Un rat en lo balco

Hui es dijous, son casi les dotze i mija, i estic corrent entre la gent per a arribar a l'ajuntament de Valencia, hui tots els alcaldes de Valencia i les cases regionals han sigut convidats per a poder fruir de la mascletà en l'Ajuntament. Una bona amiga m'ha convidat, i la veritat, estic un poc nervios. Ya fa uns anys vaig estar, i la veritat, no es que me vaig alegrar molt per lo que vaig vore.
Ya casi desesperada, Angels mes nerviosa que yo encara m'espera en la porta. En la ma dreta du un paper, com mija quartilla de carto que me dona, dient-me que m'afanye, que ya no cap ni una agulla dalt. I accedim dalt l'ajuntament a una sala gran a on els tableros i la gent conviuen de forma un poc aparatosa, està ple. Entre els assistents veig cares molt conegudes, alcaldes regidors, l'alcaldesa, vestida de dol, per cert, i com no a les falleres. Pero moltes coses han canviat. Els tableros oferixen una image un poc pobra. Ya no n'hi han tants pastiços, i damunt pareix que les reines del banquet, enguany son les olives i les papes. En fi, n'hi han retalls, o qui sap igual guarden lo bo per a quan vinga Mariano... o la Merkel. Pero aixina i tot, el to de veu es molt gran, pareix que aci s'estiga fent la mascletà, i no fora.
Vullc aprofitar el moment i eixir al balco, cosa que pareix que no vaig a tindre massa facil. A un costat de la plaça puc vore una image curiosa, "La Equitativa". Un edifici que mostra la justicia velant per tots els ciutadans i protegint d'alguna forma l'equitat de la plaça. Pero llamentablement des de dins de l'Ajuntament  no es veu, ni pareix interessar. Els vins i els refrescs, els pocs pasticets i les papes son devorades pels elegits. Mentres baix, la gent s'espenta i intenta fer-se pas entre la demes gent. Pero ahi, just baix del balco, un grup de jovens en una espectacular Senyera es junta, son vora setanta, i seguix acodint gent. Una sort lo del movil, puc parlar en ells, i en un moment pareix que inclus me busquen, pero es dificil arribar a la barana, tampoc vaig a ser yo el que comence les espentes, justament hui.
Angels me presenta a Crespo, eixe gran home que fa uns anys defenia les nostres falles, ay Crespo. ¿Per que me parla este home en castellà? ¿acas es pensa que estem en Madrit?, pero aixina i tot, intente parlar en ell, fent que per fi es solte i comence a dir-me alguna coseta en valencià, s'ha fet el dur. Pero no tarda en donar-se conte que no ha sigut massa correcte, i rectifica "Segur que estas disfrutant hui", una llastima, senyor Crespo, en lo bonico que haguera sigut dir-me soles si m'ho hestic passant be, si estic fruint o gojant de l'acte.... pero "gaudir...", home que pareix Tormo. i la veritat, entre excuses, pero seguirem parlant.
Rita cridava a la gent, el balco pareix una passarela, i Angels me torna a cridar, "vinga una foto en Rita", "Deixa-ho, no, no me'n vaig a fer cap, i no vullc arrimar-me, vinga fruïx del convit i mira, ves en conte que eixe home del monyo blanc, que pareix l'amo i te va a chafar..."
Pero quan s'arrima a mi, una veu ix del meu si, sense voler " Home Ribó" dic estirant la ma "¿Com estem, ya a depres voste a parlar en valencià?" I de nou, com si d'un huracà es tractara, en una espenta Ribó hem fa cap a un costat i seguix avassallant a la gent per a fer-se puesto cap al balco. Pareix que hui te algu per baix que igual, qui sap li fa un reportage o el trau en la portada del Levante.
"Deixa'l es un maleducat", diu un home en ulleres darrere de mi. "Ell soles busca el protagonisme"
"Si, m'ho imagine, un home que es capaç de vendre a tot un poble a un atre amo, i fer que tots com a esclaus parlem la llengua d'eixe amo, no pot ser molt educat, la veritat".
I aixina, de repent sentim la primera carcassa, ya soles falten 10 minuts, i yo me pregunte ¿tots tenim que vore la mascletà? ¿D'a on?
Aixina comencen a obrir finestrons, la gent va acoplant-se, pero la majoria sense deixar el got. Que tenim que fer si hui som convidats de lux.

Quan comença la mascletà, des d'un raconet veig com transcorre i puc sentir gracies ademes al reso de la sala com retumben els coets. Es un privilegi. Pero seguixc preferint vore'l baix, qui sap igual hui haguera pogut fruir d'un bon dia en la meua senyera en companyia del GAV. I tot s'acaba, pero seguixc mirant pel balco. La gent que estava en lo balco, ha desaparegut d'ell, soles queden falleres, i quatre fent-se fotos. Els restants seguixen de nou rodejant els tableros, mirant si queda alguna cosa i molts ya han començat a baixar, tot es un guirigall, no es pot ni parlar.
Com tampoc va ser bona resposta quan arrimant-me a la alcaldesa, i que conste que no volia fer-ho, li vaig dir "Rita ¿veu voste normal que justament hui estiguen els inspectors de facenda entrant en totes les falles d'especial i primera?" No va dir res i es va quedar palida al mateix temps. Igual es que la noticia la sorprenia. Llastima no haver-ho fet la propia justicia, que seguix regnant des d'alli dalt vegent i sentint la mascletà tots els dies des d'eixe lloc tan privilegiat.
Baix, el GAV s'ha ficat al mig de la plaça, la gent els saluda, i veig com molta gent los dona l'enhorabona. Dalt molts alcaldes i regidors, ademes dels presidents de les cases regionals parlen del GAV. Tots pensen que es bonico vore senyeres en la mascletà, mentres molts els llamenten per lo deixat que està el valencià. "Vostes sou part dels culpables, soles vostes teniu en les mans arreglar-ho" Pero clar, quan u no vol sentir, es millor seguir en atre tema, o ignorar les paraules que no vol sentir.

I aixina, Angels i yo baixem a la plaça, mes que res per a pegar una ultima ulladeta, li he promes convidar-la a dinar, pel favor, que manco. I m'arrime a vore a la gent. Ells seguixen parlant en la gent repartint pegatines i mostrant una i atra volta a la gent el mal que mos està fent el pancatalanisme, mentres, mes gent protesta en pancartes, i sense, sobres i manetes, lletreros i ditets. En fi, res de nou, i una volta mes, el GAV ha fruït hui d'un nou dia de mascletà, ara toquen les paelles, i mentres ells se'n van, i mosatros dos, en sentit contrari anem a dinar tambe.
Quan acabarem de dinar, torne a casa, i vaig estar parlant en molta gent. Molts me comentaren lo de les inspeccions, atres me digueren lo de la mascletà, ningu me va comentar res d'altercats, ni de res paregut. Pero hui, ya divendres, obric el Levante i veig una noticia. Bronca con E2000 i el GAV. I clar, me fique en contacte en ells, i m'ho aclarixen.No ha passat res, tot ha transcorregut en normalitat. Es mes, quan va vindre la policia, dos persones començaren a chillar proclames absurdes, i una tercera (que no anava ni en ells) els va dir que es callaren, espentes, i poc mes, i la policia es ficà pel mig. I a tot aço, la gent del GAV arribant casi a l'estacio del Nort. La pregunta que yo hem faig es... ¿per a que dos furgones de la UIP? ¿Acas tenia por la policia per si algu los fea mal als jovens del GAV?
En fi, i mentres la justicia alli dalt soles veent la mascletà, tan Equitativa, com el Levante.
¡¡¡¡¡A vore quan desperta senyoraaaaaaa!!!!!

IndinGAVs

Suponc que lo que no pensaren en eixa reunio de Lo Rat Penat de 1976, Rafel Orellano i molts atres bons valenciaistes, era que anaven a crear no soles un GRUP de valencianistes disposts a defendre l'identitat i la llengua valenciana, si no que anaven a crear tota una institucio que anava a servir de plataforma per al que viure de tot un Regne.
Eren anys dificils i el pancatalanisme, com de costum, estava ya molt ven arraïlat en el nostre Regne, no soles dirigia Universitats i oferia bons jornals als seus seguidors, si no que damunt començava a fer mossa dins dels partits politics. Tots sabem que refundar un partit no es llabor facil, i sobre tot que se necessiten molts mijos per a poder dur-ho a terme. I si per ad aixo i per a poder expressar les nostres creencies o sentiments hem de renunciar ad alguna cosa, ho devem de fer per be del partit.
Pero lo que passà en eixos moments dins dels partits valencians, no va ser soles renunciar ad algun punt en si, si no que va anar molt mes llunt, inclus a renunciar a l'identitat dels propis partits, i tot, aixo sí, d'una forma molt ben remunerada.
Franco estava a punt de morir, i els valencians haviem vixcut immersos en una letargia absoluta, gracies al bombardeig constant que sabiament dut a terme per Castella, mos havia fet dormir en el somi profunt de que "España es una, grande y libre".
I aixina reberem la mort de Franco, mes pronte en pena i en pessimisme. que en l'alegria que ho va fer el restant del territori espanyol. L'incertitut del que passarà, va omplir tots els nostres estaments, tant culturals com politics i eixa incertitut mos va dur inclus a abraçar atres dogmes, que encara que ficaven mes en perill la nostra integritat llingüistica i cultural, mos feyen despertar i sentir-mos poble. I es justament gracies ad eixe nou dogma i als diners que des d'alli venien, que els nostres politics, en la llinia de lo que venen fent des d'eixe moment, renunciaren a sa identitat i permeteren accedir al poder a tot aquell que en la bossa plena abraçava o se sentia atret per l'ideologia politica de cada u.
I es aixina com des del si de molts partits, se va optar per expulsar als seus dirigents o als sectors mes valencianistes per a poder impondre les tesis catalanes o millor dit pancatalanistes. Dins el PSOE, Lerma i Ciscar destruïren per complet a Del Hierro i el seu sequit, canviant en poc de temps la senyera per la marfega i el valencià per un dialecte que mes pronte feya riure que servia per a poder parlar. Per donar un eixemple prou conegut.
Pero no era tot pancatalanisme lo que circulava per Valencia, aixina el 12 d'Agost de 1976 (encara que he llegit en molts llocs el 23 de juny), Lo Rat Penat, l'Ateneu Mercantil, La cambra oficial de comerç, l'Institut Valencià d'Economia, les Diputacions provincials de Valencia... solicitaren a l'Estat Espanyol l'autonomia economica, administrativa i cultural de la Regio Valenciana, lo que vindria a ser la primera demanda del ple dret d'Autonomia.
Pero tornem al GAV, ara que ya mos hem ficat en la situacio que se vivia en Valencia.
Orellano i molts mes, un dia al finalisar una reunio en Lo Rat Penat, pensaren en la possibilitat de crear un grup de gent, que no lligada a cap associacio cultural, poguera mostrar al poble que era lo que estava passant i que al mateix temps servira com a resistencia per a impedir l'ascens mes que imminent del pancatalanisme dins de tots els estaments, i com no, la desvalencianisacio que patia Valencia per culpa de la castellanisacio imposta durant els 40 anys de dictadura. I decidiren començar.
En primer lloc, feren una caravana informativa fins a Alcoy, a on el PSAN havia reeducat a la societat alcoyana fent-los creure que el nom d'Alcoy no era mes que un castellanisme (ocultant aixo si tot lo que l'historia li havia donat durant la llarga vida del poble), per ad aixo cada u tingue que recorrir al seu propi vehicul, i els que no ne tenien eren servilment acomodats en els que n'hi havien. La caravana tingue com a primer objetiu, l'alcalde, al que despres de buscar-lo durant casi tot el dia, el conseguiren trobar i al que li entregaren un panflet a on venia detallada tota la toponomia, i els moments en que esta era aplicada, d'Alcoy, dient-li ademes, que l'acatament en I era (com tots sabem) un catalanisme innecessari.
L'alcalde va prometre tindre en conte l'escrit, pero finalment va fer cas omis, per lo que pocs dies mes tart la caravana informativa va anar casa per casa entregant el panflet en ma de tots els ciutadans que obriren, i els que passejaven pel poble. Tot un exit i damunt gran per considerar que era la primera volta que se feya un acte aixina.
I d'esta forma naixque el GAV, el 9 d'octubre de 1977. Per a tal efecte, entre tots feren que fora el seu primer president En Rafel Orellano, puix realment d'ell havia naixcut l'idea i ell havia segut l'encarregat de liderar la primera caravana.
Pero esta associacio com totes tenia que contar en unes bases, que ademes anaven a ser les ideologies que marcaria al GAV:

• Regne de Valencia, com a nom historic i vigent del nostre territori.
• Llengua Valenciana, historica i com a tal indepent.
• Real Senyera Valenciana, com a bandera historica del Regne que ho era.

Com tambe naixqueren en eixe moment les formes d'actuar per a fer-ho possible:

• Promocionar i difondre la cultura i llengua valenciana.

• Adoptar postures més actives que se traduïren en accions constants en el carrer.

Despres, en 1978 vingue la Constitucio, eixa carta magna que mos feya ser a tots iguals davant la llei (per lo manco aixo diu) i que respectava la llibertat d'expressio (cosa que ya s'encarreguen els nostres politics que no ocorrega, faltaria mes) i gracies a la qual començaren a redactar-se els primers Estatuts d'Autonomia.
Com em dit ans, eren temps dificils, temps en que tots voliem lo millor per al nostre Regne, pero en el que molts, amagats com a democrates tenien teixit un pla maquiabelic que estava dispost a afonar-nos i a deixar-mos sense identitat.
Com ya hem dit en varies ocasions, sobre tot des del PSAN, se va elaborar lo que voldien fora el nou Estatut del nostre Regne, La Proposta d'Elig (escrit Elx com en epoca castellana de postconquista), ometent el nom historic i llegal de Regne de Valencia, que mos havia acompanyat durant tot el temps en que ho forem i que era la forma vigent amparada per la llei, inclus vigent en eixe moment gracies al Real Decret del 30 de novembre de 1833 (Art.2) en que diu que "el Reino de Valencia el componen Castelló, Valencia i Alicante", vigent en eixe moment gracies a l'articul 5 del Codic Civil, cosa que no anava acceptar el GAV, i aixina ho va fer, intentant mostrar als politics i a tot el poble en general les estratagemes que des d'un sector minoritari pero recolzat per la banca i la burguesia catalana volien eliminar la paraula Regne per a abraçar la paraula Francesa Pais, que havia naixcut per a designar al nostre Regne en la Catalunya de finals del sigle XIX.
He d'aclarir que en epoca de republica, tambe batejaren en Pais el nostre Regne els republicans, pero com a Pais de Valencia, no de la forma en que ho fan els pancatalanistes (com han fet en l'academia politica) per a deslletimisar Valencia, dient-li valenciana, i deixant-la subjugada a una provincia mes dins de Catalunya.
Tambe tingue que lluitar contra Castella, que acabaria imponent-nos el nom de Comunitat de veïns, ya que reclamava per al nostre Regne tots els drets Florals que nos havien negat durant tants anys, i es que fins i tot si atenem a  la seua expresio en si, i la busquem dins del mateix text sobre el Derecho Civil de España escrit per Federico De Castro en 1959 i reimpres en Madrit en 1984, en la pagina 211, podem llegir "la expresión Derecho Floral fué utilizada por primera vez, en un escrito dirigido en 1759 por el Claustro de la Universidad de Valencia al rey Carlos III en ocasión de su advenimiento al trono, reivindicando las instituciones civiles perdidas por el Reino de Valencia en virtud de los Decretos de Nueva Planta de Felipe V." ¿No ho heu estudiat en Educacio per a la Ciutadania?
Pero esta no va ser soles la lluita a la que va tindre que fer front el GAV, ademes, estava la llengua, que el pancatalanisme voldria fusionar en el catala, per a poder fer-la seua i apoderar-se dels nostres clasics.
Per ad esta lluita, el GAV soles contava en la documentacio, i eixa fon l'arma que va gastar, ensenyant als nous mestres en els seus cursos, i oferint-li al poble llibres i material mes que suficient per a que ho poguera fer (llibres infantils, per a adults, publicacions i reedicions de vocabularis, edicio de llibres sobre historia i cultura...)
Mes tart, pero seguint en eixos moments, el Pancatalanisme ajudat pel llavors President del Consell i de la, ya politisada i pancatalanisada fins als ulls, Universitat de Valencia va difondre la coneguda Bandera del Consell preautonomic, una marfega (com acunyaria el mateix GAV a la quatribarrada, per pareixer-se a un matalap o marfega antic) en l'escut del Ceremonios, que venia acompanyant al Regne de Valencia (l'escut clar) des de 1500 segons testimoniaria en 1909 Vicent Vives.
Eixa bandera, volien que fora reconeguda pel poble, per que segons els mateixos preautonomistes pancatalanistes i les creencies que impartien des de certs sectors de l'Universitat (Rotgla i Guia entre ells), la Real Senyera era un invent del Franquisme.
Per aixo, gran relevancia i un paper clau va supondre la coneguda Batalla de Valencia liderà pel GAV, que acabaria en la crema de la marfrega en el balco de l'ajuntament de Valencia.
Atre element pel que lluità el GAV va ser l'himne, que el Pancatalanisme considerava inventat i impost pel franquisme tambe, i que cert sector, aconsellat per Fuster, volia reemplaçar per la Moixeranga (eixa canço religiosa tan bonica i antiga originaria d'Algemesi), a la que inclus li arribaren a fer lletra (molt lleja, per cert) i que Fuster havia desijat, sense exit, que se convertira en l'himne dels Països Catalans. Molt tingue que lluitar el GAV en este sentit, puix l'Himne de l'Exposicio (nom original, pero que passaria a ser del Regne per acort dels alcaldes de Castello, Valencia i Alacant en 1925), aixina com la Bandera i l'escut del Regne, varen tindre que esperar fins al 13 de Decembre de 1984 per a que fora acceptat i inclos per mig de la Llei 8/1984
Aixina i to, el GAV, degut a que moltes de les coses que passaven ocurrien en la politica, va optar per recolzar a politics, i per engrossar les llistes d'algun que atre partit en els seus militants, i aixina fon com va entrar Orellana en UCD, que al mateix temps va servir per a que se mantingueren les propostes del GAV, i del restant de la societat valenciana, fins que mos enganyaren en Madrit,  "...A los valencianos se nos habia convocado a Castellana, 3, por don Fernando con la urgencia de un traslado en avioneta particular que asi í nos dispuso. No fuimos informados, ni consultados, ni oídos, ni entendidos ni atendios oportunamente.
La ejecutiva nacional, seguin "supimos" en 15.1.1981 habia optado una amplia resoloción comprensiva de siete apartados por virtud de la cual se adpatan todos los procesos autonómicos al procedimiento previsto en el articulo 143 de la Constitución" (E. Attard Vida i muerte de UCD. Ed. Plamneta. Barcelona 1983.pag. 101.), dins d'eixos set apartats, mos negaven el reconeiximent de Regne, "Porque Reino es España" i mos inclourien en l'articul 143, en conte del 151 que mosatros voliem.
Pero el GAV no es rendiria i un temps mes tart d'esta decepcio, va seguir en la seua lluita i recolzant als politics que prometien retornar a Valencia el seu esplendor i respectar els seus signes d'identitat. Fent que en el 82, el GAV fora el principal colaborador de UV, arribant inclus a cedir-li totes les seus que el GAV contava en tot lo Regne (Seus, moltes d'elles, que ya no tornarien a ser del GAV i que en molts casos costarien molt d'esforç i sacrifici la seua recuperacio). Pero el recolzament el pedria UV una volta firmat del famos pacte del Poll, quan podent accedir a les conselleries de Cultura i Educacio, varen preferir butaques i la presidencia del Consell.
Pero mes tart, el GAV recolzaria un nou, i tal volta mes ilusionant proyecte, esta volta CV, que degut a l'ultim fracas electoral es troba hui en dia aletargat.
No deixant per aixo de recolzar al poble en totes les seues maifestacions com la de la plaça de bous en 1984 per a celebrar el 75 aniversari de l'Himne de Valencia, o la del 13 de Juny de 1997 en defensa de la Llengua Valenciana. Sense deixar de liderar tots els 9 d'Octubre la provesso civica (mireu esta joya de finals dels anys 90).
Pense que per eixe motiu, principalment, el GAV ha segut perseguit mediaticament durant molts anys pel pancatalanisme i pels partits en el poder, fins a casi conseguir el total rebuig de la societat ad esta associacio, inclus ha fet que foren expulsats d'Expojove, quan el GAV ha tingut que aguantar any darrere d'any insults i fins i tot furts en el seu estant durant la nit (denuncies que foren presentades, pero que encara estan esperant que s'obriga la pertinent investigacio),  fent soles com a pecat el que les seues joventuts hagen ensenyat la llengua i la cultura valenciana als mes jovens, en jocs, pintures i musica.
Quedant per al recort ya imagens a on el GAV ajudava a formar-se a mestres, ajudava als pares a denunciar el pancatalanisme en les escoles, feya actes per a arreplegar diners, aliments inclus joguets per als mes necessitats, inclus oferia tots els dumenges en el Panterre actes, llibres i ensenyes valencianes per a tots els que volien acodir, comunicats en contra del nomenament de nous membres dins la AVLL... I apareguent en tots el mijos, soles els actes de protesta, que llevant dels ocasionats en la presentacio del llibre de Flor (ocasionats per membres d'atre colectiu principalment) i en acabant de les provocacions oferides des de la taula a on estava el presentador i l'escritor, entre atres, de paraules com "fuera esos fascistas", no han tingut mai caracter violent, ni tan sols volent-ho demostrar en l'infinitat de videos i provocacions oferides pels sectors mediatics.
Aixina i tot, hui, les coses han anat inclus a pijor, hui en el mon valencianiste inclus ningu recorda ya que fon el GAV; el primer en eixir al carrer a demanar justicia i llibertat; el primer en liderar les famoses caravanes informatives; el primer en recolzar tot lo valencià, inclus lo acabat de naixer (revistes, associacions, partits politics...); un dels firmants de les Normes del Puig; i tambe  el primer en no acceptar unes noves "normes d'accentuacio" oferides pel duo Oronella-RACV, per considerar que no eixien del consens, i en acabant de que Lanuza i Fontelles abandonaren la RACV, l'unic que es va mantindre en contra publicament d'eixes normes fins hui, i l'unica associacio que ho denuncià en son moment; ningu recorda ya que fon el GAV el que va impedir en varies ocasions els avanços del pancatalanisme per tots els fronts, al mateix temps que s'ha oferit a ajudar totes les causes valencianes en conferencies, homenajes i premis. Hui molts preferixen vore en el GAV a membres fantasmes de E2000, i pensar que el GAV no es verdaderament una associacio cultural que utilisa l'accio en totes les seues formes (cultural, per internet, de carrer...). Una associacio a on molts espanyolistes deprengueren a voler a Valencia sobre totes les coses i a on des dels seus inicis convergiren nacionalistes i regionalistes.
Hui pareix que tots han oblidat que el GAV es precisament aixo, un GRUP d'ACCIO, i mentres haja un brot pancatalaniste que mos furte la nostra identitat, mentres els nostres fills siguen adoctrinats pel pancatalanisme, i mentres a tots el valencians mos se negue el dret a poder parlar, dependre i escriure correctament la nostra dolça Llengua Valenciana, estarem ahi denunciant-ho.
Per que fins que Valencia no torne a ser valenciana,continuarem indinGAVs.

Articul publicat en el SOM.

De tu a tu. Manolo Latorre

Dir que gracies a tu em vaig fer valencianiste, seria sobre tot hui oferir-te el millor homenage, i la millor alegria que en un dia tan senyalat se li pot donar a ningu. Pero pecaria de mentiros, i tu millor que ningu saps que el valencianiste naix, i no se fa.
Pero si te diguera que gracies a tu he descobert a part d'un apassionant mon a on tots som germans i lluitem per defendre a nostra mare, la resistencia. Segur que te feya brollar un chicotet somriure.
Ya se que hui tots van a recordar-te la teua trayectoria, que segur que algu te fa plorar, es lo que tenen estos actes. I que en mig tens que tindre alguna sorpreseta de les joventuts. ¿A que no soc l'unic que sospita? Pero yo no soles t'escric per a recordar-te lo que has fet, que segur que ho has fet ficant el teu pensament i el teu cor en Valencia. Yo t'escrit tio, per que sempre m'estas dient que si podria escriure alguna coseta sobre algu, sobre un atre, sobre aço, sobre allo... Val tio puix hui que no m'has dit res, escric sobre tu ¿que te pareix?
Si forem panques (Deu mos salve) segur que te faria un oda a TU, explicant com en un maravellos dia baixares del cel, dalt d'un cavall blanc i li jurares llealtat a Fariseu tres i quatre, virrei de Catalunya en Valencia... ¿T'imagines? Si algun dels seus subdits tinguera soles la mitat de personalitat que tu i la mitat de collons...
Coneixer al Manolo president, es facil. Si analisem l'historia de Valencia des de la transicio fins a hui, segur que darrere de cada atentat, de cada insult o de cada ofensa a Valencia apareix per algun costat la defensa teua i del Grup, per que eixe Manolo president es Grup d'Accio. No podria concevir el Grup sense tu, baixant els fums, parlant en paciencia en tots, pero sobre tot quan en mig de cada guirigall, un home bondados, en cara de bona persona diu prou i demostra la seua valia. Demostra que la protesta es necessaria, que no se pot viure d'esquenes als problemes, i que sobre tot, l'amor per Valencia no està renyit en l'amor cap als demes, l'ajuda als mes necessitats, per que coneixer a Manolo es coneixer al GAV.

Dona igual el dia que siga, que es 9 d'Octubre, puix primer lo primer, rendir honors a nostra Senyera, acompanyant-la per tota la provesso, i sobre tot homenajar a Jaume I en companyia de tota la gent del GAV, ompli d'orgull. Pero vore que despres de la provesso, en arribar al Grup eres el primer en ficar-se el devantal, el que disputa en Nacho per vore qui dels dos fa millor la paella que despres mos anem a menjar tots. I pensar que molta gent en manco valia estaria assentada esperant a que el serviren. Pero aixo no va en tu.
¿Com un home aixina s'estranaya quan els mes jovens el tenen com a referent? Quan el volen com a pare. Si es que teu mereixes tio.
Se, per experiencia propia, que viure fora dels postulats que mos marquen els invasors i els politics dels genolls blancs es dificil, pero no m'imagine com seria si damunt fora yo el cap dels que s'oponen a rendir-se, dels que seguixen guardant en sons cors l'esperança i sobre tot els que demostren tots els dies que Valencia es molt mes que Bankia, que les gavines del PP, molt mes que un poble de meninfots, molt mes que gent esperant a vore qui li envia una subvencio per a posicionar-se o per a allistar-se a les files d'uns o atres. ¿Com ho fas? ¿Com eres capaç d'aguantar-mos tots els dies, de estar en tots els actes, de acodir a totes les reunions siga de qui siga, de estar darrere de cada protesta...? Pero sobre tot ¿com t'aguanta la teua dona?

Conta l'historia, que un bon dia, una personeta estava en el panterre. Havia anat en els seus pares. Era un chiquet de careta redoneta i pantalons curts. Un chiquet que va creixer entre els dumenges del panterre, entre conferencies i albades. Pero sempre baix l'atenta mirada de Jaume I.

Seguix contant l'historia que un dia eixe chiquet va creixer, i en ell se conjugaren la fe en els seus companyons i les bones intencions. Que just en la medida necessaria es mesclaren en l'orgull de ser i sentir-se valencià i en l'importancia que en cada home deu d'ocupar el demostrar la veritat. Pero per damunt de tot aixo el deure de defendre eixa veritat i la seua historia.
Pero esta historia està inacabada, puix encara que el chiquet de careta redoneta ha arribat a ser home, i mos ha guiat fins aci. Encara que eixe chiquet hui siga el president del GAV. L'historia deu continuar. No pots perdre eixa força, l'historia mos recolza. No baixes mai la guardia.
No siga que des de Ponent o Tramontana vinga junt a l'aire una maleta plena de billets, que siga capaç de transformar Oronelles en "gavines", Rats en ratolins, traïdors en salvapatries o politics en culturals assessins.

Quan els chiquets rinyen o estan en desacort, els adults sempre intenten reconciliar-los. Les emocions dels mes jovens son mes maleables (i d'aixo els panques saben molt), pero mediar en mig d'adults, de gent que guarda certs rencors, no es tan facil. Arribar a persuadir-los per a fer les paus es casi impossible. Pero un costat de tu, ho fa possible, fa possible inclus juntar jovens i majors i fer-los l'ultim dijous de mes compartir una conferencia que discutixen en acabant mentres fan la picadeta.
¿Encara penses que no tens merit?¿Que no t'ho mereixes? I damunt el mateix dia en que entrà el Sit triumfal en Valencia

Fa dos anys, si mal no recorde, vaig dir que de major voldria ser com Pepe Alba, i ho ratifique, en tot el meu cor i ple de sentiment. Pero tampoc m'importaria tindre un fill Manolet.

Censura

Com ve deya fa molts anys Orwell, "dir la veritat en temps de mentira Universal pot ser tota una revolucio". I es que mantindre a la gent enganyada durant un cert temps pot resultar inclus facil, com ve demostrant el pancatalanisme, pero d'ahi a mantindre-la enganyada sempre... queda un bon tros.

El dissabte, uns pocs jovens decidiren informar a Llombay sobre que eren les trobades. No era precis fer-ho, com a mostra, la majoria dels seus amics se quedaren en el Pub.
No tenien res a guanyar, puix l'unica recompensa possible era fer despertar a tot un poble, o millor ensenyar-los la veritat. Eixa chicoteta cosa que es tan facil de vore, pero tant dificil de trobar hui en dia. La veritat vos fara lliures, deya Jesucrist,- si tan sols mos deixaren ensenyar-la...-.
S'havien passat per la vesprada per l'imprenta, tenien que fer uns pocs panflets, d'una quartilla serien suficients. S'havien gastat uns 20 €uros, -En aixo tindriem per a passar dos hores mes en Zarabanda-, pensaven, -pero la satisfaccio de vore com la gent descobrix la veritat, es mes gratificant que un atre cubata-.

Aixina, mentres tots continuaven en el Pub, ells se decidiren a pegar una volteta pel poble. -Total tampoc es tan gran, en una horeta fet-. I mamprengueren la marcha.
Un hora mes tart, tenien tot el poble ple de panflets, totes les cases, tots els buçons,totes les llunes dels coches, inclus havien arribat a Catadau. Els havia sobrat temps per a fer dos pintades, tampoc està de mes, encara que embruten, deixar algun mensage per a que la gent el veja des de llunt. -Total tos ho fan. ¿Quantes voltes hem vist la chinchosa B o inclus ya fa anys encara recorde com se pintaven tots els lletreros de Llombay en una I final tachant la Y-. Se dien uns als atres.

I aixina despertà Llombay el dumenge de bon mati, quan en la plaça de l'Ajuntament es reuniren uns quant voluntaris disposts a fer les Trobades.
La primera faena que se'ls encomana es arreplegar tots els panflets del carrer, de les finestres, dels coches, inclus els que se vegen pels buçons. I aixina com la AC alemana de Goebbels netejava les propagandes que ells consideraven antialemanes, estos "voluntaris" netejaren tot lo poble, Gloebbels ho nomenaria "la neteja de l'espirit Alema", l'Ajuntament i alguns voluntaris responien als que preguntaven dient que era un acte vandalic fet pels de la Y.
Els que anys arrere anaven omplint els carrers en proclames "lliberals" ara acallaven la veu d'uns jovens i de tot un poble. Els que s'esgarraven la camisa com deya Camarón per la censura de Camps Nal Noi, ara censuraven sense motius el pensament d'una gran majoria. Els que clamen tots els dies per la llibertat d'expressio i per que no vore TeVen 0'3 es atentar contra ella, en canvi negaren eixa llibertat als jovens i al poble. El "lliberal", s'havia convertit en censurador. ¿Que mes se pot esperar d'una gent aixina? -En bones mans tenim el bombo, Sento-.

Lo que no sabien estos censuradors era que molts ya s'havien alçat, i havien llegit els panflets, atres els llegirien un poc mes tart, puix no es molt normal trobar-te papers que entren per baix la porta, i atres, total tingueren que llegir-los per arreplegar-los de terra o d'algun coche, que vingut des de Catadau, no va vore o no volgue vore el panflet i el deixa en la lluna del seu coche per a delecte del personal.
En fi, per a resumir, molta mes gent de la que hagueren volgut els convocants va llegir els panflets, provocant en la pagina del GAV una bona entrada, sobre tot per a vore que son realment i qui està darrere de les Trobades.
Una llastima que molta d'esta gent ho llegiria despres de pegar una volteta per elles. Pero en poc mos conformem.

Se que ad estes altures molts encara estareu pensant que este equip de neteja ho va fer be:
-No anava a quedar-se el poble ple de panflets-.
Puix no, la veritat, pero tampoc deuria haver-se quedat ple de propagandes.

-Les pintades no fan be per al poble-
Clar que no, pero ninguna, que encara n'hi han que duen mes de 6 mesos.

Hui ya ha passat tot, les Trobades ya son historia, i Llombay seguix ple de propagandes, rests de les Trobades, en les escoles per entre les balles de darrere he pogut vore un tros d'alguna pancarta. Yo diria que era la de Carcaixent, pero no estic segur. (Tant que volen ensenyar estos mestres, i tiren el fem al mig del carrer, que vergonya).
Pero lo mes escandalos de tot, es que tres dies despres de les Trobades, les balles continuen en els cantons, dificultant el transit de peatons per les ceres, inclus algunes en les rotondes; els trastos de l'entaulat seguix apilat en la cera de les Escoles, dificultant i molt l'acces ad estes, si tenim en conte que entre els trastos de l'entaulat, les obres de la nova guarderia i les ceres alçades de darrere els alumnes tenen que sortejar molts obtaculs per a poder per fi entrar dins de l'escola.
Mentres, yo me pregunte,-¿A on estan ara els voluntaris?, o el seu jornal s'acabava en quan netejaren tots els carrers de panflets-

En fi, Hellen Keler (escritora americana sorda i cega) despres de que li comentaren que la censura Nazi havia arribat inclus a la crema de llibres va dir "La tirania no pot derrotar el poder de les idees", a lo que mosatros afegim "no soles no pot derrotar nostres idees, si no que no pot impedir que la gent acabe sentint-les".

Yo, la veritat, no comprenc per que els "lliberals" mos diuen els de la Y, inclus blaveros i faixistes (encara que aço ultim, me fa gracia). Total si som valencians, ¿Quin mal fem en ser valencianistes?¿Quin mal puix faig hui per donar les gracies ad estos jovens?
Gracies germans per amar a Valencia, gracies per voler a Llombay.

¿Dos noticies bones, o dos veritats com a temples?

El divendres per la vesprada, tots els valencianistes forem obsequiats en una nova bona noticia. Segons el jusgat numero cinc de Sueca, es dictava un auto de sobreseïment lliure i sense delicte sobre els quatre jovens detinguts el divendres catorze de decembre de dosmil set per impedir una presentacio d'un llibre en el casal Jaume I de Sueca, un acte al que acodia Eric Bertarn, un jove aprenent de terrorista (segons la Fiscalia de Menors) que reclamava l'etiquetat en català a les empreses, ficant un plas per a les seues amenaces, que mes tart firmava com "L'exèrcit del Fènix", i protagonista del llibre "Èric i l'exèrcit del Fénix", escrit per Victor Aleixandre. Com se pot comprovar, era un homenage a un jove coaccionador. Tot un acte de tolerancia i bones formes. Sense cap dubte.
Aci vos deixe la noticia.

Según ha informado hoy a la agencia EFE el letrado y Presidente de Coalicio Valenciana, Juan García Sentandreu, la Jueza titular del Juzgado de Instrucción número cinco de Sueca (Valencia) ha dictado auto de SOBRESEIMIENTO LIBRE SIN DELITO contra las personas imputadas por los hechos acaecidos en la localidad valenciana de Sueca durante la presentación del libro "Èric i l'exèrcit del Fénix" del periodista y escritor catalanista Víctor Aleixandre y al que también asistió el protagonista de la historia, Èric Bertran. Unos cincuenta jóvenes pertenecientes a Coalicio Valenciana i GAV irrumpieron en medio del acto en el Casal Jaume I de Sueca profanando gritos de «puta Catalunya» , «som valencians, mai catalans» y «Èric a la foguera» , entre otros. Cuatro jóvenes fueron detenidos por el cuerpo policial todos ellos pertenecientes al área metropolitana de Valencia. La Guardia Civil también acudió a la zona tras las diferentes llamadas que recibió de los asistentes al acto. En el auto dictado por la Juez de Sueca se sostiene que "el presente procedimiento se incoó por los hechos que resultan de las anteriores actuaciones, habiéndose precticado cuantas diligencias de investigación se han estimado esenciales para determinar la naturaleza y circunstancias de aquellos y las personas que en ellos han participado". A este respecto ncabe destacar que uno de los que declararon por vía de exhorto judicial fue el propio presidente de la Juventudes de Coalicio Valenciana. En los fundamentos jurídicos, la jueza concluye que "de lo actuado no aparece debidamente justificada la perpetración del delito que ha dado motivo a la formación de la causa, por lo que de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 779-1,1ª y 641-1 de la Ley de Enjuiciamiento criminal, PROCEDE DECRETAR EL SOBRESEIMIENTO PROVISIONAL DE LAS ACTUACIONES " Para el letrado de la defensa, Juan García Sentandreu "los valencianistas estamos empezando ya a estar hartos de tanta mentira y de tanto victimismo catalanista. Las provocaciones del nacionalismo catalanista a la identidad y a la legalidad valenciana y constitucional es lo que no puede quedar impune y ellos deben de saber que a cualquier provocación o agresión, el valencianismo siempre tendrá la oportuna respuesta".

Pero aixo no es tot, despres de tancat este jui, queden en l'aire moltes preguntes. ¿Que passa ara en les queixes que van fer el Moviment Contra l'Intolerancia? Si, eixes queixes que van fer perillar la presencia dels Jovens del GAV en Expojove, eixes queixes, que van fer que fora expulsat i denunciat el GAV pel Consell de la joventut de Valencia (CJV). En fi, eixes queixes i denuncies fetes sense bases, puix segons la Constitució Espanyola, en el Titul I comença dient "la dignidad de la persona es un derecho, de la misma manera que se garantizan el correspondiente al honor y la presunción de inocencia." que mes o manco, es resumiria en la tipica frase, de que "tots som inocents mentres que no es demostre lo contrari". ¿Tots?, tots manco el GAV, clar. ¿I ara que?. ¿que fem ara en eixe moviment contra l'intolerancia?.

Per cert, parlant del moviment contra l'Intolerancia, me recorda a la segona bona noticia. Que realment, no es bona, es mes be llamentable, pero com he dit ans, es una veritat com un Temple.
I es que resulta, que el divendres tambe, en la web valenciafreedom, apareixia una noticia mes que sorprenent, Estevan Ibarra president del Moviment contra l'Intolerancia, te un passat mes que sorprenent. Va ser detingut, i damunt, va ser citat el dia 5 de setembre de 1978 per la Vanguardia. Ad aso no li fariem cas, tots podriem haver fet algo, o puguerem haver segut detinguts, recordeu el Titul I, pero es que Estevan Ibarra, va ser detingut per ser membre del FRAP Front Revolucionari Antifascista i Patriota. En fi, un grup terrorista que va eixercir entre el 1973 i 1978 esta llavor sobre membres de la Policia Politica i de la Guardia Civil.
Tot un eixemple de tolerancia, si senyor. Tot un eixemple de tolerancia i de subvencions per part dels nostre politics. ¿Quin fi tenen estes subvencions?

Espere que despres de ser lliberat el GAV dels Juis, aclarint la seua inocencia, i despres de vore, contra qui lluita el GAV, i qui es realment este Ibarra, el Consell de la Joventut de Valencia, rectifique sobre el GAV, i el torne a incluir com a associacio dins del Consell, puix com be diu el seu comunicat escrit en Levante "Ya en ese momento consideramos que esto suponía un grave prejuicio hacia el movimiento asociativo y vulneraba los principios de convivencia, respeto y tolerancia y más cuando se recibieron amenazas y actitudes agresivas de estas personas hacia miembros del organismo juvenil" O siga, a dia de hui, es el GAV el que ha segut amenaçat, i els seus membres els que han vist com la tolerancia i la convivencia els donava l'esquena per part d'este Consell.
Llavors fent una crida al moviment associatiu, i respetant tots els principis de respecte i tolerancia, no vec el per que de la seua no inclusio dins del citat Consell. I la retirada de les queixes d'este sobre la inclusio del GAV en Expojove.
Per atra banda, no demane que els mijos de comunicacio demanen perdo, es lo minim que podrien fer, per que tots sabem de sobra a qui pertanyen, i qui son els que els abalen.

Vixca les joventuts del GAV i tots els seus membres