YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 30 de enero de 2011

Barco a la deriva

Hem vixcut junts un fum de destrellatats, hem segut capaços de renaixer d'entre l'adversitat... pero seguim seent soles unes poques veus que, callades pel govern, lluitem sense cap ni peus front ad eixos delinqüents que amagats dins de bambolles sociopolitiques viuen de les subvencions i mos pategen el cul tots els dies de l'any.
Hem vixcut junts moments de Gloria, hem plorat quan a Lola li prohibiren fer-li al Pendo la prova del Polen. Hem vist com els nostres companyons, aquells que mes chillaven se'n han anat transvestint i venent-se al millor postor.
Hem segut capaços de fer d'una simple paella, l'acte mes multitudinari del nostre Regne, hem segut capaços de juntar-mos 500.000 valencianistes per a lluitar per les nostres senyes, hem vist com uns jovens han segut capaços de juntar mes de 300 persones en un sopar informal ple de valenciania.
Hem segut capaços de fer unes normes valencianes, a les que encara hui en dia seguim sense vergonya.
Hem segut inclus capaços de salvar la nostra senyera d'entre flames.
Pero tot aço s'ha esfumat...

Ara som un barco a la deriva, un simple joguet del que els nostres politics s'han cansat.
Som moneda de canvi, i sobre tot moneda electoral.
Les nostres senyes, aquelles per les que lluitarem en la Transicio, se veuen hui en dia mes amenaçades que mai. I mentres... seguim a la deriva.

Soc conscient que tots no hem fet lo que hem pogut, pero soc encara mes conscient de que en estos temps sobren les preguntes, sobren moltes respostes. Hem segut poble, hem segut Regne, hem segut nacio. ¿A on queda ara la nostra valenciania?... Espere que encara ne quede en un chicotet raco del nostre cor.

Veem tots els dies frustrats com els nostres fills son educats en català, com els mijos de comunicacio cada dia estan mes catalanisats, pero... no fem res.

I ¿per que no fem res? puix eixa es soles, si me permeteu, la pregunta que vullc deixar en l'aire. Eixa es sense dubte la pregunta que mos fem tots els dies. En fi eixa es senyors i senyores la pregunta a la que hem de respondre.

Hem vist com el PP ha creat primer un entramat dins de la nostra Real Academia de Cultura Valenciana, i despres com ajudats per Pujol, Zaplana, Camps i Gonzalez Pons mos implantaren una sucursal del IEC.

Hem vixcut una batalla de Valencia en la que mos alçarem victoriosos, pero en la que mos deixarem molts caps solts. I mos hem llamentat eleccio darrere d'eleccio de que realment no tenim força politica.

¿Per que no fem res?

Som un barco a la deriva, un barco en el que la tripulacio, ya s'ha cansat de virar cap a tots els costats. Som un barco falt d'ilusio, en que la tripulacio se troba desilusionada.

Es temps de canviar d'una volta i vore que podem fer, per que sense fer res, ya hem estat prou de temps.

Som un barco afonat que no pot continuar en esta albufera. Un barco que mereix ser lliure i soltar les veles mes allà de Madrit.
Ara es moment de mirar-mos el melic i de tractar d'una volta de ser germans. Preguntant-mos tots els dies ¿Que puc fer? ¿realment soc valencianiste?

Arrere quedaren lluites i desilusions, davant tenim un futur que mereix tindre Blau i Corona.
Si volem seguir remant cada u cap al seu Sol, continuarem veent com poc a poc se va apagant.
Es hora, eixa mateixa hora que tant chillem quan cantem tots junts l'himne de lluita. Una lluita que mai deuriem haver deixat.
En fi, vosatros direu...
Ajuntem-nos que ya arriba l'hora,
De ser dignes de ser VALENCIANS.

miércoles, 12 de enero de 2011

Una entramada per a destruir Valencia

Fa uns anys, ya molts per a recordar, va apareixer en Valencia una noticia que se va escampar en diversos mijos de comunicacio. Una notica que va ser practicament el final del socialisme en Valencia va desapareixer de la nostra retina i del nostre pensament com si no haguera passat mai. ¿A on van els nostres recorts? ¿Deuriem preguntar a algu sobre ells?
La veritat, no se com ho fan, pero fer desapareixer coses com estes s'està convertint desgraciadament en una cosa massa usual hui en dia.

Tot començava un dos de maig de 1995, quant des del ABC se denunciava a Joan Lerma, en aquell moment president de la Generalitat Valenciana, d'haver financiat en diners publics al Bloc de Progres. Pero ¿que era realment este Bloc de Progres i qui eren els seus membres i simpatisants?.
La veritat, es que realment el Bloc de Progres, no es mes que lo que hui coneguem com a entramat Eliseu, i que ya en aquells anys era un entramat tant ben organisat com ho es hui en dia, rebent ajudes des de les Generalitats Valenciana i Catalana. Un entramat creat per a catalanisar Valencia inventat per Cahner ( en aquell temps president de la Fundacio Revista de Catalunya) i Pujol (President de la Generalitat Catalana) que contava en pocs adictes, pero que feyen molt de soroll (mes o manco com hui). En fi el Bloc de Progres era la part "cultural" i sobre tot economica del PSAN, ya dissolt en el PSPV i incrustat dins del Partit Socialiste Valencià PSPV-PSOE.

Pero tornant a la noticia hem dir, que la noticia ix per que segons les fonts, El Bloc de Progres, va remetre als diferents diaris i demes mijos de comunicacio uns fax per a la convocatoria d'una manifestacio des de el CADE Vicerrectora, un centre de l'Universitat de Valencia de atencio als estudiants. Despres de rebre quantioses subvencions de les Generalitats Valenciana i Catalana, gasten material public pagat pels contribuents per a fins politics. Aixo es democracia i amor per la terra.
Una manifestacio que va contar en el soport (i l'invitacio oficial) per part de Lerma, ademes de contar en el soport de les Universitats de Valencia, Castello i Alacant, encapçalada pels seus rectors.
Si es que quant el pancatalanisme se va instaurar en les Universitats i en el pla politic valencià, ¿quina possibilitat de triar mos quedava als valencians?.

Lola Garcia Bronch en aquell temps presidenta de Renovacio Valencianista va presentar una primera denuncia el 5 de maig de 1995 en el jujat instruccio numero 17 de Valencia per possible malversacio de fondos publics a Lerma, al que acusava de financiar i recolzar "en carrec als diners de tots els valencians" actes organisats pel Bloc. Denuncia que va ser acceptada a tramit.
Un tramit que no va tindre conseqüencies. Uns mesos mes tart, el 27 de Setembre de 1995, Lerma llavors Ministre d'Administracions Publiques, va justificar en el Congres dels Diputats les ajudes concedides per la Generalitat Valenciana al entramat del Bloc de Progrés quan ell era president. I conte contat...

Puix si, i en aixo va quedar tot, Lerma va donar les seues escuses, i tot resolt. mentres, aci en Valencia ni mos ho contaren, ni falta que fa. Pero per lo manco tenim els noms de les entitats subvencionades, per a que diguen que no tenim recursos: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Joves Escriptors de Llengua Catalana, Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), Entrepobles, Acció Ecologista Agrós, Acdesa-PV, Radio Klara, Centre Cultural Carles Salvador, Cercles de Normalització llingüística, Fundació Ramón Muntanyer, Fundació Ausias March, Editorial Tandem, Editorial tres i quatre, Centre excursionista.


Aixina l'entramat d'Eliseu Climent, o el Bloc de Progres, continua rebent subvencions d'abdos Generalitats , tant Valenciana com catalana, i seguix atentant contra l'historia i la llengua valenciana. Pero ... ¿que mes hem conseguit descobrir sobre este entramat?.

Uns dels maxims denunciants, encara que soles de boca, puix no va ser ell el que va ficar cap denuncia llegal, i damunt va continuar pagant el tribut com a President de la Generalitat, va ser Eduardo Zaplana, que una volta dins de la Generalitat, va seguir els passos de Lerma, subvencionant a Eliseu, i sobre tot als seus colaboradors o simpatisants. Que no ho he oblidat, aci vos deixe la llista dels principals simpatisants:

  • Nacho Duato. director artistic de la Companyia Nacional de Dansa. Com Zaplana en Telefonica, ara Nacho despres de deixar la Companyia Nacional en juny de 2010, es el fichage estrela de Teatres de la Generalitat.
  • Santiago Calatrava. El del pont, que tambe ha fet la Ciutat de les Ciencies. Seguira fent edificis llejos sense anima i completament alluntats de l'arquitectura i l'estil valencià.
  • Manuel Vicent.Articulista i escritor (sobre tot El Pais i Levante). Un tramvia a la Malvarrosa. Obra que Camps Nal Noi ha produït (seguim pagant favors).Es curios que Camps Nal Noi produira un obra en la que s'insulta en dos ocasions al valencians dient-los que son "borregos i cobardes". Una de les seues frases mes celebres es... Dios creó el mundo en sólo seis días, y esa prisa se nota.
  • Javier Mariscal. Segons els entrevistadors que vingueren a dir-li que havia segut el elegit per a disenyar la nova mascota de Barcelona 92, el del porret. Puix aixo, despres de donar-li els diners pel diseny del Cobi, Zaplana li va concedir fer el "dibuix" eixe dels ulls de Bancaixa.
  • Anderu Alfaro. Escultor. Es normal despres de fer el monument dels Països Catalans en Tarrega, 1981, o el del Milenari de Catalunya 1991, per no contar molts atres monuments pels Comtats.
  • Els rectors de les Universitats de Castello, Valencia i Alacant... sense comentaris, per a que despres diguen que no estan politisades les nostres Universitats.
  • UGT;CC.OO.; STEPV; Unio de Llauradors i Ramaders (eixos que encara estem esperant protesten sobre l'exportacio a Europa de taronges Marroquines, que damunt passen per les nostres carreteres), Sindicats d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)... com ans, per a que despres diguen que els sindicats defenen als treballadors, als estudiants i al poble.
Uns anys despres de fer estes denuncies en prensa, Zaplana, va fer possible el pacte Aznar-Pujol, i va ser ell el que va permetre la continuitat d'emisio illegal de TeVen3 (controlada pel entramat del Bloc), va seguir entregant subvencions i sobre tot ajudant als premis Jaume I, va crear la AVLLc que va ser ocupada en gran part pels seguidors del Bloc, va deixar seguir les adoctrinadores Trobades (sobre tot el tito Paco Camps que era llavors conseller de cultura)...

Pero aixo no es tot, al igual que en l'Alemania Nazi, el Bloc va ser durant molt de temps el la força de choc (aço segur que no ho sap Estaban Ibarra). I de la mateixa forma que el Partit SocialNacionaliste Alema va dominar el sistema educatiu, el PSAN en forma de Bloc anava adoctrinant a la societat valenciana des de distints punts. Es mes, com el trage de mals ya no venia, el tito Eli (acusat durant la transicio i en els principis de la democracia per atentar contra la Guardia Civil i la bandera) se va tindre que buscar martirs, per a poder seguir el conte. I aixina va ser com va inventar l'atentat de Joan Fuster , en paraules d'Eliseu "Intent d'assasinar al noste intel.lectual mes destacat, Joan Fuster, ficant-li bombes en la seva casa" . Atentat que va ser tant fort com (segons les noticies trobades en diferents diaris regionals) d'un masclet que va explotar
en la finestra de la planta baixa de sa casa. O (sempre segons Eliseu) "l'atentat contra u dels pares de la patria, el catedratic Sanchis Guarner", atentat que se resumix en un simple petardet que no va tindre conseqüencies i que li va ser enviat de forma anonima a Sanchis Guarner. ¿Que te que dir el Bloc de Progres dels atentats de Terra lluire? ¿I dels atentats contra la llengua i l'identitat valenciana? Per que els "suposts atentats" eren anonims i sense conseqüencies pero els de Terra Lliure i el BLoc de Progres no ho son i tenen moltes conseqüencies nefastes, per cert.

Hui llamente profundament tindre que donar esta noticia, pero el Bloc de Progres hui en dia te una participacio molt important dins del BLOC, 13 dels 30 membres del Consell Nacional, i que va conseguir en març de l'any passat un 25% de vots en blac( de la mateixa forma que va propondre fer en les eleccions autonomiques de 1997) en senyal de queixa contra els pactes de Morera i la seua moderacio.

Font:
  • ABC. Hemeroteca
  • Levante
  • Las Provincias
  • Diario de Valencia
  • El Pais. Hemeroteca
  • La Vanguardia
  • Valencia Semanal

Done les gracies a VELL per que va ser gracies ad ell com vaig trobar totes estes noticies.