YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 27 de junio de 2009

La desaparició del cristianisme en epoca musulmana

Esta ha segut la clau gastada pel pancatalanisme durant molts anys, puix si en Valencia no existixen el cristians, es molt facil repoblar-la mes tart.

Ha segut sempre una insignia, que inclus els nostres politics actuals han utilisat per a desprestigiar al nostre Regne, i mes encara per a confundir a la nostra societat. Mostrant-li com a punt de partida el 9 d'Octubre de 1238. Oblidant-se de tant i tanta historia com te el nostre Regne.
Aixina deixen d'un costat els poblats Ibers, assentaments importantisims i rics del sigle V a. de C., poblats que foren importantisims tant pel caracter belic , cultural, politic com a economic. Assentaments com Moixent(Arse), Setavis, Edeta, Segorviga, Illice. Que ya nomenarem atre dia.
Per a que vos doneu conte de l'importancia d'estos poblats, eren tant rics economicament per la sal que arreplegaven, en una epoca en la que els aliments soles es conservaven en sal. Es mes, eren tant importants que els grecs decidiren dir-li Iberia a tot l'estat gracies a la admiracio que sentien per estos.
Pero aixo no es tot, ara resulta que la Valentia creada pels romans en el sigle I a de C. tampoc te cabuda en els llibres de text.
I aixina entre bacs i revolcons arribem a la Valencia musulmana, al Regne moro o Taifa de Valencia. Ya que els nous "cientifics" diferencien Taifa de Regne, ficant com a diferencia la religio. O siga, Regne i taifa no es lo mateix, per motius moralment religiosos. Vixca la igualtat.
I es así a on fiquen especial interes, puix en l'entrada mora desapareixen tots els habitants cristians. Per a ser repoblats per una Catalunya inexistent fins al 1500.
Pero l'historia mos tenia guardat una sorpresa de la qual estic segur, eixiran noves conclusions i veritats. I es que si atenem a l'historia, en el mateix moment de la rendició de la Valencia mora, apereixen dos datos importantisims:

*"...E quant veguerem la nostra senyera dalt la torre que ara es del Temple, caiguerem deorientats plorant i besant la terra que Deu mos havia fet nostra..."( cronica del Rei En Jaume I)

*"... En la meu ciutat, ixen totes les pasqües provessons, i n'hi han iglesies cristianes..." (Rei Zeid, cronica del Rei En Jaume).

Estes cites les desgranaré mes avant dedicant-li el temps que elles mereixen, pero hui, aporte una nova prova que el meu Germa Adlerta m'ha enviat. Crec que no te desperdici, pero per si acàs, demane la maxima tranquilitat als que des de fora del Regne lligen este blog. Encara que siguen soles 4.

Es tracta d'unes memories de l'antic santuari del Sant Sepulcre.
I com se pot vore en la pagina 126, este santuari no va ser profanat pels moros, inclus va seguir en funcionament per a que els cristians pugueren seguir la paraula de Crist.

En açò crec que pot quedar prou clarament que en temps de moros, existien cristians en lo Regne, per lo tant es pot dir que encara que mos venguen que els nostres antepassats foren exterminat pels moros, l'historia mos demostra una volta mes tot lo contrari.

Es lo que te l'historia, que quant te poses a buscar, solen apareixer veritats ocultes.

Hem de recordar que en la segona zura o asora, del coran se diu que n'hi ha que defendre i protegir als cristians, per que son fills del mesies Jesus. En lo que no te cabuda la desaparicio del cristianisme.

viernes, 26 de junio de 2009

El Cap de Setmana

Es curios, pero quant mes seguixc els passos dels catalanistes compulsius, mes risa me donen, i mes llastima, tot he de dir-ho. Per que la majoria d'estos "tontos utils", heu fan sens voler, impulsats pel llavat de cap que els han pegat en l'escola, impulsats per una ideologia que res te que vore en la nostra milenaria cultura valenciana.

Resulta curios un comentari que vaig llegir fa un temps en una pagina de documentació i lliteratura catalana.
"... mosatros els catalans, llunt de lo que fan els espanyols, nomenem principi o cap de semana a lo que el resto, s'ampenyen en nomenar final. Aixina, mosatros els catalans comencem la semana en festa, puix com a bons europeus, la semana no deu començar mai en dilluns."
He traduït la frase, per que en tanta T i tantes grafies chipiriflautiques, no entenia ni el principi ni el final. Per cert, gracies al traductor valencià català de llengua valenciana si.

O siga, que els catalans, com a bons europeus, no tenen fi de semana. Simplement sensacional.El divendres per la vesprada comença el principi de la semana catalana. Tot un triumfo, si tenim en conte, que el rest d'Europa, comença la semana el Dumenge, manco Espanya, i Valencia, clar. Mosatros, despres d'una semana de treball, el divendres per la vesprada, com a bon valencians que som, mos fem dos cassalletes i comencem en bon peu el nostre fi de semana.

No m'imagine, que tinguerem que començar la semana un divendres per la vesprada, es com si tinguerem que fer les cases començant pel terrat. Es que estos catalanistes quant se fiquen...


La veritat, no tinc paraules per a desfer esta desfeta, pero es que com a europeus que son, deurien dir-li cap de semana al dumenge, pero mai al divendres per la vesprada.Aixo seria lo mes europeu que podien fer. Lo mes "cult" que farien a part de canviar les dates de les festes, puix ya me direu, com se pot festejar un dia de derrota com si d'un dia de festa es tractara. Impressionant.
Si inclus tenim com a eixemple el Cap d'Any, Nit en que comença l'any, i el dia en que dinem en tota la familia. Dia que comencem l'any.

En fi, ells que seguixen a lo seu, pero mosatros, espere que seguim celebrant per tot lo alt les victories, i els fins de semana. Es lo manco que podem fer.
Que passeu un bon fi de semana amics.

martes, 16 de junio de 2009

Lletra del himne del Milenari del nostre Regne

En homenage al Milenari del nostre Regne de Valencia. Puix va ser per primera volta documentat com a tal en la creació del Regne de Valencia en 1009. Per lo tant enguany ha segut el milenari del nostre Regne. Pese als qui los pese. Encara que als nostres politics, tant amants de les celebracions i dels grans events, han celebrat soles el centenari de l'Himne de l'Exposició, quant no el vullgueren incluir en el primer estatut. I de l'Exposicio Regional de Valencia, oblidant-se per complet, del Milenari del Regne.I del 915 aniversari, que fon air de l'entrada del Cit en Valencia. Clar, com això soles li preocupa als valencians, que collons tenen que recordar els politics manats des de Madrit o Barcelona... Si inclus estos ultims neguen que existira fins al 1238.

En fi, per a desgracia dels nostre politics, sempre queda gent en sentit comu, i gent com el nostre Anfos Ramon, que lluita dia a dia contra l'imposicio catalana guanyant inclus els premis dels llibrets de falla organisats per la Generalitat i per Lo Rat Penat, clar. Aixo si sempre escrits en autentica llengua valenciana, res d'invents de laboratori finançats en dines publics.

Enhorabona mestre...

Rememorant el gloriós Milenari
del nostre Regne cara al demà
ara reviuen els camins de l´Història
del vell passat moro i cristià.

¡Són nostres arrels
d´ibers, de gots i romans!
Nostre Regne de Valéncia
se renova tots els dies
i obri el seu paisage de fecundes terres
des de les Riberes a les Serranies.
D´Oriola i de Requena
de Morvedre i de Morella,
porta el vent essències de nostra Senyera
que és símbol d´un Poble que mai se clivella.

Glòries del Rei Mubarak,
de Vinatea i del Palleter.
Crit de les Germanies
dels sants Vicents i Sor Isabel.

Sumen les gents vingudes
treballs, amor i pura emoció
en esta simfonia
llengua i cultura d´una nació.

¡Recordem nostres principis!
¡Que nostra Pàtria
no pot morir
ni es pot negar!...

Rememorant el sentit Milenari
del nostre Regne com a germans,
treballem junts que el futur ens espera
cridant en força:¡Som valencians!

¡Sonen les notes!
¡Plenes de glòria!
¡Del nostre Poble!
¡Sempre endavant!

¡Sempre! ¡Sempre! ¡Sempre!


Autor:Anfos Ramon

Per cert, espere impacient sentir la musica de l'himne, en dolçaina i tabalet, clar.

lunes, 15 de junio de 2009

Unes bases normalitzadores

En els principis del sigle passat, la burguesia falangista de Prat de la Riva, i Virgili i Rovira, crearen una codificacio especial pel seu català, encomanant al Cuba, estudiant de quimica en el Pais Vasc, Pompeu Fabra . El qui escodrinyant pel valencià del sigle XV i reproduint com a mare el Barceloni, o dialecte del llemosi parlat en Barcelona, va codificar un dialecte que poc a poc i gracies als dines de la burguesia falangista catalana va ser auspiciat a llengua catalana, no ans sense regatejar els obstaculs propis dels parlants catalans, que no acceptarien fins als anys 30 esta llengua de laboratori.

Una volta convençuda tota Catalunya, i reclutada la plana major del pancatalanisme valencià, començà la conquista del Regne de Valencia, pero, no sense que el propi Pompeu, no advertira de que era una tasca impossible impondre eixe dialecte dins de Valencia a on despres d'un sigle d'or, i de tots els privilegis reconeguts per tots els escritors i cults valencians, castellans i estrangers. Era mes que impossible reeducar als seus parlants, i als seus escritors encara que la base primordial d'este barrejat fora la gramatica del sigle d'or valencià.Com reconeix en la carta enviada a la Castellonenca de Cultura, en la qual recomanava prudencia, i delicadea.
I es que com ya dia el gran Unamuno: "... Pompeo ha llenado de galicismos i arcaismos el catalán..."
Aixina se formaren les 32 bases del 32, si 32 i no 34 .I de la manera mes escabrosa se arreplegaren les firmes dels escrits, puix se van fer fins tres viages a Madrit, per a que el Pare Fullana, unic filolec que les firmà,firmara estes bases, no sense ans, declarar "... ates lo caracter provisional que tenen les bases anteriors, no tenim inconvenient en firmarles..." O siga, despres de tres viages a Madrit, soles troben esta resposta, que les firma per tractar-se d'unes bases provisionals.
Uns anys mes tart, i veent l'engany que havia patit, es va desdir, i va editar una gramatica i un diccionari. Lo mes llamentable, es que la fulla primera, la que va firmar el pare Fullana, va servir per a que gent i institucions com Lo Rat Penat firmara també, pero no sense ans deixar també el seu particular pero: " lo rat penat protesta... "

O siga despres d'enganyar a Catalunya, la maquina pancatalanista intentà fer lo mateix en Valencia, encara que sense conseguir-ho.

Passarien molts anys, ans de que un grup de politics comandats des de Madrit i seguint ordes de Catalunya impossaren definitivament el català en totes les escoles i universitats de lo Regne de Valencia.Enganyant aixina als seus propis votants els quals els votaren per ser la solució a un govern socialiste decantat de ple cap a la burguesia catalana, qui va ser la que educà i recrià a la majoria dels seus membres.
Pero d'açò ya parlarem en atre dia.

miércoles, 3 de junio de 2009

Catalunya, ¿nacionalista i independent?

Era l'any 713 quant els arabs entraren per primera volta en lo que hui seria l'actual Catalunya, en el rest d'Espanya, tot hem de dir, no tingueren massa resistencia, principalment per tractar-se d'un territori basicament pla. No va passar lo mateix quant els arabs arribaren al nort, i es allí, en Asturies i Cantabria a on comencen a retindre i a fer front als arabs. ¿Pero que passà en Catalunya?, l'historia en Catalunya, es prou diferent, tractant-se com es tractava d'un territori montanyos, els seus habitants preferiren salvar les seues vides, be rendint-se davant dels arabs, be fugint fins arribar a França. I es ací, a l'atra part dels pirineus (Poitiers), a on Carlos Martell va retindre a l'eixercit arab en el 732. Uns anys mes tart, un descendent seu, Ludovico Pio, va mamprendre la conquista de la Marca Hispanica, construint en estos territoris els famosos contats, territoris que eren governats per França i als que arribaven governadors francesos, guerrers i demes casa recompenses i delinqüents, gents que eren jujats per diferents actes vandalics. Gent que era enrolà als contats a canvi de la seua llibertat i del perdó de les seues penes. En fi, com be es sabut el tipo de gent que França sempre ha enviat a les seues famoses legions.
Puix be, en el 801, Ludovico Pio , Rei d'Aquitania, Soberà de Septimania, i ademes, hereu de l'imperi Carlomagno, va conseguir reconquistar la ciutat de Barcelona, fundant aci el condat de Barcelona, com ya havia fet en el d'Urgell, Ampuries, Ausona (Vich)... O siga, Feudos del Ducat de Septimania, i per tant del Regnat frances d'Aquitania. Això si, sempre considerat pels francesos com a part d'Espanya, fins al 1248 quant gracies al tactat de Corbeil (¿recordeu el mapa?) passaren a ser part de la Corona Aragonesa . I en conseqüencia, els seus Contes eren nombrats pel Rei Frances.
Pero un dato que s'escapa a tots els historiadors catalans, es que Ludovico Pio, durant la seua campanya, va lliberar a molts cristians, que havien segut conquistats i esclavisats antigament. Pero degut a que estos no vullgueren ajudar al nou governador, i la majoria es negaren a lluitar a favor d'este. Ludovico Pio va castigar ad esta gent i la va convertir en esclaus, ficant-los el nom de payesos. Els quals a pesar de ser els verdaders "catalans" no van ser lliberats fins que heu va fer el Rei Fernando II d'Aragó, i V de Castella en 1486 en la sentencia arbrital de Guadalupe firmada per ell. O siga, que els verdaders catalans foren esclaus francesos primer i despres aragonesos fins el 1486.
Tornem a on mos haviem quedat. Els condats, eren una part de Espanya, governats per francesos, i açò es un fet, puix està inclus escrit en molts Preceptes de Ludovico. Este es del 815, traduït al castellà, i copiat per mi, clar:
" ...Todo el mundo sabe que muchos españoles, no pudiendo soportar el yugo de los infieles y las crueldades que estos egercen contra los cristianos, han abandonado todos sus bienes en aquel pais,y han venido a buscar asilo en nuestra Septimania, o en aquella parte de España que nos obedece; deseando demostrarles nuestra bondad y la compasion que nos merecen sus desgracias,hacemos saber a todos cuantos se hayan bajo nuestro dominio, que tomamos a estos extrangeros bajo nuestra protección..."
O siga, que molts valencians, per nombrar ad algú que no aguantaven mes, emprengueren el viage a la salvació en terres Condals.
Atre punt, molt important, es la catalanisació dels seus contes... Bera, Bernardo, Berenguer, Udalrico, Wilfredo i Salomon, son tots naixcuts en França. mai en terres Espanyoles, ni tan sols en la Marca Hispanica.
Ademes, va ser Wilfredo, el que va conseguir de Carlos el Calvo, la successió familiar, fent aixina que els seus fills pogueren ser successors seus. Ad açò en Catalunya hui en dia se li coneix pel nom d'Independencia, quant Wilfredo va seguir a les odres de França i tots els seus hereus tambe, fins el 1248 quant dependran dels Reis d'Aragó.
Atre punt basic, es quant Berenguer, Conte de Barcelona es casa en Petronila, filla del rei d'Aragó, i es de tots ben sabut, que el conte de Barcelona no arribà mai a eixercir com a Rei de ningun puesto, soles va mantindre i continuar seent Conte de Barcelona, algo aixina com passa en l'actual Anglaterra.
I aixina arribem a l'any 1238, any en que Jaume I d'Aragó, reconquista el nostre Regne, acompanyat, per aragonessos, castellans, francesos, i ¿catalans?.
¿Catalans? puix si els verdaders catalans eren els payesos, estos eren simples esclaus, si els condats foren repoblats per Francesos, els governadors i guerrers eren tots de sanc franca, i ademes, els valencians que pugueren fugir ans dels moros foren ben rebuts, Lleida, Tarragona, Tortosa... no eren catalanes fins uns sigles despres, ¿quin paper jugaven els verdaders catalaners en esta batalla?A vore si els llinages dels braus guerrers escrits en el llibre del repartiment eren llinages aragonesos, francesos, o inclus valencians. Mira que l'historia te capituls curiosos.
Es que inclus els seus actuals mandataris, molt catalanistes ells " Montilla, (Andalus), Josep Lluis Velez (Carod) (Aragones), i un gran grapat de immigrants que conformen el nacionalisme català, l'autentica sanc aria catalana que deu estar encara en els camps de la Gran Catalunya.

Ay Catalunya, que nacionalista que t'has tornat, si inclus els tibetans vos ajuden en els vostres actes, si inclus Franco ha firmat a favor del referendum Independentiste. Quina nacionalitat el pertany si en l'historia has pegat mes bacs que la trompa de Nelo.Si mai has sabut viure soles, com volen els teus politics una independencia que sempre has rebujat.

Done gracies al meu amic Chuan, sense ell no haguera eixit açò avant. Gracies.