que un dia en Cadaques me vaig trobar este taulellet, a on no apareix per a res el nom de Catalunya.
Pero, clar, estic segur que aixo pot ser una mala interpretacio feta pel mateix home que va fer el taulellet. Segurament el pobre home no havia llegit mai la Cronica de Desclot, pero... ¿Quico , i els demes pancatalanistes que se senten orgullosos de ficar esta frase per tots els llocs, si?
Anem a vore qui es realment el que ha mentit, voluntaria o involuntariament.
Aci vos deixe la fulla manuscrita pel mateix Desclot de la Cronica del Rei Pere d'Arago.
Si voleu llegir tot lo text soles teniu que punchar en la foto i passar a la pagina anterior per a poder llegir-lo tot sancer.
Crec que aci sobren les paraules, sempre deixant clar, que els que escampen el fals text heu fan des de l'ignorancia, en el millor sentit de la paraula.
Ah, parlant de Desclot, apareix un atra frase en el Blog de Quico i en la Cronica en el capitul ¿quint? que per cert no he pogut trobar (espere que no estiga manipulat com en el cas anterior), que diu aixina "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València" podrem vore, com aço, no es ninguna afirmacio, puix el que una galera dels catalans (que duyen els catalans) fora de Valencia, demostra una volta mes que els catalans compraven barcos en les drassanes valencianes. Es com el meu coche, que es Alemany. Puix per aixo, yo no soc ni Alemany, ni Alemanya es Valenciana, ¿no?. Ademes, en la mateixa Cronica podem llegir esta frase en el capitul CLVII pagina 323..." E d'altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona " de ser com preten fer entendre el pancatalanisme, ¿No seria mes correcte que Desclot haguera ficat corsaris catalans?


Atra frase o senya que no se cansen mai en repetir es la que va dir Na Maria de Lluna, dona del Magnanim en el proces del parlament de Barcelona el dimarts 27 de Juny 1396 arreplegada per Francesc Xavier de Gama en el seu treball ya mencionat en atra ocasio Adarga Catalana en el que segons consta en este treball, Na Maria envia a embaixadors al Rei que estava en Sicilia per a que tornara ad estes terres. Enviant com a embaixadors, un Baro, dos cavallers, un ciutada i un burgues en dos galeres, tal i com consta en la fulla 29, demanant ademes " es eftat ordonat, que les galees no porten vanderes, cendals, ne panys de fenyal alcu, fino del Comtat de Barcelona, ço es, barres grogues è vermelles tanfolament." Despres de saber que Gama era archiver i que damunt rebuscà sobre l'orige de de les barres (sense trobar mes que la llegenda de Wilfred), i que rebuscà una i atra volta en els documents del casament de Berenguer i Petronila. Crec que per fi troba esta afirmacio la va intentar fer famosa, pero va oblidar una cosa, que realment el senyal de Barcelona igual que la de Valencia i la de Mallorca, te les barres grogues i roges, per lo que no se pot considerar esta afirmacio com a que es realment possessio unica de la casa de Barcelona.
Pero ademes, resulta curios, com el mateix Gama recull tambe un capitul de les Corts celebrades en Barcelona el dimarts 26 de Giner de 1406 pel Rei Marti a on se pot llegir en la fulla 15 "Per conclufiò de noftres paraules vos volem dir un acte fort virtuos, quel Senyor Rey nofre Befavi feu, quant tramès lo Senyor Rey noftre Avi fon fill en la conquefta de Sardenya.Lo qual tinent la vandera noftra Reyal en les mans, le dix aqueftes paraules.Fill yo us dò la vandera noftra antiga del Principat de Catalunya, la qual ha un fingular privilegi que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falfificat, ne improbat, ans es pur, è net, è fens falfia, è macula alguna , è bullat ab Bulla d'or:è es aquest, ço es que null temps en camp on la dita noftra vandera Reyal fia ftada , james na fo vençuda ni desbaratada, è açо per fingular gracia, de noftre Senyor Deu, è per la gran feeltad, è naturale fa de nofires fotfmefes, è per aquefta rahò podem atribuir à vofaltres, çо que dix Julius Cefar. vinent de la conquefta d' Alemanya, als feus fotfmefos, alçats, alçats les vofires vanderes, car dignes fots de haver la fenyoria de Roma, axiu recita Lucano en lo primer llibre feu de les batalles: be donchs dir à vofaltres alçats, açats les vostres vanderes, car dignes de pofsehir lo Principat de Catalunya." En cap moment veig mencio aci a les barres, i si tenim en conte que les glories dels Reis d'Arago sempre han anat unides a Sant Jordi, i que be podria ser la creu del Sant l'antiga bandera, soles mos queda vore quina es la bandera de Cerdenya per a poder comprovar de quina bandera parla el Rei en este text. Que com podem vore es la creu de Sant Jordi i els caps dels quatre moros. Per lo que la dita bandera be podria ser la de la Creu de Sant Jordi.

Pero es que damunt un fet mes que consumat es que des de sempre (i sobre tot des de que Pere el Ceremonios li la concedira a la Generalitat) Catalunya ha segut representada per la Creu de Sant Jordi i per les barres tal i com mostren molts documents i mapes.
Com es el cas d'este fet per Willem Jansz Blaeu en 1642.
I lo mes curios de tot, es com tots els anys, el dia de la Diada tots els nacionalistes catalans brinden honors a Casanova, alcalde de Barcelona durant la guerra de sucessio, pero ningu s'ha fixat mai quina es realment la bandera que arbora el seu maxim representat de la nacionalitat que no es atra que la bandera mes antiga de Barcelona, la de la Creu de Santa Euralia. Si teniu un moment, quant aneu a Barcelona, passeu-vos per la Ronda de Sant Pere i podreu vore realment quina era la bandera que arborava este gran patriota català.
Ademes, eixe era el signe del comtes de Catalunya, no se que te d'estrany, a no ser que despres hagen manipulat un poc sense voler la seua historia. I es que este es el principal crimen que han comes els pancatalanistes, que despres d'inventar-se una historia paralela pero sempre mes aproximada al seu pensament i a la seua ideologia han seccessionat l'historia de Catalunya i la d'Espanya per a acabar fent de Catalunya una Regio sense historia i carent fins i tot de personalitat, per que com be deya el Pare Lluis Fullana i Mira en Estudi sobre la Filologia Valenciana " tot lo artificial acaba desapareguent per a ser reemplaçat per lo natural"

Homilies d'Organya

Molt s'ha parlat sobre estes homilies, que ademes, son desconegudes per la majoria del poble d'Organya.
Pero lo mes curios, es que des del seu descobriment, sempre s'ha considerat este text com a provençal, seent un dels texts mes antics en dita llengua, hui coneguda com a Occitana o llengua d'Oc.
Lo cert, es que l'historia es caprichosa, i no deixa mai de sorprendre-mos.
Inclus, en moments de desatencio, u pot pensar que sap molt sobre certa cosa, que poc despres resulta ser un poc mes que falsa.

Pero... ¿que son realment estes homilies? i que tenen que vore realment en l'actual catala que les fa tant valioses.
Les homilies, son un conjunt de sis sermons arreplegats en uns fulls, huit en realitat, escrits per les dos cares, que van ser trobats en la vicaria de la seua iglesia . En esta pagina, les Homilies d'Organya podem vore-les i llegir-les si mos apetix, sempre i quant sapiam llegir el provençal, encara que anirem mes llunt, podriem estar parlant, d'un escrit en romanç aragones, ya que la seua orientacio seria mes encertada dins del llati vulgar.

Per que no me negaran els nostres veïns del nort, que estos escrits estan en provençal,o romanç aragones, i no en català. I que en eixe romanç aragones, s'expressaven la majoria dels habitants del Regne d'Arago. Es mes, estos documents, deurien tindre cabuda dins del aragones, que com a llengua propia d'Arago, deu gojar dels escrits de la seua terra.

Seria, realment necessari, aclarir alguns termes, ya que en este articul, pareix que desatine mes que atine. Pero, creeu-me, de moment, no he desatinat molt. Mes que res, per que l'historia m'avala en tots els punts, i com a demostracio, he volgut deixar constancia de lo que realment seria un punt de vista, que encara que parega desgavellat, es tant verdader com puguen ser atres estudis. Sempre des de la rigor cientific, i des del punt de vista neutral, que com a valencià me poden pareixer a mi estes homilies o sermons.

Es cert, que els documents foren descoberts en la vicaria d'Organya, en 1904, per Joaquim Miret i Sans, que han segut datats entre els sigles XII i XIII, i que han hagut molts estudiosos que han redactat valiosos estudis sobre ells. Pero no es manco cert, que en l'edat mija, mes concretament entre estos sigles, estes terres foren part d'Arago, i no de Catalunya.
Seria convenient aclarir, que quant els Reis d'Arago, comencen a nomenar Catalunya, diferencien sempre este territori d'Urgell, com podem vore en llibre del Feits del Rei Jaume I, o Cronica de Rei en Jacme
Pero es que tambe, buscant mes allà, hem pogut trobar lo que seria a dia de hui, el mapa mes antic d'Arago i Catalunya, a on podem vore realment tots els llimits que tenien estes terres, i sobre tot, quina era la porcio que pertanyia al Rei Frances, i que se nomenava Catalunya.
Per a que no n'hi hagen dubtes, enllaçarem directament en la Cartoteca Digital del Institut Català de Cartografia, per a que ningu pense, que ha segut una manipulacio d'un mapa, ni molt manco.
Es mes, podrem vore-lo i gojar d'ell en varies resolucions, i de forma completa. Sense tindre per aixo que descarregar cap programa afegit.
Com tambe podrem comparar la seua ubicacio en el Google, per a que ningu tinga dubtes afegits a una forma de ser tant cientifica com la que mes.

En fi, seent Organya aragonesa, i no passar a formar part del "Principat fins al segle XVIII, ¿quin dubte trau el dir que les obres d'este poble Aragones son escrites en aragones i no en català?
O es que l'idioma català, sense tindre cap llibre se va estendre per tots els llocs com una pesta d'eixos sigles.

Sigam sincers, i tornem a Arago lo que li pertany, i deixem de tanta mentira que no ajuda per a res a fomentar cap amor, si no tot lo contrari.

Dedique este post a la gent de FACAO, que lluita contra l'imposicio llingüistica del català en terrers aragoneses. Tot un honor compartir en vostes taula i lluita.
Mos veem en Mallorca senyors.

Tambe el podeu vore en video


Moltes gracies The AntiCatalanista, te tindre que pagar una cerveseta.