Del foc a les flames

Fa un temps, quan vivia prop de la montanya, solia arrimar-me tots els dies al meu roure. La veritat, no era meu, pero l'havia plantat mon yayo, i com si d'un regal o d'una herencia es tractara, me'l va regalar quan yo era menut.
- ¿Veus? este roure viura sempre, i de la mateixa forma que la llengua que parlem estarà entre mosatros, durarà inclus mes que les nostres tradicions i segurament vorà per fi com Valencia es Valencia.
Pero el meu yayo, que coneixia a molts militars, a molts policies, a llauradors, a mestres d'escola, a pintors, meges i escritors, no podia imaginar que existia en l'ombra un grup de gent manipuladora, falta de cor i sobre tot envejosa, els politics.
Recorde com cert dia, seent yo menut, mon yayo em va dur a Valencia, anavem de visita. En un 600 de color vert, que corria manco que un caragol, ma yaya al seu costat i darrere yo i una bona cistella plena de pastisets i mostachons, mamprenguerem el viage.
Recorde el cami com si tornara a viure'l, una pinada davant la torre d'Espioca dibuixava una curva d'un carril a soles, puix com casi tota la carretera soles n'hi havia un carril cap a Valencia i atre cap a Albacete. Quins temps.
Entrant per Ausias March, sense amets ni panteres rosa entrarem junt a l'estacio fins la plaça de bous, i una volta alli, a la dreta, just a on hui està el McDolnals, pero baix de la cera, mon yayo aparcà el 600 (si s'entera Rita d'aço), casi una hora i assentat damunt d'una especie de tela que subjectada en tres ferros formava eixe comodo assent, reflectien en ma cara el cansanci i l'agotament que suponia anar a Valencia. Pero la sorpresa era sempre entrar en el mege a donar-li els dolcets i arrimar-mos a Los Toneles a fer-mos uns calamarets i una Mirinda.
Recorde tambe eixe dia, que els pitits i els chillits abarrotaven els carrers del centre, uns joves en Senyeres demanaven "l'autonomia" volien que mos tornaren els nostres drets, que mos deixaren parlar lliurement en valencià. Recorde hui aquells cantics retumbant en mon cap "Juan Carlos, Sofia. ¡¡¡Volem l'autonomia!!"o "¡¡Llibertat, Amnistia  Estatut d'Autonomia!!"
No es res nou, que els chiquets s'assusten, i sobre tot vore passar junt a tu a gent en banderes cantant a veu desgarrada, com si d'un 9 d'Octubre o inclus un 15M es tractara no era habitual per a un chiquet de poble.
- Ho sabia, sabia que quan tu tenies tan d'interes en vindre hui era per alguna cosa. ¿I que fem en el chiquet?
- Ell ve en mosatros. Jose, es hora que sapies moltes coses, pero sobre tot es hora que sapies que ser valencià, no soles es naixer en Valencia o haver coincidit dins del teu domicili. Ser valencià es molt mes, es viure en valencià, es ser i sentir-te orgullos d'estar baix d'una Real Senyera i sobre tot es plorar quan veus alguna injustica cap a Valencia, cantar sense complexos el nostre himne, i com no, lluitar per ella com a mare, com a mare que t'ha vist naixer i te vorà ser home, home digne de ser i sentir-se valencià.
Quantes emocions, quants sentiment vaig viure eixe dia, quanta gent. Me pintaren les galtes en els tres colors del nostre Regne, "groc d'espiga, roig de sanc i per dalt pero sempre baix la corona el blau del cel"; me donaren una Real Senyera brodada que encara guarde en la tauleta del meu quarto, la veritat, no tenia corona, pero una franja roja juntava les barres dels reis d'Arago, en el blau de la victoria; pero sobre tot, vaig vore com Valencia lluitava per lo seu, sense por. De la mateixa forma que relatava durant la Guerra en França el frances Pierre Boudon "Hemos atacado Valencia y cuando nosotros esperábamos mollese nos hemos encontrado una resistencia sin igual. No hay en el mundo villa fuerte, castillo sin fortaleza que haya defensa más activa ni más opiniatre. Los valencianos se han defendido con honor y se han batido con una heroicidad sin par. Un establo es mi tumba..."
Quants anys i quants recorts. ¿Per que hem perdut eixes ganes de demanar lo que mos pertany?
Recorde tambe durant eixe periodo, altercats naixcuts en grupusculs antivalencians, gent que des d'atres territoris venien a ensenyar-mos lo que era ser realment valencià. La veritat, no es que yo ho recorde, pero difos entre els meus recorts i revivint anys mes tart gracies als ratos en que vaig poder fruir de mon yayo, em feren recordar i inclus replantejar molts moments de la meua infancia. ¿Quin dret tenen a decidir per mosatros uns simples furtandanes que si be han segut votats per tot un poble, sempre deurien rendir cortesia ad ell?
Ara, entenc el per que de moltes coses, ara reconec l'encert de molts sacrificis. ¿Era precis en 1984 celebrar per tot lo alt i en una plaça de bous abarrotada el 75 aniversari del nostre Himne? Puix si. Pero... ¿com es possible que el propi Joan Lerma, que tant odiava el nostre Himne acodira en la seua Cort a la plaça de bous a rendir el dit homenage?
Puix es senzill, per que el poble li ho va eixigir, i per que com a representant d'eixe poble, devia d'assumir les seues decisions.
Anys mes tart, difos dins d'una marea de gent, em trobava desfilant pel carrer la Pau, junt a mi mes de 500.000 persones clamavem a una sola veu per la nostra llengua, per les nostres tradicions i sobre tot per la nostra cultura.
Pero per a sorpresa de tots, i apareixent just quan la televisio estatal començava a desplegar les camares, o millor dit just en el moment en que despres d'un bon ratet escampant cables enchufaven les seues camares, apareixeren uns homens. Homens que sense dir res, entraren directament en els primers llocs, i agarrant la pancarta principal, a on es llegia volem una normativa valenciana, es feren la foto davant l'evident sorpresa dels demes assistents. Eixe dia marcaria la nostra vida, eixe dia, demostraren els nostres politics l'oportunisme i sobre tot, eixe dia fon el principi d'un mal somi.
No soles a partir d'eixe dia, els nostres governants començaren a governar-nos a esquenes del seu poble, si no que amagats i protegits per decrets illegibles i indessifrables, conseguirien fer-ho en tota la llegalitat i cobrar en acabant pels seus servicis, per enganyar i vendre al poble.
¿Quin preu hem tingut que pagar? Soles tanqueu uns moments els ulls, recordeu l'infancia, els temps en que parlar en el poble en valencià no era motiu de cap discusio, els temps en que qualsevol que fera un delit era jujat, eixos temps en que el poble decidia per si mateix, en que un govern del poble i per al poble mos ajudava a creixer i a reivindicar els nostres drets. Temps en que inclus la maxima autoritat (el rei) tenia que vindre a Valencia a donar contes als seus ciutadans, temps en que uns pocs jurats defenien i lluitaven per la llibertat del nostre poble. ¿Recordeu?
Hui les administracions estan carregades d'assessors, els ajuntaments que eren duts per dos persones que ho feyen tot a ma i ho tenien que enviar tot a Valencia per correu, han segut substituïts per decenes de persones, que sobre tindre ordenadors conectats a xarcies privades mos oferixen un pijor sevici, les diputacions ya no defenen el nostre Regne, ara ho fan les Conselleries, les que demanen consell a Madrit. Mentres en Madrit, ya no mos representa ningu, pero aixina i tot mos imponen retalls, imposts i per si aixo no era prou ara mos imponen passar totes les nostres festes a dilluns. I mentres, tots callem, el president de l'Estat preferix vore el futbol i tornar un Codex desaparegut a vindre encara que fora el dilluns següent a la final de l'Eurocopa, a Valencia a interessar-se per la catastrofe ocorreguda en les nostres montanyes. ¿Per que encara no ha vingut? ¿Per que els de TelePP estan de folga i no poden cobrir la visita en directe?
¿O es simplement per que callem, acceptem l'insumissio i seguim seent sanc d'orchata i suc d'anguila?
Hem passat del foc de la victoria, del foc de les nostres festes i del foc que en l'obscuritat de la nit allumena el cel de tots els nostres pobles, tant en festes com en dies de victoria, inclus del foc d'eixe quinquet que amenisava en moltes ocasions les reunions i sopars familiars a on tots podiem parlar sense por i podiem ser considerats membres d'una familia, i com no d'eixe mateix foc que eixia dels cresols dels nostres grans defensors que tenien que treballar en moltes ocasions durant la nit per a poder oferir els resultats durant el dia...; a les flames, eixes flames devoradores que no soles s'han menjat les nostres montanyes, si no que com una mistera quan calenta un tubo d'ensaig, van calfant-mos el cap i consumint poc a poc els nostres drets. Eixes mateixes flames que desoint la veu del nostre poble i desoint a les nostres autoritats llingïstiques, no mos oferiren cap possible debat sobre la nostra llengua, cap debat sobre si deuriem o no acceptar una atra codificacio diferent a la que mos impongueren, ni inclus sabent que l'atra codificacio (la que seguixen amagant a la gent o intentant cremar) fon aprovada per un gran consens, oficial, i precisament fon en ella en la que es va redactar el nostre primer Estatut; i lo pijor de tot, eixes flames que primer s'intentaren menjar la nostra llengua, per a mes tart menjar-se la nostra identitat i que finalment preten menjar-se les nostres festes i els nostres diners.
¿Per a que hem votat durant estos anys? ¿Per a que mos impongueren un Virrei des de Madrit, o per a que mos impongueren una historia des de Barcelona?¿Per a que una volta morta la nostra identitat mos acaben furtant aixo que precisament mos definix com a poble, les dates de les nostres festes mes significatives? ¿Per a que lluitarem en la transicio?,¿per a que la "suposta" democracia acabe en el nostre dia nacional en el dia del nostre renaixer com a poble cristia, que no va conseguir llevar l'anterior Regim, ni la Republica?
Un dia, com me dia mon yayo, Valencia tornarà a ser Valencia, per fi serà lo que els valencians vullgam que siga, ¿serà pronte o serà tart? Soles existix la resposta en les nostres mans, i ningu si no els valencians serem els responsables, i els que patim el temps que tardem en ser-ho.
Ningu si no els que no volen Valencia, o els que l'envegen, seran els que intenten evitar-ho.
Mentres yo seguire anant a vore lo que quede del meu roure, per que encara que hui presente ferides causades per les flames, com la nostra llengua, seguix entre mosatros i lo millor de tot, seguix erigit orgullos, desafiant no soles les envestides i flamerades del Ponent, si no que demostrant molt clar a la Tramontana, que si be en algun moment Llevant i Tramontana van units, ell soles la mou, es sempre el llevant el que decidix si la plou. El que rega la nostra fertil terra. Pero per damunt de tot, el meu roure m'ha ensenyat que es aci a on tenim les nostres arrels, es aci a on hem desenrollat les nostres costums, i si be algun dia algu a dut algun peu de terres alienes mostrant-lo com a salvador per a protegir i millorar els nostres fruts, sempre correm peril de que la TRISTOR acabe matant els nostres planters i fent desapareixer allo per lo que els nostres antepassats lluitaren, no soles per protegir-ho, si no per fer-mos-ho arribar eixa dolça fruta en el seu millor estat.
I aixina, hem passat del foc del renaixer i del futur a les flames de la desesperacio i del passat.
¿Tornarem a a ser dignes de ser i sentir-mos valencians?

Un atre 25 d'Abril

Hui tots els valencians celebrem una derrota, celebrem una decadencia, i lo pijor de tot, celebrem un dia en que per Dret de Conquista perguerem el nostres Furs.

¿I tot per que? Puix per que com es moda, i damunt ho celebren en Catalunya, puix mosatros tambe. Pero ho fem inconscientment o per adoctrinacio, com moltes atres modes que hem copiat, puix com a Regne que hem segut, poble cult d'a on han copiat atres, ric pel que gracies ad ell s'han conseguit inclus la Conquista d'America i sobre tot mamprenedor, puix per lo que es veu, conve mes que celebrem derrotes que victories, aixina mos tenen mes controlats sumits en el pessimisme i la desesperacio, i sobre tot mos pengen una rella per a que el dia a dia siga no soles un despertar, si no mes be un recordar qui es l'amo i a qui li tenim que fer cas.

Per que mosatros tenim victories, victories recents, com la Batalla de Valencia, a on decidirem recuperar els nostres signes, eixos que mos havia mig negat Espanya i que mos seguix negant Catalunya, pero que mosatros conseguirem que foren plasmats en el nostre Estatut, tenim inclus victories dignes de mencio a on un Jurat de Valencia, va retar inclus al propi Rei de tots els valencians per a que tornara les viles donades i reconeguera el seu contrafur. Vinatea seguix en la plaça de l'ajuntament, veent com passen tots els dies, tots els mesos, i tots els anys els valencians en el cap baix, sense alçar la mirada, sense oferir-li un gracies, ¿per que? Per vergonya.

Per que mos han tornat a sumir, i aixina com ya fa molts anys, des d'algun sector (normalment antivalencià), apareix sempre algu dient-mos que ell es la salvacio, i tots desfilem darrere com a rates seguint al flautiste.

Que yo no dic que no se deu de rendir homenage als maulets, als que defengueren el nostre Regne lluitant per una voluntat i un digne objectiu, als que enganyats que seguien una nova Germania, donaren sa vida per defendre uns drets que mos foren arrebatats i que encara no hem recuperat. Pero en dia de dol, de silenci, i sobre tot de valenciania. Commemorant, mai celebrant.

¿De que servix chillar pels carrers que ho perguerem tot? Sobre tot si atenem a com va ser. Una lluita entre dos Regnes estrangers, que ademes, i com se pot vore en els seus escrits i fets, no volien mes que fer-mos esclaus seus.¿Vos sona? Hui podria ser un clar espill d'eixos anys.

¿Quina defensa feya l'Archiduc, si no creïa en els nostres Furs i se va proclamar en una llengua estrangera Rei dels valencians? ¿En quin dret ? o si preferiu, ¿A on queden les formes de Felip V, i sobre tot els motius per a furtar-mos els Furs seent com haviem segut conquistats per falta d'auxili d'Espanya? Com podriem dir ara.

Pero be, ya han passat 305 anys, moltes coses s'han oblidat, molts fets han fet que Valencia tornara a mampendre, a ser novament rica, a ser Valenciana. Pero l'historia desgraciadament es repetix, Valencia torna a ser atacada, Espanya torna a mirar cap a atre costat, es mes, en estos moments subvenciona eixe atac, mentres, els valencians seguim dividits, uns a favor del Rei titular d'Espanya i atres a favor de l'Archiduc (que ya vullguera) catala. Tormen a tindre les mateixes batalles, tornem a enfrontar-mos els falsos maulets i els falsos botiflers, i seguim perdent la batalla. ¿quin serà el final?

El final es facil de saber, com sempre Valencia perdrà.

El dissabte, el valencianisme va viure un dels seus millors moments, tots mos unirem baix un mateix arbre, tots jurarem amor per Valencia, com els jurats i Vinatea, tots aportarem el nostre granet, tots mos fondirem, no en un Compromis, no, aixo es per als covarts, ho ferem unint-mos a un jurament, una causa i un sentiment. Molt bones hagueren segut les paraules de Xavier Casp que en un poema seu mos dia allà pel 1976 "Soc tant si vullc com si no vullc, ¡que si que vullc!, valencià.", com bones tambe podrien haver segut les paraules que propi Vinatea va dirigir al Rei Alfons IV en 1333 " cada un de ens som tant com vós, pero tots junts molt més que vós", pero lo cert, es que tot units poguerem vore com eixes desunions han vingut sempre marcades per culpa tant del Nort com de l'Oest. I es que quan en mal be d'Almansa... 

Hui es un bon dia per a rectificar, un bon dia per a demostrar-los ad eixos grans valencians que lo que ells buscaren ans de trobar la mort seguix estant viu en el nostre cor, i que no es la pena ni la rabia, per que ells no ho conseguiren en son temps, la que mos fa moure cada dia i vore avant en lo futur, si no que es precisament recuperar lo que ells tenien lo que cada dia mos fa mes forts. Recuperar l'esplendor d'eixa Valencia, la seua riquea per la que va tindre que crear la taula de canvi, encara que aixo pareix dificil, en acabant de que des de la capital de Felip V incendiaren la nostra banca com feren en Xativa aquell mateix any, ajudats, com en aquell moment per valencians que miren sempre ans com s'ompli la

boljaca que com sent el cor, per no contar en la presa des del Nort, que com l'Archiduc, sense fer massa esforç mos l'han arrebatat per un €uro. Recuperar la seua llengua(que es i ha segut sempre la nostra, la llengua valenciana), que en acabant de ser ofegada pels castellans, ha segut ajusticiada pels catalans. I sobre tot mantindre els nostres signes, els mateixos que foren obligats a guardar-se en uns cofres per l'eixercit Espanyol, els mateixos que foren prohibits durant molts anys per l'Espanya, els mateixos que han segut seqüestrats pel Franquisme, obligant-mos a traure els que representaven a Espanya, eixos pels que mos tragueren el malnom de Blaveros, nom que mos tragueren els mateixos Castellans per que flamejavem la senyera i no la quatribarrada que figura en l'escut espanyol i es signe d'unitat indivisible, els mateixos que hui en dia mos volen ser de nou arrebatats pel catalanisme, que com Espanya, mos critica per tindre una Real Senyera i Coronada que rep els ma

teixos honors que qualsevol rei d'estat.

En fi, mosatros seguirem lluitant no plorant les derrotes, si no cantant les victories, per que com va dir Carles Roig:

¡Valencia vol marchar; pero li fiquen obstaculs als seus peus; i marchara pero lluitant i sera un gran poble, pero vencent; i sera feliç, pero a expenses dels 
seus propis fills! ¿Sera mes lliure? ¿recobrarà encara que siga una 
ombra de la seua llibertat? Aïllada crec que no;
 pero Deu te reservat el desti dels pobles; 
lo que tinga que ser Valencia en el Temps 
ho sap Deu.

L’historiador conta;

el filosof medita;

el patrici espera:

yo no puc fer mes

Seguim en Lluita, 
71 per sempre

El Valencianisme de Progrés

Com ya vaig dir en el Vot util, he seguit buscant una opcio per ad estes eleccions, recomanat pel moviment 15 M me vaig ficar a buscar un grup minoritari pero en el que al mateix temps me poguera identificar. I he trobat a un grup que s'autodenomina Valencianisme de Progrés, parle de Coalicio Compromis.

I dit i fet, me vaig ficar a buscar els seus fonaments, que com a valencianiste deuria de promoure i sobre tot deuria de defendre. Pero buscant en la seua pagina, no he pogut trobar casi res, bo, dic mentira, he trobat el programa electoral, que m'ha deixat un poc sorpres. Despres vos conte. Aixina es que he decidit, buscar u per u als seus integrants per a vore eixe valencianisme de progres.

EQUO que se presenta enguany junt a Coalicio Compromis (soles tinc entes el sector Alacant, a on es cap de llista) es un partit estatal que te un any soles, lo que no arribe a comprendre es que se presenta tambe en companyia de Iniciativa per Catalunya Verds, ademes de presentar-se en 40 provincies. Pero pareix que tot no es bo en EQUO, El seu president, es al mateix temps president de Greenpeace España, que no varen dir res de la famosa campanya contra la paella, en un video que va distribuir Greenpeace en el que s'oponien i feyen boikot a la paella per considerar que se feya en palaya (lenguado per als castellans) i estar este peix dins dels considerats com a peixcats en "arrastre", home no es per res, pero tant EQUO com els seus socis els "valencianistes de progrés", podrien haver emet la seua queixa, ¿no? i sobre tot haver explicat com collons se fa una paella, ¿o son tan valencians i tan valencianistes que se la mengen en palaya?.
Ademes, EQUO ha estat fins a finals d'Octubre plantejant l'opcio de juntar-se en IU (EU en Valencia), i ser abanderats dels VERTS (o VERDES en espanyol), pero resulta que EQUO s'ha nutrit en estos ultims mesos de exIU, integrants de els VERTS, que en son dia destruïren la via politica del ecologisme sobre tot en Sevilla. Encara que es de reconeixer que en Murcia, no se si ho han conseguit per fi, volien crear per al Senat una Asamblea para el Senado a on volien que ciutadans sense afiliacio a cap partit encapçalaren una llista per a representar a Murcia en el Senat. Per cert, des d'Europa els seus socis, els VERTS, han advertit a EQUO i als VERDS que se presenten soles, per lo que podria supondre un toc inestable per a Compromis.

Per atra banda tenim als VERDS (Verds del Pais Valencià) que yo crec o tinc entes que forma ya coalicio dins de Iniciativa del Poble Valencià (subseu en Valencia de ICV), pero per lo vist, aci conta com a independent. Al igual que el seu homonim EQUO va estar a punt de pactar en EU fins a finals del mes passat.

Tambe tenim a Iniciativa d'a on prove Oltra, si no m'enganye.Si, la de les camisetes, eixa que be d'un partit com es EU que sempre ha criticat les falles i les falleres i ara resulta que es fallera.
Este partit va ser creat per l'unio de EU i Els VERDS, i pertany a la fundacio de Iniciativa per Catalunya Verds, que a finals de l'any passat va fer una trobada en Perpinya baix el lema " L'esquerra verda enforteix vincles als Països Catalans". Lo que fa dubtar d'eixos primers Estatuts a on se proclamava defensor del Valencianisme Politic.Que cinics son alguns.Iniciativa ademes, pertany a EQUO com a integrant dins de la fundacio de Iniciativa per Catalunya, per lo que encara se mareja mes l'assunt si cal.

I per ultim tenim al mes valencianiste de tots al que s'endu la palma, al BLOC. Que vos puc contar del BLOC que no vos haja contats ans, pero si es que no te cap ni peus la seua mentira.
Naixcuts en Catalunya allà per l'any 1998, en les faldes del CIU de Pujol (qui l'ha financiat des del seu naiximent) i despres del seu curt caminar com a Unitat del Poble Valencià, el BLOC s'autodenimina valencianisme de progres, i abanderat de la tercera via (per als que no ho entenen, podriem dir que segons els entesos, en Valencia n'hi han tres sectors politics: El Valencianisme, el Pancatalanisme i la Tercera via, a on se situaria segons ells mateix el BLOC).Ya me pareixia a mi que estos no eren del tot valenciastes.Pero aixo no es tot, despres d'una acalorada assamblea, els membres del BLOC decidiren que des d'ara en avant anaven a acceptar les normes ortografiques de la AVLL encara que mantindrien per ad ell les que dictava el IEC. Tot un detall, acceptar les de la AVLLc deixant les del IEC.
¿Algu pot explicar-me en que se diferencien? Si fins i tot la gran majoria del membres de la AVLLc son tambe membres o han segut membres del IEC (encara que alli no cobraven com aci, tot s'ha de dir).Per cert, en quin corrector heu fet estes pegatines, per que que yo sapia per a vosatros s'escriu VISCA no VIXCA ¿no? ¿o ara, com ya accepteu la Real Senyera, tambe voleu acceptar les normes valencianes de la RACV?Per cert, als de Compromis, los podrieu dir que Valéncia du accent tancat no greu, que aixo s'escriu en Barçalona.
Atents que n'hi ha mes, en l'articul 2 dels estatuts del BLOC, tenim un atra perla "L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història." I es que perdonem senyors, pero aço es massa fins i tot per a mi. O siga que volen fer de Valencia un Pais que s'ajunte en ¿Espanya? ¿Per a que, no estem ya aixina? ¿O volen vostes fer-mos entrar dins d'eixos inexistents Països Catalans? Clar, aixo es. Per aixo tambe demanen "la plena normalització cultural i lingüística." i sobre tot "La comarcalització del País Valencià i la superació de la divisió provincial." Clar al model Cahner aixina fem pojor que ha fet la divisio provincial, mos seguim subdividint en comarques per a que pergam del tot la nostra identitat. I com no, "normalitzant-mos" Si es que ya no mos deixeu ni parlar, ni escriure, ni pensar en valencià. Soles vos interessa convertir-nos en catalans. I vosatros sou el valencianisme de progrés... Yo mes be diria que vosatros voleu fer desapareixer el valencianisme, pero no soles politic, si no tambe el valencianisme cultural, i social. O siga, el sentiment valencià que mos queda.
Pero... ¿que mes se pot desijar d'un partit que seguix les pautes que mana l'ultradreta catalana?Si fins i tot EU ho ha denunciat.I que intenta remenar els erros seguint els criteris que en 2008 ya mencionara Jordi Pujol.

En fi, anem al programa, per que pareix que aço està prou clar. Dec de dir sincerament que no he estat buscant per vore per a on fotre, soles he buscat una noticia i he buscat dins del seu programa, per vore realment com afronten eixe tema:

• Espai: dins d'este apartat me sorpren en especial un titular:
  Per la defensa d’una política, a favor dels agricultors i ramaders i silvicultors que realitzen esta activitat com a principal
  Puix si, he de reconeixer que aço es primordial, sobre tot contant en que estem parlant d'un sector que es el motor de la nostra economia, i que durant moltes crisis ha seguit el que ha arreplegat als parats i sobre tot el que mes mos ha ajudat economicament a eixir d'elles (82,91...). I que justament ara està en el seu pijor moment, pero... ¿com? ¿de quina manera van a fer-ho? Si fins i tot s'ha opost durant anys i han denunciat als pobre arrossers per cremar la palla, quan ho han fet sempre de forma controlada, i ara ¿que?. Ara demanen que se protegixquen els espais aqüifers, dins dels punts de Mig Ambient (medi diuen ells, a mi aixo me sona a castellanisme, es mes, en valencià sempre ha segut mig, si voleu se pot buscar), que se respecten i que s'eviten els residus, clar i segurament voldran que els arrossers s'enduguen la palla a sa casa. Si fins i tot els encarregats de la Devesa que fa uns anys criticaven que cremar la palla era cremar diners no han pogut fer front ad esta, no han pogut ni tan sols vendre lo que tenien elaborat i mira que tenien mantes de palla d'arros per a consum animal...¿pero a quin preu per a que ixca rendable? ... en fi.
• Educacio: Este es un tema, que me te molt preocupat, ya que com a "valencians" i sobre tot de "progrés" deurien de tindre clar que l'actual sistema no funciona i manco l'adoctrinament al que estan somesos els nostres menuts, per no dir que desconeixen totalment la nostra verdadera historia i als nostres personages, manco a Ausias March, a Joanot Martorell, a Joan Batiste Basset... i a uns pocs mes, per que clar entren dins d'eixe enfilat adoctrinant que s'impartix sense mida alguna dins dels nostres coleges. Pero.. ¿que opina Compromis?
  Home, tenint en conte que vol eliminar la religio, per que considera que es precisament adoctrinadora... puix res mes, per que si no, ya me diran vostes, a que se referixen quan diuen adoctrinament:
  
  • Defensem una escola pública i laica de qualitat, com a garantia de l'exercici del dret a l'educació de tothom en condicions d'igualtat i que respecte la llibertat de consciència, ensenye sense dogmes i elimine tota forma d'adoctrinament del currículum escolar.(Anem be, de principi per a que tingam sobre tot igualtat, gastem tothom (tot home) en conte de tot lo Mon) aixina les dones s'integraran millor, ya ho crec).
  • Que la religió estiga fora del currículum i isca de l'horari lectiu (¿ISCA? si pareix que estiguen cridant ad alguna ravalera, isssssssscaaaaaa, en fi, yo seguire gastant ixca que es valencià)
  Pero senyors de Compromis, que la religio es voluntaria, que no estem en ple franquisme. Ademes, existix una alternativa que se diu MAE, i que es majoritaria en bachillerat. Es mes, si realment atenem a la Cultura com a tal i a l'educacio com un mig per a viure millor... ¿Com podem oblidar la religio?.
  Yo inclus pense que dins de la MAE, deuria d'existir (com existix en religio), un temari per a explicar i ensenyar les distintes religions, per a que els nostres menuts no emeteren juïns innecessaris sobre les persones d'atre religions com fem mosatros. ¿no creeu?. Per no parlar que en molts dels països europeus se dona religio.
  Per cert, no dieu res sobre l'atra adoctrinacio... Che si, la que patixen els nostres menuts... anem a vore, ¿que no ho sabeu?. ¿I que me dieu sobre els Països Catalans, la Corona Catalago-aragonesa, l'unitat de la Llengua...?. En fi.

Per acabar, vull dir que com a cap de llista per a l'Estat, tenim a un vell amic de Sueca, Mr Baldobi, que a part de perseguir al GAV, ha protagonisat actes tan desagradables com el de tirar fora de l'ajuntament en un ple a dos chics (la veritat, no confesse en ells, pero crec que mereixen el seu respecte) pel simple fet de dur una camiseta que ficava ZP al paro. ¿Acas no aplaudix voste cada volta que ix Oltra en una camiseta de les seues? Li recorde que moltes voltes n'ha dut criticant a gent que no estava en eixe lloc. Ah clar, que no es lo mateix anar que vindre...

Pero aixo no es tot, el segon de la llista es...

Diego Gomez ¿que no el coneixen? si home el que fora President de Escola Valenciana, si si, corecte, el que chillava en el video eixe que mos han censurat una i atra volta "Visquen els Països Catalans", en fi, un valencianisme de progrés com deu mana...quina vergonya. Ara comprenc el per que les camisetes i les pegatines de les Trobades i de Escola Valenciana oferien any darrere any les paraules "Compromís pel valencià", tot ha segut una manipulacio, un engany...si han fet inclus targetes de credit en eixe lema.¿No creeu?

Com a anecdota, contar que este 8 d'Octubre passat Compromís (o BLOC) varen ficar un coche en megafonia per a cridar a tota la gent per a que assistira a la provesso civica del 9 d'Octubre per a lluitar contra el blaverisme. I yo me pregunte... Si segons el pancatalanisme el blaverisme es el moviment que defen la Real Senyera Coronada com a propia del Cap i Casal i del Regne de Valencia, la demominacio Regne de Valencia per a la nostra Comunitat com a nom historic, i l'independencia del valencià respecte del catala... ¿Quin tipo de valencianisme defen Compromís?

En fi, yo mentres tant, seguixc buscant, que estos tampoc me convencen molt
¡Ah!, i no vos pergau lo que opina sobre ells la valenciclopedia.


Nota: milagrosament, he pogut trobar de nou el video de Diego Gomez.
Per als que tenien dubtes o desconfiaven de lo que yo he dit. En tots vostes... Diego Gomez, expresident d'Escola ¿Valenciana? i numero 2 de Coalicio Compromis a Madrit...

No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.

El vot util

Des de cert temps fins aci, els valencians hem vist com certs sectors politics, abanderant les nostres insignies i autonomenant-se valencianistes han fet caure en l'oblit el nostre verdader sentiment, i lo pijor de tot, hem pogut vore com la nostra dolça i rica Llengua Valenciana ha sigut reemplaçada d'una forma silenciosa i molt maquiavelicament estudiada per a convertir-se en catala. 

Molts som els que temerosos de que aço passara decidirem fer força i votarem al PP per aixo del vot util. Sentitn encara hui l'esperança de que siga ell, com l'Angel Miquel, el que armat d'espasa traga dels Centres Educatius eixa lepra, de la que ya a principis de sigle mos advertia el nostre gran escritor i millor politic republicà Vicent Blasco Ibañez.


Pero el remei ha segut pijor que la malaltia (mai millor dit), i ha segut el PP en majoria absoluta el que, per a pagar favors al CIU de Pujol, ha oficialisa i casi se podria dir blindat el catala en el nostre Regne. Premiant i subvencionant tant l'educacio com la publicacio de llibres en catala. I pagant als encarregats de que tot aço siga possible, uns jornals millonaris per a que ajudats pel IEC (Institut d'Estudis Catalans), vagen teixint eixe enfilat per a que sense donar-mos conte acabem sucumbint i seent un simples catalans acomplexats.

-¿Pero com?- se preguntaran vostes- Si yo seguixc parlant valencià i els meus fills el seguixen estudiant.

Molt facil, tot ha segut plantejat:

Primer mos ensenyaren unes paraules gracioses (vacances, supose, esport, façana, llauna, enderroc, fons, assasi, vaga...) que sense saber com, mos feren gracia i s'anaven acoplant poc a poc en el nostre parlar diari. Segur que vostes ne diuen mes d'una, clar com es cult...
Despres per als mes durs, vingueren les series (Alqueria Blanca, Senyor Retor i atres mes velles que no me venen ara a la ment).
I aixina poc a poc, ajudats tambe dels dibuixets animats, dels telediaris, els programes, concursos, i com no, en els actes en directe (enguany per fi, durant l'ofrena han deixat de dir-li Emparà a nostra Mareta i han deixat de costat eixe Gaudir i sobre tot l'acomiadat, que no se segur que signifiquen, pero me recorden a l'escultor català i a l'acomodador dels cines respectivament). Pero yo crec que per damunt de tots, ha segut el futbol i les retransmissions deportives les que mos han bombardejat de forma llamentable en barbarismes com esport, escaire, gespa i atres mes que millor anem a oblidar.
Enguany, suponc que degut a les eleccions, o a l'audiencia (qui sap), han deixat de dir moltes paraules en telediaris i events deportius, per que el futbol... ai el futbol...

Pero lo que reglota fins i tot els desgavells mes grans han segut les trobades, actes pancatalanistes que (com no) enaltixen la cultura catalana (menyspreant la nostra) i que servix per a adoctrinar a grans i menuts per mig de jocs i activitats i que costen al poble a on se celebren la fraudulenta cifra (que no xifra) de 60.000€. Si han sentit vostes be, 60.000€. I que curiosament si mirem i repassem a on s'han fet, trobarem un alt percentage de pobles a on el PP governa per majoria. ¿No?

I tot aço, sense contar en els diners que han (anem a dir) extraviat, en els trages, en els bossos, en les construccions faraoniques ( sobre tot en les perdues que estes han deixat, per no contar en com s'han vist duplicats els seus presuposts incomprensiblement), ¿les recorda? Terra Mitica, Terra Natura, Ciutat de les Arts, el Bioparc... Mentres els nostres monuments i el nostre patrimoni se desploma ( La roqueta de Sant Vicent, l'Art de la Seda, l'Alquerieta...), ah, i per supost el caos urbanistic que han dirigit durant els ultims anys.

Per no contar tambe, en el deute que han deixat en la nostra Sanitat, la millor del Mon que inclus els Americans volen copiar, pero que desgraciadament per a mosatros i de la mateixa forma que ha passat en la llengua, va perdent eixe "nostra", per a convertir-se en privada. I es que damunt tenen la poca vergonya de voler implantar-ho en tota Espanya, de que sigam referent...

En fi, les eleccions estan
ahi, i comprenc que el vot al PP torna a ser el vot util... ¿segur?

Vostes mateix, yo per si acas...seguire buscant...

La terra es plana

La veritat, lo que pareix un simple enunciat era des del principi dels temps mes que una teoria un dogma.
La primera volta que apareix documentat esta teoria, va ser en la mitologia Caldea, a on se representava la terra com un pla dins d'una esfera a on estaven representades tambe el mar al voltant, el cel dalt i l'inframon per baix (com en la foto).
Esta teoria va ser ya rectificada pels Grecs, i aixina ya Pitagoras defenia una terra redona, igual va fer Aristoteles. Eratostenes inclus la va medir.
Ya en el sigle I Lucrecio se va opondre al concepte redo, tornant a defendre el de la Terra Plana, pero Plini el Vell en Naturalis Historia defen y documenta ademes el concepte contrari, assegurant que tot lo Mon defen que la terra es redona. Inclus en el sigle II Ptolomeo ho argumenta. I molts mes fins l'arribada de Iglesia.
Sant Agusti de Hipona rebuja esta idea, tambe Ciril de Jerusalem , Joan Crisostomo, Inclus Severià bisbe de Gavala definix aixina "La Terra es plana, i el Sol no passa per baix d'ell durant la nit, si no que viaja per mig de les zones del Nort, com si estiguera amagat per un mur".
Durant l'Edat Mija, canviaren les coses, Boezio, Isidor de Sevilla... defengueren el concepte redo, pero l'iglesia carregà contra Virgili de Salzburgo al que inclus arriba a intentar escombregar per professar contra la religio, pero va ser perdonat.
Despres vindrien els islamistes, i en despres l'italià Tomas de Aquino, i aixina molts mes, fins arribar a Ferran de Magallanes i Sebastia El Cano que foren els primers en pegar la volta al Mon, bo el segon, pero l'expedicio anava a nom del primer, encara que no l'acabara.

Aço que vos he esposat, es mes o manco l'historia d'una teoria que va ser dogma, i per la que va morir inclus molta gent, pero la veritat te un cami, i com sempre esta sól eixir a la llum i mostrar-se com es.

Com eixe dogma hui circula pel nostre territori una mentira minuciosament elaborada en Catalunya i que ha segut denunciada i provada per molts i molt documentats valencians, pero que desgraciadament i gracies a forces tant externes com internes estes denuncies son censurades en benefici de la mentira i la manipulacio. Pero recordem que tambe hi hagueren victimes per culpa de la Terra. ¿Per que no anaven a haver-les per culpa de la llengua i sobre tot sabent el negoci que du?

Com tots sabem, en les primeries del nostre Regne com a Regne independent dins de la Corona d'Arago, començaren a brollar per tots els llocs les enveges, i mes encara les ganes d'alguns de posseir el mando d'este, pero lo que de forma mes espectacular retornà en ell van ser les arts, depreses dels antepassats, i en elles el Comerç, ficant a Valencia en un lloc aventajat en respecte als atres llocs de la Corona.
Pero pese a qui pese, ya en eixe moment la nostra llengua se diferenciava de la catalana lo suficient com per a que inclus existixca el següent document firmat en Alacant en el 1270 " ... si be eren bracelonins els torogants, deu tenirse present l'influencia del notari, qui era valencià ". Esta frase sempre m'ha agradat. ¿Com s'explica que el notari fora valencià si els dogmes pancatalanistes diuen que tots els habitants del Regne van ser expulsats o fets esclaus? N'hi havien notaris... es curios, ¿no?

Per atra part tenim el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llati, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, rescatat fa poc pel mestre Agusti Galbis, diu: “Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo”. Que vol dir en valencià:“Esta exposicio fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”. Este llibre, publicat en Valencia, i en valencià com podem comprovar, ve a ser frut de l'escola Lluliana valenciana creada segurament despres de la mort del mestre (1316), que capitanejada per Pere Rosell fon atacada i perseguida per l'inquisidor catala Nicolau Eimeric

I aixina ya en un jui fet en la Mallorca, del gran Mestre Ramon Llull , i datat en 1346 i que a la mare de l'acusat, li diuen Sibila, era natural d'Orihuela, i parlava Valencianesch. O siga, que en Mallorca opinen que parla en Valencià, no en atra llengua.

Pero aixo no es tot, en 1395, Fra Antoni Canals , escritor, gramatic, filosof, teolec i frare en el seu Valerio Maximo,diu en el prolec-dedicatoria, fol. 4 "Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia que altres l´agen tret en lenga cathalana". Crec que esta diferenciacio es prou clara ¿no?.
En l'acta notarial del famos Compromis de Casp datada el 6 de Juny de 1412, podem llegir "Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...". Suponc que els demes Regnes i Comtats de la Corona d'Arago tenien prou clar quin era el nom de la llengua que parlaven en lo nostre Regne, i sa diferencia, per que de no ser aixina, hagueren dit catala per a tots i punt, ¿no?
En 1497 Francesc Eiximenis, franciscà i natural de Girona, en el final del proemi de l'Art del bon morir diu "… he deliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en llengua valenciana e manifest estil", no se si me seguiu, pero crec que en Girona Eiximenis sabia prou be quina llengua se parlava, es mes, en 15o7 en Sacala Dei podem llegir "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra lengua vulgar valenciana, util y molt profitos per a contemplar les coses divines" com a nota dir que en 1832 Bonabentura Arribau en sa Oda a la Patria li diu a sa llengua (catalana) llemosi, ¿o se referiria Eiximenis a la llengua natual de Limoges en la regio de Limousin al Centre-Oest de França ?
Seguim, en 1521 tindriem a Joan Bonlabi que traduïx el Blanquerna i el Llibre d'Oracions de Ramon Llull "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria y strangera..." o siga dos torts d'un tir, reconeix que Ramon Llull no escriu en la mateixa llengua i damunt declara el valencià com a llengua desconeguda i estrangera.
Pero ¿que me contarieu si tambe tinguerem el comentari d'un monge de Montserrat diferenciant-les?, puix en 1522 al traduir Vita Christi de sant Bonaventura podem llegir "He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana".
Inclus en Castella en Diálogo de la lengua encara que escrita en Napoles en 1536 per Juan de Valdés, va ser publicada en 1736 per Gregori Mayans, diu en la pagina 139 : "ya que el fundamento de la lengua castellana es la latina, resta que nos digáis de dónde vino y tuvo principio que en España se hablasen quatro maneras de lenguas que oy , se hablan: como la catalana, la valenciana, la portuguesa y la vizcaína".

Pero en 1561 Onofre Almudever ya mos advertix sobre el perill "Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar...Y que aço sia veritat provas entre les altres ab les obres de aquell vostre Exelentissim poeta y estrenu cavaller mossen Ausias March, que essent natural de Valencia, los Cathalans lo san volgut aplicar y los castellans han treballat de entendrel, fenlo en achademies publiques llegir. Y com a estos que dit tinc nols sia natural axi per la carencia de la força de la llengua, com per la varietat dels enteniments. " en lo seu prolec de Lo proces de les olives.
Pero es que aci comencen els intents de engolir la nostra llengua, tant per part de Catalans com de Castellans.

Aixina en 1604 el gramatic Bartolomé Jiménez Patón, en l'obra escrita en Toledo, Elocuencia española en arte escriu "Y así entre los griegos decimos haber cinco maneras de lengua con diferentes dialectos, que son la lengua ática, jónica, dórica, aeólica y común. Y en España hay otras cinco, que son la valenciana, asturiana, gallega, portuguesa; las cuales se han derivado desta nuestra quinta, o principal y primaria, originaria española, diferente de la cantabria". Esta obra me la va mostrar fa uns dies el meu germa Adlerta.
Ad ell li seguirien alguns atres, inclus molt despres ya en el sigle passat se seguia associant al Castellà un supost dialecte Valencià.
Aixina ho demostren molts diccionaris castellans, encara que en el el primer que va fer la RAE datat en 1780 mostrava per al valencià "lengua española diferente el castellano", podem vore com poc despres canviaria la definicio a primeries del passat sigle com a "dialecto de los Valencianos"(com feya constatar Bartolome Jiménez i tants mes). Definicio que no va canviar fins despres de l'arribada del pare Fullana a la RAE, encara que no va ser public fins a que se publicara en 1959 concretament en el Bolletí de la Real Academia Espanyola, Tom XXXIX.-Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pag.494 que diu aixina " Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía “dialecto de los valencianos”. Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada por parte del antiguo Reino de Valencia." Pero que casualment tambe parla del catala. ¿Voleu vore lo que diu? "lengua vernácula romance hablada en Catalunya y en otros territorios de la antigua Corona de Aragón."
Aixina ho arrepleguen tots els diccionaris : Valenciano, na…II m. Ling. Lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia. (Acad.). (Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1965. Pág. 1459 del Apéndice 1). O: Lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.- ACAD. (Diccionario Everest Cúpula. León, 1967, pág. 1438. Enciclopedia Universal Sopena, Tomo 8º. Edt. Ramón Sopena S. A., Barcelona 1968, pág. 8879. Nuevo Diccionario Ilustrado Sopena, Barcelona, 1971, pág. 997).

Clar està fins a que en 1975 i ratificat en 1980 una Comissio Administrativa (de la qual molts dels seus membres preguntats uns anys despres van contestar que no va ser realment una opinio encertada) canviara la definicio com a "dialecto del catalán" que mes tart a partir de 1988 i fins a 1991 se intentara difuminar per a canviar esta definicio de forma que no fora rebujada pel poble valencià quedant com a: Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo Reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia

Davant les protestes del poble valencià, i sobre tot en resposta al Colectiu Valldura el 3 de juny de 1991, el membre numerari de la RAE Rafael Alvarado va escriure una carta de resposta en nom de la RAE, en que constatava sobre tot:" No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuastiones ajenas a la lengua española o castellana" ademés de que "el diccionario recoge lo que pudiera ser considerada opinión oficial de la Academia y sus definiciones voces oficiales de la Academia, mientras el Pleno académico no modifique una voz determinada" .
¿I per que una simple Comissio Administrativa va ser prou per a canviar, desvirtuant i falsejant la que en 1959 feu el Ple academic? ¿Inquisicio?

I es que estos academics, que pareix viuen en una bambolla fora de tot lo que los rodeja i solen opinar sobre molts temes a la llaugera, reconeixent mes tart que per a fer-ho es convenient un estudi complet de la materia (cosa que ells no feren ni en 1975, ni en 1980, ni en 1988-1991) soles tenen que acodir a les senyes que los mostren els diccionaris espanyols ¿qui ho diria, si fins en una definicio esporadica se poden trobar raonaments sincers :Zanahoria. (del m. or. que azanoria; en valenciano safanoria). […] fig. y fam. Amér. En la República Argentina, sujeto simple, bobo. José Alemany y Bolufer. Diccionario de la Lengua Española, Barcelona, 1917. Pareix que en 1917, teniem prou clar quina era la llengua valenciana, lo que no entenc es per que si estava escrit en Catalunya no tenia sa veu en catala ¿encara no ho tindria clar Fabra o es que tambe se dia com en castellà?

En fi, per a tots aquells que seguixen creen que la terra es plana i seguixen carregant contra mosatros intentant inclus escombregar-nos de tot cientifisme. Especialment a la senyora Carmen Caffarel (directora de l'Institut Cervantes que assegura que el valencià no es una llengua), i a la AVLLc que encara seguix jugant al despiste ficant senyes que en ningun cas diuen que en Valencia se parle ho s'haja parlat en catala (com es el cas del famos dictamen), los deixe unes paraules del sempre recordat polisemic i que fica nom a l'Institut ans nomenat Miguel de Cervantes i Savedra que en l'obra de Persiles i Segismunda mos diu "La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competiren ser dulce y agradable" Mentres per a referir-se al catala, o millor dit per a referir-se a la llengua d'estos (ya que no menciona el catala en ningun dels seus treballs), diu "lengua gascona i malsonante" (a on gascona be pot significar que ha vingut o es filla de "le France" o que com a gasso o terros de terra no servix per a res).

En fi, espere com els estudiadors i exploradors antics, busquem la veritat i no mos deixem marejar per la nova inquisicio catalana hereua de Nicolau Eimeric i famolenca d'una historia i una llengua que no ha segut mai seuaI com no, espere tambe que la nova Consellera de Cultura, Turisme i Deport, Lola Johnson no mos venga al millor postor, i reconega d'una volta per totes la no catalanitat del valencià. Donant-mos per fi l'absolucio Cultural que mos han denegat.
¿O acabarem en la foguera?
Qui sap, per lo manco que no mos silencien.

Perdo... ¿per a qui?

Se que estem en epoca de perdo, ya que commemoren la mort de nostre Senyor Jesucrist, que va morir per a lliurar-mos dels pecats i per que la veritat mos fera lluires. Pero ¿fins a quin punt devem de perdonar i oblidar nostres ofenses? I ¿fins a on mos fara lliures la veritat?

Recorde quan era un estudiant, quan m'enfrontava en algun que atre professor per raons de llengua. Sempre he tingut massa clares les idees.
Pero lo que mes recorde van ser els selectius, sobre tot els d'uns quants amics meus.

Era sobre l'any 91 (quants anys ya donant guerra) en el selectiu, els amables mestres de valencià (Catlencià era el nom que li soliem dir, per les catalanades que ficaven) ficaren una pregunta un poc malintencionada.
¿Quin es el nom de la llengua?
Ni que dir te que tots els que ficaren en sa bona voluntat i per amor a sa terra i sa llengua Valenciana, foren suspesos, mentres que els que donaren noves glories al Nort, i ficaren Catalana pogueren optar a seguir estudiant i poder ser gracies als seus merits els tontos utils que tant havia buscat Catalunya per a poder suprimir a Valencia i sa llengua sucumbint-la dins de la recent creada Catalana. I tot seguint les mateixes bases que ya gastara Hitler en 1933.

Estos jovens que en un principi pensaven en fer lo correcte es convertiren pel temps en autentics adoctrinadors adoctrinats, i pel temps es donaran conte que han segut utilisats de la forma mes missera per a la creacio de noves joventuts adoctrinades.

Pero.. yo no vullc enfornar-me en esta gent, soles ells sabran com eixir o lo que estan patint per no voler donar a coneixer la veritat per vergonya. Mes be, me dedique a recordar ad aquells heroes que truncats d'arraïl del seu principal somi per estudiar allo per lo que havien lluitat durant tants anys, ara, se veïen frustrats pel simple fet de que certs mestres politisats o comprats havien corregit els examens d'una forma tan absurda com absurda era la pregunta. Atres mentres tant perdrien una any per a poder tornar a fer l'examen i aixina poder continuar en el seu somi.

Per que esta pregunta, ya havia segut resposta uns 9 anys ans, mes concretament en el nostre Estatut d'Autonomia de 1982. I ademes, tots els tribunals reconeixien com ad eixe el nom de nostra llengua. Es mes, eixe havia segut el nom de nostra llengua des de que començaren a escriure els nostres classics, i en el que ha segut reconeguda nostra llengua en tot lo mon. ¿Quin dret tenien ara estos politisats professors? ¿No deurien preguntar ans al poble de fer lo que havien fet?

Se que este es un temps d'arreplegament i de perdo, pero encara que aixina fora, crec que deurien de ser estos heroes els que tingueren l'ultima paraula. ¿Acas perdonaren els mestres el que ells no foren politica i adoctrinadament tan cinics com els mestres? Espere que algun dia se faça justicia i estos mestres que a lo millor en sa majoria actuaren per engany, puguen rectificar sons erros d'una volta per totes.

En fi, com diu Chamfort, "l'historia dels pobles somesos al despotisme no es més que una simple colecció d'anecdotes". A lo que yo afegixc "pero estes anecdotes servixen per a demostrar que no sempre ha segut aixina, i que ¿per que no? pot tornar a canviar"

Vos deixe una peli de Disney (desconeguda per cert) que vos deixara que pensar
Bones Pasqües a tots, especialment per a tu Toni.

Buscant proves... ¿Per a que? II

Seguint en el tema anterior de Buscant proves... ¿per a que? que per cert, va agradar prou a molts (suponc que no tant a atres), mos dediquem a presentar el segon treball com haviem promes, i seguixc remarcant que no es el meu proposit desprestigiar a ningu, si no demanar cordura i neutralitat, puix des de certs sectors, pareix que prima ans l'obediencia al regim, que realment els estudis mostrats i la veracitat objectiva d'estos.

Lo que no m'explique realment es com Orts, eixe gran investigador, se dedica a investigar al mes que dubtos Rafel Vives Azpiroz i en canvi, no menciona casi gens al refutable historiador Vicent Vives i Liern el qui va donar una conferencia en la seccio d'Arqueologia de Lo Rat Penat en 1900, i que despres se va editar baix el titul Lo Rat Penat en el escudo de Armas de Valencia, a on se pot comprovar en pels i detalls (com diria ma yaya), com se confeccionava la Senyera.
Fullejant en son llibre podem traure unes suculentes notes com esta que encara que es llarga te coses molt curioses:
Certificación expedida por el Regente del Racional de Valencia, en 19 de Diciembre de 1503, acreditando los gastos ocurridos en la confección de la bandera Real de Del honorable en Leonart Jordi per la bandera real de or y flama per obs de la ciutat. Al honorable e discret en Gaspar eximeno notari Scriua deis magnifichs Jurats e consell de la Insigne ciutat de Valencia. Certifich yo Pere cátala ciutada Regent de racional de la dita ciutat que al honorable en Leonart Jordi son degudes Cent sexanta quatre liures set sous per vn conté que ma liurat de la bandera real de or y flama que ses feta noua per obs de la dita ciutat. Co es per v liures viii onzes seda de grana per obs de texir lo terganell que es entrat en la dita bandera que a rao de vi sous la onza munta xx liures viii sous. ítem per vna liura x onzes de seda groga y blaua per al dit tercjanell que a rao de v sous la onza munta v liures x sous. ítem per lo debanar de la dita seda xiii sous viii. ítem per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es vna onza de grana y vna onza de groch y blau ais dits preus co es la grana a vi sous e lo groch e blau a v sous xi sous. ítem per les mans que ha donat a mestre Johan marasquell qui ha texit lo dit terçanell que a rao de ii sous la alna per lxii alnes que na texit munten vi liures iiii sous. ítem per tres onzes y vn quart de seda de grana per obs de cosir dita bandera que a rao de v sous vi onza munta xvii sous x. ítem per dos quarts de seda blaua ii sous iii. ítem per dos alnes de tela gostanga blaua per obs de forrar la bayna de la dita bandera iiii sous iiii. ítem per xxii alnes de veta ampia de fil blanch per obs de stirar dita bandera en lo teler pera daurarla que a rao de iii diners alna munta v sous vi. ítem per vna onza de fil blanch per cosir dita veta en la bandera vi diners. ítem que ha pagat per lo general del dit terganell per pacte fet ii liures. ítem per vii onzes ii quarts seda de grana pera fer la franja de la dita bandera que a rao de v sous vi la onza munta ii liures i sou iii. ítem que ha donat an ausias manresa batifulla de fil dor per xiii onzes ii argentos y mig de fil dor que han entrat en la dita franja que a rao de xviii sous la onza munten xi liures xvi sous viiii. ítem que ha donat per les mans de xx alnes de franja pera la dita bandera que a rao de viiii diners la alna munten xv sous. ítem per xv onzes de seda de grana per obs de fer los cordons de la dita bandera que a rao de v sous vi la onza munten iiii liures ii sous vi. ítem que ha donat al dit en ausias manrresa per xii onzes tres quarts de fil dor per ais dits cordons que a rao de xviii sous la onza munten xi liures viiii sous vi. ítem que ha donat per les mans deis dits cordons y botons y flochs per tot ii liures. ítem que ha donat a mestre gabriel perpunter per tallar y cosir dita bandera iiii liures. ítem per lo enfranjar de la dita bandera xii sous. ítem a nanthoni ribesaltes batifulla per ii M Ccclx pans dor fi per obs de daurar dita bandera que a rao de i Hura i sou lo cent munten xxiiii liures xvii sous x. ítem an johan monrreal batifulla per ii m cxxxv pans dor fi per a daurar dita bandera a la dita raho xxii liures viii sous iiii. ítem an Johan marti pintor de la ciutat per los jornals e colors del daurar de la dita bandera xxvi liures xvi sous ii. ítem an francés marti draper per vna alna de ceti blau per obs del rat penat de la dita bandera xxiiii sous y per vna alna de ceti carmesí xxxiii sous hi v sous de general per tot que munta iii liures ii sous. ítem a na nádala per viiii onzes y mig quart de trenetes batents ab bolleteria per al dit rat penat que a rao de v sous la onza munta ii liures v sous vii. ítem an miquel de Valencia per or e seda per ais flochs del dit rat penat xiii sous. ítem an Jaume climent per les mans del rat penat de la dita bandera xii liures xii sous e xiiii sous per algunes aueries que es per tot xiii liures vi sous x. ítem an luis nadal botiguer de lene per ii alnes de vinte per allargar la camisa de la dita bandera iii sous. ítem al bisbe e capellans de la seu per beneyr la dita bandera xiii sous viii. Les quals quantitats totes acumulades preñen suma de Clxviii liures vi diners. De les quals clxviii liures vi diners deduydes iii liures xiii sous vi quel dit enLeornart Jordi ha rebut del or de les barres daurades de la bandera vella resta que seria cobrador lo dit en Leonart Jordi les dessus dites clxiiii liures vii sous. Per que sius plaura fareu albara de part deis magnifichs Jurats drecat al honorable en Johanpascuet clauari comu de la dita ciutat per lo qual li pague la dita quantitat o li faca compliment ab 90 que bestret o pagat li haura per la dita raho. Dat. en Valencia a xviiii de dembre any M. d y tres. Archivo Municipal de Valencia.—Libro de Certificacions del Racional.— Años 1493 en 1505.—Núm. 7, sig. a qq.
He dit que es curios per que Orts, per eixemple, en el seu llibre diu que la tela blava es soles per a l'empunyadura, i no es del tot fals, puix si ho haveu llegit podeu comprovar que en cert renglo apareix " per dos alnes de tela gostanga blaua per obs de forrar la bayna de la dita bandera iiii sous iiii."pero lo que no conta Orts en son llibre, igual per pasar-li inadvertit es que tambe apareix que "Co es per v liures viii onzes seda de grana per obs de texir lo terganell que es entrat en la dita bandera que a rao de vi sous la onza munta xx liures viii sous. ítem per vna liura x onzes de seda groga y blaua per al dit tercjanell que a rao de v sous la onza munta v liures x sous. ítem per lo debanar de la dita seda xiii sous viii. ítem per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es vna onza de grana y vna onza de groch y blau ais dits preus co es la grana a vi sous e lo groch e blau a v sous xi sous." lo que mes actualisat vindria a ser mes o manco :
1 lliura i 8 onzes de seda grana (roja oscura)= 681 grams de tela roja
1 lliura i 10 onzes de seda groga i blava = 737 grams de tela groga i blava.
La veritat, tot s'ha de dir, yo no soc sastre, pero tenint en conte que aixo es el pes de la tela ans de confeccionar i tenint en conte que es referix a seda, podem dir que la badera que ix seria prou gran, puix segons tinc entes, un metro de seda pesaria entre 40 i 50 grams(suponc que en eixa epoca seria un poc mes).
He de dir que buscant sobre este tema he trobat un interessant articul de Masclet sobre este tema, pero mes concretament sobre la Senyera de 1545 i 1596.
Afegixc ademes, que esta Senyera(la de 1505) va ser beneïda pel Bisbe i els Capellans de la Seu, lo que li donaria sense dubte mes veracitat a l'efecte, tenint en conte que en eixos anys, el Bisbe i els mateixos Capellans de la Seu no solien beneir junts qualsevol cosa. Com tambe passaria en la nova de 1926.

Ademés d'ell (Orts) molts s'amparen dient que en el retaule de la Generalitat, apareix l'Angel custodi en la quatribarrada i l'escut quatribarrat. Pero lo que no saben molts d'estos "investigadors" (o no volen dir) es que eixe retaule representa els tres braços politics dels nostres Furs. El nobiliari, representat pel seu patro Sant Jordi (patro dels reis d'Arago), la Verge Maria que representa el braç eclesiastic (suponc que sera aixina en tot lo Mon, no crec que siga soles en lo nostre Regne), i el Real, representat per la bandera del Rei d'Arago (suponc que el Rei d'Arago no duya la nostra Rel Senyera Coronada) i per l'escut de Valencia en un pla inferior, demostrant el seu vassallage. Per lo que este retaule no pot ser utilisat per a referir-se a la bandera del nostre Regne. Simplement per que eixa bandera representa al Rei d'Arago.

Aixina i per a acabar, no volent desprestigiar a ningu, si no demanant serietat als estudiosos que tantes tesis i tants raonament cientiics diuen donar-mos, vull deixar clar, que la no mencio en cap lloc de la banda blava, es per que era de sobra reconeguda, i per que lo realment important, i remarque realment, per que era la senyal Real eren les barres que representaven al Rey i la Corona que representa al Regne. Deixant el blau com a un simple afegit decoratiu, al que no li se presta massa atencio, com es el cas de les dos L coronades de l'escut o inclus de les que eren antigament possades en forma de corona quan s'escrivia el nom del nostre Regne com mostra el Llibre Manual de Consells i Stabliments de la Ciutat de Valencia dels anys 1375 a 1383. ¿Recordeu haver vist aço en algun document Comtal?...

Pero lo mes curios, i crec que lo mes significatiu es que ni Orts ni nigu s'haja parat a pensar en que tant en lo Regne de Mallorca com en el de Valencia en un principi l'ornament (Corona o Castell) anava remarcat en blau, color que representava als Reis d'Arago i color en que estos mateixos Reis obsequiaven a les banderes guanyadores.

I que si per algun motiu que desconec, Orts haguera volgut realment demostrar des de quan existix el Blau en la nostra Real Senyera, deuria haver pegat ans un passejet per les iglesies del nostre Regne, descobrint aixina, que no es cert que a la nostra Real Senyera li afegiren el Blau en 1878 o com ell preferix dir que "No tenim una data precisa de la composició d'aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d'aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l'afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d'aquella època." Si no que inclus en 1800 ya apareix reflectida en un escut.

En fi, crec que si per fi llevem les males brosses, descobrirem que baix d'elles està la veritat, la rao, i sobre tot la nostra identitat.
Fins atra.


P.D.: No he gastat per a res el Llibre de Garcia Moya Tratado de la Real Senyera, puix desgraciadament per a mi no l'he llegit, i no he pogut trobar cap eixemplar.