YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 25 de febrero de 2011

Una bossa de caragols

Se que per a tots, o per lo manco per als valencians, un grapat de caragols fets un dia de pluja es preludi d'un bon plat de caragols al cap d'uns dies.
Els caçadors solen fer-los al foc, damunt d'una llanda, tirant-los soles un poc de sal i oli, sense deixar-los porgar. He vist inclus que els catalans consideren esta practica ancestral com a propia, clar com ningu l'ha reclamat. ¿Que pensarien els caçadors valencians si ho descobriren?,pero no anem a entrar en eixa discussio.
En les cases se'ls sol deixar uns dies en romer per a porgar-los, esta practica tan vella i ancestral com els mateixos caragols, se fa en lo corral penjant una bossa de malla plena de caragols i unes rames de romer.
Pero sa elaboracio en les cases, podem dir que es atre mon. Uns fan un suc en creïlles paregut al suc d'anguiles, atres preferixen fer un poc mes suau i sense picant, i aixina fins a doscentes receptes diferents, fins i tot en arros.

Pero, precisament el nostre tema de hui, no es culinari precisament, puix com tot en la vida, de coses menudes solen eixir discussions sense voler massa llargues o simples rises ocultant ridiculs innecessaris, puix part d'estos ridiculs els guanyen realment els perdedors, puix los donen la rao per a fer-los callar.
Recorde un dia de pasqua en un dinar prop del Sogrony, crec que la zona se dia Atalaya.
El cas, per a deixar a part discussions o senyes sense mes importancia, era que la bicicleta d'un dels reunits havia perdut un tornillo, o tornell (nom mes apropiat pero realment manco gastat entre tots els valencians), per lo que no pugue seguir la ruta, i se va quedar baix en el pou de les Fontanelles, fins que acabarem i tornarem tots a dinar. La veritat, no imaginava en cap moment que un fet aixina donara per a tant.
Al tornar una amiga meua veïna d'Albal va preguntar
- Chimo, ¿has trobat el cargol?
-¿Caragols?, no no n'he buscat, he estat massa ocupat buscant el tornillo per dins del coche i per terra, pero crec que sense ell igual vos haguera pogut acompanyar.
-Chimo mira que eres, tornillo es un castellanisme impost durant el franquisme, se deu de dir CARGOL.
I d'aci ixque una discussio, sempre amigable, que la veritat me va deixar pensatiu.
¿Com un valencià li pot dir cargol al tornillo o tornell? ¿ho haura sentit en alguna macro concentracio d'Escola Valenciana? ...
Pero es que la vida es aixina. He intentat buscar el significat o el simple fet pel qual els catalans li diuen cargol al tornell, pero no he trobat gran cosa.

Segons he pogut averiguar l'orige de la paraula caragol (cargol en catala) es incert. Alguns volen atribuir-li l'orige en el llati cochleŏla diminutiu de cochlĕa (caragol en llati) pero com podeu vore l'afirmacio presenta prou dificultats. Atres l'atribuixen a formes prerromanes, i atres com Colominas, mantenen una tambe dubtosa teoria sobre l'orige, assegurant que prové del soroll de la closca del caragol.
Lo cert, es que caragol se gasta tambe en Occità, Tortosi i Balear, mentres cargol es Catala, escargot frances, caracol castellà, eusquera i portugues, lumaca es italià, i en angles es snail.
Pero crec que a lo que anavem es realment al nom dels tornillos.
En 1887, Escrig dins del seu diccionari escriu : m.cast. tornillo; Cilindro de metal, madera etc. con resalto en espiral, que entra y juega com la tuerca.
Ademes, Garcia Moya en el seu DHIVAM el situa en: Colom: El benefici de Mora, 1881, pag. 29 a on se pot llegir " ... que li falten molts tornillos...", tambe en atra obra de 1887, 1897, 1900...
Es mes, tornillo be del llati tornus i s'ha gastat tant com sa ferramenta. No entenc massa be el per que tant d'interes en que se diga cargol, tenint com tenim nom (tornell o tornillo) i sabent com sabem que caragol es un animalet.

La veritat, me pregunte com seu apanyarà un home quan vaja en la llista de la compra a un hipermercat en Catalunya i duga en la llista una bossa de cargols...

viernes, 11 de febrero de 2011

El dit en la llaga

La veritat, existixen dies en que per molt que ho intente, no conseguixc comprendre el per que molta gent creu en lo que creu per que està de moda. No entenc realment que ha passat en tota eixa gent que simplement creu lo que li conten, mai busca un per que.

Recorde en certa gracia fa uns mesos un monolec (suponc que en barceloni seria monòleg) d'eixos graciosos que te dexien pensatiu, en que no saps realment si donar-li la rao al artiste, riure o plorar.
"Ni ha molta gent que no creu en Deu per que no l'ha vist mai (cosa que realment te el seu sentit, inclus l'apostol Sant Tomas va ficar el dit en la llaga(Joan 20:24-29), ¿per que no tindre el seu dubte?), pero curiosament l'immensa majoria d'esta gent que no creu en Deu, creu en els extraterrestres(¿i... per que no?)", la pregunta ad este sector es evident:
-¿Pero n'has vist algun?-
A lo que contestaria sense mes:
-No, pero he vist a molts que han dit que han vist u -
- Clar i resulta que curiosament viuen en el camp, el desert o la montanya i no saben ni parlar. -¿Quants llicenciats coneixes que n'hagen vist u?-

Puix aço que es simplement anecdotic, hui en dia te la seua copia en Valencia. No exactament entre Deu i els extraterrestres, si no que el tema te mes suc, puix la base es la nostra llengua, nostra cultura i la nostra llengua.
Una de les senyes mes qüestionades seria el famos Pendo, que realment me dona fins vergonya. En lo facil que seria arreplegar d'una volta els informes de les proves que va fer en son dia Dolores Garcia Broch, total ya estan fetes, i demostrar sa falsetat. Puix no, molts preferixen deixar seguir a la gent dubtant sobre sa realitat.
Pero mentres, molts seguixen pensant en que es realment el que se va penjar en la Torre ans dita del Temple. Per que los ho han dit. I no creuen en sa falsetat, ni documentada. Pero ademes no creuen en Deu, per que no n'hi han proves...

Atra cosa que me trastorna es la catalanitat de les nostres senyes, de les nostres costums. Tot ho ha dut el nort. ¿quines proves n'hi han? Cap, pero quan ho diuen deu de ser de veres, ¿no?.
Si els espanyols van anar a America i els ensenyaren l'espanyol als indis, ¿per que els catalans no pogueren fer lo mateix?. Puix, per ficar un eixemple, per que aci no erem indis, no mos aniquilaren, i no mos van fer esclaus seus... entre atres coses, pero clar, com resulta que meu han dit, puix... No fa falta pensar en el cap un poc, ni documentar-se.
La Moixaranga d'Algemesi, per eixemple, esta documenta des de molt antic, i dona la coincidencia, que estes torres apareixen en el Delta de l'Ebre a mijans del sigle XVII quan uns veïns d'Algemesi ensajaven per a la festa del seu poble, puix estaven ensenyant i ajudant als del Delta els adelants i les llabors de l'arros que ya contavem en les nostres terres. Era conegut com el ball dels valencians. Es mes, està documentat que en 1687 actuaren en Tarragona "el ball dels valencians", mentres que el primer castell o casteller està documentat tambe en Tarragona pero en 1770, o siga casi cent anys despres (I pensar que segons el catalanisme tot ha vingut del Nort).
Puix resultà que en molts llibres anava documentat com a costum tipica catalana, filla dels castellers. Manco mal que ho va desmentir un historiador del mateix Delta.
O laPaella, tan tipica i tan valenciana. Inclus la Fideuà que va ser inventada en el Grau de Gandia.
¿I quin fundament historic i cientific tenen els que s'ho creuen? Cap, ningu ha ficat el dit en la llaga.

Pero lo que mes patetic me pareix es voler incluir als nostres classics dins la lliteratura Catalana, i transformar nostra parla per a semblar-se mes i mes a la catalana fins acabar seent engolida per esta.
Ausias March el mes famos poeta valencià, el volen fer seu. Recorde fa uns anys quan vaig llegir un llibre a on estava en un sol volum "L'Espill, Lo proces o disputa de Viudes y doncelles,Lo Proces de les olives y Sompni de Joan Joan, i La brama dels Llauradors a on anava un Proemi firmat per Onofre Almudever (de qui Miquel i Planas diu que era "un valencià del segle XVI que ha passat a l'història precisament com a apologista de la llengua catalana i difusor dels seus clàssics") ,qui edità este llibre en 1561. en el Proemi podem llegir " En lo temps que mes apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo enteniment, que tots temps está en vetla, sentí que tocaven á les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó la ma del dir, y á mí en persona de tots los altres valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzá arguhint de parlar en esta forma:" Sino fosseu ingrats á la llet que aveu mamat, y á la patria hon sou nats, no dormirieu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veurieu com seus van perdént les perles é margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y aprés les vos dexaren: perque de aquelles y ab aquelles vos adornasseu y enriquesseu en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que per que azó redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d'aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir. Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels homens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d'elles davant sos propis autors, no les coneixerien." Pero a mi me resulta prou curios que Onofre Almudever, que per lo vist no era cap apologiste català, mes be diria yo valencià, denuncia justament 22 anys despres de l'edicio castellana justament lo que ficava en el llibre. Per a mi aço es ficar el dit en la llaga, per que si existix una versio impresa en Valencia en que fica que era de nacio catala, tambe existix un testic que ho denuncia i ho desment. No se per als que veuen extraterrestres.
Be, yo diria que per a ser un monolec, ya ho tinc be.
Espere que ara tingam molts mes adeptes, per que si per a creure necesitem ficar el dit en la llaga, crec que ha quedat prou demostrat.