YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 27 de septiembre de 2009

En el nom de l'alcade, del regidor de festes i de l'alguasil de tanda...

Ultimament, la gent, abandonada pel cami de la coentor,es capaç de qualsevol cosa per tal de sentir-se Progre.
Ad esta moda de la gent, li s'afig la mentalitat recaptadora dels nostres ajuntaments, que han trobat una una nova font d'ingressos en la coentor d'estos progres en sabates de charol.

Tots sabem, que el nostre senyor Jesucrist, va ser batejat pel seu cosi Joan el Bautista en les aigües del Jordan. Es el renaixer o el principi de la religio catolica, en ella se junten varies religions com el judeus, protestants, els testics de Jeoba... en fi, es un acte de confirmacio dins de la religio, es el primer dels passos de tot bon religios, depenga de la religio que depenga.

He de aclarir, que yo no soc massa religios, realment, per lo que igual he dit alguna religio, que no te bateig.

Com be deya, el sentit del Baustisme, es sempre en sentit de iniciacio. I aci be lo gracios d'este tema, per que per molt que m'esforce, no conseguixc entendre que te que vore aço en els ajuntaments.
Com be dic, no se realment per a que servixen els batejos civils. Suponc, que com el matrimoni civil, serà el fet d'escriure el nom del nostre fill en el registre. Faena que sempre ha fet el pare, o el yayo era lo que hui se coneix com la carta de ciutadania.

Ad esta moda s'ha apuntat la Actriu i periodista Cayetana Guillen Cuervo, tot un eixemple de laiquisme. Pero la moda no es d'ella, esta moda, comença en Igualada (Barcelona) el set de novembre de 2004. El impacte ha segut de tal magnitut, que molts ajuntaments ya preparen les ceremonies en musica, i en llectures, que poden ser elegides personalment.

La veritat, no entenc, esta moda en la que els progres, sempre criticant l'abus de l'iglesia sobre el poble, es dedique a fer este tipo d'actes en els ajuntaments. Com tampoc veig en ell el motiu d'alegria per a tal celebracio, puix des del primer moment en que el nostre fill es presentat en el registre, ya comença l'estat a demanar la seua part per a la contribucio, o per a la Seguritat Social.
Igual, aço consta en els curriculums, i com els superior de Catlencia te valga un punt per a accedir ad algun puesto public.

Siga com siga, que tots els que vullguen puguen ser beneïts en el nom de l'alcalde, del regidor de festes, i de l'alguasil de tanda... adeu.

P.D.: el fet que siga en Igualada el primer puesto en que se va fer es un fet que desconeixia quant comenci este articul, en ningun moment heu he fet per aixo.

lunes, 21 de septiembre de 2009

Per tretze monedes es va vendre Judes


Per tretze monedes es va vendre Judes, pero yo me pregunte ¿quantes han segut possibles per a comprar Valencia? quantes han pagat per a amagar totes les veritats, en fi, com este tema es mes economic i mai sabrem la veritat, tindrem que viure en l'esperança de recuperar-lo sense dines, simplement en amor i veritat, puix el que te la veritat te la clau del triumfo.

L'atre dia, el meu amic Marquesat, hem va regalar una moneda molt curiosa, una moneda datada en 1623, un dihuité, moneda valenciana en que apareix l'escut del nostre Regne. Des de el moment en que la vaig vore, pensi, "val, pero ¿quina moneda tenia en estos moments Catalunya?" Puix be, en este articul intentare explicar, en fotos, clar quines diferencies n'hi havien entre les monedes valencianes i les catalanes, i alguna cosa mes, pero no vos desvele res comencem.

Jaume I el conquistador, poc despres de la conquista de Valencia, ficà en funcionament la fabricacio de monedes per al Regne, puix estiguent en un Regne ric, lo mes normal es dotar-lo d'una moneda per a que aixina fer desapareixer les que gastaven els antics governants.

Pero Jaume I no soles va dotar a Valencia de moneda, si no que tambe va acunyar la seua moneda en Barcelona, diferenciant molt clar l'escut per que cada territori deu tindre el seu signe.Aixina si mos fixem se diferenciava la moneda Comtal.

Ademes, en Arago, tambe s'acunyaren monedes per Jaume I, en la seua distincio, clar.






Pero, no soles va ser Jaume I el que va acunyar monedes en lo Regne, en 1416 Alfons III el Magnanim, V d'Arago, tambe acunyava en Valencia el seu Real d'or. Fixeu-vos que curios, un escut en caixquerola, i atre sense ell. Marquesat, una bibarrada per a voste.

Pero Alfons III tambe volia acunyar en Barcelona, aixina que heu va fer, aixo si, sempre en la seua creu de Santa Eulalia. Me resulta curios els circuls i punts que no entenc, pero que acompanyen ad esta Creu. Igual algu podria ajudar.

Pero el Magnanim tambe heu va fer per a Aragó, acunyant el seu sagell en els dos costats, juntant els dos Aragons, l'espanyol, i l'italià.
Acunyant inclus monedes en Sicilia i Mallorca, pero ya les vorem en atre fil per falta de puesto.


Les següents que he pogut recuperar daten del 1490 quant el Rei Fernando II mes conegut com el Catolic acunyava el seu Real en Valencia. En temps a on Valencia era centre del Mediterraneu i en temps a on en la taula de canvis, es firmava la primera lletra de canvi del mon, entre un italià i un valencià.
En fi eren temps en que Valencia era reconeguda tant pel seu fort economic com cultural.

Mentres, en Barcelona, Fernando II tambe acunyava la seua moneda, el Croat, un nom molt conegut com podeu vore d'una moneda. I com sempre, en la seua quatribarrada catalana... ah, no perdo, com sempre, en la seua creu de Santa Eulalia.

Pero en una Catalunya unida i poderosa, com mos volen fer creure, existien dos monedes, si heu sentit be, Girona, o mes ben dit el Principat de Girona, tema que ya tractarem en atre articul, disponia de la seua moneda propia, com a principat, curios, pero el principat de Girona, disponia de moneda. Anem a voreu.
Sorprenent, ¿no? un principat dins d'un comtat. Una cosa quant i manco curiosa. Pero no adelantem acontenyiments, esperem a que aparega l'articul.

Seguim, en el nostre Rei Fernando el Catolic, conegut sobre tot pels Ducats, Ducados, pero ¿com es possible que este Rei no fera un Ducat en Valencià?
Tranquils, que si ne va fer, encara que son peces molt desconegudes, ya que han desaparegut practicament i es molt dificil trobar-ne en els nostres temps.
Pero que siga dificil, no vol dir que siga impossible, simplement que es una tarea dificil, pero per ad aixo es per a lo que estem, per a trobar coses dificils, coses que demostren la grandea de Valencia, en fi, aci teniu lo promes, el Ducat valencià, fruïu d'esta vista, que no es alguna cosa que se puga vore tots els dies.
Resulta curios, que en Girona i Barcelona, units dins d'una Catalunya independent, tinguen dos monedes diferents, i que en el nostre Regne, tinguerem soles dos monedes, del mateix Regne.

Poc despres, 1516 vingue Carles I i com a bon Rei de Valencia, mos va obsequiar en una moneda prou gran, el conegut doble Real. resulta curios, el seu paregut en el Real de Fernando el Catolic. pero podeu comparar i voreu com existixen diferencies, encara que siguen tant minimes com el nom del Rei, i poc mes, per que inclus la cara del rei pareix la mateixa.
Inclus en l'escut del Regne, i en l part de la cara apareix el mateix detall.

Despres, en 1610, el Rei Felip III mos obsequiaria en esta moneda, el Dihuité, una moneda, que encara que no siga molt reconeguda, representà el nostre Regne durant molt de temps.
Ademes, com podem comprovar, en este moment, apareixen en el nostre escut Real, tres barres, es estrany, pero en Catalunya, en este temps, encara no apareixen les quatre barres, es estrany, pero al mateix temps, resulta prou clar, ya que en este temps, Catalunya, encara se sentia orgullosa del seu escut, Catalunya encara era Catalunya i ensenyava al mon la seua Creu de Santa Eulalia patrona per sempre dels Comtes de Barcelona.
Resulta curios, amic Marquesat, que aço en antiblavers, no heu ensenyen, com en eixa pagina de coneiximent i contraria de l'adoctrinacio, no ensenyen, que encara en 1620, Catalunya, seguia ensenyant sense complexes la seua creu de Santa Eulalia, mentres Valencia contava en tres barres.
Com veus, es normal que aci en Valencia no mos acabem de creure que va ser Catalunya la creadora de la quatribarrada, Senyera i insignia dels Reis d'Arago. Que compartiren en Valencia per orde del Rei Jaume, i mes tart pels seus successors.

Ah me s'oblidava, en 1616, Barcelona acunyava un croat en l'escut Comtal, creu de Sant Jordi (o Santa Eulalia) en tres barres, i no quatre en senyal de perteneixer a la Corona d'Arago, i sense corona, ni tan sols Comtal. Si vos fixeu, el Principat de Girona si ne tenia. Fixeu-vos està al reves.
Heu senc, pero per molt que busque no trobe eixa quatribarrada perduda.
Igual en un proxim articul...

Continua en Per tretze monedes es va vendre Judes II...

Per cert, per als llectors que vos resulte un poc pesat llegir, aci teniu un video en musiqueta.

miércoles, 9 de septiembre de 2009

El català a les Balears.

Corria l'any 1979, eren moments de canvi, moments de llibertats. Pero al mateix temps, moments de traicio.
I va ser en este moment, quan en Mallorca apareix la figura de Josep Francesc Conrado de Villalonga, un advocat, llicenciat en la universitat de Madrit, com a Conseller de Cultura i Educacio per UCD, despres, aixo si de ser membre de l'Academia de Belles Arts de Sant Sebastia de Palma, i delegat del Real Patrimoni i conservador del Palau de l'Almudaina.
Est home, ex delegat general en balears, i ex subdirector de "la Caixa", va ser l'encarregat de fer el primer decret de bilingüisme durant la preautonomia.
Ell mateix, va ser el culpable de que a dia de hui, en Mallorca se parle Català.
Segons paraules propies, "...este decret era la qüestió mes important, Per a redactar-lo, me'n vaig anar dos dies a Menorca, a un hotel, i vaig prendre la decisio de que es tenia que denominar la llengua com a català, tinent absolut respecte per les modalitats de cada Illa." O siga, que este decret de bilingüisme, era lo mes important... ¿Per a qui?, per que si fora tant important per als Balears, crec que hagueren buscat a un grup de filolecs preparats per a tal decret, no soles a un advocat,que havia estudiat damunt en Madrit, i que fins al 1996 no pogue acabar el doctorat en dret. I sobre tot, un home, que per a redactar este decret, llunt de estudiar-lo, i discutir-lo en els autentics filolecs, inclus en el decà, que defenia Sa Lengo en la RAE, es tancà dos dies en un hotel de Menorca . ¿per a que?¿ per a parlar en la part interesada?¿Qui seria la part interessada en eixe tema? la part que considerava tant important el decret.
Per que com podem continuar llegint "... Hui açò no heu discutix ningu ( lo de que la llengua se diu català), pero en eixe moment si se discutia... N'hi havia gent en UCD que no aprovava que la llengua es denominara catalana..." o siga, n'hi havia gent que no defenia esta denominació, pero en Conrado, no va discutir el decret, aixo no, ell se'n va anar a Menorca, a un hotel, i va decidir per ell mateix... ¿Per ell?...

Lo gracios, es que en esta vida, tot acava descobrint-se, com dia ma yaya, si no vols que se sapia... no heu faces.
I aixina, en el propi text, reconeix com "... vaig tindre d'alguna manera el apoyo de socialistes i comunistes: dient que me quedava curt..." si efectivament, els mateixos que en Valencia volien denominar Català al Valencià, els mateixos socialistes i comunistes, que feren un flac favor al seus votants, i que entregaren els dos Regnes a mans del PP totalment. Uns socialistes i comunistes, que com en Valencia havien segut educats i convertits en Catalunya dins del Pancatalanisme mes radical.
Pero... seguim en el tio Conrado, quedava soles un cap per lligar, si si duya terme este pas, el català, "... no podia ensenyar-se de forma voluntaria... deuria ser una asignatura obligatoria"
Aixina, ya estava tot, havia fet doble carambola, havia introduït el català dins de les Balears, i damunt, l'havia fet obligatori. Ara soles quedava, que en Madrit, en una majoria meninfot, i una influencia total vasca i catalana, s'aprovaria definitivament l'Estatut, aixo si, deixant passar lo que els convenia, i matant per a sempre Sa Lengo Balea.
La recompensa, puig ya l'hem dit, despres d'uns anys, el tio Conrado, passà a a formar part de "la Caixa", despres va ser delegat, subdirector... O siga, els verdaders interessats pagaven generosament la faena al seu manat. Per fi, quant la faena estava feta, Conrado ya podia descansar en les oficines de "la Caixa", ya no quedava faena per fer. Llunt de lo que passà en Valencia, tot va ser molt rapit i confus, no n'hi hague temps per a protestar, tot va eixir que ni furtat.

Espere tio Conrado, que els seus votants Balears, i totes les restants generacions li paguen com soles voste mereix el que en Balears, no parlen Sa Lengo, si no que parlen un infecte dialecte Barceloni sense historia ni arrels en les illes.

Document cedit per Mikèl Garau historiador i llingüiste.

Esper vos agradi seño Mikel,sa veritat ue fet com e cregut millo,grasis. Grasis tambe a tu Fone Baleà. Fins a se protsima

martes, 8 de septiembre de 2009

¿Dos noticies bones, o dos veritats com a temples?

El divendres per la vesprada, tots els valencianistes forem obsequiats en una nova bona noticia. Segons el jusgat numero cinc de Sueca, es dictava un auto de sobreseïment lliure i sense delicte sobre els quatre jovens detinguts el divendres catorze de decembre de dosmil set per impedir una presentacio d'un llibre en el casal Jaume I de Sueca, un acte al que acodia Eric Bertarn, un jove aprenent de terrorista (segons la Fiscalia de Menors) que reclamava l'etiquetat en català a les empreses, ficant un plas per a les seues amenaces, que mes tart firmava com "L'exèrcit del Fènix", i protagonista del llibre "Èric i l'exèrcit del Fénix", escrit per Victor Aleixandre. Com se pot comprovar, era un homenage a un jove coaccionador. Tot un acte de tolerancia i bones formes. Sense cap dubte.
Aci vos deixe la noticia.

Según ha informado hoy a la agencia EFE el letrado y Presidente de Coalicio Valenciana, Juan García Sentandreu, la Jueza titular del Juzgado de Instrucción número cinco de Sueca (Valencia) ha dictado auto de SOBRESEIMIENTO LIBRE SIN DELITO contra las personas imputadas por los hechos acaecidos en la localidad valenciana de Sueca durante la presentación del libro "Èric i l'exèrcit del Fénix" del periodista y escritor catalanista Víctor Aleixandre y al que también asistió el protagonista de la historia, Èric Bertran.

Unos cincuenta jóvenes pertenecientes a Coalicio Valenciana i GAV irrumpieron en medio del acto en el Casal Jaume I de Sueca profanando gritos de «puta Catalunya» , «som valencians, mai catalans» y «Èric a la foguera» , entre otros.

Cuatro jóvenes fueron detenidos por el cuerpo policial todos ellos pertenecientes al área metropolitana de Valencia. La Guardia Civil también acudió a la zona tras las diferentes llamadas que recibió de los asistentes al acto.

En el auto dictado por la Juez de Sueca se sostiene que "el presente procedimiento se incoó por los hechos que resultan de las anteriores actuaciones, habiéndose precticado cuantas diligencias de investigación se han estimado esenciales para determinar la naturaleza y circunstancias de aquellos y las personas que en ellos han participado".

A este respecto ncabe destacar que uno de los que declararon por vía de exhorto judicial fue el propio presidente de la Juventudes de Coalicio Valenciana.

En los fundamentos jurídicos, la jueza concluye que "de lo actuado no aparece debidamente justificada la perpetración del delito que ha dado motivo a la formación de la causa, por lo que de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 779-1,1ª y 641-1 de la Ley de Enjuiciamiento criminal, PROCEDE DECRETAR EL SOBRESEIMIENTO PROVISIONAL DE LAS ACTUACIONES "

Para el letrado de la defensa, Juan García Sentandreu "los valencianistas estamos empezando ya a estar hartos de tanta mentira y de tanto victimismo catalanista. Las provocaciones del nacionalismo catalanista a la identidad y a la legalidad valenciana y constitucional es lo que no puede quedar impune y ellos deben de saber que a cualquier provocación o agresión, el valencianismo siempre tendrá la oportuna respuesta".

Pero aixo no es tot, despres de tancat este jui, queden en l'aire moltes preguntes. ¿Que passa ara en les queixes que van fer el Moviment Contra l'Intolerancia? Si, eixes queixes que van fer perillar la presencia dels Jovens del GAV en Expojove, eixes queixes, que van fer que fora expulsat i denunciat el GAV pel Consell de la joventut de Valencia (CJV). En fi, eixes queixes i denuncies fetes sense bases, puix segons la Constitució Espanyola, en el Titul I comença dient "la dignidad de la persona es un derecho, de la misma manera que se garantizan el correspondiente al honor y la presunción de inocencia." que mes o manco, es resumiria en la tipica frase, de que "tots som inocents mentres que no es demostre lo contrari". ¿Tots?, tots manco el GAV, clar. ¿I ara que?. ¿que fem ara en eixe moviment contra l'intolerancia?.

Per cert, parlant del moviment contra l'Intolerancia, me recorda a la segona bona noticia. Que realment, no es bona, es mes be llamentable, pero com he dit ans, es una veritat com un Temple.
I es que resulta, que el divendres tambe, en la web valenciafreedom, apareixia una noticia mes que sorprenent, Estevan Ibarra president del Moviment contra l'Intolerancia, te un passat mes que sorprenent. Va ser detingut, i damunt, va ser citat el dia 5 de setembre de 1978 per la Vanguardia. Ad aso no li fariem cas, tots podriem haver fet algo, o puguerem haver segut detinguts, recordeu el Titul I, pero es que Estevan Ibarra, va ser detingut per ser membre del FRAP Front Revolucionari Antifascista i Patriota. En fi, un grup terrorista que va eixercir entre el 1973 i 1978 esta llavor sobre membres de la Policia Politica i de la Guardia Civil.
Tot un eixemple de tolerancia, si senyor. Tot un eixemple de tolerancia i de subvencions per part dels nostre politics. ¿Quin fi tenen estes subvencions?

Espere que despres de ser lliberat el GAV dels Juis, aclarint la seua inocencia, i despres de vore, contra qui lluita el GAV, i qui es realment este Ibarra, el Consell de la Joventut de Valencia, rectifique sobre el GAV, i el torne a incluir com a associacio dins del Consell, puix com be diu el seu comunicat escrit en Levante "Ya en ese momento consideramos que esto suponía un grave prejuicio hacia el movimiento asociativo y vulneraba los principios de convivencia, respeto y tolerancia y más cuando se recibieron amenazas y actitudes agresivas de estas personas hacia miembros del organismo juvenil" O siga, a dia de hui, es el GAV el que ha segut amenaçat, i els seus membres els que han vist com la tolerancia i la convivencia els donava l'esquena per part d'este Consell.
Llavors fent una crida al moviment associatiu, i respetant tots els principis de respecte i tolerancia, no vec el per que de la seua no inclusio dins del citat Consell. I la retirada de les queixes d'este sobre la inclusio del GAV en Expojove.
Per atra banda, no demane que els mijos de comunicacio demanen perdo, es lo minim que podrien fer, per que tots sabem de sobra a qui pertanyen, i qui son els que els abalen.

Vixca les joventuts del GAV i tots els seus membres