L'Anticatalanisme, de Flor ... en flor

El fet de fer este articulet, no es atre que el de contestar de certa forma al senyor Flor, el qual hui, engalanat pels comissaris i nomenat (a l'igual que Camps) Cum Laude, no recorda ya els vells temps en que erem jovenets, en que jugavem en l'acera o els temps en que entrarem per la porta de darrere en Unio Valenciana.
¿Recorda senyor Flor? Yo si, pero no vaig a entrar hui en aixo, ni vaig a dir res d'un sopar en que mos dia "Hay que acabar con estos putos catalanistas, yo os ayudare.", ¿Per a que? si al final els que lluitaren contra el pancatalanisme politic, i de carrer, ho ferem de cor, i els que entraren a fer lo contrari acabaren venent-se al millor postor. I si, estic orgullos d'haver fet lo que vaig poder per Valencia, inclus seguixc estant orgullos de lo que faig, sempre i quant no me demostre algu lo contrari, i sempre i quant no me diga algu que he atentat contra ell, puix no es la meua intencio ni ha segut mai.
Pero anem a lo nostre, senyor Flor. Perque despres de llegir la seua tesis i el seu llibre, tinc uns peros per a voste.
Comença voste la seua tesis donant gracies al seu germa per ajudar-lo en la traduccio, puix tenint un germa filolec, era molt arriscat no demanar-li consell. Puix si, la veritat, era molt arriscat, i sobre tot, sabent voste com yo, que el seu valencià, el que va dependre en el si d'una familia "blavera", no es pareixia en res al català que hui volem impondre en Valencia, catala que per atra part pareix que domina perfectament son germa. Este fet, l'honra, la veritat, puix res millor per a un jujat universitari que vore com des del principi u intenta ser neutral en els seus arguments, i sobre tot vore com per a conseguir la major titulacio u recorre a experts en la materia, experts com el senyor Blasco, exFRAP, exsocialiste (d'a on el tiraren per presunta estafa), exPSI, exConvergencia Valenciana, i actual PPero, Ah, i actual imputat per quedar-se en els diners del benestar. Clar, ¿qui millor que ell per a ensenyar-lo com se pot desfer el valencianisme, i com se poden fer les coses de cor sense pretindre retribucions?. Per cert, ¿Este curriculum l'ha ficat en el seu llibre? Per que precisament yo he trobat hui unes noves declaracions que podrien ajudar-mos. A vore si les trobe... Mire, aci estan 
Pero lo que mes m'apassiona de voste, es com intenta buscar entre el valencianisme la persona que estiguera lligada a l'antic regim, el Franquisme, la clau eixa que el permetera triumfar i ensenyar a tot lo mon d'a on ve el valencianisme. Puix ho sent, encara que intentant arreplegar dins del valenciansime a personages tan indignes com el propi Zaplana, o a persones que llunt de voler ser protagonistes ni ser recordades per dirigir cap entitat, volgueren sempre demanar en que podien ajudar en conte de impondre cap criteri ¿Que creu voste que pensaria d'aço el senyor Joan Gil d'aço?
Pero, com pot vore voste mateix, el valencianisme no te cap signe de l'antic regim, cap "exmandatari" (com voste diu, com si d'una empresa en conte d'un sentiment es tractara) pertanyia al Franquisme ni formà part d'este, pero com a sociolec i pensant en que deuria d'haver segut voste neutral, com intentava fer vore en la seua presentacio, ¿No deuria d'haver incluit en l'estudi als de l'atre bando? ¿Quants creu voste que eren, pertanyien o eren fills del Franquisme? Si vol li ho dic, yo si que ho he buscat. Pero pense que ara no es el moment. Igual en atra ocasio... De totes formes li deixe una foto prou aclaridora en que la nostra senyera fon feta presa i tractada en deshonra.

Obrir el seu llibre i llegir estes paraules de l'argenti Ernest Laclau "No es dolent condenar l'Holocauts, aixo faltaria. Lo incorrecte es que a la condena la sudstituixca l'explicacio" (segons l'autor "No és dolent condemnar l'Holocauts, faltaria mes. El fet incorrecte és que a la condena la substituixca l'explicacio") pareixia un bon presagi, amprar una frase condenant el nazisme, el totalitisme i sobre tot el genocidi. Pero no, i en rao el propi Winston s. Churchil apostillà "En el futur, els fascistes es faran dir antifascistes.". Rao, que me pesa, en acabant de vore com ha segut voste i en que ha quedat. Rao que ademes, m'ompli de tristor, puix al llegir el seu llibre, i encara que voste vol considerar guanyador al valencianisme, no ho fa, per que el valenciansime no es aixo que voste senyala com a blaverisme, valencianisme es el sentir d'un poble, un poble lliure, que ha vist com tant des de Madrit com des de Barcelona li s'han privat els seus drets, com el treball de tants i tants homens s'ha vist tacat per gent com voste que busca el detall per a criticar a l'autor. Segons voste el valenciasme va naixer en la decada dels 70 del sigle passat, ¿Quan escriuria per a voste les paraules Onofre Almudever? Per que a mi me consta que fon en la decada dels 60, pero del 1500. Pero.., ¿que es pot demanar a una persona que mostre com a proves "podríem qualificar-les com periodístiques més que no científiques" les entrevistes manipulades que se gastaren per al documental Del Roig al Blau...? Per cert,¿Qui diu eixe documental que lluità a favor de l'articul 151?
Per lo manco, sempre mos quedarà Vivers, o el Panterre. Encara que tristament ya no siga el mateix a on mos vegerem durant cert temps cantant cançons en valencià i buscant eixos llibres prohibits en els que per fi podiem vore i llegir l'autentic valencià, eixe que voste refusa,no entenc encara molt be el perque en el seu llibre i en la seua tesis, pero defengue. I sobre tot tornar a vore velles cares que ho deixaren tot pel cami, a canvi de l'oblit i el despreci que des del seu llibre se los fa. Tachant-los no de valencianistes, com ells demostraren en mes que contades ocasions, si no d'espanyolistes per no defendre la seua nova font d'ingressos, de la que hui voste defen en la mateixa ansia, que en son dia volia impondre per a les joventuts de carrer numeroses quanties de diners desviades d'Unio Valenciana, de les que voste deuria ser sempre el encarregat de racionar.
Per cert, i per a que no servixca mes de precedent, deixe'm soles fer-li una chicoteta resenya en el seu plantejament. El terme blavero, molt gastat per la seua nova i casposa afiliacio,i com no, en el seu llibre i en la tesis, es un mot naixcut en l'Espanya de Post Guerra, i en el que de forma burlesca, el Nou Regim (el del tio Paco, dirien en sa casa) es dirigia als valencians, i mes encara als republicans (anava en doble sentit, per ser estos nomenats, i orgullosos de ser, rojos), per tindre la gallardia i el poc trellat de tacar (o embrutar) els colors de la bandera de l'Espanya "Grande y Libre" en una franja blava coronada, quan estos eren republicans (antimonarquics) i sobre tot tenint en conte que Espanya ya no era una monarquia, si no que era per la "Gracia de Dios" una dictadura. Com voste pot vore, res mes llunt al significat que voste preten donar-li des del seu llibre i sobre tot des d'eixa tesis universitaria, en la que si be ya falten els pilars basics per al dit estudi que son la neutralitat, afegint-li les seues malinterpretacions. No soles no donen per a un llibre, si no que no entenc realment com donaren lloc a un aprovat. Ah, me s'oblidava, gracies a gent com voste, seguix guanyant la castellanisacio, per si no ho sabia, clar.

En fi, i com voste diu que seguim ofrenant Noves Glories a Espanya, pero deixe de la seua ma, el buscar un atre himne mes digne per a Valencia, mes republicà i sobre tot que siga aprovat per peticio popular pels alcaldes republicans de les tres grans capitals del nostre Regne. I que despres de ser prohibit durant els primers anys de Dictadura ( l'opcio valenciana, clar) i ser silenciat pels primers de transicio, i actualment pels finals de Democracia, seguixca tan viu i tan present en la ment i l'anima de tots els valencians.
Ah, atra cosa, i principalment a lo que anava, acusar ad algu de ser anticatalaniste, no es gens cientific, i manco quant realment es mentira, puix u no pot criticar ni estar en contra d'u que ha naixcut i defen a Catalunya, i damunt que possiblement ni conega. Pero si pot ser antipancatalaniste per que precisament eixe pensament, politic i imperialiste (que precisament no es mes que la politisacio per part de la dreta catalana de la renaixença), es el que ataca i preten fer desapareixer no soles al valencianisme, si no a tota la cultura, historia i tradicio valenciana.
Ah, i si per alguna d'aquelles vol que li aclarixca d'a on be el terme pancatalanisme o que significa realment Nazisme, no te mes que dir-ho, que yo encantat li ho aclarire i es mes, si vol, puc inclus ensenyar-li com deu ú d'actuar en la presentacio d'un llibre, quan ya de per sí, el tema del llibre i el seu contingut, es espinos per a la gent. I com es deuen de gravar els videos per a demostrar realment qui es el que incita i qui es realment el que es incitat. Per a que no li puguen dir a ú aixo de si manipula o no, ¿sap?
Un abraç, des d'este costat en que no m'he mogut. Encara que voste sap molt be, que raons i oferiments no me n'han faltat per a botar com voste de flor... en flor.

¿Por, Vergonya o mala follà?

Suponc que tots estem acostumats a sentir estes paraules, per dir-ho d'alguna manera, estes paraules formen part del nostre vocabulari des de fa centenars d'anys. Pero aixina i tot, existix un, l'ultim, que te un significat especial en valencià, un significat, que pot resultar inclus agressiu, per tant demane disculpes als que puguen resultar ofesos quan acabe l'articul, pero, aixina es la vida, i aixina es com pense contar-la, ara i sempre, per molt mala follà que tinga per a uns o atres. Per cert, per als que no son valencians, dir-los que el seu equivalent, no es igual a la seua traduccio, com molts pretenen quan ampren paraules d'atres llengües i pretenen introduir-les en Valencia, tal com sonen, o en la majoria dels casos traduint sense mes.

Fa uns anys, parlant en un amic d'infancia, comentavem sobre les persones que coneixiem i sobre tot les que haviem conegut durant la nostra vida. La veritat, resulta gratificant recordar aixo, pero al mateix temps ens fa recordar els anys que tenim, i com no, la mala follà que han tingut alguns dels que coneguerem de jovenets, i la forma tan cinica d'atres que han canviat de pensaments i plantejaments com qui canvia de calcetins.
Pero aixina i tot sempre es grat recordar.
Per aixo, hui, he tingut un recort especial per a un home, que d'alguna forma ha marcat un ans i un en acabant aci, en el nostre Regne, encara que ell li diga Pais. Vaig a ometre ara el nom, a vore si aixina encara que siga de moment tambe evite un poc descalificatius.

Corria l'any 80, era estiu i com de costum, molta gent mos reuniem per a parlar sobre diversos temes valencians, en la majoria parlavem sobre les coses que es deurien de millorar, i sobre el mal que donar l'esquena a certs problemes podria carrejar-mos al cap dels anys (quanta rao amagada en les nostes esquenes), sobre les millores en llengua que estavem veent i sobre tot per la consciencia valenciana del poble, que anava en aument dia a dia. Inclus recorde, que en les files dels pintaiglesies, hi hague per causes desconegudes un llauger aument de seguidors. Entre ells un chic d'Oliva, que a penes contava en 16 anys i que ya era conegut per haver creat en el seu institut un grupet motejat Maximilià Thous... (si alçara el cap el pobre home, que per cert, no va perdre mai els drets d'autor de l'himne, si no que tant ell com el mestre Serrano, donaren eixos drets a la Casa de la Caritat per a que aixina quan sonara l'himne servira per a ficar un plat de calent (per als que busquen fantasmes a on no n'hi han))
Este Grupet, es va juntar en ACPV per a poder fer un acte en Alacant, i per lo vist, el nostre amic, degue de fer-ho prou be, encara que no fora ell el que la va dirigir, puix uns mesos mes tart, ya formava part, aixo si a mija jornada, de l'Equip de l'incansable Queti (la ma dreta d'Eliseu i el motor en l'ombra d'ACPV).
I aixina entre "faenes" en ACPV i bachillerats i COU, va ser com el nostre personage, que havia entrat eixe mateix any en el Partit Nacionalista del Pais Valencià, seria un dels impulsors del nou Unitat del Poble Valencià en 1982. Pero pareix ser que la seua curta edat i el que n'hi havia gent major per a ocupar els carrecs el feren quedar-se en l'ombra, encara que aixo no lleva el que presidira les seues joventuts, i fora suplent al Senat en el 86 i 32on en la llista al congres per Valencia en 1996.
En fi, dir que en el 99 ya era cap d'un nou partit i que fins hui es el seu lider.
Seguidor incansable de Fuster i admirador d'Eliseu Climent, de qui arreplegà no soles les idees, si no que tambe l'ajuda per a que Pujol finançara, Via Burguera, el seu partit. Mos te acostumats a les seues protestes als politics per que no li garantisen la seguritat el 9 d'Octubre en la provesso, pero en acabant, per la vesprada no dubta en agarrar la pancarta de son tio Eli . ¿Qui garantisa durant eixa provesso la proteccio dels bons valencians, els pots de pintura dels seus "nens"?.  Pero ademes, en quan te una oportunitat, corre cap a Barcelona a felicitar a Mas (pel seu nomenament com a president), a celebrar la "diada", o a posar junt a una "estelada" junt al tren en Madrit.
O siga i per a resumir, un home que justament guarda dins del seu repertori una frase que fins i tot es hui coneguda per tots, no per que l'inventara ell (que no ho ha fet), si no degut als avanços tecnologics.
"Cal adaptar-se o desapareixem"
Una frase que ell ha sabut seguir al peu de la lletra estos ultims cinc anys, passant d'aplaudir la desplegada de "l'estelada" en 2008 a immediatament en acabant en 2009, demanar a la policia proteccio per als seus seguidors, i com no, a inclus demanar a CIU (que curios) que demanara en la Cambra de Ministres que el delegat del govern garantisara la seguritat dels seus porritos.
Se que ad estes hores, molts sabreu ya de qui parle, i sobre tot, molts dels que no ho sabeu, pensareu que eixa persona deuria demanar perdo primer als valencians per a en acabant poder, no soles tocar la nostra Real Senyera, si no que anar en companyia d'ella en la provesso.
Per que si, el seu segon llinage es Català, com el de la seua dona, pero lo que voste no sap es que eixe llinage no correspon a lo que voste preten, puix naixcut en França dins la casa del mateixos ducs d'Aquitania, no soles no denota volença per la regio veïna, si no que foren precisament els dels seu llinage els que condenaren a l'esclavitut als pavesos, i d'eixa mateixa rama, pero ara en sanc aragonesa i senyors de Cervera (Lleida pertanyia a Arago en eixa epoca), Arnau Guillem i Guillem Ramon arribaren a Valencia durant la conquista, i foren senyors de Gilet. Pero tinga en conte voste, que els seus descendents,tingueren que provar la seua noblea en l'orde valenciana de Montesa, i que per molt que li pese, es consideraren valencians des de l'inici, com demostra atre Català, Joan Batiste, descendent dels mateixos, que aixina ho testifica en el seu matrimoni en Maria Ribot.
Pero voste no pareix vindre d'eixa rama, puix moltes voltes la vida es creua en diferents corrents, i pareix mes fill d'un atre Arnau Català (sense el Guillem), un trobador provençal que era motejat el "Tremolera" i distraïa tant al Comte de Provença. Beltran I com als d'Urgel, Pallars i com no al de Barcelona, Raimon Berenguer I. Pot ser mentres son fill Pere Raimon de Barcelona matava a sa madrastra Almodis de la Marca. ¿Preten voste tambe entretindre'ns mentres els seus companyons del Nort maten a la nostra mare Patria?
Realment aixina es, per lo que esta nova estrategia mos te un poc desconcertats. ¿realment voste es sent valencià? ¿O es una nova adaptacio a l'entorn per a no desapareixer? ¿O fa voste de cor, o seguix les instruccions de Pujol quan dia que "Catalunya no s'ha sabut vendre en el País Valencià? Si damunt heu copiat inclus el Logo de la campanya de Mas.
En fi ¿Sap que per a anar a la provesso en el cap ben alt, deuria demanar perdo i sobre tot acceptar la Real Senyera com a bandera del nostre Regne? ¿Quin sentit, si no el d'entretindre, pot tindre este fet si no ho fa u de cor i arrepenedit de les seues antigues i actuals declaracions?
No se, pero per a mi no es precisament la por ni la vergonya lo que el mou a desfilar eixe dia, que per cert, no n'hi hauran camares de Canal 9 per a furtar-li uns segons a Fabra, ¿serà la mala follà?

Les paraules mes cares del Mon

De chicotet, solien fer un anunci tots els Nadals, que la veritat, m'agradava prou, era un lingot d'or (sempre he sigut modest) i l'acunyaven en una banda roja en sagell, i eixia una veu en Off dient, 1880, el turro mes car del Mon. La veritat, no l'he provat mai, pero si algu estos nadals te dos tauletes i me vol canviar una per alguna de les casolanes que tinc yo tots els anys, puix parlem i fem el canvi, a vore si es de veres i el per que de tan car producte, que per cert es valencià.
Pero be, anem a lo que estavem. ¿Mai heu tingut curiositat per saber realment quin alcanç han tingut les aportacions "desinteressades" en contra del valencià en el nostre Regne? ¿Mai vos heu preguntat quin pot ser mes o manco el preu que com a bon economiste ha costat introduir una paraula antivalenciana en el nostre vocabulari? Puix el dijous, Adlerta i yo mos ho preguntarem.
Imagineu-vos que contarem realment en els diners que han invertit i subvencionat tant des de Catalunya directament, com des de l'Estat i des de la nostra propia Generalitat per a inculcar en la societat un numero de barbarismes antivalencians per tal de demostrar que realment parlem la mateixa llengua. I que fiquem com a principi, encara que tots sabem que ya en els finals del 1800 es concedien favors i ajudes a escritors valencians per a que publicaren en catala.
Puix be, com realment no contem en totes eixes fonts, i com les que contem son simplement una minima part de lo que realment s'ha invertit, anem a provar per mig d'eixes cantitats i basant l'estudi des de 1932 en quin ha segut el preu a pagar per cada paraula que mos han volgut ficar, dividint a parts iguals entre les paraules que mes han entrat dins la societat, i les que mes s'han intentat impondre, per mig de propagandes i publicitat subliminar.
De les paraules que mes han calat dins la nostra societat, ne tenim: Despres (que ha substituït casi practicament al en acabant valencià, pero que ultimament va quedant-se en desus); Vacances (tot un classic de la catalanisacio, que en estos ultims anys li ha guanyat molt de terreny a vacacions, encara que no ha conseguit desbancar-lo); Esport (un classic tambe, que ha acceptat la societat mes per culpa de l'anglisisme Sport, que pel supost catalanisme); Disposar ( que preten eliminar pero sense conseguir a Dispondre); Suposar (que intenta lo mateix en Supondre); Esborrar (que pareix que vullga calar entre els mes jovens, pero que s'oblida rapidament al parlar) i anem a deixar dos mes, per si la gent les recorda i yo les he oblidat.
Pero existixen atres que no han calat tant, o gens i que es seguixen ficant per a que la gent intente gastar-les, les mes famoses podrien ser: Amb (que seguix resistint-se sobre ser la paraula que mes han intentat ficar);Estimar (en la forma que preten substituir al tendre voler o amar); Gaudir ( que ha vist com el castellanisme disfrutar li ha arrebatat tota esperança); Tothom (paraula grotesca i antiga que gastaven tant catalans com valencians, com castellans, per a referir-se a tot home (i la Aido sense modificar-la per tothomodona)); Gespa (que junt a Escaire han segut els barbarismes liders de les retransmisions deportives); Escaire (Un atre anglicisme, que per contra d'Esport, no ha tingut exit, pero si propaganda); Aleshores ( pot ser siga el mes aburrit per el valencians, no soles no ha calat, si no que junt a Doncs formen part d'eixes paraules que esmussen i te fa canviar de canal); Doncs ( que preten derrocar al Puix); I Empar o Desempar (que es la paraula que mes odia a hores d'ara Valencia sancera, i que me dona conciencia, puix no puc deixar de pensar en eixes pobre chiquetes a les que sa mare los ficà en son dia el modern Empar o aquelles que el canviaren pel castellà Amparo, oblidant que en Valencia sempre ha segut Ampar).
Puix be, en total tindriem unes quinze paraules, buc insignia del pancatalanisme i com no de la "normalitzacio". Pero ¿que n'hi ha darrere d'estes quinze paraules?
Darrere d'estes quinze paraules n'hi han huitanta anys d'adoctrinacio, huitanta anys de faena d'una gent que ho a intentat tot per impondre'ns el catala en Valencia, huitanta anys sense parar de treballar, i huitanta anys rebent diners per a no fer-ho, i per a convencer a nous vinguts a fer-ho. I clar, poder contar ara en tots els diners que han segut necessaris, seria descabellat, puix no serien hui realistes les dos mil pessetes que enviaren des de Barcelona, els amics del Pais per a "ajudar" mampendre La Taula de Lletres Valencianes Carles Salvador i companyia, no es podrien reflexar hui en dia, puix soles representarien 12 €uros, per lo que intentare basar-me en les senyes que tinc dels ultims anys, deixant els passats.
17 millons €uros 1999-2009 ACPV de la GenCat; 400.000 € Govierno de España 2010; 495.000 ACPV de la Gen Cat per a l'any 2010; 297.000€ de EV i 295.000 ACPV decembre 2010 GenCat; 30.000 € finals 2011 GenCat; tindreim un 18 millons i mig, i tot aixo, sense contar en els mes de 42.000.000 € que mos costa ya el jornal dels membres de la AVLL, les subvencions rebudes des de la Generalitat Valeniana 15 millons €, i l'ultim millo € per a finalisar per fi el gran diccionari valencià.Que units a les subscripcions de molts ajuntaments a les seues revistes i editorials, i els llibres que han venut en les nostres escoles tant per a ensenyar, com per a la llectura formarien un entramat de mes de 50 millons d'€uros en els ultims 13 anys, ¿Una cantitat important, veritat?
Puix be, ara tenim que el pancatalanisme ha gastat mes de 50 millons(que se podrien doblar actualisant les anteriors ajudes segons el nivell de vida), i 80 anys (que com els diners, sabem que ne son molts mes) en conseguir que adoptaren dins del nostre diccionari.

¡¡¡¡6 Paraules!!!!

Lo que supondria una inversio de 8.333.333,34 € o siga uns huit millons trescents quaranta mil €uros i uns 13 anys per paraula.
Pero aixo no es tot, resulta que la paraula Esport, no es realment catalana, si no que es un anglicisme, que hem adoptat tant per part de Catalunya, com de Castella, com d'Anglaterra, de França o inclus des d'America, lo que mos podria fer que rebujarem la seua implantacio unicament des del pancatalanisme, que copia inclus el nom angles en la seua revista mes deportiva, o de la mitica francesa Le Sport; i la paraula vacances es francesa, i ha anat unida sempre a la moda coenta del COOL i els afrancesats que tambe l'han fet seua durant eixes estancies en França durant les veremes, o les faenes en les ciutats, d'a on molts d'ells han vingut ya jubilats. La paraula esborrar, no ha conseguit frauar de moment, i com hem dit ans, es torna a oblidar, encara que durant l'etapa escolar, va aumentant el numero d'adeptes ad ella. I aixina tambe podreim rebujar el despres, que castellanisà en son temps al valencià arcaic despuix i que Fabra acceptà pensant que era tot un descobriment anticastellà, i per oblit de l'occità i frances "aprés" en desus en la Catalunya castellanisada del seu temps.. Deixant els arcaics disposar i suposar, com als que realment han tingut una vinculacio directa en el catala, pero que de la mateixa forma, provenen de l'occità, i tambe foren en certa manera arcaismes valencians. ¿Podria tindre alguna cosa que vore el seu paregut en l'angles suppose?
Puix molt be, la meua mes sincera enhorabona al pancatalanisme, en 80 anys i gastant-se uns 50 millons d'€uros heu conseguit que tornem a gastar dos arcaismes, un castellanisme, un galicisme, un anglicisme, i que per uns moments durant l'etapa escolar molts dels nostres menuts gasten una paraula catalana heretada de l'occità. Sense conseguir per aixo, que hagen desaparegut les formes valencianes, que encara molts seguim gastant i preferint ad estes.
¿Son o no estes les paraules mes cares del Mon?
I aixo soles en el lexic, ni que dir que encara faltaria el fonologic i el morfosintaxic.

P.D.: En fi, anime des d'aci al pancatalanisme a que seguixca intentant impondre'ns paraules, ya ho heu conseguit casi, de mes de mil paraules diferents entre el valencià i el català, ya heu conseguit que alguns, no tots, ne gastem 6, i total heu tingut que invertir 80 anys i uns 50 millons d'€uros. Vinga, ya ho teniu casi. Per manco s'escomença.
Yo calcule que en uns 200 anys mes i uns 2.000 millons, conseguiu inclus que germinem les L.
Gracies germa.

El BLOC, #Intifalla i atres Antivalencianistes

Soc conscient de l'alcanç que pot supondre hui el fer este articul, pero tambe ho soc que he volgut deixar de costat sentiments i sobre tot deixar de costat per uns dies les protestes i lo que representen per a relaxar-me u fruir de la nostre festa nacional com son les falles.
El primer de març publiquí el pensat i fet, en l'anim verdader de juntar-mos tots baix els plecs de la nostra Senyera i fruir les falles sense incident i sense la mes mínima agrasio per part de ningu, pero com sempre i els de sempre estan decidits a fer de les falles una batalla campal, pel simple fet de no creure en elles.

Puix be, fins aci hem arribat. Molt m'he callat i molt mes he tingut que soportar yo i en la meua representacio durant lo que dugam de mes, les nostres falleres majors (deixant a banda els politics, si seu mereixen o si no). I dic soportar, per que com a bon valencià se lo que significa per a tots mosatros les falles, no soles l'acte, el monument, si no mes allà el sentiment. Eixos casals des d'a on en son dia eixiren imminents politics i prestigiosos senyors que vullgueren fer del nostre Regne un Regne millor, ple de pau i prosperitat, pero aixo sempre ha molestat, i com no, sempre ha segut precis coste lo que coste fer desapareixer del mapa el mon faller. Unes voltes politisant-lo i, simulant protegir-lo, absorbint-lo per l'Ajuntament i atres administracions, creant una Junta Central rendida als peus dels politics, i atres (com fuster i tot el sector pancatalaniste) per mig de l'insult i la coentor ridiculisant la nostra mes volguda festa coma un acte mediocre i fora de to. I crec que arribat el moment debem d'unir-mos tots d'una volta i lluitar contra l'injusticia per que tots som d'una o atra forma fallers i tots sabem realment que costa i quin sacrifici fa tot faller per a poder fruir de la seua festa durant soles cinc dies, per que tambe es cert, que esta festa que tant mos representa ha deixat de ser realment festa quan s'ha basat tot en soles el dia de Sant Josep, seent laborals tots els demes dies.

Hui m'he alçat sorpres per les noticies, tots ho hem sentit, pero ningu esperava que fora per a tant, i aixina llamentablement ha segut. Les falleres majors, que despres de vencer totes les adversitats han conseguit per fi vore fet realitat el seu somi de representar a la dona valenciana enguany, s'han vist someses als insults per part d'un sector tan minoritari que no ha fet falta cap antidisturb, simplement en dos agranadores els han despachat de la porta de l'ajuntament, tant minoritaris que encara que han contat en tots els mijos als seus peus oferits pel sector pancatalaniste per excelencia no han conseguit reunir mes que 30 persones als peus del balco. I damunt dirigits per l'assessor municipal de Compromis Giuseppe Grezzi, qui va gravar tot l'acte el primer dia com en el futbol per a corregir els possibles erros o, esperem que no, com va passar en Corea del Nort quan va morir l'emperador per a difondre a tots els mijos i castigar o eixecutar als que no ploraren prou. Llamentable, senyors.

I dic llamentable, per que no es prou que este sector haja alimentat el foc del retalls fent que precisament l'escola a on va el seu maxim responsable haja segut la que ho haja començat, ni que justament fora la seua representant (la de les camisetes, que clar com ella, o mosatros, si que paga les cotes es fallera) i el seu representant del Congres dels Diputats els que han ences la flama, si no que han recurrit als seus cadells de Maulets per a que eixes confrontacions en la policia foren tot un espectacul retransmes per tots els racons del mon gracies com no a l'ajuda "desinteressada de totes les plataformes pancatalanistes tant valencianes com dels Comtats que han sabut i molt be vendre el producte disfrassat de 15 M (colectiu al que accediren com a simples mirons i que han copat gracies al gest desinteressat de Ca Revolta, ACPV i atres de quin nom no vullc ni recordar, fent d'esta manifestacio popular tot un acte de pancatalanisme que ha segut principalment rebujat des del seu principi (del 15M) en tota Catalunya)". Tampoc es prou que cert cantant sense nom, puix no en coneixen ni en el mateix Torrent, haja segut junt al seu amic el que registrara lo de #primaveravalenciana, ni que justament aixo tot ha coincidit en l'arribada d'un nou diari catala a Valencia el ARA, ara han volgut atacar fins i tot a les falles per mig d'un #intifalla.

Pero este ha segut el seu fi, i sobre tot esta ha segut l'ultima eixida que des de Valencia estem disposts a aguantar ad estos grups no radicals, puix aixo significa arraïlats a la terra, i ells mes be estan arraïlats a atra, si no sense vergonya i antisocials. Ya n'hi ha prou.

Intifalla es un moviment que va naixer en Alzira en el 2007, i que ha segut capitanejat per l'Assamblea de Joves d'Alzira El CAU. No ha naixcut hui del res, ni ha segut frut de ningun acte espontaenu, si no que ha segut creat des de fa molts anys i ha aprofitat just este moment per a poder fer negoci. Si negoci, puix de la mateixa forma que el domini se va registrar pel BLOC(compromis), estos tenen fet ya el merchandising i tot, per mig de pegatines i camisetes, espere que no tinguen tambe tasses per a la llet i plats per als cereals.
Com a moviment te molt clar el seu objetiu, i crec que yo no soc ningu per a discutir-lo, pero es bo de saber per lo manco per als fallers i per a tots els valencians:

Por eso hemos puesto en marcha nuestra respuesta ante los que se olvidan de que no todo el mundo tiene dinero para formar parte de ninguna de esos grupos de exaltacion del mas vulgar capitalismo como son las fallas. Como respuesta ante la desesperacion de los que no entienden que en una ciudad como la nuestra nunca exista una alternativa al garrulo-blaverismo.
Por eso esta serie de conciertos llevan el nombre de Intifalla. Ya llevamos tres años luchando contra la imposicion cultural. Somos la resistencia ante la orterada general.
Esto no quiere decir que estemos en contra de los falleros ni mucho menos. Respetamos el derecho de eleccion de cada persona para hacer lo que le de la gana. Al mismo tiempo que pedimos respeto para los que, sin querer cambiar ninguna tradicion, queremos tener mas variedad durante las fiestas. Ya que las sufrimos todos igual (calles cortadas, ruido, bandalismo autorizado etc, etc...).
Por la dignidad de las personas que tienen que soportar todos años la misma historia


En fi, aixo es lo que hem demanat mosatros, respecte, i sobre tot les falleres majors, pero clar, com per ad ells les falles son soles l'exaltacio del mes vulgar capitalisme i un acte del garrulo-blaverisme, puix lluiten contra elles. Pero lo mes curios es que diuen de les falles que son una impossicio cultural i que ells son la resistencia, clar pero no volen canviar cap tradicio. Volen que vinguen grups de musica politisats i pancatalanistes per a adoctrinar mes si cal als nostres jovens. Grups que per cert, ha subvencionat fins ara el PP, i ha permes actuar en molts pobles a on ells han governat, rebujant i deixant en l'oblit ad atres valencians i valencianistes que soles han buscat l'entreteniment i l'enaltiment de la festa i del nostre Regne.

En fi, i per a tots els fallers i sobre tot per a tots els valencians ya està be, que estos #intifalla, no son mes que una mescla del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Maulets, Endavant, Joventuts d'ERPV, BEA, BLOC(ara Compromis) i poc mes, disfrassats d'indignats com o podrien fer d'ovelles, puix tot lo que mos oferixen es pancatalanisme i odi cap a Valencia i les seues costums. Mireu les fotos i compareu. I que lo mes mal de tot, per a res representen als estudiants, puix com se pot vore en un forum al que ells son assidus, el seu representant te ni mes ni manco 42 anys. ¿Existirà algun intifalla en Facebook o en alguna atra ret social que ho demostre? No ho se, pero si se d'a on venen els tirs.

Ya voreu com en Abril per a les trobades que costen uns 60.000€ per poble ya ha passat tot, i aixina poden seguir adoctrinant en elles. Clar pero aixo es tradicio per ad ells, les falles no.

Bones falles i bones mascletades, i que per fi regne la cordura i tingam la festa en pau.

El Valencianisme de Progrés

Com ya vaig dir en el Vot util, he seguit buscant una opcio per ad estes eleccions, recomanat pel moviment 15 M me vaig ficar a buscar un grup minoritari pero en el que al mateix temps me poguera identificar. I he trobat a un grup que s'autodenomina Valencianisme de Progrés, parle de Coalicio Compromis.

I dit i fet, me vaig ficar a buscar els seus fonaments, que com a valencianiste deuria de promoure i sobre tot deuria de defendre. Pero buscant en la seua pagina, no he pogut trobar casi res, bo, dic mentira, he trobat el programa electoral, que m'ha deixat un poc sorpres. Despres vos conte. Aixina es que he decidit, buscar u per u als seus integrants per a vore eixe valencianisme de progres.

EQUO que se presenta enguany junt a Coalicio Compromis (soles tinc entes el sector Alacant, a on es cap de llista) es un partit estatal que te un any soles, lo que no arribe a comprendre es que se presenta tambe en companyia de Iniciativa per Catalunya Verds, ademes de presentar-se en 40 provincies. Pero pareix que tot no es bo en EQUO, El seu president, es al mateix temps president de Greenpeace España, que no varen dir res de la famosa campanya contra la paella, en un video que va distribuir Greenpeace en el que s'oponien i feyen boikot a la paella per considerar que se feya en palaya (lenguado per als castellans) i estar este peix dins dels considerats com a peixcats en "arrastre", home no es per res, pero tant EQUO com els seus socis els "valencianistes de progrés", podrien haver emet la seua queixa, ¿no? i sobre tot haver explicat com collons se fa una paella, ¿o son tan valencians i tan valencianistes que se la mengen en palaya?.
Ademes, EQUO ha estat fins a finals d'Octubre plantejant l'opcio de juntar-se en IU (EU en Valencia), i ser abanderats dels VERTS (o VERDES en espanyol), pero resulta que EQUO s'ha nutrit en estos ultims mesos de exIU, integrants de els VERTS, que en son dia destruïren la via politica del ecologisme sobre tot en Sevilla. Encara que es de reconeixer que en Murcia, no se si ho han conseguit per fi, volien crear per al Senat una Asamblea para el Senado a on volien que ciutadans sense afiliacio a cap partit encapçalaren una llista per a representar a Murcia en el Senat. Per cert, des d'Europa els seus socis, els VERTS, han advertit a EQUO i als VERDS que se presenten soles, per lo que podria supondre un toc inestable per a Compromis.

Per atra banda tenim als VERDS (Verds del Pais Valencià) que yo crec o tinc entes que forma ya coalicio dins de Iniciativa del Poble Valencià (subseu en Valencia de ICV), pero per lo vist, aci conta com a independent. Al igual que el seu homonim EQUO va estar a punt de pactar en EU fins a finals del mes passat.

Tambe tenim a Iniciativa d'a on prove Oltra, si no m'enganye.Si, la de les camisetes, eixa que be d'un partit com es EU que sempre ha criticat les falles i les falleres i ara resulta que es fallera.
Este partit va ser creat per l'unio de EU i Els VERDS, i pertany a la fundacio de Iniciativa per Catalunya Verds, que a finals de l'any passat va fer una trobada en Perpinya baix el lema " L'esquerra verda enforteix vincles als Països Catalans". Lo que fa dubtar d'eixos primers Estatuts a on se proclamava defensor del Valencianisme Politic.Que cinics son alguns.Iniciativa ademes, pertany a EQUO com a integrant dins de la fundacio de Iniciativa per Catalunya, per lo que encara se mareja mes l'assunt si cal.

I per ultim tenim al mes valencianiste de tots al que s'endu la palma, al BLOC. Que vos puc contar del BLOC que no vos haja contats ans, pero si es que no te cap ni peus la seua mentira.
Naixcuts en Catalunya allà per l'any 1998, en les faldes del CIU de Pujol (qui l'ha financiat des del seu naiximent) i despres del seu curt caminar com a Unitat del Poble Valencià, el BLOC s'autodenimina valencianisme de progres, i abanderat de la tercera via (per als que no ho entenen, podriem dir que segons els entesos, en Valencia n'hi han tres sectors politics: El Valencianisme, el Pancatalanisme i la Tercera via, a on se situaria segons ells mateix el BLOC).Ya me pareixia a mi que estos no eren del tot valenciastes.Pero aixo no es tot, despres d'una acalorada assamblea, els membres del BLOC decidiren que des d'ara en avant anaven a acceptar les normes ortografiques de la AVLL encara que mantindrien per ad ell les que dictava el IEC. Tot un detall, acceptar les de la AVLLc deixant les del IEC.
¿Algu pot explicar-me en que se diferencien? Si fins i tot la gran majoria del membres de la AVLLc son tambe membres o han segut membres del IEC (encara que alli no cobraven com aci, tot s'ha de dir).Per cert, en quin corrector heu fet estes pegatines, per que que yo sapia per a vosatros s'escriu VISCA no VIXCA ¿no? ¿o ara, com ya accepteu la Real Senyera, tambe voleu acceptar les normes valencianes de la RACV?Per cert, als de Compromis, los podrieu dir que Valéncia du accent tancat no greu, que aixo s'escriu en Barçalona.
Atents que n'hi ha mes, en l'articul 2 dels estatuts del BLOC, tenim un atra perla "L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història." I es que perdonem senyors, pero aço es massa fins i tot per a mi. O siga que volen fer de Valencia un Pais que s'ajunte en ¿Espanya? ¿Per a que, no estem ya aixina? ¿O volen vostes fer-mos entrar dins d'eixos inexistents Països Catalans? Clar, aixo es. Per aixo tambe demanen "la plena normalització cultural i lingüística." i sobre tot "La comarcalització del País Valencià i la superació de la divisió provincial." Clar al model Cahner aixina fem pojor que ha fet la divisio provincial, mos seguim subdividint en comarques per a que pergam del tot la nostra identitat. I com no, "normalitzant-mos" Si es que ya no mos deixeu ni parlar, ni escriure, ni pensar en valencià. Soles vos interessa convertir-nos en catalans. I vosatros sou el valencianisme de progrés... Yo mes be diria que vosatros voleu fer desapareixer el valencianisme, pero no soles politic, si no tambe el valencianisme cultural, i social. O siga, el sentiment valencià que mos queda.
Pero... ¿que mes se pot desijar d'un partit que seguix les pautes que mana l'ultradreta catalana?Si fins i tot EU ho ha denunciat.I que intenta remenar els erros seguint els criteris que en 2008 ya mencionara Jordi Pujol.

En fi, anem al programa, per que pareix que aço està prou clar. Dec de dir sincerament que no he estat buscant per vore per a on fotre, soles he buscat una noticia i he buscat dins del seu programa, per vore realment com afronten eixe tema:

• Espai: dins d'este apartat me sorpren en especial un titular:
  Per la defensa d’una política, a favor dels agricultors i ramaders i silvicultors que realitzen esta activitat com a principal
  Puix si, he de reconeixer que aço es primordial, sobre tot contant en que estem parlant d'un sector que es el motor de la nostra economia, i que durant moltes crisis ha seguit el que ha arreplegat als parats i sobre tot el que mes mos ha ajudat economicament a eixir d'elles (82,91...). I que justament ara està en el seu pijor moment, pero... ¿com? ¿de quina manera van a fer-ho? Si fins i tot s'ha opost durant anys i han denunciat als pobre arrossers per cremar la palla, quan ho han fet sempre de forma controlada, i ara ¿que?. Ara demanen que se protegixquen els espais aqüifers, dins dels punts de Mig Ambient (medi diuen ells, a mi aixo me sona a castellanisme, es mes, en valencià sempre ha segut mig, si voleu se pot buscar), que se respecten i que s'eviten els residus, clar i segurament voldran que els arrossers s'enduguen la palla a sa casa. Si fins i tot els encarregats de la Devesa que fa uns anys criticaven que cremar la palla era cremar diners no han pogut fer front ad esta, no han pogut ni tan sols vendre lo que tenien elaborat i mira que tenien mantes de palla d'arros per a consum animal...¿pero a quin preu per a que ixca rendable? ... en fi.
• Educacio: Este es un tema, que me te molt preocupat, ya que com a "valencians" i sobre tot de "progrés" deurien de tindre clar que l'actual sistema no funciona i manco l'adoctrinament al que estan somesos els nostres menuts, per no dir que desconeixen totalment la nostra verdadera historia i als nostres personages, manco a Ausias March, a Joanot Martorell, a Joan Batiste Basset... i a uns pocs mes, per que clar entren dins d'eixe enfilat adoctrinant que s'impartix sense mida alguna dins dels nostres coleges. Pero.. ¿que opina Compromis?
  Home, tenint en conte que vol eliminar la religio, per que considera que es precisament adoctrinadora... puix res mes, per que si no, ya me diran vostes, a que se referixen quan diuen adoctrinament:
  
  • Defensem una escola pública i laica de qualitat, com a garantia de l'exercici del dret a l'educació de tothom en condicions d'igualtat i que respecte la llibertat de consciència, ensenye sense dogmes i elimine tota forma d'adoctrinament del currículum escolar.(Anem be, de principi per a que tingam sobre tot igualtat, gastem tothom (tot home) en conte de tot lo Mon) aixina les dones s'integraran millor, ya ho crec).
  • Que la religió estiga fora del currículum i isca de l'horari lectiu (¿ISCA? si pareix que estiguen cridant ad alguna ravalera, isssssssscaaaaaa, en fi, yo seguire gastant ixca que es valencià)
  Pero senyors de Compromis, que la religio es voluntaria, que no estem en ple franquisme. Ademes, existix una alternativa que se diu MAE, i que es majoritaria en bachillerat. Es mes, si realment atenem a la Cultura com a tal i a l'educacio com un mig per a viure millor... ¿Com podem oblidar la religio?.
  Yo inclus pense que dins de la MAE, deuria d'existir (com existix en religio), un temari per a explicar i ensenyar les distintes religions, per a que els nostres menuts no emeteren juïns innecessaris sobre les persones d'atre religions com fem mosatros. ¿no creeu?. Per no parlar que en molts dels països europeus se dona religio.
  Per cert, no dieu res sobre l'atra adoctrinacio... Che si, la que patixen els nostres menuts... anem a vore, ¿que no ho sabeu?. ¿I que me dieu sobre els Països Catalans, la Corona Catalago-aragonesa, l'unitat de la Llengua...?. En fi.

Per acabar, vull dir que com a cap de llista per a l'Estat, tenim a un vell amic de Sueca, Mr Baldobi, que a part de perseguir al GAV, ha protagonisat actes tan desagradables com el de tirar fora de l'ajuntament en un ple a dos chics (la veritat, no confesse en ells, pero crec que mereixen el seu respecte) pel simple fet de dur una camiseta que ficava ZP al paro. ¿Acas no aplaudix voste cada volta que ix Oltra en una camiseta de les seues? Li recorde que moltes voltes n'ha dut criticant a gent que no estava en eixe lloc. Ah clar, que no es lo mateix anar que vindre...

Pero aixo no es tot, el segon de la llista es...

Diego Gomez ¿que no el coneixen? si home el que fora President de Escola Valenciana, si si, corecte, el que chillava en el video eixe que mos han censurat una i atra volta "Visquen els Països Catalans", en fi, un valencianisme de progrés com deu mana...quina vergonya. Ara comprenc el per que les camisetes i les pegatines de les Trobades i de Escola Valenciana oferien any darrere any les paraules "Compromís pel valencià", tot ha segut una manipulacio, un engany...si han fet inclus targetes de credit en eixe lema.¿No creeu?

Com a anecdota, contar que este 8 d'Octubre passat Compromís (o BLOC) varen ficar un coche en megafonia per a cridar a tota la gent per a que assistira a la provesso civica del 9 d'Octubre per a lluitar contra el blaverisme. I yo me pregunte... Si segons el pancatalanisme el blaverisme es el moviment que defen la Real Senyera Coronada com a propia del Cap i Casal i del Regne de Valencia, la demominacio Regne de Valencia per a la nostra Comunitat com a nom historic, i l'independencia del valencià respecte del catala... ¿Quin tipo de valencianisme defen Compromís?

En fi, yo mentres tant, seguixc buscant, que estos tampoc me convencen molt
¡Ah!, i no vos pergau lo que opina sobre ells la valenciclopedia.


Nota: milagrosament, he pogut trobar de nou el video de Diego Gomez.
Per als que tenien dubtes o desconfiaven de lo que yo he dit. En tots vostes... Diego Gomez, expresident d'Escola ¿Valenciana? i numero 2 de Coalicio Compromis a Madrit...

No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.

¿Respecte a la constitucio?

D'un temps fins aci hem tingut que aguantar certs comentaris d'un sector minoritari de la nostra societat, un sector que hui en dia s'alça posseïdor de la veritat i, com no, defensor de la Constitucio (aixo si, quan ad ells els beneficia).
Aixo m'ha fet pensar, la veritat, i m'he vist obligat a defendre'm, puix no es nou (com be diria Orwells) vore com hem perdut la consciencia i sobre tot la realitat historica des de que cert politic Norteny pronunciara aixo de N'hi ha que canviar no cinquanta anys de l'historia d'Espanya si no que cinscents
I aixina mos va. Pero lo que no pensava este Jedy casat en la florista de la GenCat es que encara que se canvien les noticies i els llibres d'historia, n'hi han fets i coses que no poden canviar (ni per a be ni per a mal).

Yo se, per atra part, que me faig molt pesat (cansino seria en castenallo) pero es que si fins la Constitucio mos dona la rao... ¿Que fan els nostres politics negant-nos uns drets que ya varen votar els nostres pares?... ¿O es que encara estem en dictadura i no ho savem?...
¿Qui deuen de ser realment els indignats?

Repassant per la Constitucio Espanyola, me trove diariament en incopatibilitats que realment son de Jujat de Guardia, pero clar, aixo si passa pel Jujat Constitucional, se transtoca i es convertix en tot lo contrari. ¿Qui vigila als que mos vigilen?

Aixina, i perdoneu l'introduccio, aribem a que segons la Constitucio de 1978 (encara vigent, mes que parega lo contrari), tenim en l'Articul 147, concretament en el seu punt 2 que:
Los Estatutos de autonomía deberán contener:
La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
Aixo eixit d'una Constitucio que firmaren els nostres pares i yayos per a defendre el seu present i com no el futur dels seus descendents.
Pero, com sempre no guanyen els bons, i com en tots els llocs els que tenen la rao son silenciats (Broseta en un tir al cap), i una volta discutit en Madrit el nostre Estatut (lo de nostre es per que fica Valenciana, per que realment el votaren Madrilenys, Vascs i Catalans, i el que se va negar, ya savem com va acabar) mos trobem en estes paraules (les fique en castellà, puix ni en la nostra Uikipedia he pogut trobar la copia del nostre Estatut en valencià)
Aprobada la Constitución española, es, en su marco, donde la tradición valenciana
proviniente del histórico Reino de Valencia se encuentra con la concepción moderna del País Valenciano, dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas
corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el
estricto marco geográfico que comprende.
I aixina en l'articul 1 podem vore:
TÍTULO I. La Comunidad Valenciana
Artículo 1
1.- El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se
constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la indisoluble unidad de la nación española, como expresión de su identidad histórica y en el ejercicio del derecho de
autogobierno que la Constitución reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana¿?
¿Qui ha dit que el nostre Estatut es llegal?... ¿Des de quant un Regne com el nostre se convertix en una simple Comunitat de veïns (que manco que l'apelatiu floral com Navarra (Si vol Catalunya, clar))
Per que lo millor de tot, no es aço encara, puix si llegim realment el Preambul, igual mos sorprenem: "dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el estricto marco geográfico que comprende." Si juntem les dos corents, igual estem creant uns Països Valencians amparats per la Constitucio (sempre parlant en termens llegals, clar), puix segons l'estricte marc dels pancatalanistes (maxims impulsors d'estes llinees que pareixen no dur-nos a cap costat) Valencia i Catalunya son una, i que yo sapia l'Estatut Català, no parla del estricte marc geografic que aixo compren. En fi, ni mos conve ni mos interessa, l'imperialisme es cosa seua, no nostra.

Pero es que la Constitucio (que com he dit ans va ser votada en referendum pel poble) mos demostra una volta mes que els nostres politics mos han estafat, mos han venut un gat pelat com si fora una llebra, i mos han ajudat a fer en ell una paella.¿Que diria de mosatros Vinatea?

Aixina, si mos fixem en la Constitucio, tenim que en l'articul 3 podem llegir:
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
¿Proteccio? ¿Respecte? Vinga va, per favor, si fins i tot s'han apropiat de la nostra llengua i li l'han venut al Jedy per uns misers vots per a que Charlot manara en Espanya, ¿que estem folls. ¿Que queda d'aquells politics que lluitaren contra la dictadura i la manipulacio?
Clar, ara el PP, i atres de quin nom no vullc ni enrrecordar-me, volen revisar el nostre Estatut, per a oferir-lo al poble per a que el vote en referendum.
Pero... ¿oferiran una copia exacta a cada ciutada en edat i dret a votar?
¿O com venen fent des de 1982 mos oferiran en els "seus" mijos de comunicacio uns punts i articuls determinats per a que la gent (adoctrinada i sense capacitat de decisio) el vote com votaria al president de sa finca (per que pareix bona persona)?
I encara que parega mentira, yo me pregunte... ¿Deixaran amagat en algun raco un articul que permeta les emisions illegals de TeVen0'3 en el nostre Regne?
De moment, i de cara a la galeria, l'unic punt "important" per al PP es eliminar del preambul el nom de Pais Valencià ¿A quin preu?
Aixo ho sabrem en proximes entegues, si finalment decidim votar sense mirar (com hem fet sempre)
¿O preferim canviar les coses?

Perdo... ¿per a qui?

Se que estem en epoca de perdo, ya que commemoren la mort de nostre Senyor Jesucrist, que va morir per a lliurar-mos dels pecats i per que la veritat mos fera lluires. Pero ¿fins a quin punt devem de perdonar i oblidar nostres ofenses? I ¿fins a on mos fara lliures la veritat?

Recorde quan era un estudiant, quan m'enfrontava en algun que atre professor per raons de llengua. Sempre he tingut massa clares les idees.
Pero lo que mes recorde van ser els selectius, sobre tot els d'uns quants amics meus.

Era sobre l'any 91 (quants anys ya donant guerra) en el selectiu, els amables mestres de valencià (Catlencià era el nom que li soliem dir, per les catalanades que ficaven) ficaren una pregunta un poc malintencionada.
¿Quin es el nom de la llengua?
Ni que dir te que tots els que ficaren en sa bona voluntat i per amor a sa terra i sa llengua Valenciana, foren suspesos, mentres que els que donaren noves glories al Nort, i ficaren Catalana pogueren optar a seguir estudiant i poder ser gracies als seus merits els tontos utils que tant havia buscat Catalunya per a poder suprimir a Valencia i sa llengua sucumbint-la dins de la recent creada Catalana. I tot seguint les mateixes bases que ya gastara Hitler en 1933.

Estos jovens que en un principi pensaven en fer lo correcte es convertiren pel temps en autentics adoctrinadors adoctrinats, i pel temps es donaran conte que han segut utilisats de la forma mes missera per a la creacio de noves joventuts adoctrinades.

Pero.. yo no vullc enfornar-me en esta gent, soles ells sabran com eixir o lo que estan patint per no voler donar a coneixer la veritat per vergonya. Mes be, me dedique a recordar ad aquells heroes que truncats d'arraïl del seu principal somi per estudiar allo per lo que havien lluitat durant tants anys, ara, se veïen frustrats pel simple fet de que certs mestres politisats o comprats havien corregit els examens d'una forma tan absurda com absurda era la pregunta. Atres mentres tant perdrien una any per a poder tornar a fer l'examen i aixina poder continuar en el seu somi.

Per que esta pregunta, ya havia segut resposta uns 9 anys ans, mes concretament en el nostre Estatut d'Autonomia de 1982. I ademes, tots els tribunals reconeixien com ad eixe el nom de nostra llengua. Es mes, eixe havia segut el nom de nostra llengua des de que començaren a escriure els nostres classics, i en el que ha segut reconeguda nostra llengua en tot lo mon. ¿Quin dret tenien ara estos politisats professors? ¿No deurien preguntar ans al poble de fer lo que havien fet?

Se que este es un temps d'arreplegament i de perdo, pero encara que aixina fora, crec que deurien de ser estos heroes els que tingueren l'ultima paraula. ¿Acas perdonaren els mestres el que ells no foren politica i adoctrinadament tan cinics com els mestres? Espere que algun dia se faça justicia i estos mestres que a lo millor en sa majoria actuaren per engany, puguen rectificar sons erros d'una volta per totes.

En fi, com diu Chamfort, "l'historia dels pobles somesos al despotisme no es més que una simple colecció d'anecdotes". A lo que yo afegixc "pero estes anecdotes servixen per a demostrar que no sempre ha segut aixina, i que ¿per que no? pot tornar a canviar"

Vos deixe una peli de Disney (desconeguda per cert) que vos deixara que pensar
Bones Pasqües a tots, especialment per a tu Toni.

Censura

Com ve deya fa molts anys Orwell, "dir la veritat en temps de mentira Universal pot ser tota una revolucio". I es que mantindre a la gent enganyada durant un cert temps pot resultar inclus facil, com ve demostrant el pancatalanisme, pero d'ahi a mantindre-la enganyada sempre... queda un bon tros.

El dissabte, uns pocs jovens decidiren informar a Llombay sobre que eren les trobades. No era precis fer-ho, com a mostra, la majoria dels seus amics se quedaren en el Pub.
No tenien res a guanyar, puix l'unica recompensa possible era fer despertar a tot un poble, o millor ensenyar-los la veritat. Eixa chicoteta cosa que es tan facil de vore, pero tant dificil de trobar hui en dia. La veritat vos fara lliures, deya Jesucrist,- si tan sols mos deixaren ensenyar-la...-.
S'havien passat per la vesprada per l'imprenta, tenien que fer uns pocs panflets, d'una quartilla serien suficients. S'havien gastat uns 20 €uros, -En aixo tindriem per a passar dos hores mes en Zarabanda-, pensaven, -pero la satisfaccio de vore com la gent descobrix la veritat, es mes gratificant que un atre cubata-.

Aixina, mentres tots continuaven en el Pub, ells se decidiren a pegar una volteta pel poble. -Total tampoc es tan gran, en una horeta fet-. I mamprengueren la marcha.
Un hora mes tart, tenien tot el poble ple de panflets, totes les cases, tots els buçons,totes les llunes dels coches, inclus havien arribat a Catadau. Els havia sobrat temps per a fer dos pintades, tampoc està de mes, encara que embruten, deixar algun mensage per a que la gent el veja des de llunt. -Total tos ho fan. ¿Quantes voltes hem vist la chinchosa B o inclus ya fa anys encara recorde com se pintaven tots els lletreros de Llombay en una I final tachant la Y-. Se dien uns als atres.

I aixina despertà Llombay el dumenge de bon mati, quan en la plaça de l'Ajuntament es reuniren uns quant voluntaris disposts a fer les Trobades.
La primera faena que se'ls encomana es arreplegar tots els panflets del carrer, de les finestres, dels coches, inclus els que se vegen pels buçons. I aixina com la AC alemana de Goebbels netejava les propagandes que ells consideraven antialemanes, estos "voluntaris" netejaren tot lo poble, Gloebbels ho nomenaria "la neteja de l'espirit Alema", l'Ajuntament i alguns voluntaris responien als que preguntaven dient que era un acte vandalic fet pels de la Y.
Els que anys arrere anaven omplint els carrers en proclames "lliberals" ara acallaven la veu d'uns jovens i de tot un poble. Els que s'esgarraven la camisa com deya Camarón per la censura de Camps Nal Noi, ara censuraven sense motius el pensament d'una gran majoria. Els que clamen tots els dies per la llibertat d'expressio i per que no vore TeVen 0'3 es atentar contra ella, en canvi negaren eixa llibertat als jovens i al poble. El "lliberal", s'havia convertit en censurador. ¿Que mes se pot esperar d'una gent aixina? -En bones mans tenim el bombo, Sento-.

Lo que no sabien estos censuradors era que molts ya s'havien alçat, i havien llegit els panflets, atres els llegirien un poc mes tart, puix no es molt normal trobar-te papers que entren per baix la porta, i atres, total tingueren que llegir-los per arreplegar-los de terra o d'algun coche, que vingut des de Catadau, no va vore o no volgue vore el panflet i el deixa en la lluna del seu coche per a delecte del personal.
En fi, per a resumir, molta mes gent de la que hagueren volgut els convocants va llegir els panflets, provocant en la pagina del GAV una bona entrada, sobre tot per a vore que son realment i qui està darrere de les Trobades.
Una llastima que molta d'esta gent ho llegiria despres de pegar una volteta per elles. Pero en poc mos conformem.

Se que ad estes altures molts encara estareu pensant que este equip de neteja ho va fer be:
-No anava a quedar-se el poble ple de panflets-.
Puix no, la veritat, pero tampoc deuria haver-se quedat ple de propagandes.

-Les pintades no fan be per al poble-
Clar que no, pero ninguna, que encara n'hi han que duen mes de 6 mesos.

Hui ya ha passat tot, les Trobades ya son historia, i Llombay seguix ple de propagandes, rests de les Trobades, en les escoles per entre les balles de darrere he pogut vore un tros d'alguna pancarta. Yo diria que era la de Carcaixent, pero no estic segur. (Tant que volen ensenyar estos mestres, i tiren el fem al mig del carrer, que vergonya).
Pero lo mes escandalos de tot, es que tres dies despres de les Trobades, les balles continuen en els cantons, dificultant el transit de peatons per les ceres, inclus algunes en les rotondes; els trastos de l'entaulat seguix apilat en la cera de les Escoles, dificultant i molt l'acces ad estes, si tenim en conte que entre els trastos de l'entaulat, les obres de la nova guarderia i les ceres alçades de darrere els alumnes tenen que sortejar molts obtaculs per a poder per fi entrar dins de l'escola.
Mentres, yo me pregunte,-¿A on estan ara els voluntaris?, o el seu jornal s'acabava en quan netejaren tots els carrers de panflets-

En fi, Hellen Keler (escritora americana sorda i cega) despres de que li comentaren que la censura Nazi havia arribat inclus a la crema de llibres va dir "La tirania no pot derrotar el poder de les idees", a lo que mosatros afegim "no soles no pot derrotar nostres idees, si no que no pot impedir que la gent acabe sentint-les".

Yo, la veritat, no comprenc per que els "lliberals" mos diuen els de la Y, inclus blaveros i faixistes (encara que aço ultim, me fa gracia). Total si som valencians, ¿Quin mal fem en ser valencianistes?¿Quin mal puix faig hui per donar les gracies ad estos jovens?
Gracies germans per amar a Valencia, gracies per voler a Llombay.

Una entramada per a destruir Valencia

Fa uns anys, ya molts per a recordar, va apareixer en Valencia una noticia que se va escampar en diversos mijos de comunicacio. Una notica que va ser practicament el final del socialisme en Valencia va desapareixer de la nostra retina i del nostre pensament com si no haguera passat mai. ¿A on van els nostres recorts? ¿Deuriem preguntar a algu sobre ells?
La veritat, no se com ho fan, pero fer desapareixer coses com estes s'està convertint desgraciadament en una cosa massa usual hui en dia.

Tot començava un dos de maig de 1995, quant des del ABC se denunciava a Joan Lerma, en aquell moment president de la Generalitat Valenciana, d'haver financiat en diners publics al Bloc de Progres. Pero ¿que era realment este Bloc de Progres i qui eren els seus membres i simpatisants?.
La veritat, es que realment el Bloc de Progres, no es mes que lo que hui coneguem com a entramat Eliseu, i que ya en aquells anys era un entramat tant ben organisat com ho es hui en dia, rebent ajudes des de les Generalitats Valenciana i Catalana. Un entramat creat per a catalanisar Valencia inventat per Cahner ( en aquell temps president de la Fundacio Revista de Catalunya) i Pujol (President de la Generalitat Catalana) que contava en pocs adictes, pero que feyen molt de soroll (mes o manco com hui). En fi el Bloc de Progres era la part "cultural" i sobre tot economica del PSAN, ya dissolt en el PSPV i incrustat dins del Partit Socialiste Valencià PSPV-PSOE.

Pero tornant a la noticia hem dir, que la noticia ix per que segons les fonts, El Bloc de Progres, va remetre als diferents diaris i demes mijos de comunicacio uns fax per a la convocatoria d'una manifestacio des de el CADE Vicerrectora, un centre de l'Universitat de Valencia de atencio als estudiants. Despres de rebre quantioses subvencions de les Generalitats Valenciana i Catalana, gasten material public pagat pels contribuents per a fins politics. Aixo es democracia i amor per la terra.
Una manifestacio que va contar en el soport (i l'invitacio oficial) per part de Lerma, ademes de contar en el soport de les Universitats de Valencia, Castello i Alacant, encapçalada pels seus rectors.
Si es que quant el pancatalanisme se va instaurar en les Universitats i en el pla politic valencià, ¿quina possibilitat de triar mos quedava als valencians?.

Lola Garcia Bronch en aquell temps presidenta de Renovacio Valencianista va presentar una primera denuncia el 5 de maig de 1995 en el jujat instruccio numero 17 de Valencia per possible malversacio de fondos publics a Lerma, al que acusava de financiar i recolzar "en carrec als diners de tots els valencians" actes organisats pel Bloc. Denuncia que va ser acceptada a tramit.
Un tramit que no va tindre conseqüencies. Uns mesos mes tart, el 27 de Setembre de 1995, Lerma llavors Ministre d'Administracions Publiques, va justificar en el Congres dels Diputats les ajudes concedides per la Generalitat Valenciana al entramat del Bloc de Progrés quan ell era president. I conte contat...

Puix si, i en aixo va quedar tot, Lerma va donar les seues escuses, i tot resolt. mentres, aci en Valencia ni mos ho contaren, ni falta que fa. Pero per lo manco tenim els noms de les entitats subvencionades, per a que diguen que no tenim recursos: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Joves Escriptors de Llengua Catalana, Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), Entrepobles, Acció Ecologista Agrós, Acdesa-PV, Radio Klara, Centre Cultural Carles Salvador, Cercles de Normalització llingüística, Fundació Ramón Muntanyer, Fundació Ausias March, Editorial Tandem, Editorial tres i quatre, Centre excursionista.


Aixina l'entramat d'Eliseu Climent, o el Bloc de Progres, continua rebent subvencions d'abdos Generalitats , tant Valenciana com catalana, i seguix atentant contra l'historia i la llengua valenciana. Pero ... ¿que mes hem conseguit descobrir sobre este entramat?.

Uns dels maxims denunciants, encara que soles de boca, puix no va ser ell el que va ficar cap denuncia llegal, i damunt va continuar pagant el tribut com a President de la Generalitat, va ser Eduardo Zaplana, que una volta dins de la Generalitat, va seguir els passos de Lerma, subvencionant a Eliseu, i sobre tot als seus colaboradors o simpatisants. Que no ho he oblidat, aci vos deixe la llista dels principals simpatisants:

• Nacho Duato. director artistic de la Companyia Nacional de Dansa. Com Zaplana en Telefonica, ara Nacho despres de deixar la Companyia Nacional en juny de 2010, es el fichage estrela de Teatres de la Generalitat.
• Santiago Calatrava. El del pont, que tambe ha fet la Ciutat de les Ciencies. Seguira fent edificis llejos sense anima i completament alluntats de l'arquitectura i l'estil valencià.
• Manuel Vicent.Articulista i escritor (sobre tot El Pais i Levante). Un tramvia a la Malvarrosa. Obra que Camps Nal Noi ha produït (seguim pagant favors).Es curios que Camps Nal Noi produira un obra en la que s'insulta en dos ocasions al valencians dient-los que son "borregos i cobardes". Una de les seues frases mes celebres es... Dios creó el mundo en sólo seis días, y esa prisa se nota.
• Javier Mariscal. Segons els entrevistadors que vingueren a dir-li que havia segut el elegit per a disenyar la nova mascota de Barcelona 92, el del porret. Puix aixo, despres de donar-li els diners pel diseny del Cobi, Zaplana li va concedir fer el "dibuix" eixe dels ulls de Bancaixa.
• Anderu Alfaro. Escultor. Es normal despres de fer el monument dels Països Catalans en Tarrega, 1981, o el del Milenari de Catalunya 1991, per no contar molts atres monuments pels Comtats.
• Els rectors de les Universitats de Castello, Valencia i Alacant... sense comentaris, per a que despres diguen que no estan politisades les nostres Universitats.
• UGT;CC.OO.; STEPV; Unio de Llauradors i Ramaders (eixos que encara estem esperant protesten sobre l'exportacio a Europa de taronges Marroquines, que damunt passen per les nostres carreteres), Sindicats d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)... com ans, per a que despres diguen que els sindicats defenen als treballadors, als estudiants i al poble.

Uns anys despres de fer estes denuncies en prensa, Zaplana, va fer possible el pacte Aznar-Pujol, i va ser ell el que va permetre la continuitat d'emisio illegal de TeVen3 (controlada pel entramat del Bloc), va seguir entregant subvencions i sobre tot ajudant als premis Jaume I, va crear la AVLLc que va ser ocupada en gran part pels seguidors del Bloc, va deixar seguir les adoctrinadores Trobades (sobre tot el tito Paco Camps que era llavors conseller de cultura)...

Pero aixo no es tot, al igual que en l'Alemania Nazi, el Bloc va ser durant molt de temps el la força de choc (aço segur que no ho sap Estaban Ibarra). I de la mateixa forma que el Partit SocialNacionaliste Alema va dominar el sistema educatiu, el PSAN en forma de Bloc anava adoctrinant a la societat valenciana des de distints punts. Es mes, com el trage de mals ya no venia, el tito Eli (acusat durant la transicio i en els principis de la democracia per atentar contra la Guardia Civil i la bandera) se va tindre que buscar martirs, per a poder seguir el conte. I aixina va ser com va inventar l'atentat de Joan Fuster , en paraules d'Eliseu "Intent d'assasinar al noste intel.lectual mes destacat, Joan Fuster, ficant-li bombes en la seva casa" . Atentat que va ser tant fort com (segons les noticies trobades en diferents diaris regionals) d'un masclet que va explotar
en la finestra de la planta baixa de sa casa. O (sempre segons Eliseu) "l'atentat contra u dels pares de la patria, el catedratic Sanchis Guarner", atentat que se resumix en un simple petardet que no va tindre conseqüencies i que li va ser enviat de forma anonima a Sanchis Guarner. ¿Que te que dir el Bloc de Progres dels atentats de Terra lluire? ¿I dels atentats contra la llengua i l'identitat valenciana? Per que els "suposts atentats" eren anonims i sense conseqüencies pero els de Terra Lliure i el BLoc de Progres no ho son i tenen moltes conseqüencies nefastes, per cert.

Hui llamente profundament tindre que donar esta noticia, pero el Bloc de Progres hui en dia te una participacio molt important dins del BLOC, 13 dels 30 membres del Consell Nacional, i que va conseguir en març de l'any passat un 25% de vots en blac( de la mateixa forma que va propondre fer en les eleccions autonomiques de 1997) en senyal de queixa contra els pactes de Morera i la seua moderacio.

Font:

• ABC. Hemeroteca
• Levante
  
• Las Provincias
  
• Diario de Valencia
  
• El Pais. Hemeroteca
• La Vanguardia
• Valencia Semanal

Done les gracies a VELL per que va ser gracies ad ell com vaig trobar totes estes noticies.