Les trobades . Especial per a la gent d'Aledua i alrededors.

Esta es la targeta de felicitacio que s'ha repartit enguany pels bars i botigues de Llombay. Una felicitacio prou lleja (tot s'ha de dir), i plena de desgavells.
Pero lo mes important de tot es que esta felicitacio, igual que els seus promotors se declaren autentics valencians. ¿Aixo es de veres?

Com diu el dit castellà, "per a mostra un boto" i yo vos en he oferit dos que son realment: Escola Valenciana i Escola Valenciana 2.
Vos recomane que els llegiu, sobre tot per a refrescar la memoria, encara que intentare en este articul resumir i ampliar lo que s'amaga baix de les misterioses trobades.

En primer lloc aci tenim la presentacio feta en Llombay el 10 de novembre passat a on podeu vore part dels representants de l'Ajuntament de Llombay presentant les trobades.
Si voleu mes explicacio sobre aço... aci
Despres intentarem explicar el curriculum d'Escola Valenciana per a poder comprovar realment que es i a que se dedica.
Dir que Escola Valenciana no conta en un curriculum tant gran com ells volen fer ceure, puix no foren inscrits com a entitat dins de la Conselleria de Justicia i Administracions Publiques de Valencia fins el 4 de Maig de 2010. Pero que pel contrari, funciona en les nostres terres de forma ilicita des dels anys 90.
El seu plantejament pancatalaniste mes que provat, es molt estens, pero crec que pel fet de l'espai d'esta carta, podriem resumir-ho en uns poc eixemple:

1. Este eixemple, es el mes conegut, ya que va ser publicat per Levante l'any passat i es la subvencio donada per Carod Rovira des de la Generalitat Catalana per valor de 290.000 €uros per activitats relacionades en la promocio del català en el Pais Valencia.

2. Premi Joan Corominas per l'Actuació Cívica com a col·lectiu de la CAL, 2003. (¿qui es el CAL?) Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana.

3. Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006. Sense comentaris, ¿no?

4. Premi de l'Associació Econòmica d'Amics del País, 2007. ¿qui son amics del Pais? Sense comentaris, des de Barcelona la burguesia Catalana premia a Escola Valenciana, per ser tot lo contrari,clar.

5. Premi col·lectiu Francesc Macià, 2009. Un premi en nom del fundador d'Estat Català, home... molt valencià no pareix.

6. Xarxa d'Escoles que segons els seus creadors " És un projecte de Vilaweb, Escola Valenciana i Òmnium-Escola Catalana per tal que l'alumnat dels centres educatius facen periodisme digital en la nostra llengua a partir de blogs on participen centres valencians, catalans i mallorquins." ¿De quina llengua parlen? Per a aclarir un poc , crec que en Catalunya no parlen valencià, ¿no?.

7. Menbre de la fundacio puntCAT que en la seua pagina se definix com ( una entitat sense ànim de lucre, inscrita amb el número 2100 al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Els beneficis de l'operació del Registre .cat es destinen a assegurar la continuïtat i viabilitat d'aquest, potenciar la Societat de la Informació en els àmbits catalanoparlants i emprendre accions per a fer el domini assequible a tothom.) I a on se mostren els seus membre dins del Patronat:

   El patronat actual està format per:

• President: Sr. Salvador Alegret (IEC)

• Vicepresident primer: Sr. Joan Francesc Gras (ISOC-CAT)

• Vicepresidenta segona: Sra. Carme Basté (CCMA)

• Secretari: Sr. Oleguer Serra (Federació Llull)

• Tresorer: Sr. Ramon Carbonell (FemCat)

• Vocal: Sr. Carles Salvadó (Associació Catalana Enginyers Telecomunicacions)

• Vocal: pendent de nomenament (Cambra de Comerç de Barcelona)

• Vocal: Sr. Carles Riba (Federació Centres Estudis Parla Catalana)

• Vocal: Sr. Diego Gomez (Federació Escola Valenciana)

• Vocal: Sr. Jordi Alvinyà (Fundació Cercle Tecnològic)

• Vocal: Sr. Dídac Lee (Futbol Club Barcelona)

  Vocal: Sr. Llorenç Valverde (UOC/IN3)

8. Es mes, en Xixona, Sant Joan i Alacant gracies als seus ajuntaments, i en colaboracio en l'Institut d'Estudis Catalans fan cursos de catala per als que vullguen asistir.
9. Premia a grups de musica poetarres com Obrint Pas al que premià en la gala de l'any passat "per la seva llabor social i defensa de la llengua catalana"
10. I per ultim premi Creu de Sant Jordi de 2010. ¿Sabeu que son? (vos ho escrivim segons figura en sa pagina) "El Premi Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural»" Pero demanem per favor que visiteu este enllaç per a poder comprovar aço "Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua
    Entitat cívica, formada per una xarxa d'associacions, que té per objectiu la normalització del català en tots els àmbits d'ús, amb especial incidència en el sistema educatiu. En reconeixement a la vàlua d'aquesta tasca i la seva extensió a diferents sectors d'activitat per tal de vertebrar el País Valencià des dels punts de vista nacional i social."
11. I per si encara queden dubtes, vos presentem a l'anterior director d'Escola Valenciana en un video que te prou vida pel You Tube, pero que segurament vostes no hagen vist encara.
    

En quant a les trobades, dir-vos que van ser un proyecte fet realitat en 1986 i en paraules d'Empar Granell (una de les creadores d'Escola Valenciana i de les trobades ) diu que Escola Valenciana "És una entitat que promou la nostra llengua en l'àmbit educatiu, de fet el buc insígnia són les Trobades d'Escoles en Valencià que reuneixen cada any més de 200.000 persones per demostrar l'estima al valencià, el nostre català, en actes festius i reivindicatius comarcals."

En fi, espere que en Llombay no pugam vore mai fets com els del següent video, a on els alumnes del IES LA Safor contesten certes preguntes de forma que recorda a l'Alemania NaZi del sigle passat.


Que Deu mos pille confessats

Estelada i Cuba...¿quin paper va jugar Catalunya?

Molt s'ha parlat sobre l'estelada i sobre el seu paper en l'Espanya del sigle passat, com pel seu paregut a la bandera Cubana, pero mai haguera pogut imaginar que esta bandera fora invent provisional, per que al juntar-se la bandera d'Espanya i la recent incorporada quatribarrada (hem de recordar, que va ser en temps de Renaixença quan Catalunya adoptà la quatribarrada aragonesa pensant aixina els alcaldes que heu feren ser mes catalans) esta ultima se veïa absorbida per la primera. I tan d'odi tenien ya els politics catalans sobre Espanya, que no pogueren mes que fer esta estelada per a poder diferenciar-la de l'Espanyola, aixo si, fins a que conseguiren l'independencia de Catalunya.

Conta l'historia que va ser en 1918, quant l'activiste i politic Vicenç-Albert Ballester politic i activista, president del Comite Pro-Catalunya, va crear esta bandera, per a que se diferenciara clarament de l'espanyola. Aixo si, combe diu el propi Ballester fins a que conseguira eixa ansiada independencia... "de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!".

¿Pero d'a on va rebre esta inspiracio?
Poc despres d'acabada la guerra d'Independencia de Cuba se va crear, en Santiago, el Centre Catalanista de Santiago (1906), este Centre, va crear una primera versió, que consistia en ficar una estrela blanca damunt de la quatribarrada. Alli durant una estacia temporal, Vicenç va compartir en ells un poc mes que simpaties nacionalistes.
Aixina en este mateix any i d'este mateix comité eixiria la revista "Fora Grillons!" que en la seua portada ya se veïa eixa primera estelada.
En arribar a Barcelona, Vicenç, comença a crear la seua bandereta.
Aixina en els anys 20 i ya en Catalunya, apareix l'estelada en una revista "La Tralla"(revista independentista radical dels anys 20-30) . I com no, en un document fet pel Comite Pro-Catalunya escrit en catala i arab recolzant a un dels dirigents politics de Marroc que encapçalava la revolta contra Espanya. I es que estos independentistes, sempre tan atents...
Per cert, en cuba tambe en el 20 apareix la primera fotografia de l'estelada en la revista "La Nova Catalunya".
Pero el seu pas a la popularitat va ser en 1922, quan Francesc Macià l'adoptà com a estandart d'Estat Català.
L'historia seguix, fins a que l'expansionisme catalanista ha volgut engolir dins d'eixa bandera, copiada als cubans, totes les regions mediterranees, que segons ells compartim llengua i cultura. Res mes llunt de la veritat no de la voluntat de totes les terres de la que fon en son dia la Corona d'Arago.
Pero les coses van mes llunt, eixe amor per lo cubà, se va vore resumit en 1919, quan Catalunya preten intervindre en el conferencia de Pau de Paris, per a que Europa concedira a Catalunya la anisada independencia, eixa independencia en la que tant somiava, la mateixa que va conseguir Cuba al intervindre Estats Units. Pero no van tindre sort.

Com hem pogut vore, el catalanisme plagià totalment al moviment cubà. Pero... ¿Soles ha plagiat al cubà? ¿Soles s'ha apropiat o ha copiat esta bandera?... Amen a vore.

En primer lloc, sempre que vegem la quatribarrada mos recorda a Catalunya, es mes, ells asseguren que son els creadors d'esta bandera. I heu intenten demostrar per mig d'uns sagells de Ramon Berenguer IV (1150). Puix be, resulta que estos sagells no contenen dites barres, si no que l'escut palat i blocat reflexa els tipics reforços defensius dels escuts del sigle XII, podent inclus representar el simple escut de tables i armelat que representa un poder Real (si no me creeu busqueu les barres vosatros mateix). Seent aixina reconegut, que el primer testimoni segur, son els sagells de la Cancelleria Real d'Alfons II datats en 1167. Encara que la seua incorporacio dins del Regne o Corona d'Arago (antigament era conegut com a CASAL d'Arago), li correspon a
Sancho Ramirez rei d'Arago (1042-1094) que en 1068 per a consolidar aixina el jove Regne d'Arago oferint-li vassallage al Papa, vassallage documentat inclus en la quantia de 600 marcs d'or al any.
Pero anem mes allà, ya que segons Fluvià, l'aparicio en el sarcofec de 1082 de Ramon Berenguer II de 15 palos d'Or i gules representaria l'aparicio de les barrres catalanes. No tenint en conte, que este sarcofec, va ser traslladat a l'interior de la Catedral de Girona en 1385 per iniciativa de Pere IV d'Arago. Seent aixina dita pintura 300 anys posterior a lo que assegura Fluvià. Es mes, eixa pintura no haguera sobrevixcut els dits 300 anys a l'intemperie, com demostra Alberto Montaner Frutos en El señal del rey de Aragón.: historia y significado (1995).

Pero es que inclus, renunciant tambe ad eixa bandera per no ser seua, cauran una i atra volta en lo mateix, puix inclus la creu de Sant Jordi no es seua.
Tot es frut de la mateixa persona, Pere IV el Ceremonios, que ademes, de gastar estes barres com a catalanes, en recort del seu antepassat Ramon Berenguer IV quan realment eixes barres no foren d'ell. Es mes, com hem dit ans va ser ell el que les deposità dins del sarcofec de Ramon Berenguer II. Pero ademes, Pere IV, i aixo no apareix tant per ahi, dotà a Barcelona i a la seua comarca o Regio (Catalunya) de la Creu de Sant Jordi, pero ... ¿d'a on la va traure?

Puix be, la Creu de Sant Jordi es originaria de Genova, si correcte de l'antiga Republica de Genova. Que fon el principal port de comerç del Mediterraneu durant molts sigles. L'influencia de Genova era tal que la Corona d'Arago, no dubtà en fer en ella una unio o aliança. Aixo si una volta despres d'haver-li arrebatat Cerdenya (per orde del Papa Bonifaci VIII) en el sigle XIII. I es en el XIV quan esta aliança se reforça en mans de Pere IV al haver arreplegat tambe de nou per a la corona el Regne de Mallorques.
Aixina Pere IV que tant fet a invents estava va donar la Creu de Sant Jordi a tots els estaments d'Arago, i clar, tambe a Barcelona i Catalunya, i en 1359 la propia Generalitat Catalana les acata, vos deixe una senya curiosa feta per l'historiador catala " Bruniquer, el savi arxiver de la ciutat en el segle XVII,reivindica com propia senyal a Barcelona, la Creu...La Deputacio de la Generalitat de Cathalunya que fon erigida y comensada l'anu 1359 fa per armes la so la Creu com armes antigues de Barcelona, que es dir Cathalunya.".
En quant al Sant i la seua historia ya mos ocuparem en atre articul. Per cert, El mateix Pere IV el Ceremonios, va ser l'encarregat de crear el Centanar de la Ploma a la que li va afegir esta mateixa Creu. Nomenant ademes al Sant patro de les milicies Aragoneses. Aixo explica per atra banda que el famos Cuadro Saint George in the Battle of Puig o millor dit Sant jordi en la Batalla del Puig que va pintar Andres Marzal de Sax estiga datat en 1400 en Valencia.

En fi com hem pogut vore, la Catalunya Vella, Nova i l'Actual sempre ha buscat una bandera que representara realment la seua historia, pero sempre ha hagut gent que ha intentat manipular la seua historia manipulant tambe les seues senyes.
Arribat este punt, no tinc cap inconvenient en que Catalunya mereix recuperar com a seua que es la bandera i l'emblema dels antics Comtes de Barcelona. La Creu de Santa Eulalia, eixa que soles s'arreplega en l'escut de l'Hospitalet de Llobregat. Aixina com el seu patrocini de Catalunya com be heu demostra el nom de la Catedral de Barcelona.

Fonts:

• 100 anys d'Estelada. 1908-2008 (Barcelona 2008)

• La Alta Edad Media. Historia Universal siglo veintiuno. Vol. 10.Jan Dhondt. Siglo XXI de España Editores S.A. 1971

• Biblioteca Virtual de Derecho aragones.

• El señal del rey de Aragón: Historia y significado,Alberto Montaner Frutos, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995

• Tratado de la Real Senyera. Ricardo Garcia Moya.

Aclaracions:

• He ficat en este articul el terme català estelada i no el valencià estrelada per considerar que res te que vore la bandera catalano-cubana en la nacionalista valenciana per excelencia.Ademes de per les seues diferencies obvies.

• Per cert, Quico, per a contestar-te a les teues preguntes simplement te deixe el cartell de l'Expo de Barcelona de 1888, crec que es la forma mes curta de contestar-te,encara que seguixc buscant la teua senya. Si te fixes, dalt apareix l'escut d'Espanya, i baix a la dreta i esquerra apareixen els que serien escut de Barcelona i Catalunya, Per aixo n'hi han dos. Com pots vore, en 1888 l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, encara representaven el seu escut com ans, com en temps del Ceremonios. I si be son certes les barres (que ne son dos i no quatre),tambe heu es la Creu de Sant Jordi.
  

• En 1191 l'Armada Anglesa o millor encara la Corona Anglesa, li demanà a Genova poder flamejar la seua Bandera per a poder circular lliurement pel Mediterraneu i el Mar Negre, rebent aixina proteccio de Genova. El Rei Angles es va comprometre a pagar un tribut anual al Duc Genoves pel seu servici. Acipo dem vore un atra senya. Passant a convertir-se en la bandera oficial anglesa en 1278. Com podeu comprovar... 1359 -1278 = 81 anys ans que en Catalunya.
  

El català al Pais Valencià III

I ya ne van tres.
Encara que tenia un dubte sobre si podria o no debatre "cientificament" les afirmacions sobre l'unitat llingüistica entre valencià i català, com podeu vore en la primera part i en la segona, he fet prou be els deures.

Resulta curios com encara hui en dia, despres del continuats bombardejos per part del mijos de prensa, escoles i politics en general, el poble valencià, no soles mante la seua llengua viva com ya va fer despres del decret de Nova Planta, si no que inclus se reafirma en ella. I tot aixo molt a pesar d'una minoria que incrusta en els llocs estrategics, intenta per llei, oferir-nos i inculcant-nos tot un Mon de barbarismes i catalanismes aliens a la nostra llengua.
Tornant al nostre tema, m'agradaria començar este tercer articul sobre el l'unitat, en la noticia sobre la mencio feta el 8 de Setembre de 1878 en Barcelona per " Lo Niu Guerrer", i arreplegada en "Lo rat Penat, Calendari Llemosi" en 1881, per J Ribelles Comin en " Bibliografia" T.IV, pag 203, i recentment reeditada pel Colecctiu Lluis Fullana en " Documents sobre la Llengua Valenciana" i que diu aixina

"Esta relacioneta (Tres Heroes de Camaled) resultà premiada en lo certamen celebrat per " Lo Niu Guerrer" societat lliteraria humoristica de Barcelona, en la festa celebrada el 8 de Setembre de 1878, ad una "Mencio honorifica" al segon premi, fentse constar en la Memoria que lliggue lo senyor Secretari, que si en lloch de ser valenciana haguera segut escrita en catalàdita relacio, la junta li havera otorgat lo dit segon premi, que se quedà per otorgar"

O siga, des de Barcelona en 1878 neguen un premi a un obra pel simple fet de ser ¡¡¡escrita en valencià!!! quina aberracio, pero ¿que no saben que es la mateixa llengua? es que n'hi ha que ser curt per a no saber-ho.
O ¿serà realment una llengua diferent? Igual, els membre de Lo Niu Guerrer, tenien molt clar que era cada cosa, i que no podien donar un premi a una obra escrita en valencià, dins d'un certamen d'escrits catalans.

Pero no es este un cas aïllat dins d'esta historia. El 6 de Juny de 1412, tingue lloc un acte que marcà per a sempre el futur de la Corona d'Arago, el Compromis de Casp. En ell es va decidir el successor de Marti I, decantant el tro a favor de Ferran I de la casa Tastamara. Puix be, en l'acta notarial de dit Compromis, se pot llegir

"... Consimilem literam idem domini depurari expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae ..."

Arribats ad este punt, crec que no farien falta mes desembrolls. Reunits tots els comisaris en Casp, ningu protesta sobre estes paraules, deixant clar, que en lo Regne de Valencia se parla Llengua Valenciana des de molt antic, documentat i mes que documentat. I ademes, com be diu el quadro eixe que mostrarem en la segona entrega, ademes de dir-li romanç, esplanar, vulgar, cristianesch i llengua materna, tambe ha segut reconegut com a algemia, pero no soles entre 1460 i 1490, si no que des del 1066 quant heu fa el filolec de Denia Ibn Sidah."Kitab al Muhassas” (El Cairo, Tom I, pag. 14)

Pero no devem parar-nos aci, ara he recordat, un acte que tingue gran repercussio en Catalunya, el Primer Congres de la Llengua Catalana, pero anem a detallar-lo.
En 1906 el Pare Alcover, mallorqui, per cert, per a fer viable la seua gramatica catalana, utilisa a l'alema Schadel. I convoca el Congres, convidant a tots els filolecs i romanistes de l'epoca.
O siga en 1906, el català, encara no tenia una gramatica propia. Mentres el Valencià, en 1489 ya contava en el seu diccionari, editat en Venecia i escrit pel notari Joan Esteve en 1472 el Liber Elegantiarum.
Pero seguim en el Congres.
Com diem en 1906, tretze d'octubre per a ser mes exacte en Barcelona començà el Primer Congres de Llengua Catalana, en el que Alcover presentà el seu proyecte i el van trobar inviable per que en eixe temps no existien en Catalunya ni una dotzena de llingüistes capaços de fer dit estudi d'una manera cientifica i en garanties de serietat.
Mentres, en Valencia ya contavem en diccionaris i gramatiques des de fea molts sigles (per a la Llengua Valenciana, clar)
I es que mosatros sempre hem tingut gent capaç de fer estudis i proves cientifiques sobre la nostra benvolguda llengua.

No contents en este fracas, els catalans demanaren fer, esta volta en Mallorca, del set al dotze d'Abril de 1980 el XVI Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romanica, patrocinat per la Societe de Lingüistique Romane i organisat per la Catedra Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i el Estudi General Llullià de Palma presentant en ell la següent proposta

"Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología románicas, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística."

Puix be, este manifest el firmaren un total de 36 congressistes dels que 7 eren del Comite cientific, tot un exit. Tota la romanistica i la filologia en general els avalà.
Pero... ¿quants eren en realitat els congresistes i d'ells quants eren els que formaven el Comite Cientific? Puix realment, la resposta es vergonyosa, de 830 asistents,723 de ells congressistes dels quals 22 eren membres del Comite llingüistic, soles foren 36 els firmants.

Per lo tant, quant els pancatalanistes diuen als quatre vents que tota la romanistica internacional, afirma l'unitat llingüistica, se referixen a 36 de 723
... tot el mon cientific... 36 de 723
... qualsevol llingüiste/a... 36 de 723
... tothom... 36 de 723

I aixo que jugaven en casa, ya que com hem dit ans, els organisadors eren els pancatalanistes mes aferrats:

• President: Antonio Mª Badia i Margarit. Rector de l'Universitat de Barelona
• Vicepresident: Francesc de B Moll. Vicerrector i rector en funcions del Estudi General llullià de Palma
• Vocals:

1. Joan Alegret. Professor de llengua i lliteratura catalana en l'Universitat de les Illes Balears.
2. Gabriel Bibiloni. Professor de Dialectologia de l'Universitat de les Illes Balears.
3. Jose Manuel Blema Perdices. Vicerrector de l'Universitat Autonoma de Barcelona
4. Antoni Comas i Pujol. Cap del Departament de Filologia de l'Universitat de Barcelona.
5. Josep A Grimalt. Professor de Gramatica General de l'Universitat de les Illes Balears.
6. Isidre Mari. Professor de Filologia Catalana en l'Universitat de les Illes Balears.
7. Joan Miralles. Professor d'Historia de la Llengua Catalana un l'Universitat de les Illes Balears.
8. Joaquim Molas. Catedratic de Llengua i Lliteratura Catalana en l'Universitat Autonoma de Barcelona.
9. Gabriel Oliver Coll. Deca de la Facultat de Filologia de l'Universitat de Barcelona.
10. David Romano. Cap del Departament de Llengua i Lliteratura Italianes de l'Universitat de Barcelona.
11. Damia Pons. Professor de Lliteratures Hispaniques de l'Universitat de Barcelona.
12. Joan Sola. Cap del Departament de Llengua Catalana de l'Universitat de Barcelona.
13. Joan Veny. Professor de Dialectologia Catalana en l'Universitat de Barcelona
14. Antoni Vilanova. Cap del Departament de Lliteratura Espanyola de l'Universitat de Barcelona.

• Secretaria: Anna Moll. Directora de la Seccio de Filologia de l'Estudi Llullià de Palma (filla casualment del vicepresident)
  
• Secretari Administratiu: Gabriel Rabassa Oliver. Secretari General de l'Estudi General Llullià de Palma.

I el Comite Cientific estava compost per:

1. Emilio Alarcos Llorach (Oviedo)
2. Mario Alinei (Utrecht)
3. Pierre Bec (Poitiers)
4. Jose Mª Blecua Teijeiro (Barcelona)
5. Germà Colom (Basel)
6. Gianfranco Folena (Padova)
7. Alvaro Galmes de Fuentes (Oviedo)
8. Corrado Grassi (Torino)
9. Georg Kremnitz (Münster)
10. Alberto Limentani (Padova)
11. Helmut Lüdtke (Kiel)
12. Francesc Marsa (Barcelona)
13. Michael Metzeltin (Groningen)
14. Felix Monge (Saragossa)
15. Jose Luis Pensado (Salamanca)
16. Max Pfister (Saarbrücken)
17. Francesc Rico (Barcelona)
18. Jean Roudil (Paris)
19. Cesare Segre (Pavia)
20. Gaston Tuaillon (Grenoble)
21. Alberto Vavaro (Napoli)
22. Alain Verjat (Barcelona)

O siga, tota la plana major del pancatalanisme en forma de mestres, decans i rectors no pogueren convencer a tota la romanistica internacional. I sense contar en ningun moment en la part contraria, puix tota tesi deu d'anar acompanyada del seu contra, i sobre tot seent uns atres els afectats.
¿Com han pogut convencer a totes les universitats del mon?
Aixo heu contarem atre dia, per que tambe te el seu lloc en este blog.

Per aixo, en documents i avals, demanem que lleven del Wikipedia i de certes enciclopedies, el quadret eixe,i el canvien per este, fent cas a la Romanistica Internacional, pero sobre tot a la Constitucio Espanyola, al Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i a l'Informe Killilea de les Llengues Minoritaries i Regionals Europees. Ya que en contra de lo que passa en els estudis fets a favor de l'unitat de la Llengua, que seguixen igual que en 1906 ( no existien en Catalunya ni una dotzena de llingüistes capaços de fer dit estudi d'una manera cientifica i en garanties de serietat), existixen molts i molt reputats estudis que confirmen l'independencia del Valencià front al català, i demes llengües romaniques occitanes.

Un gos d'escola de pago

Fa uns dies, el meu fill, va dur a casa un llibre editat, com no, en la Marca Hispanica. Yo sent molt lo pesat que me fique, pero a mi m'agrada regirar de quant en quant els llibres del meu fill.
Unes voltes per vore com va, heu confesse, pero casi particularment per vore que li ensenyen. No m'agrada que me conten les coses.

Damunt, si recapacitem un poc, es un poc com tornar a reviure els nostres anys d'infancia.
Qui no recorda eixos anys en que quant tornavem d'escola la nostra mare (cada u la seua) mos esperava en un pa ple de tres gusts i mos preguntava sobre els deures. "Ans de jugar deus de fer els deures, no eixiras si no els fas" ... quins recorts....
Ara, els nostres fills ya no tenen esta sort, quan arriben a casa, ya han passat per l'academia, el repàs que diem ans... quins recorts... pero al que soles anaven els que anaven ressagats, i hui en dia si no van, van ressagats, que es molt diferent.

Tornant al tema i tornant al llibre, totalment en Català per supost, contava l'historia d'un gos, que "saltava" no botava, i que duya la pilota, com a bon gos educat i amaestrat.
Pero no vos penseu que este gos havia segut amaestrat en qualsevol lloc, no. Este gos havia segut amaestrat en una escola de pago, i ademes de fer totes estes coses, "bordava", si heu sentit be, i damunt brodava Bup, Bup que curios.

Despres de llegir en el meu fill este llibret, ell me va demanar un gos.
"Clar llogic, es normal que ne vullga uno, si este sap brodar i tot, aixina voldria un gos fins el Papa".
I es que un gos com este es una mina, te poc cosir un boto, mentres cuida de ta casa.

Creent que alguna cosa fallava, vaig preguntar a un amic de Girona,¿ qui millor que un català per a que m'esplique estes coses?.

• Mira, li vaig dir, el meu fill te un llibre en el que apareix un gos que salta, i borda. Pero n'hi ha alguna cosa que no encaixa, ¿com te que saver cosir un gos?
• jajajaja, començava rient, està clar del tot, tu has confós el brodar amb el bordar, en català, es diu bordar al que fan els gossos quan amenacen.
• Home, es que sou molt estranys. Gasteu tants castellanismes que no se com seguir-vos.
  
• Nosaltres?
• Clar dieu saltar, que es castellà, aqui, i moltes mes.
• Home, aquestes paraules són nostres, però no ens semblem en no-res al castellà, vosaltres si que utilitzeu castellanismes.
• ¿Mosatros?
• Home, traduix-me esta frase... tu amas las finas rosas, per eixemple.
• Es clar, mai m'ho havia plantejat així

I aixina vaig acabar comprenguent, que lladrar, paraula que be del llati latràre, en Catalunya se diu bordar, pero que no te res que vore en el brodar. Per a que despres diguen que parlem lo mateix. Quan volen recurrixen al castellà mes pur, i quan no busquen paraules alienes. O inclus fan un barrejat de les dos. Gasten paraules castellanes per a nomenar coses diferents, com nombre, bordar... Es que estos catalans...

La veritat, es tot una llastima, lo que pagaria mes d'u per un gos aixina.

• Joanot, espere que reconegues el gos. Un abraç.

El català al Pais Valencià II

Com ya diem en una primera edició, el pancatalanisme ha intentat per tots els mijos, manipular i engolir la nostra llengua i cultura dins d'una llengua i cultura inexistent de el nostre Regne fins al sigle passat, i dut a terme per unes mans venudes per soles unes monedes d'or.
Prova d'esta miserable manipulació, es esta image, que mos mostra com des dels principis, en Valencia s'ha parlat català.
Bo, des dels principis, no, des de 1261. O siga immediatament 22 anys despres de que Zayyan li donara el Regne a Jaume I.
Pero, anem a repassar esta patranya frut de la mes miserable manipulació.

Corria l'any 1261, i els valencians preferiem esplanar que llatinisar o arabisar la nostra llengua eren temps en els que els valencians teniem molt clar lo que erem, simples valencians.
Son temps en que despres de la rendicio de Valencia, els arabs, judeus i cristians seguien convivint de la mateixa forma que heu feen uns pocs anys ans, en l'unic canvi dels seus amos, que ara eren basicament cristians. Encara que quedaven per igual molts arabs, i molts judeus al carrec de les faenes, tant rurals com de mercat i economia.
Un estudi mes detallat, podria trobar-se en l'articul Romançar, i en el Romançar II.

Segons els pancatalanistes, en 1341, apareix una cesio del Sagra (Marina Baixa) a l'Orde de Santiago, estesa per duplicat a Valencia el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler a on podem llegir "[l'una] scripta et letra e lengua castellana, et la otra [...] scripta et letra e lengua catalana", esta es la primera volta, que apareix lengua catalana en Valencia, ya que la que menciona Muntaner, ha segut contrarrestada pel jui fet en Mallorca i datat en 1346 i que a la mare de l'acusat, li diuen Sibila, era natural d'Orihuela, i parlava Valencianesch.
Pero continuant al document anterior, tenim atra cosa, tambe diu lengua castellana, ¿quina seria la llengua que parlarien en lo Regne en eixe temps?
Existixen moltes atres cites com estes, com la del Cadi de Xativa i un judeu barceloni, que fan de torsimanys (interprets en romanç antic) treballen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes, i escriuen " scientes loqui et itelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguan"
Pero en ninguna se demostra que la llengua dels valencians se nomenara català en cap moment, es mes, fins a que en 1335, en el liber Amici et Amati, apareix un text prou clar " Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo", que traduït al valencià, significaria "Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat".
O siga, encara que molts intenten demostrar lo indemostrable, tenim informacio mes que de sobra per a debatir estes cites. En les quals simplement s'intenta fer creure al llector d'una mentira, per que segons els pancatalanistes, existixen llibres i documents escrits en Valencia a on s'asegura que son escrits en català.
Ad esta afirmacio, que yo considere normal, ya que en tots els temps s'han escrit texts en molt idiomes, li sumare, que tambe en molts texts, s'assegura escriure en Aljaima, en Castellà, en Llati, inclus en Portugues, Frances, ...
I segons els texts trobats, si mos fixem en la foto, podrem dins d'uns anys, testificar, que en Barcelona se parla un dialecte vingut de l'Argenti.

He demostrat que moltes de les entrades que asseguren que en Valencia s'ha parlat sempre en català, son incorrectes, es mes, he documentat moltes d'elles, com la de Carles Ros, pero hui, per a demostrar la farsa, simplement vaig a ficar un llistat, que per cert es de Billyjoe, en el que ixen totes o quasi totes les raons per les que en Valencia sempre s'ha parlat en valencià, i mai en català.
Aci teniu les cites:
Cites Sobre La Llengua Valenciana by Billyjoe




Es curios, vore com un dels principals referents que tenen per a demostrar l'unitat llingüistica, es un sermo de Sant Vicent Ferrer " Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço presents un vocable castella e altre catala. la nostra vida es la del mig: dessus es la gloria e dejus es infern..." (sermo nº7 del vol.IV "Sermons" de "els nostres clasics".1977 pag64.) Resulta gracios, vore com el nostre Sant, diu este sermo el 14 se setembre de 1414, en un lloc prop de Terol, pero ¿com podem saber aço?, puix molt facil, soles fa falta visitar el blog del mestre Agusti Galbis, per a descobrir, com el Sant, va estar en Morella per a reunir-se en el Rei Ferran I d'Antequera i en el Papa Lluna, segons l'Epistolari de Ferran I d'Antequera, els dies 10 i11 de setembre, i que d'alli va partir fins Saragossa( tambe se pot vore en l'articul de Galbis “Scrita en Çaragoça a VII dies de noembre del any MCCCCXIIII”, el princep Alfons comunica al rei Ferran que “Stant ir dimarts en la missa que maestre Vincent celebrave…”), podent haver parat en Terol, segons conta Galbis, o inclus en Alcanyis, d'a on encara hui en dia se conserva en nom de Serrania. Es contradictori, que Sant Vicent se declarara català, quant inclus el dia de la seua canonisacio, 29 de juny de 1455 per Calixte III, i que va ser escrita el 1 d'octubre de 1458 i firmada per Pio II, diu "in sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus", i no el citat "et loquerefur in vulgari catalinico sive valentino"que atribuixen a la dita canonisacio.
He d'aclarir, que Sant Vicent es referia al Serrans aragonesos, pero aixina i tot, me pareix un poc desafortunat per part de Sant Vicent, referir-se a la seua llengua (la dels aragonesos), com una mescla de Català i Castellà, quant estes dos llengües son posteriors als parlars d'esta regio.

Per a acabar en lo nostre Sant vos deixe un verset de Vicente Clerigues escrit en 1832 dins del "Milacre practicat per el Pare Sen Vicent Ferrer en lo Cami que va des de la siutat de Lerida al poble de Baleguer... "4ª Desima de les Poesies "poesias que deben colocarse en las inmediaciones del altar, segun se acostumbra anualmente" i Citat per Constanti Llombart "Los fills de la Morta Viva" 1883 pag 206, i per JRivelles Comin "Bibliografia de la Llengua Valenciana" Tom IV pag 237, i pel Colectiu Pare Fullana " Documents de la Llengua valenciana" 2009 pag 32.

El que ignore el valencia
calle el pico si pot ser.
I no es fique à bagiller...
si parlem ó no en cristià...

Este vers, tambe el cita Sanchis Guarner "Els Valencians..." pag 129, canviant-li l'ortografia.

Pero el testimoni que mes gracia me fa, es el de 1556, d'un humaniste valencià, Frederic Furio Querol, "que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polemica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritarà, asi pues, Catalunya que ha sido mal traducida, porque en su opinion encontrara muchas cosas descuidadas, extrangeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legitimos contenidos de la Biblia. Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos Reinos es comun con vosotros aunque os diferencieis en algunos extremos en el sonido, en la ponunciacion y en la apertura de la boca" Bononia sive de libri sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (traduït per Jordi Perez Dura i col. en Obra Completa, I, CNRS-Univesitat de Valéncia-UNESCO- Alfons el Magnanim, Valencia 1996, pag. 337) Aci tenim, una explicacio d'estes paraules, encara que podem detallar prou mes coses sobre elles.
En este document, es un apunt fet de les paraules que li diguera en son temps el mateix Giovani de Bologna (Bolona) en el que mante una disputa durant tot lo llibre. Es ell ( Bolona) el que li nega la traducio a llengües vulgars per tres raons:

1. Les llengües d'origen (hebreu,grec i llati ) son intraduibles.
2. El resultat es insuficient per tres raons, la seua pobrea, la variacio entre llengües semblants ( d'a on perteneix este troç, que parla sobre l'italià i el valencià), i la seua mutabilitat historica permanent.
3. La no existencia de cap traductor de les tres llengües originals que conega al mateix temps les vulgars.

Pero seent que no, que se poguera demostrar que un valencià ( Frederic) escriguera estes paraules, despres d'haver discutit en atre valencià, no entenc com poden ser base de ningun certificat de unitat. Com afirma el pancatalanisme.
Anem puix a estudiar el text.
" sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana" es de sobra conegut que fins als anys 60 en Italia existien diverses llengües o dialectes, que van ser absorvides per l'italià pel proces de normalisacio. Existint encara hui vives moltes d'elles, que se van obrint pas ajudades pel nacionalisme de cada teritori. Es mes, se referix en tot cas a la llengua dels valencians o valenciana.
" Gritarà, asi pues, Catalunya que ha sido mal traducida, porque en su opinion encontrara muchas cosas descuidadas, extrangeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legitimos contenidos de la Biblia " efectivament, Catalunya, no acceptaria mai esta traduccio, per que trobaria coses "extrangeras". Pero ¿no es la mateixa llengua?, ¿com pot pensar Catalunya que en eixa traduccio se troben coses estrangeres? L'unic raonament que trobe, es que no siga la mateixa. Podriem traduir al ocità, i passaria igual, o inclus a qualsevol dialecte de l'italià antic( Napolità per eixemple), o al frances, o simplement al aranes, o al castellà.
"Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza," o siga, igual passaria en Mallorca, Menorca i Ibisa.
" pues el habla y la lengua de todos esos Reinos es comun con vosotros aunque os diferencieis en algunos extremos en el sonido, en la ponunciacion y en la apertura de la boca " anem a vore, o siga, una llengua es igual, si se diferencia en alguns sonits, pronunciacio i en l'apertura de la boca ( article, per eixemple) aixina, l'Angles, el Frances, i el Català, son llengües comuns. Podreim citar mes, esport, petit, gaire, vacances... Ah, no, que l'home diu que la llengua dels atres Regnes, es comu, que podria no ser la mateixa, pero que es com la nostra, o siga com la valenciana.
En cert articul, sobre que es realment el valencià, ya vaig apuntar, que opina la filologia universal, sobre estos termes, i com no poden ser mai factors per a clasificar cap llengua.

Manco mal, que en Barcelona, en 1580 , just 24 anys despres,van reeditar un llibre de Onofre Povio, Tesaruros Puerilis, en el que se pot llegir en la seua portada "en lo prefent llibre fe contenen vocables curiosos de mòltes y diueríes cofes, en llengua Cathalana, y Valènciana"
Es un tractat sobre les diferencies entre el Catala i el Valencià, diferencies demostrades per eixemple en la paraula palm de sastre, que segons explica el llibre,"es la distancia que n'hi ha entre la punta del dit gros i la pinta del menut de la ma estesa, que en Valencia 7 fan alna, i en Barcelona 8 fan cama. Mas hay diferencia que huyt palms de Barcelona front set de Valencia", pero este llibre va mes allà, no soles se diferencien els palms, i el resultat que en Catala se diu cana i en Valencià alna, tambe se poden llegir coses curioses com estes, de les medides (i no mesures) de terra "que es diu en Valencia, xem, i en Catalunya forc". Com podem vore, el nostre poble valencià, sempre ha defes l'autonomia de la nostra llengua, encara que sempre en tots els temps, hagen existit malentesos, o s'hagen comprat opinions, com la que el parlar valencià es lleig i que el Castellà en mes cult.

Es molt llamentable, que encara en els temps que corren, apareguen quadros d'estos en enciclopedies, pero mes llamentable encara en vore com els nostres politics estan en la majoria dels casos darrere d'estes manipulacions.

(continua)

• Els articuls d'Agusti Galbis podeu vore-los en el Blog dels articuls d'Aguati Galbis, i en l'archiu de Llenguavalencianasi
• En Sergi, moltes gracies pels apunts del llibre i pel scrool.
• Billy, espere que t'agrade la variacio que hem fet de les teues cites, que no son mes que la presentacio.

Lo curios de la cura

Es epoca de vacacions, i tambe es epoca d'apuntar o matricular als nostres fills en les escoles. Encara que com funciona hui en dia l'educació, no se si apuntarlo en l'escola, o dur-lo a un programa de Thats increible!!!.
Per motius de treball he tingut que canviar de domicili, i canviar de poble, du entre tantes coses mes, matricular als fills en una nova escola.
Es aci, a on es tira en falta, l'educacio dins de la docencia.
Per una banda, els encarregats d'estos quefers, solen ser gent seca, gent que durant l'any es veu que soles els han deixat fer fotocopies, i que durant l'estiu, es senten realisats, i fan pagar al pobres pares els plats que han trencat tots els mestres durant l'any. Damunt utilisant eixa mescla de valencià en coentor que ultimament està tant de moda.
Tot era normal, dins de la anomalia, clar, quant començà a parlar.
- Dons... aleshores el seu fill te ara cinc anys... Dons tindrà que estar en tercer d'infantil... A vore, be de Catarroja... Un detall, senyor, en la casella de l'iglesia, vosté no ha marcat res, ¿vol dir aixo que mos deixa a mosatros l'elecció?,
- Ah, ¿pero eixe terme es pot triar?
- Si clar senyor eixe terme i el de la llengua, es d'eleccio, per lo menys aci.
- Dona, el de la llengua, no te elecció, soles s'accepta l'ensenyança en català.
- Home senyor, pero vosté pot triar atra opció.
- Puix fique-lo en valencià, que segur que depren mes que en català.
- No senyor, el terme català equival al de valencià, pero nosaltres fiquem soles català, per que es el que recomana la Academia.
- ¿La Academia? ¿pero l'estatut no reconeix com a llengua el valencià?
- Si senyor, pero tambe reconeix com a regulador del valencià a la AVLL.
- ¿I li dona protestat per a desprestigiar l'Estatut?
- Home, es una recomanació, no una impossicio.
- Ya veig, ya....
I aixina ella girà cap a la seua faena, i yo giri el cap cap a la meua dona...
Es curios, com les dones, sempre trauen lo millor de mosatros, es curios, com inclus elles, mos lligen en el pensament lo que anem a fer, i lo que estem pensant fer.
- ¿Vols que busquem atre colege?
- Dona, tots son igual.
- Podem provar, sempre existix el dubte.
- Espera, anem a donar-li una ultima oportunitat...
En això, la chica, en un poc de mal hostia, hem de ser francs, me diu...
- Aleshores vostré gaudix de atres activitats dins del centre docent, com poden ser la cura del seu fill...
- La cura... "o siga que estos es pensen que el meu fill està malalt per que parla com yo, i volen ficar-li alguna indiccio, o algun tractament..."
- Mira, espera, deixa l'expedient obert, que vaig a vore si me quede definitivament en este poble, o me traslladen a atre...
La veritat, he deixat la faena, he seguit treballant en el meu poble, per que sempre val mal conegut, que "bo" per coneixer.

Quant vaig arrivar a casa, agarrí el meu dicionari d'escrig, per que, la veritat, no es que desconfie dels sigificats de totes les paraules, pero... esta paraula, m'estava preocupant i molt.
I si, yo estava en lo cert, la forma antiga de tindre conter, es cur. I en la forma antiga, curar, podria significar tindre conter, pero cura, en tots els temes, manco en el modern "retor", soles s'aplica a l'acció de curar.
O siga, que yo no estava tant en lo incert, quant esta chica em va dir que m'oferia cura per al meu fill.

Es curios, l'adoctrinament que dia darrere dia estem patint els valencians, pero lo mes curios, es el que patixen els nostres fills, sense poder fer res mosatros.
Tambe em resulta curios, vore els lletreros que duen molts mestres sobre la llibertat d'expressio, i sobre l'ensenyament lliure. Es curios, si senyor, molt curios.

Un vaixell per ad estes vacacions

Correcte, eixe es el significat mes clar de l'estiu, comprar un vaixell per ad estes vacacions.
Si, es temps de calor, temps de cervesetes, i com no, temps de fer-se barralades en la taverna.
Estem en eixe temps en que soles mos apetix fer-mos coses fresquetes, liquides a poder ser, i en el cas de tindre que mossegar, fer-ho en verdures i frutes fresquetes.
Es el temps de comprar un vaixell.

Val, val, vosatros vos preguntareu de que va aço, puix anem a vore.
Fa unes hores, un amic meu, un tal anonim, m'ha rectificat i m'ha recriminat que escrivira vaixell en B, i se queixava de que yo no sabia escriure be, per que fea faltes d'ortografia.
Puix, be, el meu fallo, el desconeiximent del català. ¿que vols? soc valencià.
Per atra part, el fet de que conega el valencià. Llavors quant s'ajunten estos dos factors, sempre acaba apareixent el factor de la llogica.

Clar, per als catalans, un vaixell seria algo paregut ad aço de dalt. Lo que en valencià i castellà diem simplement barco. Pero, ¿que significa aço en valencià?
Per a contestar ad esta pregunta, res millor que entrar en el dicionari de la RACV i consultar, en valencià-castellà, el significat de vaixell. Vinga animeu-se, serà tot un descobriment.

Tornem al principi, en l'estiu, la gent sol eixir a fer-se la cerveseta, sol menjar mes verduretes, i com no. Es el temps de la salmorra.
¿I que te que vore açò en el vaixell? ¿no heu buscat el significat encara?
La salmorra es un producte tipicament valencià, segons els estudis podriem estar parlant de lo mes conegut que mos van deixar els moros ( si moros, es el nom conegut per tots de la gent de l'islam que habità entre mosatros 8 sigles).
Com diem, la salmorra es un producte tant valencià, com podria ser la paella. En ell apareixen tres elements tipics d'aci.
Per una part, les verdures, em sa majoria pimentons i tomates (sempre verdes i tendres), encara que ultimament han aparegut nous ingredients, com son l'alficos, els ciruelos, o els albercocs.
Despres, la sarjoliva, planta per exelencia de les nostres montanyes, i que junt al romer, marquen l'olor tant caracteristic de les nostres montanyes.
Per ultim, i com a punt decisiu, tindriem o be, una gerra, de fanc clar, o ve un vaixell (tambe de fanc).

Si, home, un vaixell. O, ¿encara no l'has buscat en el diccionari?
En valencià, un vaixell, es una gerra de diferents dimensions. Com la de la foto, o mes chicotetes.
Es per això, que yo, desconeixedor total del català, igual per ser valencià, no lligava un vaixell en V a un barco.
Per que encara que ha vist molts barcos sorprenents en esta vida, mai m'imaginava que n'hi haguera ningú que fora capaç de navegar dins d'un vaixell. i mira que he vist coses.
¿No me creeu, Bons valencians?
Mireu el diccionari de la GENCAT
Llevant de la sexta opció, que me resulta curiosa, pero com hui en dia, els chinencs han progressat tant, no hem es d'estranyar del tot, que existixca un vaixell, de carrega horisontal. ¿No existixen les llavadores?
Lo curios, es el punt 2. vaixeller, el que tripula el vaixell. Igual, es el que fa la salmorra, en Catalunya.
I el punt 10. vaixell. embarcació, que per les seues dimensions, la força propulsiva i la solidesa, es apta per a navegacions, o per a empreses nautiques d'importancia.¿Imagineu com seria la gerra?

Per cert, per a preparar una bona salmorra, hem de buscar les verdures verdetes (pimentó i tomata), a les que tallarem segons siguen.
Les tomates un tall horisontal, casi total, deixant un punt d'unió, i els pimentons dos talls verticals, des del cul al peçó.
Previament, en un vaixell, ficarem una quantitat d'aigua considerable. a la que afegirem uns trossos de llima, de normal quarts d'unes dos llimes.
Mes tart, afegirem les tomates i pimentons, ficant uns bons grapats de sal, i menejarem tot.
Despres de tot mesclat, es el moment de ficar la saljoliva. Que ficarem en posició vertical, i normalment en les vores del vaixell.
Bo, esta es la teoria, la practica, es algo mes complicada, encara que per l'experiencia, acabarem seent autentics salmorrers.
Mes informació, apretant en la foto.
En veritat, es tota una esperiencia, en dies com estos de calor, fer-se un trosset de salmorra acompanya per un porronet de cerveseta en llimonada.
Els que no saben fer-ne, i els que sabem a on està lo bo, mos vorem en la taverna de la tia Reme (la del Bala), que esta semana esta de festes i damunt veem passar la vaqueta.
Vinga anonim, desidix-te a vindre a terres d'Aledua, i te convidaré a una salmorreta, i a coneixer els vaixells que amaga la tia Reme en la seua Taverna.

¡¡¡¡Vacances!!!!

Si vacances, no estic foll. Esta es la paraula mes mega moderna, i escandalosament culta que circula hui en dia per tots els racons del Regne de Valencia. Esta es sense dubte la gran guanyadora d'enguany.
Pero lo mes patetic de tot, es que esta junt a Handbol, son el clar exponen de la coentor feta paraula.
Es convertixen aixina en les dos paraules mes rebuscades i mes malsonants de la codificadora AVLLc.

I voste es preguntara, ¿com es possible arribar fins ad este punt?
Puix molt facil, senyor. Molts recordaran, que fa un grapat de anys, la gent de poble estiuava. Venia l'estiu, i tota la gent eixia a prendre la fresca, assentats en cadires, o en terra, en fi prenien la fresca.
Pero, començaren a vindre els senyoritos, la gent que estudiava en la capi, que com estudiava es sentia en dret de decidir fins com tenien que parlar les gents del poble a on ells "veranejaven" i es que com en lo Cap i Casal estava prohibit parlar valencià per que no era progre, puix els senyoritos tiraven cada espardenyà que feen caure a u en terra.
I es aci a on apareix la figura de l'entes. Eixe chic que ha llegit, inclus que ha estudiat, pero que per a guanyar posicio i caure be al senyorito, seguix al peu de la lletra totes les seues lliçons.
Aixina va ser com en els quaranta anys de dictadura, els nostres pobles deixaren poc a poc de estiuar, per a passar a veranejar. Clar heu dien els entesos.

Pel temps, en la societat en general, mos hem acostumbrat a viure en els entesos. I es d'ells d'a on en un temps eixiren frases tant horroroses com el "...Ya soc aqui..." o "... bona tarda...", i la mes tipica, que encara hui me dona uns oixs... "...¿i aleshores qui?...". Peces sense sentit que sentien del recent estrenat TeVEn3, que sintonisaven gracies a un aparato illegal que els habia conseguit un tio, o un amic. I a la pregunta de la gent.. i aixo ¿per a que servix?, ells solien aclarir que per a dependre, o per a vore realment lo que passa en lo mon. I la gent seguia preguntant... ¿ i els entens?, a lo que ells sempre sonrient contestaven, home, si te fixes, i repasses els significats, acaves comprenent. O siga, era com seguir un documental en portugues, o en italià, si lligaves les paraules, i unies significats, tenies frases per a comprendre lo que dien. Aixina, resultava, que la botifarra per ad ells era la llonganiça; que quant dien esglall, significava esvaro; un vaixell ( rectificat , no savia que era en V), no tenia res que vore en la vaixella (ya heu voreu en el proxim articul), simplement era un barco; i quant se referien al Pais Valencià , era del Regne de qui parlaven.
Llamentable. O siga, que els entesos, deixaven el castellanisme mes ridicul, per a embarcar-se, en la catalanisacio mes coenta.
I es que n'hi ha gent per a tot. Inclus n'hi ha gent que en tall de creure's el centre de l'univers, es capaç de amollar paraules sense sentit, per que heu diuen en TeVen3.

Bo, com anava dient, la catalanisació cobrava vida dins dels entesos, pero lo mes gracios, era que eixos senyoritos, que quant venien al poble eren centre de burles per les espardenyades que soltaven, ara eren els correctors cults d'un idioma, que ni coneixien, ni sabien pronunciar.
Pero com en les escoles començaven a educar en catlencià, els senyoritos mos duien el valencià cult.
Un valencià, que se pareixia prou al nostre, llevant per unes paraules que no eren del tot iguals. Eren paraules molt paregudes, que canviaven soles en una o dos lletres, la majoria de voltes.
I que si repassaves en deteniment, podies entendre el significat de les mes desconegudes. En poques paraules, una mescla de valencià en català per a anar embolicant-mos dins de la catalanisació sense donar-mos conter.

I aixina anavem destruint mosatros mateix, els valencians, la nostra dolça llengua afegint-li barbaritats lexiques que ni coneixiem. Com incluir la a en totes les oracions sense pietat, eliminant la forma en, i si apetix afegim el amb:
- vaig a casa.
- estic a casa.
- estic amb Miquel.
O la mes graciosa, ser sempre siga lo que siga:
- soc moreno.
- soc a casa.
- soc amb Miquel.
I esta es de lo mes graciosa:
- ya soc aqui.

Puix aixina d'esta forma, anarem destruint la nostra dolça llengua. Aixina desferem tot lo que els nostres escritors, i els nostres yatos mos havien trasmes durant generacions sanceres. Quant no de pares a fills, per mig de les diferents publicacions valencianes.

Pero realment, ¿d'a on be eixe vacances? la resposta es facil, el nom es clarament frances, i va ser traslladat a Catalunya pels seus conquistadors, o simplement pels seus nacionalistes, que buscant una diferencia en les vacaciones castellanes, preferiren gasconar el seu diccionari per tall de diferenciar-se de l'espanyol.
Aixina tenim que vacacions, be del llati vacationi, i pert la i en favor de la s per simple evolucio del romanç, al igual que la t es transforma en c.En canvi, en angles, soles canvia la i. Pero, si la forma mes antiga i arrimà a vacationi es vacacions, ¿per que mos ataquen constantment des de els diferents estaments educatius i mos imponen una paraula francesa mal pronuncià en conter de deixar-mos expressar en una atra mes culta per estar mes propa al llati?
Puix, si benvolgut amic, com hem dit ans per simple catalanisació de la nostra dolça llengua valenciana.Que com podem comprovar, està mes propa del llatí, inclus que l'espanyol, o castellà, pero s'ampenyen en destruir, per a ofrenar noves glories al Nort.

Bo, puix yo me'n vaig de vacacions, i si me deixen, vos escriure des del chalet, que enguany no n'hi han dinés per a anar d'apartament.
Bones vacacions a tots.
Manco als que volen chafar la nostra dolça, culta i milenaria llengua valenciana.