L'Estatut d'Elx

Que el pancatalanisme heu ha intentat tot es una cosa que tots sabem, o per lo manco mos hem imaginat en algun moment.
Pero... ¿ sabies que heu van intentar fins i tot capant la nostra autonomia?
Pero lo mes fort del tot, es que vinguts des del Nort uns pseudo intelectuals acompanyats pels ya mes que coneguts antivalencianistes valencians intentaren fer-nos un Estatut a la medida dels Països Catalans.

Tot començà el 1968 quan el sector mes radical del Front Nacional de Catalunya es separà creant-se aixina el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Pero en un principi no tingue massa acceptació en lo nostre Regne este partit, que sonava mes be a Cubà que realment a Català, fins que en 1974 i gracies als Fuster i Climent s'implantà definitivament el PSAM, mes concreatament en març i en el Vedat de Torrent. Encara que no va ser de forma publica, i soles en 1975 se sabia d'ells per pegatines i pintades, l'afiliacio massiva dels seus membres en CCOO els van fer valedors d'un lloc dins del Consell Democratic del País Valencià.
I es aci a on comencen a eixir els primers preparatoris d'un proyecte d'Estatut. Pero es en Juny de 1976 durant el primer congres del PSAM quan s'aprova la seua "Declaracio de Principis", en la que se pot llegir que el PSAM se definix com "un partit obrer, comunista, d'ambit nacional catalá, que es proposa la impulsió i la dirección política de la lluita de la classe obrera, al capdavant de les altres classes populars, per la destrucció dels estats burgesos que les oprimeixen i per la construcció, en una Europa socialista, de l'Estat socialista dels Països Catalans, com un pas cap a la societat comunista” i ademes insta als seus simpatisants a que lluiten per la consecucio dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya, Pais Valencià i les Illes siguen tant conjunts com catalans i independents.

Pero l'elaboració de l'Estatut d'Elx ya estava en marcha, es mes, ya fea temps que s'havia fet. I dos factors foren fundamentals per ad esta readccio.
Per una part la detenció el 24 de Juny de 1975 dels "10 d'Alacuas" en el convent de la Purisima quan estaven intentant formar una plataforma politica per la Policia, seent procesats mes tart per el TDP (Tribunal de Delictes Politics). Entre els detinguts estaven Ernest Lluch i Josep Guia i Martin (el que fon en 1985 vicerector d'Estatuts de l'Universitat de Valencia).
I per atra banda, la constitucio del Consell Democratic del Pais Valencià, a on el PSAM va conseguir ficar el cap.

Aixina, reunits en Valencia Eliseu Climent, Joan Fuster, Max Cahner, Josep Benet, Rafael Ribo i Enric Solà començaren l'elaboracio d'un avantproyecte. El que seria recordat com a Estatut d'Elx.
Este "estatut" ( vullc remarcar, que els pancatalanistes solen engrandir els seus guanys adoptant noms significatius que res tenen que vore en lo conseguit, aixina les Bases de Castello son considerades Normes, i este avantproyecte es considerat Estatut) fon acabat en Febrer de 1976 en Valencia, i no en Octubre de 1975 en "Elx" com figura en el seu colofo. Pero per a mes destrellatats, i en paraules del exvicerrector Josep Guia, va ser publicat en Barcelona, en una imprenta clandestina a on se publicava tambe el AVUI. I sempre segons Josep Guia, en un 127 que ell tenia van "baixar" al nostre Regne tota l'edicio per a la seua posterior reparticio.
Se que sona un poc comic i irreal que set personages dels que ademes tres eren catalans (Cahner, Benet i Ribo), i els atres (Eliseu, Fuster, Solà i Guia) formaren part dels cinquanta nou conversos manco Fuster que fon u dels encarregats de les expedicions.
Pero... ¿quins eren els punts principals d'este avantproyecte?

• En l'introduccio mos podem trobar ... " Malgrat que les línies bàsiques que inspiren l'Avantprojecte tenen ben clar el concepte d'unitat nacional dels Països Catalans, el text se cenyeix a l'àmbit geopolític del País Valencià"

• Aixina en la rubrica anterior al titul primer remarca..."Com a primer pas en el camí vers l'autodeterminació, el País Valencià es dóna el present estatut per a la regulació de la seua vida política, dins el marc de l'Estat Espanyol"

• Articul 4 ... "La llengua pròpia dels valencians, la llengua catalana, és l’idioma oficial del País. Els ciutadans de parla castellana tenen, tanmateix, el dret d’utilitzar-la davant totes les Autoritats i Oficines, administratives i judicials... A les comarques de llengua castellana fruirá el català de cooficialitat"

• Articul 9 ... "El País reconeix al seu sí la personalitat cultural i la igualtat político-administrativa de les comarques castellanoparlants... Tot i això, gaudeixen les comarques susdites del dret d’unir-se a les entitats territorials contigües al País Valencià a les cuals són afins culturalment o històricament. Si una comarca volgués exercitar el dret d’unió caldrà que ho proposen la meitat més un dels seus ajuntaments, havent-ho de decidir la població en plebiscit per una majoria de dos terços del cens electoral".

• Articul 10 ... "Quedant sempre salvada la personalitat político-administrativa del País Valencià, podrá aquest mancomunar-se amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears per a l’exercici d’una o més de les competències estatutàries. Podrà també arribar a federar-s’hi si el Parlament Valencià ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta".

Estos son els mes representatius d'este Estatut encara que no va ser adoptat finalment pel Consell, ya que ells feren un nou un pocmanco catalaniste, pero ya parlarem en atre lloc d'este atre Estatut de Morella.
Cal destacar ademés un invent de Cahner per al nostre Regne, la divisio comarcal, encara que es atribuïda dita idea a Joan Soler i Riber, no es manco cert, la colaboracio de Sanchis Guarner, pero manco cert, es que l'idea i l'aprovacio oficial va ser feta per Cahner, segons descriu Eliseu Climent. Aixina Cahner destruïa per particions la nostra força identitaria. Aixina en 1833 Maria Cristina, per ma Javier de Burgos, acaba en les nacionalitats, i Cahner ,de la ma de Joan Soler, partix el nostre Regne en comarques per a restar-nos força autonomica i nacional. La finalitat i el resultat es el mateix, dividix i guanyaràs.

Vullc afegir que el PSAN conta entre els seus membres en Carod Rovira (1970-1977) i que fon el PSAN el que funda per mig dels seus jovens (Joves del Front Patriotic Catala) en 1988 els Maulets.
Ademes d'estar vinculats en Terra Lliure en 1989 s'ajunten per proposta de Terra Lliure dins de la canditatura de Catalunya lliure en Maulets i del Moviment en Defensa de la Terra (MDT) d'a on el PSAN es l'eix principal des de la seua fundacio en 1983.

En quant al exvicerrector Josep Guia va ser l'encarregat d'incloure dins dels Estatuts de l'Universitat de Valencia la següent senya en venjança de no haver-ho pogut fer en el nostre Estatut ... " Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d'aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomía, valencià." Coneixent a l'autor i les causes per les que va incloure dita senya,podem deduir el caracter cientific i filologic de dita afirmacio.

• Aclaracio: Se que realment s'escriu Elig, pero en dit avantproyecte figura Elx, com tambe València per lo que encara que siguen formes catalanes que no valencianes les he inclos per a demostrar la fidelitat dels fets.

Fonts:

• Servir Catalunya: 70 anys de Max Cahner. Serra d'Or .2007 .Barcelona
• Viquipedia.PSAM.
• PSAM.net
• Transicio democràtica dels Països Catalans. Universitat de Valencia. 2005
• Archivo de la Democracia.Universitat d'Alacant.
• El largo camino hacia la democracia. Vicente Ruiz Monrabal. Revista valenciana d'estudis autonomics. Nº 41,42
  

Tweet