YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 30 de agosto de 2008

Aledua i la TDT

Ya fa uns dies que me va pel cap este tema, que ve a ser un simple montó de coincidències, que encara que mos pese, està formant part del nostre que fer diari.
Fa un bon grapat d'anys, en temps de moros i cristians, es va construir el castell d'Aledua, una torre per a vigilar la vall, era una forma de vigilància, i seguritat per al poble.
Pel transcursos dels sigles, aparegué la tele, i en ella la manipulació, i l'adoctrinament trobaren un nou camí pel que arribar a les seues víctimes, cegades ya per la frase coneguda per tots:
- Si heu han dit en la tele es veritat.
Aixina, es passà de la tele analògica, eixa que sempre funcionava encara que moltes voltes a ralles, per la TDT, eixe invent que mos fa encendre tots els dies, ya que quant pert algo de senyal en seguida, es queda en una pantalla negra i sense so ( encara recorde seguir el fútbol en ralles i només sentit ara es impossible).
Ademés en el naiximent del TDT, sorgix un atre problema. Després de dos décades lluitant per la invasió illegal de TV3( Te Ven 3) en el nostre territori. Després de que els tribunals mos hagen donat la raó, després inclús de que els "nostres" patètics polítics hagen dit no. Puix apareix este TDT que ara, ya no tens que buscar canals, sino que ells mateix se sintonisen, aixina ara ya no tenim que buscar o no fer-ho la TV3, es ella i tres canals mes els que contínuament apareixen en les nostres teles inclús després d'haver-les cancelat.
En fi, a quin punt hem arribat, ¿a quin futur pretenem arribar?
Ara no soles no podem vore la tele, sino que després de 20 anys de lluita, hem perdut tots els nostres drets de vore la tele que vullguen, per que quant totes les teles van mal, soles entra senyal per la televisió que no soles mos es aliena i estranya, sino que també atenta per la nostra identitat i llibertat d'expressió, inculcant als mes menuts mentires i histories tant artificials com la llengua en la que heu fan.
Aixina es el nostre futur, de estar vigilats per un soldat en una torreta com la nostra Aledua a estar deixats de la ma de Deu inclús tenint satèlits capaços de vore una formiga menejant-se o inclús descobrir una tocada de teléfon parlant sobre un possible atentat.
¿Acàs es manco desastrós el genocidi cultural que l'humà?

jueves, 28 de agosto de 2008

Romanços

Vos deixe un romanç que solia escoltar de mes jove quant anava a collir taronja en un dels meus pobles:

- Diu l'autor i es veritat,
que de l'espiga ix l'arròs,
i dels frutals,
la figa es el millor mos.
No la cullgues quant estiga verda,
cull-la quant vullga la dona.
Que tinga el tall ven obert,
aixina la figa està mes bona.

Espere que vos agrade, ya aniré penjant-ne mes con forme me'n recorde d'ells.

sábado, 16 de agosto de 2008

¿QUANTS ANYS FAN FALTA PER A TIRAR EN FALTA EL PASAT ?

Des de sempre mos hem preguntat, ¿ com ha vingut açò fins els nostres temps? Pero soles en poques ocasions, mos plantegem el protegir això que mos han deixat els nostres antepassats.
I es que entre les ruïnes dels nostres monuments, podem trobar coses, podem trobar costums, podem trobar el per que del nostre passat, i el perque del nostre futur.
De la mateixa manera en els documents antics podem trobar com hem naixcut, lluitat i resistit com a poble. Encara que últimament, tant els nostres monuments com els documents han patit una manipulació constant per part dels polítics, bibliotecaris i "científics" de torn.
Revisant el llibre del repartiment, podem trobar, l'eixemple mes clar de la manipulació, puix fixant-mos en els noms ( rectificats en bolígraf) i les anotacions que va fer Bofarull, mos podem fer una idea, de que si han segut capaços de manipular este eixemplar, que no hauran fet en els demés documents. Es mes, si han segut capaços de disfrassar un teatre Romà en marbre tabertí, que no hauran fet en els palaus i castells de menor importància, igual que en els monuments de última creació.
Fullejant uns llibres antics que estaven perduts per ca ma yaya, he trobat un fet, que m'ha tret un somriure, un document, que podria fer morir-se de riure, inclús als meninfots eixos que seguixen opinant que Catalunya i el català podria haver segut el nostre passat puix tots tenim el mateix passat, La Corona d'Aragó.

Sant Francesc de Borja, duque de Gandia, marqués de Llombay, i (atenció) virrey de Catalunya, en una carta dirigida a l'emperador Carlos V,a finals de 1538, li escriu les siguients paraules:

Este Principado, bendito de Dios, está muy bueno,y la gente harto pacífica, y la tierra harto llovida, de que se espera buen año de pan;y con esto i con tener las galeras de V. M. este verano para esta costa, la gente vivirá más contenta y pacífica y con menos recelo de moros... Y Nuestro Senyor guarde i ensalce a S.C.C. e Imperial persona de V.M. como sus vasallos i criados deseamos.Carta a l'emperedor,diario i vida de Sant Francisco de Borja, Bilioteca del Palacio del Duque, Gandia.

El significat, puix el que heu llegit, la conclusió, puix molt clara, després de haver tengut un sigle d'Or, haver segut el referent del Mediterràneu, haver segut el principal Regne de la Corona, tant econòmica com culturalment, resulta que tinguérem que anar a manar-los, dirigir-los, educar-los ( puix Sant Francesc crea allí una universitat franciscana) i fins i tot defendre-los dels moros i bandolers de torn.
Vosatros mateix,( qui va ser el manipulat i qui va ser el manipulador)
Fins a quant hem de esperar per a que el poble s'interesse per la seua historia i deixe de fer cas a estos distorsionadors de la realitat i creadors de fabules a la carta.
¿Fins a quants anys fan falta per a tirar en falta el passat?

martes, 12 de agosto de 2008

¿ALEDUA ES EL NOSTRE FUTUR ?

Perdut en la Ribera Alta es troba el castell d'Aledua, està ubicat al marge esquerre del riu Magre. En la Vall dels Alcalans, i dins del terme de Llombay.
Domina tota la vista fins a Aledua i fins i tot al poblat moro de LLombay. Es un castell curiós, per que no es troba en la cima de la montanya, si no en les seues faldes.
La seua funció era la defensa d'Aledua, que perteneixia a la família Centelles en el sigle XIV. Després en el sigle XV fon venut al Duc de Gandia, i anà arruïnant-se després de l'expulsió dels moros.
Ademés de ser el punt de defensa de Aledua, es va convertir durant l'historia en un punt de resistencia, dels moros, en la guerra d'Independència i després en les guerres carlistes.

Hui en dia encara queden alguns rests visibles, com son la torre en si, i uns trossos de ¿muralla?, pero apart d'açò llamentablement ya no es lloc visitat, quedant en els nostres recorts quant anàvem de menuts a menjar-mos la mona, o deixant-se vore des de el poble o la carretera.

D'esta manera quedarà un dia el nostre Regne, o millor dit d'esta manera estan fent que quede el nostre territori, que com el castell soles li queda el nom, ya que sense ell seria molt difícils de trobar.
Hem tingut un moment d'esplendor, que ningú mos deu negar, ya que fórem sigle d'Or molt ans que totes les llengües actuals. Pero això no està servint de res, ya que els nostres veïns, mesclats en exiliats alemans dels anys 50, han estat minant les nostres institucions com ya feren estos últims en Polonia, a la qual privaren inclús de identitat pròpia ( si hablan aleman es porque son alemania, Adolf Hitler)
Arribat l'hora, estem enfront d'un difícil lema, que emmarcat en la fabula de Sheakespeare es podria resumir en un "ser o no ser".Si un "ser o no ser" al que mosatros, els valencianistes de cor hem rescatat en el nostre que fer, utilisant-lo tant en el treball, en lo carrer, inclús en els nostres ratets de sofà, encara que son molt pocs.Eixe ser o no ser que mos està tornant folls i que mos està fent perdre algo que sempre hem tingut,identitat, ilusió, i sobre tot amistats.
Eixe ser o no ser, que mos fa amargar-mos la vida, per culpa d'uns polítics venuts als dines catalans i que han fet del vot útil la mentira mes gran del mon, i en ella la mort per assimilació de la nostra llengua.
Pero parlant en la gent, arribe sempre a fer-me la mateixa pregunta:-¿estarà realment tot perdut o encara quedarà un punt d'esperança en algun lloc perdut ?- Si esperança, allò que els meus pares me ensenyaren tantes voltes pero que després al viure la vida real, comence a tirar en falta, no se si per perdre tantes coses, o per que encara no he vist en esta vida ningú que tinga un poc de sentit comú i que faça les coses per fer-les, no soles per dines sino per amor, sentiments...
L'opinió de la majoria, es ben senzill,- no està res perdut,¿ que mes dona si li diuen català si yo se ben segur que es valencià?- Eixa opinió, es la mes extensa, encara que n'hi ha una que li guanya:- A mi això me dona igual, els polítics només fan que això guanyar dines, yo lo que vullc es que me pugen el jornal-. I davant d'esta serie de respostes sempre ix el listet de torn dient-me: - home això no es cosa nostra, ademés els cientifics i gent de lletres heu abalen-Lo que provoca en mi un cabreig i la consegüent explicació de torn.
El final mes resumit be a ser sempre el mateix:: ¿ Com a hores d'ara, en temps de impossició llingüistica, de major explendor del nostre meninfotisme, encara estem renyint per un ser o no ser dins del valencianisme, un ser o no ser dins del naionalisme, i lo mes mal inclús un ser o no ser ven llunt dels nostres principis en els que soles te que tindre sentit el ser o no ser valencià, be siga per català o per espanyol?
¿ O es que volem quedar-mos com la torre d'Aledua, eixa que seguix olvidà inclús per a la gent que tingué un trocet d'historia en ella, eixa que se veu des del poble o fins i tot des de la carretera, l'ermita o des de Matamon?

Deixa'ns la teua opinio



Este es el lloc indicat per a poder deixar el teu comentari sobre el blog i el seu contingut.
Aquell comentari que no te cabuda en cap dels nostres articuls.

Te recomane que seguixques llegint-lo, sempre n'hi ha un atre lloc per a poder opinar, i sempre queda alguna llum dins d'un blog ple d'articuls.

Gracies per llegir-me.