YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

jueves, 31 de diciembre de 2009

De nou una provocacio

Durant uns anys hem patit les persecucions des de sectors tan neutrals com el Moviment contra l'Intolerancia, per tal de que la regidoria de cultura i de festes de l'Ajuntament de Valencia negara l'entrada del famos Stant del GAV en Expojove. Un moviment, que ha segut inutil, entre atres aspectes pel fet de criminalisar a un grup, el GAV, sense motius i sense cap prova que siga rellevant o puga ser verdaderament justiciable.

Pero enguany, uns sectors afins al pancatalanisme, crec que des de l'interior de l'ajuntament de Valencia ha permes l'entrada en Expojove del grup del Tito Eli, mes conegut com ACPV, que des de les seues joventuts, s'estan dedicant a repartir propaganda politica i a repartir odi sobre els restants colectius i associasions.

Tot començava el mati de l'opertura el mateix segon dia de Nadal, o vintisis de decembre, quant atonits descobrirem un Stant que no habiem vist, un Stant que incitava profundament a l'odi dels valencians.
Un odi, que se demostrà en una allau continu de queixes en les finestres d'informacio, arribant a les cinc de la vesprada a ser mes de trescentes, lo que els donava el recort de queixes superant al total de queixes emitides durant tots els anys en que ha estat en marcha la Fira de Valencia, no soles en expojove, si no en totes les seues fires.

Pero aço nomes era el principi, els jovens de ACPV (dos en total), no pintaven cares, ni ensenyaven a pintar, no jugaven en els chiquets,... simplement se dedicaven a repartir llibres i panflets politisats i anticonstitucionals als mes menuts, damunt ajudats en l'edicio per la Societat Valenciana de Sicologia ( de la qual es president un dels membres del Consell Nacional del BLOC -PV) al mes pur estil Hitlerià, sense tindre vergonya pel fet, i damunt demanant signatures en contra del tancament de TeVen3 en lo Regne.
O siga, l'unica misio d'estos dos "jovens" era simplement fer politica i apologia anticonstitucional entre els mes menuts.



























La veritat, triar als dos "jovens", damunt no podia ser en mes malicia.
Encara que se vullga demostrar tot lo contrari, era un acte de provocacio.
El primer, el del monyo rullet, va estar en la desplega de la Marfrega l'any passat el nou d'octubre,¿no recordeu la pancarta i els altercats que produïren?

Si efectivament, ell va ser u dels que humiliaren a Valencia i intentaren fer-ho en la nostra senyera.








Havent-ho conseguit de no ser pel GAV, clar.
Ademes, com podem vore en la foto, baix les sigles de ERPV o siga acompanyant al partit politic que mes intenta afonar el nostre Regne.


Pero aixo no es tot, resulta, que l'acompanyant d'este "jove", es ni mes ni manco que el president de les Joventuts d'Esquerra Republicana del Pais Valencià, els mateixos que ficaren eixa bandera, i ademes, els mateixos que protagonisaren justament el primer dia un dels actes mes patetics que recorde mai.


O siga, la guerra no es cap joc, pero que collons te que vore que els militars, que son al cap i al fi els que mos protegixen, i els que se juguen la vida en les missions de Pau i Guerra internacionals, se dediquen per un dia a estar entre els mes menuts ensenyant-los coses i aguantant-los en mes d'una ocasio la potra.

Per lo vist, en este mon en que mos volen fer entrar els Pancatalanistes mes radicals, soles està permes ser Pancatalaniste, lluitar contra Espanya, i politisar als mes menuts per a que seguixen seent els tontos utils que son ells de Catalunya.

Senyor Felix Crespo, regidor de festes i cultura polular en l'ajuntament de Valencia, Senyora Rita Barberà alcaldesa de dit ajuntament, i sobre tot Senyor Camps, que voste ya ha estat en este ajuntament i sap qui es el que meneja els fils.
Tingau un poc de consciencia pels nostres chiquets, ¿que no teniu prou en deixar que els ensenyen estes coses en moltes escoles a esquenes dels seus pares (la majoria votants vostres)?

Per atra banda, ACPV, ha presentat una denuncia per possibles amenaces ad esta gent per part dels ciutadans assistents a Espojove en els seus fills.
¿Que esperaveu? i si un dia els pares descobrixen que los esteu ensenyant als seus fills, se montarà encara mes gran.

Aci vos deixe per als mes exigents, un video prou aclaridor.

Es una llastima que hui acabant l'any, tinga que fer un escrit denunciant estos fets. Que en l'entrada al segon deceni del sigle XXI encara se permeta l'instruccio i adoctrinament dels mes menuts en escoles europees.

Aço es indignant, tots els dies ensenyant-los la teua llengua i la teua historia, per a que despres, vinguen quatre renegats i manipulen els seus cervells en coses alienes que soles aprofiten per a engrandir les bolchaques dels quatre politicuchos de tanda.

Espere que el 2010 siga l'any que estem esperant. L'any en que per fi, devem de dir tots prou.
L'any en que se denuncie definitivament l'agressio que hem patit els valencians.
En definitiva que siga l'Any del Valencianisme


¡¡¡FELIÇ ANY BLAU!!!

sábado, 26 de diciembre de 2009

El català al Pais Valencià II

Com ya diem en una primera edició, el pancatalanisme ha intentat per tots els mijos, manipular i engolir la nostra llengua i cultura dins d'una llengua i cultura inexistent de el nostre Regne fins al sigle passat, i dut a terme per unes mans venudes per soles unes monedes d'or.
Prova d'esta miserable manipulació, es esta image, que mos mostra com des dels principis, en Valencia s'ha parlat català.
Bo, des dels principis, no, des de 1261. O siga immediatament 22 anys despres de que Zayyan li donara el Regne a Jaume I.
Pero, anem a repassar esta patranya frut de la mes miserable manipulació.

Corria l'any 1261, i els valencians preferiem esplanar que llatinisar o arabisar la nostra llengua eren temps en els que els valencians teniem molt clar lo que erem, simples valencians.
Son temps en que despres de la rendicio de Valencia, els arabs, judeus i cristians seguien convivint de la mateixa forma que heu feen uns pocs anys ans, en l'unic canvi dels seus amos, que ara eren basicament cristians. Encara que quedaven per igual molts arabs, i molts judeus al carrec de les faenes, tant rurals com de mercat i economia.
Un estudi mes detallat, podria trobar-se en l'articul Romançar, i en el Romançar II.

Segons els pancatalanistes, en 1341, apareix una cesio del Sagra (Marina Baixa) a l'Orde de Santiago, estesa per duplicat a Valencia el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler a on podem llegir "[l'una] scripta et letra e lengua castellana, et la otra [...] scripta et letra e lengua catalana", esta es la primera volta, que apareix lengua catalana en Valencia, ya que la que menciona Muntaner, ha segut contrarrestada pel jui fet en Mallorca i datat en 1346 i que a la mare de l'acusat, li diuen Sibila, era natural d'Orihuela, i parlava Valencianesch.
Pero continuant al document anterior, tenim atra cosa, tambe diu lengua castellana, ¿quina seria la llengua que parlarien en lo Regne en eixe temps?
Existixen moltes atres cites com estes, com la del Cadi de Xativa i un judeu barceloni, que fan de torsimanys (interprets en romanç antic) treballen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes, i escriuen " scientes loqui et itelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguan"
Pero en ninguna se demostra que la llengua dels valencians se nomenara català en cap moment, es mes, fins a que en 1335, en el liber Amici et Amati, apareix un text prou clar " Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo", que traduït al valencià, significaria "Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat".
O siga, encara que molts intenten demostrar lo indemostrable, tenim informacio mes que de sobra per a debatir estes cites. En les quals simplement s'intenta fer creure al llector d'una mentira, per que segons els pancatalanistes, existixen llibres i documents escrits en Valencia a on s'asegura que son escrits en català.
Ad esta afirmacio, que yo considere normal, ya que en tots els temps s'han escrit texts en molt idiomes, li sumare, que tambe en molts texts, s'assegura escriure en Aljaima, en Castellà, en Llati, inclus en Portugues, Frances, ...
I segons els texts trobats, si mos fixem en la foto, podrem dins d'uns anys, testificar, que en Barcelona se parla un dialecte vingut de l'Argenti.

He demostrat que moltes de les entrades que asseguren que en Valencia s'ha parlat sempre en català, son incorrectes, es mes, he documentat moltes d'elles, com la de Carles Ros, pero hui, per a demostrar la farsa, simplement vaig a ficar un llistat, que per cert es de Billyjoe, en el que ixen totes o quasi totes les raons per les que en Valencia sempre s'ha parlat en valencià, i mai en català.
Aci teniu les cites:
Cites Sobre La Llengua Valenciana by Billyjoe




Es curios, vore com un dels principals referents que tenen per a demostrar l'unitat llingüistica, es un sermo de Sant Vicent Ferrer " Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço presents un vocable castella e altre catala. la nostra vida es la del mig: dessus es la gloria e dejus es infern..." (sermo nº7 del vol.IV "Sermons" de "els nostres clasics".1977 pag64.) Resulta gracios, vore com el nostre Sant, diu este sermo el 14 se setembre de 1414, en un lloc prop de Terol, pero ¿com podem saber aço?, puix molt facil, soles fa falta visitar el blog del mestre Agusti Galbis, per a descobrir, com el Sant, va estar en Morella per a reunir-se en el Rei Ferran I d'Antequera i en el Papa Lluna, segons l'Epistolari de Ferran I d'Antequera, els dies 10 i11 de setembre, i que d'alli va partir fins Saragossa( tambe se pot vore en l'articul de Galbis “Scrita en Çaragoça a VII dies de noembre del any MCCCCXIIII”, el princep Alfons comunica al rei Ferran que “Stant ir dimarts en la missa que maestre Vincent celebrave…”), podent haver parat en Terol, segons conta Galbis, o inclus en Alcanyis, d'a on encara hui en dia se conserva en nom de Serrania. Es contradictori, que Sant Vicent se declarara català, quant inclus el dia de la seua canonisacio, 29 de juny de 1455 per Calixte III, i que va ser escrita el 1 d'octubre de 1458 i firmada per Pio II, diu "in sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus", i no el citat "et loquerefur in vulgari catalinico sive valentino"que atribuixen a la dita canonisacio.
He d'aclarir, que Sant Vicent es referia al Serrans aragonesos, pero aixina i tot, me pareix un poc desafortunat per part de Sant Vicent, referir-se a la seua llengua (la dels aragonesos), com una mescla de Català i Castellà, quant estes dos llengües son posteriors als parlars d'esta regio.

Per a acabar en lo nostre Sant vos deixe un verset de Vicente Clerigues escrit en 1832 dins del "Milacre practicat per el Pare Sen Vicent Ferrer en lo Cami que va des de la siutat de Lerida al poble de Baleguer... "4ª Desima de les Poesies "poesias que deben colocarse en las inmediaciones del altar, segun se acostumbra anualmente" i Citat per Constanti Llombart "Los fills de la Morta Viva" 1883 pag 206, i per JRivelles Comin "Bibliografia de la Llengua Valenciana" Tom IV pag 237, i pel Colectiu Pare Fullana " Documents de la Llengua valenciana" 2009 pag 32.

El que ignore el valencia
calle el pico si pot ser.
I no es fique à bagiller...
si parlem ó no en cristià...
Este vers, tambe el cita Sanchis Guarner "Els Valencians..." pag 129, canviant-li l'ortografia.

Pero el testimoni que mes gracia me fa, es el de 1556, d'un humaniste valencià, Frederic Furio Querol, "
que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polemica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritarà, asi pues, Catalunya que ha sido mal traducida, porque en su opinion encontrara muchas cosas descuidadas, extrangeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legitimos contenidos de la Biblia. Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos Reinos es comun con vosotros aunque os diferencieis en algunos extremos en el sonido, en la ponunciacion y en la apertura de la boca" Bononia sive de libri sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (traduït per Jordi Perez Dura i col. en Obra Completa, I, CNRS-Univesitat de Valéncia-UNESCO- Alfons el Magnanim, Valencia 1996, pag. 337) Aci tenim, una explicacio d'estes paraules, encara que podem detallar prou mes coses sobre elles.
En este document, es un apunt fet de les paraules que li diguera en son temps el mateix Giovani de Bologna (Bolona) en el que mante una disputa durant tot lo llibre. Es ell ( Bolona) el que li nega la traducio a llengües vulgars per tres raons:
  1. Les llengües d'origen (hebreu,grec i llati ) son intraduibles.
  2. El resultat es insuficient per tres raons, la seua pobrea, la variacio entre llengües semblants ( d'a on perteneix este troç, que parla sobre l'italià i el valencià), i la seua mutabilitat historica permanent.
  3. La no existencia de cap traductor de les tres llengües originals que conega al mateix temps les vulgars.
Pero seent que no, que se poguera demostrar que un valencià ( Frederic) escriguera estes paraules, despres d'haver discutit en atre valencià, no entenc com poden ser base de ningun certificat de unitat. Com afirma el pancatalanisme.
Anem puix a estudiar el text.
"
sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana" es de sobra conegut que fins als anys 60 en Italia existien diverses llengües o dialectes, que van ser absorvides per l'italià pel proces de normalisacio. Existint encara hui vives moltes d'elles, que se van obrint pas ajudades pel nacionalisme de cada teritori. Es mes, se referix en tot cas a la llengua dels valencians o valenciana.
"
Gritarà, asi pues, Catalunya que ha sido mal traducida, porque en su opinion encontrara muchas cosas descuidadas, extrangeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legitimos contenidos de la Biblia " efectivament, Catalunya, no acceptaria mai esta traduccio, per que trobaria coses "extrangeras". Pero ¿no es la mateixa llengua?, ¿com pot pensar Catalunya que en eixa traduccio se troben coses estrangeres? L'unic raonament que trobe, es que no siga la mateixa. Podriem traduir al ocità, i passaria igual, o inclus a qualsevol dialecte de l'italià antic( Napolità per eixemple), o al frances, o simplement al aranes, o al castellà.
"
Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza," o siga, igual passaria en Mallorca, Menorca i Ibisa.
"
pues el habla y la lengua de todos esos Reinos es comun con vosotros aunque os diferencieis en algunos extremos en el sonido, en la ponunciacion y en la apertura de la boca " anem a vore, o siga, una llengua es igual, si se diferencia en alguns sonits, pronunciacio i en l'apertura de la boca ( article, per eixemple) aixina, l'Angles, el Frances, i el Català, son llengües comuns. Podreim citar mes, esport, petit, gaire, vacances... Ah, no, que l'home diu que la llengua dels atres Regnes, es comu, que podria no ser la mateixa, pero que es com la nostra, o siga com la valenciana.
En cert articul, sobre que es realment el valencià, ya vaig apuntar, que opina la filologia universal, sobre estos termes, i com no p
oden ser mai factors per a clasificar cap llengua.

Manco mal, que en Barcelona, en 1580 , just 24 anys
despres,van reeditar un llibre de Onofre Povio, Tesaruros Puerilis, en el que se pot llegir en la seua portada "en lo prefent llibre fe contenen vocables curiosos de mòltes y diueríes cofes, en llengua Cathalana, y Valènciana"
Es un tractat sobre les diferencies entre el Catala i el Valencià, diferencies demostrades per eixemple en la paraula palm de sastre, que segons explica el llibre,"es la distancia que n'hi ha entre la punta del dit gros i la pinta del menut de la ma estesa, que en Valencia 7 fan alna, i en Barcelona 8 fan cama. Mas hay diferencia
que huyt palms de Barcelona front set de Valencia", pero este llibre va mes allà, no soles se diferencien els palms, i el resultat que en Catala se diu cana i en Valencià alna, tambe se poden llegir coses curioses com estes, de les medides (i no mesures) de terra "que es diu en Valencia, xem, i en Catalunya forc". Com podem vore, el nostre poble valencià, sempre ha defes l'autonomia de la nostra llengua, encara que sempre en tots els temps, hagen existit malentesos, o s'hagen comprat opinions, com la que el parlar valencià es lleig i que el Castellà en mes cult.

Es molt llamentable, que encara en els temps que corren, apareguen quadros d'estos en enciclopedies, pero mes llamentable encara en vore com els nostres politics estan en la majoria dels casos darrere d'estes manipulacions.


(continua)

jueves, 24 de diciembre de 2009

Bon Nadal

Enguany des de Aledua tambe vos desigem que fruïu d'un bon Nadal ple d'amor i valencianitat.







Bon Nadal a tots els bons valencians i feliç any blau.

  • Les fotos ya tenen uns anys.

domingo, 20 de diciembre de 2009

Tortosa... tot un misteri

Sempre he pensat, que els tortosins, tenien la seua propia llengua, eixa llengua, que fa de frontera entre mosatros i els catalans. Sempre, sense deixar de reconeixer, que Tortosa, es des de el sigle XV part de Catalunya.

Pero, lo curios de Tortosa, no es aixo. El fet de passar a ser part, molt a pesar seu de Catalunya, ya que tant Tortosa com Lleida, mai han volgut ser-ho.
Pero Tortosa, te una historia, molt curiosa, i ademes, molt personal. Una historia, que si be està lligada a Catalunya, tambe ha estat ans lligada a Aragó, Roma, i Gartagena, sense oblidar-nos de l'imperi musulmà. Lo curios, es que els mateixos tortosins, en moltes ocasions han oblidat qui foren, i com han estat representats durant tota la seua historia.

Capital de la regio Ilercavonica, l'antiga Dertosa ibera, lluitava contra les invasions cartagineses i romanes. Els Ilergavons, foren aliats d'Afranio, lugartinent de Pompeyo, pero tambe heu foren de Julio Cesar, tota aliança era bona per tal de mantindre la seua independencia.
Poc despres, arribaria Almicar per l'Ebre, conquistant Tortosa, encara que fon mes coneguda l'arrivada d'Anibal en 90.000 infants i 12.000 cavalls i la victoria de Cornelio Scipion 213 ans de Crist en la mateixa boca del Riu.

Durant la dominacio Goda, en el regnat de Alarico, un capita que li dien Pere se va sublevar, i va elegir Tortosa com a centre d'operacions. Encara, que despres de cercat per les tropes del Rei, estes entren en la ciutat, matant al renegat i tallant-li el cap, li l'envien a Alarico com a trofeu.

Mes tart, entraren els moros, que refugiats en per les muralles i torres de Tortosa conseguixen resistir les envestides de Carlomagno i Ludovico Pio. Molts foren els que intentaren asediar la ciutat, sense conseguir res.

Fins al 1148 quant les tropes cristianes comandades pel Comte-Princip Ramon Berenguer sitiaren Tortosa, conseguint tres mesos mes tart, el 31 de setembre de 1148, que per fi se rendixen les tropes musulmanes davant les tropes Aragoneses.
¿per que aragoneses?, puix, anem a vore el per que.
Si mos fixem en la donacio feta pel Rei Ramir II d'arago a Ramon Berenguer IV comte de Barcelona en 1137, podem llegir " I yo, el citat Rei Ramiro, sere rei, senyor i pare en lo dit Regne i en tots els teus comtats mentres me plaixca. Lo que es fet el tre s d'Agost n l'any 1137 de l'Encarnacio del Senyor, regnant el citat Rei Ramiro."
Per tant, once anys despres, el Rei seguia sent Ramir, i aixina fins la seua mort en 1157. Seent despres la Reina la seua filla Petronila, o actuar com a tal el mateix Princip Raimon Berenguer, el seu marit. Heretant el titul l'hereu matern, Alfons II ( sempre segons les donacions de Ramiro II " filii filiorum tuorum qui fuerint de generatione de mea filia").
Arribant a la conclusio, de que la conquista de Tortosa, va ser ni mes ni manco una conquista aragonesa, i mai catalana. Encara que molts, pretenguen demostrar tot lo contrari. Pero, una cosa es clara, que en el casament de Ramon Berenguer i Petronila, començà podriem dir, l'expansio de la Corona d'Arago.
Obtenint aixina el Comtat el privilegi de seguir estant representat dins dels tituls dels Reis d'Arago. I no desapareixer com heu feren atres tituls molt mes importants, en quant a titul ( tant Ducats, com Marquesats, com el de Lleida i Tortosa).

Un atre buit en esta historia, es com se va repartir Tortosa, ya que des de fa uns temps, les coses que ans teniem clares, s'han anat difuminant per tal d'arrimar-se al desig de la politica actual.
Segons algunes parts, va ser donada a la Familia Montcada, i segons atres va ser per al Temple, existint un atra versio, que repartix Tortosa entre els templaris, la Familia Montcada, i atres families aragoneses, inclus genoveses, donant inclus com a propietari mes tart a la reina Na Sancha. Tenint en conte diversos documents, soles podem donar com a verdader, que el Castell de la Zuda passà a ser en 1148, just despres de la conquista de Tortosa, residencia de Guillem de Moncada, de Pere de Sentmenat i dels Templaris, com a prova de gratitut del Comte Ramon Berenguer per l'ajuda prestà durant la Batalla. Estant inclus documentat, la pertinencia a genovesos.
Durant molts anys, Tortosa va ser propietat dels Templaris, obtenint en 1182 el seu domini al rebre la part de la Corona Aragonesa, i despres d'haver comprat en 1153 la part dels genovesos.
Una bona prova podria ser podria ser el cementeri construit en 1210.
Pero,¿per que rebiren realment tals beneficis els Templaris?
Resulta curios, i encara que no vinga ara a conte, es prou important desvelar este misteri, ya que dona un poc mes de claror a tot el tema.
Al morir Alfons I el Batallador sense descendencia, deixà com a hereus al Sant Sepulcre, l'Hospital de Pobres, i el Temple de Jerusalem. Pero al fer-se carrec de la corona Ramir II, i al casar-se Raimon en Petronila, es Raimon, el que te que resoldre este entramat. Signant acorts primer, en 1140, en les Ordes del sant Sepulcre i de l'Hospital de Pobres, i despres en 1143 en els Templaris.
Donant-los aixina als Templaris diferents drets i possessions.
Possessions que anaren aumentant( Tortosa, Penyiscola,Gardeny,Miravet, Montesa...) fins a 1314, any en que se va dissoldre l'Orde i passaren a mans de l'Iglesia.

Tortosa, va ser el lloc triat pel Rei Jaume I per a convertir-se en la seua residencia, i es des de alli, sempre segons les Croniques o Feits, d'a on va eixir cap a Morella, Penyiscola, Burriana, i atres places del Regne de Valencia. Seent tambe la residencia dels seus successors, Pere III,Alfons III, Jaume II, i Pere IV.

La conquista de Tortosa,va ser dificil, per culpa de la resistencia musulmana en el mateix castell de Suda, per lo que se va fer una carta en la que se permetria als musulmans viure en Tortosa, pero en els ravals. Com tambe se va fer una carta de franquicia per als judeus. Pero per damunt de tot se va fer un document, la carta de poblacio, per a tots els tortosins, en 1149 ( Història de la producció del Dret català fins al Decret de Nova Planta, Girona .Universitat Autonoma de Barcelona 1978), a la que seguiren les de Lleida 1150, Balaguer 1174.., en la que se nomena ya l'existencia d'uns Costums o furs locals.

Pero lo mes singular d'esta historia, podria residir, en la repoblacio, que mes be podria ser engordiment del poble Tortosi, en el que van participar Barcelonins, Aragonesos, Occitans, Normands, Bretons i Anglesos ( Immigració britànica a Tortosa (segle XII). Ramon Miravall.Barcelona 1980)
D'aci naixen una serie de problemes entre els Montcada i el Temple per una banda, i els actuals i antics ciutadans, per atra banda. I aixina s'anaven succeint els regnats d'Alfons II el Cast , Pere II el Catolic, fins arribar a Jaume I el Conquistador. Es mes, en estos temps, ocorren una serie de successos definitius:

  1. L'any 1219 el Papa Honori III confirma, a traves d'una bula datada en Viterbo, a intancies dels ciutadans, les Llibertats de Tortosa.
  2. L'any 1241 s'arriba al compromis i a la sentencia de Flix, acort posterior a la primera envestida entre la noblea i els ciutadans de Tortosa.
  3. L'any 1262 ocorre un atre enfrontament, i el Papa Urba IV nomena per bula al bisbe de Saragosa com a arbit. D'aci eixirà una sentencia que serà apelada pels ciutadans.
  4. L'any 1272, despres de la composicio de Josa, acava el pleit, i encarreguen als notaris Tamarit i gil la primera redaccio oficial del llibre dels Costums de Tortosa, que segons lo rapit que apareixen es deduïx que deurien d'haver segut preparats des de l'any 1262 aproximadament. D'ahi que sempre parlem de 1262 com a data de creacio d'estos, encara que van vore la llum en 1272.
Hem d'aclarir, que com els de Montcada eren Barcelonins, i seguien els Usatges de Barcelona, ( lleis per atra banda de caracter clarament feudal), i degut a que estos eren els que millor representava i beneficiava a la "nova" noblea Tortosina. Acabaren imponent estos, per damunt de la Carta de Poblacio, dels Costums Locals, inclus de les Llibertats de Tortosa aprovada pel Papa.
Es per aço, que Jaume I al redactar els Costums, en varies ocasions, recorre als Usatges, per que tampoc podia degradar del tot els drets de la noblea i el clero, ni els seus davant de la nova burguesia i del poble pla.
Aixina, en alguns punts trobem fragments com este "Per les quals costums, dementre que basten, deuen esser defenitz primerament e determinantz e acabatz totz los pleitz de la cuitat de Tortosa e de totz sos termes per juy e per sentencia dels ciutadans, e la on les costumes no basten, per los Usages de Barcelona que en aquest llibre son escritz"(2r), o este atre "Lo veguer o son delegat, iura, que en la sua aministracio de la vergueria, tenra e quardara raon e iusticia a totz homens xians, iueus e a sarrayns o a cascunes persones quals que sien de lo qual lloc sien o seran que aien pleyt en Tortosa ne en son termen, segons les costumes de Tortosa mentre basten, e, en defiliment d'eles,segons los Usages de Barcelona que en aquest llibre son escritz, e, e defalimentz de les costumes e del (sic) usages davanditz, segons dret" (9r).( Santiago Sobregues i Vidal. Els Costums de Tortosa).
O siga, se recurriran als Usatges, soles si no se troba dins dels Costums, pero se gastaran soles els Usatges, que estiguen escrits en el llibre dels Costums, i de no estar tampoc, se recurira al Dret Comu.

Per atra banda, referit a la llengua dels tortosins, crec que no existix cap dubte, ya que seent un territori arab, en convivencia entre judeus i mosarabs, que va ser conquistada per Arago, i engordit, mai repoblat, puix existix en la Carta de Poblacio, com ya hem dit ans privilegis i ordenances per als sarrayns i iueus, per Barcelonins, Aragonesos, Occitans, Normands, Bretons, Anglesos, i per Templaris, que utilisaven el llati, encara que s'expressaven en sa majoria en Occità. Creant un romanç prou diferenciat del català, rebent influencies inclus dels seus veïns els Valencians, ya que fins el sigle XVI, eren frontera en el nostre Regne.

Veronika, espere de tot cor que t'agrade, heu he fet de la forma mes neutral. I he gastat basicament els estudis fets pels catalans, sense gastar en ningun moment cap llibre valencià.
He de reconeixer, que he gastat molt el diccionari i el traductor, per lo que me disculpe dels erros que podria tindre la seua traduccio al valencià.

lunes, 14 de diciembre de 2009

Homilies d'Organya

Molt s'ha parlat sobre estes homilies, que ademes, son desconegudes per la majoria del poble d'Organya.
Pero lo mes curios, es que des del seu descobriment, sempre s'ha considerat este text com a provençal, seent un dels texts mes antics en dita llengua, hui coneguda com a Occitana o llengua d'Oc.
Lo cert, es que l'historia es caprichosa, i no deixa mai de sorprendre-mos.
Inclus, en moments de desatencio, u pot pensar que sap molt sobre certa cosa, que poc despres resulta ser un poc mes que falsa.

Pero... ¿que son realment estes homilies? i que tenen que vore realment en l'actual catala que les fa tant valioses.
Les homilies, son un conjunt de sis sermons arreplegats en uns fulls, huit en realitat, escrits per les dos cares, que van ser trobats en la vicaria de la seua iglesia . En esta pagina, les Homilies d'Organya podem vore-les i llegir-les si mos apetix, sempre i quant sapiam llegir el provençal, encara que anirem mes llunt, podriem estar parlant, d'un escrit en romanç aragones, ya que la seua orientacio seria mes encertada dins del llati vulgar.

Per que no me negaran els nostres veïns del nort, que estos escrits estan en provençal,o romanç aragones, i no en català. I que en eixe romanç aragones, s'expressaven la majoria dels habitants del Regne d'Arago. Es mes, estos documents, deurien tindre cabuda dins del aragones, que com a llengua propia d'Arago, deu gojar dels escrits de la seua terra.

Seria, realment necessari, aclarir alguns termes, ya que en este articul, pareix que desatine mes que atine. Pero, creeu-me, de moment, no he desatinat molt. Mes que res, per que l'historia m'avala en tots els punts, i com a demostracio, he volgut deixar constancia de lo que realment seria un punt de vista, que encara que parega desgavellat, es tant verdader com puguen ser atres estudis. Sempre des de la rigor cientific, i des del punt de vista neutral, que com a valencià me poden pareixer a mi estes homilies o sermons.

Es cert, que els documents foren descoberts en la vicaria d'Organya, en 1904, per Joaquim Miret i Sans, que han segut datats entre els sigles XII i XIII, i que han hagut molts estudiosos que han redactat valiosos estudis sobre ells. Pero no es manco cert, que en l'edat mija, mes concretament entre estos sigles, estes terres foren part d'Arago, i no de Catalunya.
Seria convenient aclarir, que quant els Reis d'Arago, comencen a nomenar Catalunya, diferencien sempre este territori d'Urgell, com podem vore en llibre del Feits del Rei Jaume I, o Cronica de Rei en Jacme
Pero es que tambe, buscant mes allà, hem pogut trobar lo que seria a dia de hui, el mapa mes antic d'Arago i Catalunya, a on podem vore realment tots els llimits que tenien estes terres, i sobre tot, quina era la porcio que pertanyia al Rei Frances, i que se nomenava Catalunya.
Per a que no n'hi hagen dubtes, enllaçarem directament en la Cartoteca Digital del Institut Català de Cartografia, per a que ningu pense, que ha segut una manipulacio d'un mapa, ni molt manco.
Es mes, podrem vore-lo i gojar d'ell en varies resolucions, i de forma completa. Sense tindre per aixo que descarregar cap programa afegit.
Com tambe podrem comparar la seua ubicacio en el Google, per a que ningu tinga dubtes afegits a una forma de ser tant cientifica com la que mes.

En fi, seent Organya aragonesa, i no passar a formar part del "Principat fins al segle XVIII, ¿quin dubte trau el dir que les obres d'este poble Aragones son escrites en aragones i no en català?
O es que l'idioma català, sense tindre cap llibre se va estendre per tots els llocs com una pesta d'eixos sigles.

Sigam sincers, i tornem a Arago lo que li pertany, i deixem de tanta mentira que no ajuda per a res a fomentar cap amor, si no tot lo contrari.

Dedique este post a la gent de FACAO, que lluita contra l'imposicio llingüistica del català en terrers aragoneses. Tot un honor compartir en vostes taula i lluita.
Mos veem en Mallorca senyors.

Tambe el podeu vore en video


Moltes gracies The AntiCatalanista, te tindre que pagar una cerveseta.

viernes, 4 de diciembre de 2009

Romançar II

En l'anteror articul sobre els romanços, vaig ficar el text en llati sobre el Privilegi de Calatayud del 4 de Juny de 1264 sobre el Regne de Valencia, i dia aixina , " Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia alia que partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio" Pero no el vaig traduïr. Suponc que heu deuria haver fet, pero mai es tart, i manco si la dita es bona. Anem puix al text en qüestió.
"Determinem a perpetuïtat que un juriste, advocat o jurisperit, no tinguen veu en la curia de la Ciutat de Valencia, ni en ninguna curia de tot el Regne, ni en ninguna apelacio despres de cert temps, a excepcio de les apelacions que nos hagen dirigit a Nos, ni juristes de dit Regne admeten despres ningun libel en llati sino en romanç,que la justicia i els juges escriguen o facen escriure la querella del demandant i la resposta del defensor en paraula o en escrit, i totes les coses que les parts hagen volgut dir, i que totes estes coses s'esposen i s'escriguen en romanç en el llibre de la curia, i d'esta manera a perpetuïtat es facen tots els actes i sentencies en romanç."
O siga, que els juristes deuen de ser de dins del regne, aixina com els advocats, i deuen espresar-se i escriure les sentencies en romanç.
Pero, ¿que significaria eixa paraula soles vintissis anys despres de la conquista de Valencia, i uns manco de la conquista de tot el Regne?
Per que no me negareu, que resulta curios, que el Rei Jaume I per a que puguen entendre millor les lleis els ciudatans del Regne (se supon que serien els antics habitants, puix son ells els jujes i advocats, als que se referix el dit privilegi), opta per que no les facen en llati, com be fent-se en tota la Corona d'Arago (Comtats inclosos), sino que heu facen en romanç. Per primera volta en tots els Regnes.
De ser de veres que, com afirmen els pancatalanistes, es referira al català. ¿De que servix, fer un privilegi d'esta forma?, si els habitants del Regne no sabien llati, encara que existien cristians, ¿quin perque tindrien de saber català? ¿o es que de colp a repent van dependre este idioma?.
Si, yo tambe pense igual, el romanç al que se referix en este privilegi el nostre Rei En Jaume I no es atre romanç que el valencià.
Romanç al que se referix ya el filolec de la Taifa de Denia Ibn Sida mort en 1066, en el seu diccionari o mujassas, quant s'inculpava dels erro gramaticals que poguera cometre, atribuint-los a l'obligada convivencia en este parlar com ell diu "muṣȁḥabati bi-l-'ağam " a on la paraula ṣȁḥaba significa "acompanyar, estar en companyia de" i ağam significa, no parlen arab, o simplement romanç. O siga, com ya dia Ibn Sida, vivia en companyia de gent que parlava en romanç.

Pero no es aci soles a on apareixen referencies propies d'este romanç.
En uns registres trobats i datats en 1576, que Vte
Giner Boira va incloure en un articul seu titulat "con los fueros en la mano" i publicat en Las Provincias enl dimarts 8 de decembre de 1981, podem llegir " que atento que la sentencia que se ha de dar en esta causa esta en poder del Scribano ordenada en lengua castellana y firmada, y que conforme a los fueros de este Reino no se puede publicar dicha sentencia sin que pimero se traduzca en lengua valenciana, proveyó..."

Pero este no es l'unic document que aclarix el nom de romanç. Anem a vore'n mes.

Marco Antonio Ortí en la seua obra Siglo cuarto de la conquista de Valencia, escrita en Valencia en 1639, podem llegir "En algun temps (
i no tan antic que yo no l'haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació de la llengua valenciana que quan en les juntes de la ciutat, Estaments i atres Comunitats, algu dels valencians que es trobavenen elles, se posava a parlar en castellà, tots los demes s'enfurien contra ell, dient-li que parlas en sa llengua..." O siga, si recordem tots els privilegis, i furs que hem mencionat, i sobre tot este del Ceremonios del 20 de febrer de 1358, en que diu "ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en roma" compendrem, que este testimoni, aclarix, el significat de romanç.
Pero, arribà el 1707, i en ell, espiraren els nostres furs. Pero, sempre mos quedarà esta senya, que va ser escrita en el llibre de Real Acuerdo, en el folio 103, datat el tres d'octubre , i que se conserva en el Archiu del Regne de Valencia. En ell podem llegir " En dicho dia dixeron que para la facil expedicion de los pleytos y mayor satisfacción de las partes, en attención a que los más pleytos son autados en lengua valenciana que por lo regular no la entienden los relatores de Castilla y es razón que se impongan bien en la substancia y términos de ellos acordaron y mandaron que siempre que suceda entregarse pleytos autados en lengua valenciana a relator castellano, haya de conferirse este y concertatse con uno de los relatores valencianos que nombrará la sala para que con la noticia que le subministrase se haga capaz de los términos de dicha Lengua y ambos concurran a la relación sin que se falte en ella a la substancia para mayor satisfacción assí de las partes como del despacho..."
Com podeu vore, eren atres temps, en que Castella i el restant del Mon, no te dubte ni por per a nomenar llengua al valencià. I mira, que este podria ser u dels primers decrets dels de Nueva Planta, que foren els que destruiren dins de la vida administrativa a la nostra Llengua Valenciana.
Inclus en Caudete, el decret de Nueva Planta es va ficar en funcionament, "En la vila de Caudete en el dicho dia, mes y año (1738) se tradugeron los Capitulos y ordenanzas que en el auto antecedente se contienen de la lengua valenciana en que se hallan escritos a nuestro Idioma Castellano, en la forma i manera siguientes... ... se traduzcan de la lengua valenciana en que estan escritos. ... Y respecto de estar escritos en lengua valenciana...", tret del Auto para que los capitulos y ordenanzas de las aguas de esta vila (Caudete) se traduzcan en Lengua Castellana, de l'archiu Municipal de Caudete.
Pero, tenim mes coses, per que l'iglesia, tambe s'apuntà en el seu moment a la llengua de l'Imperi. Com demostra este document de la Visita del obispo de orihuela a la colegial de S. Nicolás de Alicante, datat el vintitres de març de 1740 i citat per Figueras Pacheco en Geografia General del Reino de Valencia en la pagina 230 i diu aixina " Mando que desde ahora en adelante se estiendan los motes en Idioma Castellano... con apercibiento de que, por cada mote que se hallase en valenciano será multado el Cura o Teniente que l hubiere escrito, en una libra de esta moneda."
I es que, per si algu dubtava del mal que han fet tots sobre el nostre idioma i la nostra cultura, podem llegir este Quinque libri numero nou de Torrent escrit el huit de maig de 1750 i que en els fulls 118 i 119 diu " Por quanto el idioma castellano es el que en este tiempo se usa regularmente en todos los trubunales; por tanto, i para no dar lugar a la interpretación sobre alguna partida de Bautismo, vertida en castellano, mandamos, que en adelante se escrivan todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano, i que la tinta que se usse sea negra de buena calidad, i que no queme el papel."
O siga, que a partir de 1707 el valencià, o romanç, es reemplaçat pel castellà. Com be diu l'auto per dret de conquista.
Es curios, com aixina i tot, molts llinages s'han mantingut fins ad estos temps. Uns, suponc que per ser famosos, i atres, per que al convertir-se al castellà, s'escrigueren igual que en valencià.

Pero acatar el decret de Nueva Planta, du tambe uns problemes inclosos. aixina, el notari Carles Ros, en Brebe explicacio de las Cartillas Valencianas, escrit en 1751, explica " En las oficinas de los Tribunales de Justicia, se hallan (en esta ciudad de Valencia y su Reyno) continuamente presentados, instrumentos antiguos, en Valenciano, en los que se funda el derecho de las Partes, y necessitan a vezes traducirse en Castellano; y con la dificultad se halla ya persona que lo sepa haser: y esto no dexar perder la Lengua Valenciana, mayormente haviendo tantos libros, y escrituras públicas en ella..."

Espere de tot cor, que este articul servixca per a aclarir un terme, Romanç, i una realitat com es la nostra historica Llengua Valenciana.

Una llengua com la nostra no deu de ser moneda de canvi per a ningun politic, ni manco per a ningun foraster.

He de declarar, que este treball no haguera segut posible sense l'ajuda dels llibres:
*Cristians valencians baix l'Islam . Leopoldo Penyarroja. Valencia 1995. *Documents sobre la llengua Valenciana. Colectiu Lluis Fullana de profesors d'Universitat i Doctors, Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2009.

Pero sobre tot, a les idees i anotacions de Nacho i Tirant, i a les traduccions de Miquel Garau, Tirant i la germana de Joanot Martorell.
Gracies germans. I enhorabona Tirant.