YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 24 de noviembre de 2013

Ningu obrirà hui els astelladors

Hui passa mes plena que mai la sequia de Favara, hui ningu obri els seus astelladors.
No t'ho prengues a mal, Vicent, no ho fem per a ofendre't, Baixauli.
Se que lluitares per molts anys per esta sequia, que feres possible que regar en ella fora un dret i en especial un honor. Representar la sequia fon la teua mes ferma realitat, fon, segons tu, el millor tribut que es pot oferir a un valencià com tu ho fores, que no soles saberes defendre el seu dret, si no que aplegant a ser President del centenari Tribunal de les Aigües saberes colocar-la en son lloc, saberes dedicar-li el teu mes ferm homenage, i sobre tot mos ensenyares a tots la grandea de ser llauradors.
Arrere queden els enfrontaments, les batalles dialectals i les protestes ciutadanes, hui d'elles soles queda justicia i bon entendre, hui mos quedem en les teues bones intencions, en la teua eixemplar conducta, i sobre tot, hui queda en ella l'aigua de les nostres llagrimes, que fan surar en sa sal els teus recorts, els teus favors i sobre tot eixa fermea en la que saberes fer entendre a tots que el ser just no anava renyit en tindre un carrec, el ser llaurador no anava renyit en ser bon juge, i sobre tot el ser valencià no significa ser meninfot, vol dir molt mes.
Arrere queden dies tan emotius com el premi llealtat, en que volguerem redir-te eixe chicotet homenage a ta vida, arrere queden les teues conferencies en que mos parlaves de drets, de llibertat i de lo just que es fer arribar a tots la justicia, com l'aigua de les nostres sequies.

Hui les nostres llagrimes omplin ta sequia, pero no ho fem en tristor, creu-mos. Hui deixem en ta sequia les nostres llagrimes com a tribut, i sobre tot com a esperança. Hui en lo cel te tenim a tu, per que alli es a on van els bons homens. Alli li deixem a Deu la teua anima, l'amor que saberes contagiar-mos i sobre tot la justicia que segur sabras contagiar-li a Deu, les vivencies i enenyances que per fi sentirà Sant Vicent, i les esparances de viure en llibertat com a poble.
Ixca en poc de temps, en lo cel, te facen eixe lloc pel que lluitares en vida, ixca alli a on vages mos seguixques tenint en ton cor.
Perque soles tu saberes defendre este Regne, encara que fora com a llaurador.
Arrere queden dies de lluita en que, senyera en ma, acompanyares les protestes del GAV, arrere queden hui les llagrimes dels teus companyons que moriren veent que no havien pogut fer realitat eixe somi lliberal.

Pero tranquil, CANSALADER , aci deixes als teus admiradors, als teus companyons de lluita que hui escriuen en llagrimes el teu nom en son cor, pero que prometen arribar a escriure'l en or, en son dia, en eixe monument per la llibertat que per fi s'erigirà en honor de tots els que, com tu, sabereu defendre el nostre Regne a pesar de les adversitats, els que donareu fins la salut per defendre la veritat.
Pot ser dema, la sequia de Favara torne a regar eixes mates tendrals, i done aliment als brots dormits d'uns arbres, que com els que hem sentit les teues ensenyances, brotaran en la primavera mes forts que la passada, mes valencians que mai.