YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

jueves, 30 de julio de 2009

¡¡¡¡Vacances!!!!



Si vacances, no estic foll. Esta es la paraula mes mega moderna, i escandalosament culta que circula hui en dia per tots els racons del Regne de Valencia. Esta es sense dubte la gran guanyadora d'enguany.
Pero lo mes patetic de tot, es que esta junt a Handbol, son el clar exponen de la coentor feta paraula.
Es convertixen aixina en les dos paraules mes rebuscades i mes malsonants de la codificadora AVLLc.

I voste es preguntara, ¿com es possible arribar fins ad este punt?
Puix molt facil, senyor. Molts recordaran, que fa un grapat de anys, la gent de poble estiuava. Venia l'estiu, i tota la gent eixia a prendre la fresca, assentats en cadires, o en terra, en fi prenien la fresca.
Pero, començaren a vindre els senyoritos, la gent que estudiava en la capi, que com estudiava es sentia en dret de decidir fins com tenien que parlar les gents del poble a on ells "veranejaven" i es que com en lo Cap i Casal estava prohibit parlar valencià per que no era progre, puix els senyoritos tiraven cada espardenyà que feen caure a u en terra.
I es aci a on apareix la figura de l'entes. Eixe chic que ha llegit, inclus que ha estudiat, pero que per a guanyar posicio i caure be al senyorito, seguix al peu de la lletra totes les seues lliçons.
Aixina va ser com en els quaranta anys de dictadura, els nostres pobles deixaren poc a poc de estiuar, per a passar a veranejar. Clar heu dien els entesos.

Pel temps, en la societat en general, mos hem acostumbrat a viure en els entesos. I es d'ells d'a on en un temps eixiren frases tant horroroses com el "...Ya soc aqui..." o "... bona tarda...", i la mes tipica, que encara hui me dona uns oixs... "...¿i aleshores qui?...". Peces sense sentit que sentien del recent estrenat TeVEn3, que sintonisaven gracies a un aparato illegal que els habia conseguit un tio, o un amic. I a la pregunta de la gent.. i aixo ¿per a que servix?, ells solien aclarir que per a dependre, o per a vore realment lo que passa en lo mon. I la gent seguia preguntant... ¿ i els entens?, a lo que ells sempre sonrient contestaven, home, si te fixes, i repasses els significats, acaves comprenent. O siga, era com seguir un documental en portugues, o en italià, si lligaves les paraules, i unies significats, tenies frases per a comprendre lo que dien. Aixina, resultava, que la botifarra per ad ells era la llonganiça; que quant dien esglall, significava esvaro; un vaixell ( rectificat , no savia que era en V), no tenia res que vore en la vaixella (ya heu voreu en el proxim articul), simplement era un barco; i quant se referien al Pais Valencià , era del Regne de qui parlaven.
Llamentable. O siga, que els entesos, deixaven el castellanisme mes ridicul, per a embarcar-se, en la catalanisacio mes coenta.
I es que n'hi ha gent per a tot. Inclus n'hi ha gent que en tall de creure's el centre de l'univers, es capaç de amollar paraules sense sentit, per que heu diuen en TeVen3.

Bo, com anava dient, la catalanisació cobrava vida dins dels entesos, pero lo mes gracios, era que eixos senyoritos, que quant venien al poble eren centre de burles per les espardenyades que soltaven, ara eren els correctors cults d'un idioma, que ni coneixien, ni sabien pronunciar.
Pero com en les escoles començaven a educar en catlencià, els senyoritos mos duien el valencià cult.
Un valencià, que se pareixia prou al nostre, llevant per unes paraules que no eren del tot iguals. Eren paraules molt paregudes, que canviaven soles en una o dos lletres, la majoria de voltes.
I que si repassaves en deteniment, podies entendre el significat de les mes desconegudes. En poques paraules, una mescla de valencià en català per a anar embolicant-mos dins de la catalanisació sense donar-mos conter.

I aixina anavem destruint mosatros mateix, els valencians, la nostra dolça llengua afegint-li barbaritats lexiques que ni coneixiem. Com incluir la a en totes les oracions sense pietat, eliminant la forma en, i si apetix afegim el amb:
- vaig a casa.
- estic a casa.
- estic amb Miquel.
O la mes graciosa, ser sempre siga lo que siga:
- soc moreno.
- soc a casa.
- soc amb Miquel.
I esta es de lo mes graciosa:
- ya soc aqui.

Puix aixina d'esta forma, anarem destruint la nostra dolça llengua. Aixina desferem tot lo que els nostres escritors, i els nostres yatos mos havien trasmes durant generacions sanceres. Quant no de pares a fills, per mig de les diferents publicacions valencianes.

Pero realment, ¿d'a on be eixe vacances? la resposta es facil, el nom es clarament frances, i va ser traslladat a Catalunya pels seus conquistadors, o simplement pels seus nacionalistes, que buscant una diferencia en les vacaciones castellanes, preferiren gasconar el seu diccionari per tall de diferenciar-se de l'espanyol.
Aixina tenim que vacacions, be del llati vacationi, i pert la i en favor de la s per simple evolucio del romanç, al igual que la t es transforma en c.En canvi, en angles, soles canvia la i. Pero, si la forma mes antiga i arrimà a vacationi es vacacions, ¿per que mos ataquen constantment des de els diferents estaments educatius i mos imponen una paraula francesa mal pronuncià en conter de deixar-mos expressar en una atra mes culta per estar mes propa al llati?
Puix, si benvolgut amic, com hem dit ans per simple catalanisació de la nostra dolça llengua valenciana.Que com podem comprovar, està mes propa del llatí, inclus que l'espanyol, o castellà, pero s'ampenyen en destruir, per a ofrenar noves glories al Nort.

Bo, puix yo me'n vaig de vacacions, i si me deixen, vos escriure des del chalet, que enguany no n'hi han dinés per a anar d'apartament.
Bones vacacions a tots.
Manco als que volen chafar la nostra dolça, culta i milenaria llengua valenciana.

domingo, 19 de julio de 2009

Expedient X

Fa un temps, estes paraules foren el titul, no titol, d'una seria prou coneguda i seguida, encara que yo, sense ninguna causa, vaig ser dels pocs valencians que no seguiren esta serie de Tele 5.
I es que sempre que mirem arrere, veem com si d'una serie americana de ciencia ficcio, tota la nostra cultura es absorbida per l'imperialisme català. Es com si estiguerem davant d'una serie americana, que en qualsevol moment, apareixen els marines, i salven un mon cada volta mes absorbit per la gran pantalla. Cada volta mes manipulat pels politics que llunt de defendre als seus votants i a la seua identitat, se venen al millor postor per un jornal millonari, o per un lloc d'a on poden despres traure un jornalot a part del que ya tenien.

Pero deixan de costat als politics, anem a fixar-mos en l'escritura recomanada per la AVLLc, que seguixc postillant en la "C", per que no identifica en cap moment cap llengua, que no siga la catalana.
Com ya diem en atres articuls, la Generalitat, i Camps Nal noi, han omplint, i seguixen fet-ho tots els llocs de "X" i es que com ya hem dit, mos trobem de ple dins d'un expedient "X".
Aixina mos trobem en que pobles com Chest, s'han transformat en Xest, i es que no entenc la pronunciació i el paregut de esta "X" en Xuquer, o en Xativa.
Atres eixemples, podrien se este. La paraula eixemple, passa a ser exemple, en un so de CH total. per ficar un atre mos trobem en Xiquet, que anant precedit de "X" tindria un so paregut a Shiquet, pero, no, en este lloc, la "X" passa per obra dels extraterrestres a convertir-se en un so al mes pur "CH".
¿pero que pensarien vostes, si un dia en la tele llegiren una noticia com esta?
"..Xoc de Trens en Austria..."
Puix anem a vore, les possibilitats son immenses. En primer lloc, com d'una "CH" feta "J", com es al escriure Elx, podriem pensar que es un "joc de tens per a menuts i grans", tot una bona noticia, de no ser per les imagens que venen a continuació.
En segon lloc, podriem parlar de la forma "X" de Xuquer o Xativa o siga una forma "SH". Quedaria mes o manco aixina "... shoc de trens en Austria...". Sense comentaris, espectacular.
I per ultim tenim la forma mes graciosa, que l'utilisada per tots per a fer desapareixer la "CH", i es que una forma tant valenciana com la "CH" del nostre apostillage. Els "CHE" mos dien en Castella, degut a la nostre costum de queixar-mos i d'expressar-mos sempre en "..che..."
Puix tornant al principi, tindriem un "..Choc de trens en Austria..." tota una desgracia, i tot un desconcert que mos han fet pegar mal el dinar, tant per la barbaritat del cas i de les imagens, com pel mal de cap de saber de que s'estaven referint exactament en la tele.


O siga, mentres podem escriure lliurement Puig, no podem escriure Elig, i devem escriure Elx. Per imposicio llingüistica.
Escriure Xuquer, i Xativa, ¿be obligat a la seua pronunciació en "CH", com es el cas d'exemple, o simplement se poden mantindre de la mateixa forma pronunciant com sempre "SH"?
¿Quina regla regula, la pronunciacio de "X" dins o fora de les paraules? o es un simple fet d'atinar. Es que es tant senzill...
I per ultim, si en les 32 bases del 32, no apareix res sobre la "CH", i la AVLLc te com a partida estes bases, que es deixaren per a proximes regulacions, i en les que res han tingut que vore les entitats valencianistes. ¿Com es eixa guerra contra la "CH" i la "Y" (de la que ya parlarem en atra ocasió) ?, i ¿per que volen fer-les desapareixer, fent desapareixer aixina paraules valencianes?

O siga, com si d'una nave nodriça es tractara, han baixat estos extravalencians de la AVLLc, que ficant la filologia (ciencia encarregada de l'estudi del parlar i l'escriure de la gent) com a excusa, mos obliguen a escriure en un idioma de laboratori eixit dins del cor del falangisme d'ultradreta català.

Manco mal que la gent, llunt de lo que ells pretenen, cada volta tenen mes consciencia de que el Valencià Cult que mos han volgut embotir, es simplement Català Coent. I es que la gent, pot ser enganyada fins a cert punt, pero no per a sempre. I manco en estos temes tant delicats.

El català al Pais Valencià

Este seria un bon titul per a una novela de ciencia ficció. Pero desgraciadament per als valencians, hui en dia esta novela es la que gasten els mestres per a ensenyar als nostres fills, el com Catalunya es el melic del Mon de Mai Mes.
Son moltes les publicacions i les entitats, que despres de arreplegar suculentes cantitats, ensenyen i reproduïxen de forma mecanica les mentires i manipulacions abocades des de la fabrica falangista catalanera.
I es que fins la nostra cultura i les nostres festes, son ensenyades al mon com a catalanes.
Existix entre el pancatalanisme una formula, que la gasten fins a la sacietat. Esta consistix en que si en America, despres de la conquista espanyola, tots els habitants conquistats per Espanya acabaren parlant l'espanyol. A ningun Mexicà, per eixemple li se ocurriria dir que no parla el espanyol. Aixina si Valencia va ser reconquistada per catalans, Aci es parla català.
Esta formula estaria be, de no ser per dos detalls, insignificants, puix mai els mencionen:

El que en America, Espanya va fer carniceries per tal de impondre el seu poder, i el de l'iglesia. Arribant inclus a esclavisar als seus antics habitants obligant-los a dependre l'espanyol, i a convertir-se al cristianisme. Pero ¿que es lo que passà en Valencia?
Puix, la resposta es ben senzilla, despres de ser centre i model dels Ibers (Edeta, Segorbiga,Illice,Arse, i com no Setabis) (s. V a II adC), inclus va ser una provincia Romana (Valentia), que contava en poder economic, acunyant inclus moneda (s.II adC a s.III ddC) , Haber tingut independencia economica i cultural de Castella, Al-andalus, inclus de Tunez, formant escoles i acollint a tots els intelectuals de l'epoca que fugien de Al-andalus, o que simplement venien per l'importancia cultural valenciana a on convivien les tres religions Musulmana,cristiana i jueua.(Balansiyya del Rei Llop) (1124-1172). Va ser entregada pel rei Zayyan en 1238 al rei JaumeI a canvi de respectar les vides i costums dels seus habitants, i deixant que Zayyan regnara en el territori que hi havia entre el Xuquer i el Segura. O siga, que fins que no passara un temps, no podria obligar la cristianisacio.¿com pot ser que en 66 anys, els habitants de Balansiyya oblidaren la seua llengua, el seu poder economic, la seua cultura, i lo mes important, foren reeducats per catalans, uns 2000, i tingueren encara temps per a fer 2 sigles mes tart un sigle d'or?
Si no existix la despoblació i l'extermini al que se referix el pancatalanisme, dificilment pot existir dita impossició o repoblació. Recordem l'articul e poblada per les seues gents propies .

L'atre fet es prou aclaridor. ¿En quin moment de l'historia d'Espanya o del Mon se nombra el Tango (Argentina) com a propi espanyol? 0 les carnestoltes (Brasil) portugueses, i els descobriments fets per la NASA (Estats Units) com a descobriments anglesos. Llavors, si això no ha passat mai, en quin dret, el pancatalanisme s'apropia de les Falles, la Moixeranga, la Magdalena, les fogueres de sant Joan, inclus la paella, la fideuà i les taronges, per no parlar del turro.

I es que sempre que algu obri la boca, te que tindre molt clar de que està parlant, i no presentar-se per les fires mundials oferint les plages de Benidorm, en Catalunya clar, les falles, la Magdalena i inclus les fogueres de Sant Joan. Ni als nostres escritors, tant clasics com no tant clasics dins dels seus catalecs manipulats.

I lo pijor, es que els nostres politics, llunt de defendre els interessos dels seus votants, preferixen amagar el cap com els esturços, o mirar cap a atre lloc per tall de no vore qui es o quant el que los ompli les bolchaques.
Es lo que te haver segut educats segons Sant Pompeu i la falange fusteriana.

domingo, 12 de julio de 2009

Ramon Llull tot un català

Com tots sabem, Ramon Llull, mes conegut com a Raimundo Lulio, va naixer en Palma de mallorca, en 1232, poc despres de la reconquista del rei Jaume I, com a bon català, va dependre l'idioma dels contats, en tan força, que miraculosament, es va convertir en el primer autor català, de l'historia.
Eixa es l'historia que conten hui en dia els mestres. Un senyor, que en uns pocs anys, depren una llengua que no existia, ya que en 1933 encara es referixen ad ella com a llemosí. I es convertix en el primer autor en llengua catalana.
Com podem comprovar açò es part de l'estafa a la que estan somesos els nostres fills.
I fins i tot, l'institut Ramon Llull es el mig pel que molts pobles i ciutats, s'unixen al proyecta de catalanisació dels nostres menuts.

Pero, ¿que passaria si algú demostrara que no soles no va escriure en català, si no que damunt, la seua traducció al català, no va ser posible fins al 1904?

Com a mostra un botó. I com de botons tenim un cabaç. Aboquem-lo.

Es una llastima, que un home tant català com Ramon Llull, tinguera que ser traduït, ¿no creeu?

O simplement, es que Ramon Llull, natural de Palma de Mallorca i escritor en Llengua Mallorquina, va escriure un llibre, que anys despres, en Barcelona, van traduir .

Mira que l'historia mos te preparades sorpreses.

Font Bibloteca Cervantes.

jueves, 9 de julio de 2009

Les barres d'Aragó


Es de sobra conegut la afició dels Beuteristes a inventar contes i fabules.
Se que resulte repetitiu, pero es que per mes que busque, no conseguixc trobar ni un sol document que aclarixca de forma clara l'orige real de les barres aragoneses.

Pero per mes que pretenguen els catalans donar orige de les barres en la persona del comte Ramon Berenguer. Una volta demostrada la mentira sobre les barres del Pilos.

Segons el conte oferit pels nous Beuteristes, El regne d'Arago, no tenia ensenya ni senyera, i va ser Ramon Berenguer IV el que li va regalar als Reis d'Aragó les barres de Catalunya.
Fins aci, tot podria pareixer normal, de no ser per dos qüestions casi sense importancia.

Per una banda, que Catalunya, no existia en eixe temps, soles existien uns comtats espanyols per l'ubicació, pero perteneixents i vassalls del Rei de França. D'ahi, l'orige franc de tots els seus comtes.
Pero aço no es tot, ya que en els retrats de l'epoca de Ramon Berenguer (1113-1162), se'l pot reconeixer, batallant, com va viure. I en una bandera, que, de no ser per que diuen que son quatre barres, yo juraria que es una creu i Santa Eulalia patrona i protectora dels comtes de Barcelona.




I aixo es un fet, per que fins en dates posteriors, no soles no apareixen les quatre barres dins dels comtats, si no que l'emblema dels reis d'aragó seguixen seent les dos barres.

L'atre pero, vindria tret dels estudis dels verdaders historiadors, que junten l'aparició de les barres, en el viage de Sancho Ramirez (1042-1094) a Roma en 1068 per a consolidar aixina el jove Regne d'Arago oferint-li vassallage al Papa, vassallage documentat inclus en la quantia de 600 marcs d'or al any.

Juntant, que des de el 1068 venen estant presents les barres en l'heraltica dels reis d'Arago, i que fins al 1150, o apareix la figura de Ramon Berenguer, i que ademes este, no va ser mai Rei.
Mos trobem en que una volta mes els Beuteristes moderns, aprofitant buits de l'historia, manipulen tot lo manipulable, no soles per a llevar-li les barres a Arago, si no per a fer que tant Valencia com Balears li servixquen vassallage com hauria volgut que ocorrira en tots els punts de l'historia.
I es que com dia ma yayo, els rics, poden fer realitat fins la mentira, i en dines ben donats fins la mes pura de les dones acaba embrutà.
Continua en Les barres d'Arago II

lunes, 6 de julio de 2009

Gandia i el correllengua

Fa uns mesos, un grup de jovens van protestar en Gandia davant del correllengua. El per que puix molt facil, per que com a valencians, no aguanten que un grup de fanatics, vinguts la majoria del nort-est peninsular, chillen consignes i s'atrevixquen a afirmar que el poble valencià li deu tribut i obediència a l'incult poble català.

Com be sabem, la contra manifestació, encara que com esta fon pacifica està penà.Puix segons les forces de seguritat, son causa de incitacio a la violencia.
Si ad aço li sumem que una dona, Pepa Chelsa, va ser ferida per una pedra en el cap. Ya tenim la mescla. El resultat la identificacio i posterior citacio de 18 jovens. Que foren tratats en tot moment per la prensa com a poc mes que terroristes.

Pero els fets foren molt diferents, i ara uns mesos despres, la justicia dona la rao a estos jovens, puix encara que protestaren per la manifestacio heu feren en tot moment pacificament, no impedint en aço la marcha del correllengua. Simplement mostrant el sentir d'un poble, en valencià que està un poc mes que fart de que li fiquen sempre la cama per a no deixar-lo alçar cap. Fent-lo sempre esclau dels veïns del nort.

Aci vos deixe el auto, per que si vos haveu fixat, per a criminalisar al GAV, se sumaren tots els diaris, inclus el Pais, pero per a mostrar el fallo, no s'han dignat ni per casualitat a fer un raconet en ningun diari, ni en els regionals.

Enhorabona germans. La veritat sempre triumfa. Enhorabona GAV.

domingo, 5 de julio de 2009

No ho entenc. No ho entenc


FAES, es una associació naixcuda en 1989, i vinculada al PP. Ademes de ser presidida per Jose Maria Aznar. El que fora president d'Espanya gracies al recolzament de CIU previ pago dels PPeros valencians (Zaplana(com a president), Estevan Gonzalez Pons (com a intermediari) i Francisco Camps (com a conseller de cultura) que obsequiaren als catalans en la absorcio per part dels ultims de la nostra benvolguda i milenaria llengua.

Puix be tornant al tema, m'han enviat un document, un bon amic, que apareix just baix a l'esquerra de la seua pagina principal. FAES

El document en si, es diu ¿libertat o coaccion? i en ell, es pot observar des del principi com el fascime mes podrit seguix integrat en el si d'un partit que vullguent fer apego al centre, esta mes desplaçat al franquisme que la propia falange.
I aço encara que s'intente amagar des de les files del PP valencianiste encapçalat pel president de la diputació Alfonso Rus, com a nou salvador del valencià. Oblidant ue es la seua diputació la que premia, rotula i dona ajudes a les associacions catalanistes . I recolçat per l'alcaldesa de Valencia rita Barbera que premia tots els mesos a empreses catalanes o catalanistes per la seua llavor en
favor de la catalanisacio del Cap i Casal. O l'eixemple mes ridicul de politic, el senyor Font de Mora, que primer aprova l'educacio en català en lo Regne, per a seguir fent front a la filologia catalana. Quant es ell el que dona peu ad esta guerra apoyant a la AVLL feta per el PP i en continua absorcio pel IEC.
Ah, tots com no, units en torn a una persona de lo mes simpatica. El nou Zar. El nou Emir del Regne de Valencia. "Tots amb Capms"

Tornant al document, resulta molt curios, com des de l'interior de la quaribarrada, es preten fer renaixer la Espanya. Com ya va fer el franquisme en el nostre regne.

I es que encara que es pretenga fer entendre lo contrari, des de l'interior del PP, inclus del "valencià", el catalanisme es qui te la veu dominant. Puix com ya sabem, en dines turrons. O mes clar els dines ben donats fan puta la mes honrà.

I aixina dins del document, pareixen frases tant cientifiques com estes:

* Poco después de la expulsión de los moriscos, un fantasma
recorrió España a lomos de un jamelgo apocalíptico.
Pasó el Ebro en barquichuela, se internó en la Cataluña
profunda del bandolerismo monacal y rindió viaje en las
playas de Barcino. Lo que todavía hoy nos asombra en la
crónica de su odisea es la ausencia de cualquier mención
a los diversos dominios lingüísticos que atravesó a lo largo
de la misma. Cervantes sólo hizo en el Quijote una concesión
a la glotodiversidad hispánica –y muy indirecta– en las
mal trabadas razones castellanas del gallardo vizcaíno,
pero es que en esas no había escapatoria: tenía que habérselas
con un vetusto estereotipo, el del vizcaíno jurador,
que había hecho fortuna en el teatro popular desde los
tiempos de Juan del Encina. Ahora bien, ¿qué lengua
hablaba Perot Rocaguinarda, el bandido cervantino Roque
Guinart, sino el catalán? ¿Por qué Cervantes no consideró
pertinente aludir a este detalle? Cabe un par de hipótesis
para explicar dicha omisión: o bien Roque Guinart recurrió
al castellano para conversar con don Quijote, o bien se
entendieron ambos hablando en sus respectivas lenguas
maternas. En ambos casos, la consecuencia sería la
misma: la diferencia lingüística no impedía la comunicación,
luego ni siquiera merecía la pena mencionarla. ( o simplement no existia en aquells temps el català, per que Cervantes no duda en referirse al valencià i a les valencianes. "... que hablan una lengua tan dulce como la portuguesa..." Mentres quant parla o vol parlar del català es referix a la llengua gascona)

*Queda, por fin, la duda de si leyó obras en
catalán, adquiriendo así algunos rudimentos del idioma
antes de su visita a Barcelona en 1610. Sospecho que no,
que el Tirante lo conoció ya en versión castellana, y que
nada había en las letras catalanas de su época –que fue
de decadencia y oscuridad para aquéllas– capaz de suscitar
su interés. ( i dic yo, ¿no serà que el Tirant com be diu el seu autor, va ser escrit no en llengua anglesa ni en portuguesa, si no en vulgar valenciana per so que la meua patria se'n puga alegrar.
¿No serà que l'autor, ademes de Cervantes el que no ha llegit mai un llibre escrit en català d'eixa epoca?

*En cualquier caso, las actuales lenguas de España –con
la excepción del vasco– tuvieron su origen en los romances
hablados en el norte de la península ibérica. Los romances
mozárabes del centro y sur peninsular se extinguieron al
adoptar la población meridional las lenguas de los reinos
cristianos del norte que conquistaron y repoblaron al-Ándalus.
Las variedades septentrionales difundidas en el curso
de la larga expansión de los reinos cristianos cederían en
prestigio a las meridionales a partir del siglo XV (la norma
neocastellana y andaluza frente a la veterocastellana; el
portugués de Lisboa frente al de Tras-os-Montes y al gallego
–que en Portugal se percibe como un portugués arcaico–;
el catalán de Valencia frente al del principado), fenómeno
visible en el desplazamiento hacia el sur de los focos
literarios de las respectivas lenguas (Juan Ruiz, Rojas, Garcilaso,
Ausias March, Timoneda, Martorell, Gil Vicente,
Camoens, etc.). Como dicho fenómeno coincide con la gramaticalización
de las lenguas y la redacción de los primeros
lexicones, no es sorprendente que sean las variedades
de la mitad sur de la península las primeras en ser objeto
de normalización y conseguir una identidad por antonomasia.
La decadencia valenciana tras la crisis del XVI explica
la lenta recuperación por el principado de la hegemonía
literaria en el área catalanohablante y la primacía normativa,
desde la segunda mitad del XIX, de la variedad barcelonesa. ( o siga que les llengues son dutes al sur, a on els pobres sordomuts aprenen tant pronte que tenen als seus propis autors, mentre que els que les duen, no. I per a finalisar, al decaure la lliteratura valenciana, en el XVI, la lliteratura se va recuperant en la variacio barcelonesa. No heu entenc. ¿No serà que e català , repetixc, no existix fins a que el creen en el sigle XIX de la varietat barcelonesa?)

En fi, que algu meu explique, per que no entenc com tots els autors son valencians, pero escriuen català. Cervantes reconeix el valencià en el Quijote, pero no el català(soles el gascó). I el PP presumix de valencianiste cantant el nostre himne i flamejant la nostra senyera en epoca d'eleccions, mentres fa tot lo contrari el resto del temps.

No ho entenc. No ho entenc.

sábado, 4 de julio de 2009

Una senyera de dos barres

L'historia te senyes molt interessants, i es que segons qui i en quin moment, els documents son transcrits o copiats segons la propia dignitat de qui heu fa.
Resulta molt interessant vore com en moments concrets, els que se fan dir o nomenar cults, amaguen lo que els ve en gana. es simplement la forma que tenen estos estudiosos de servir al seu amo. A qui deuen el titul, o a qui li presenten el seu treball.
Pero moltes voltes l'historia topeta de creus en la realitat, o en la falsetat, deixant al descobert frases o composicions inexistents en la base original.
Hem vist molts eixemples, pero sense dubte este s'endu la palma.
Segons un ultim estudi, la real senyera, va ser incorporada el l'any 1928. Aixo, sempre segons Pere Maria Orts, o mes conegut com el nou Beuter, degut a la seua aficio de crear fabules com va ocurrir en l'antic Beuter.
Puix resulta, com ya demostrarem fa uns mesos, en l'articul Qüestio ... d'aclaracions que existixen plans des de fa mes de cinc sigles que demostren tot lo contrari. Ya me dira voste senyor Orts, d'a on ha arribat voste a crear esta fabula Beuterista sense mes.
I es que ficats a inventar, i soles falta recurrir a l'estafa per a fer d'un fet historic, una mentira sense mes.

Anem per parts. Segons els beuterisme, el peno de la conquesta es la senyera que va ser isada el l'actual torre del Temple. Un fet molt destacable, es que en el seu interior fica clarament, año 1238. Espectacular, si tenim en conte que fins el 1400, la Ñ no existix en cap document.
Atre acert del Beuterisme, es que Wilfred el Pilos (mort en el 897), va rebre les quatre barres de mans del rei de França mort 20 anys ans. O siga, que apunt de morir Wilfred, apareix l'Emperador Carlos el Calvo (823-877), que resucitant o reapareixent del mes alla, li concedix les barres a Wilfred, untant els dits, plens de sanc de Wilfred, en l'escut d'este, que miraculosament es transforma de blanc, propi del contes, en dorat propi dels reis. I miraculosament, pert un dit de la ma, i pinta soles quatre barres, no cinc.

Pero, ¿ quines son realment les proves oferides pels Beuteristes?
Ninguna.

¿Quines son les bases per a desconfiar dels seus replantejaments? Ara voreu.

A part, de lo de Wilfred, que ya contarem en atre articul, una fica de pota total. Anem a demostrar d'una volta quina va ser l'autentica senyal real o senyera que van alçar els moros en la rendicio del Cap i Casal.

Son molts els documents que mos acompanyen en esta carrera. Per una part els escrits, i per atra part el dibuixats o retratats.
Alfons X el savi, gendre de Jaume I, va crear las cantigas de Santa Maria. En ella oferix una image del seu sogre, que no te desperdici. Puix mos oferix a un Rei Jaume sentat sobre un sillo de dos barres, vestit en un trage de dos barres, i rodejat d'escuts de dos barres.
Per atra part, en la web d'antiblavers, sempre tant cientifics mos oferixen l'image un poc desenfocada com podem vore.
Pero com sempre, podem trobar imagens en les que se veu perfectament la veritat que s'intenta borrar en este retrat.
Es lo que te buscar la veritat. Encara que siga un poc complicat.

Pero este document, es soles el principi.
Existixen atres molts en els que l'escut o la tenda del campament de Jaume I sempre se representa en dos barres.

Aci el tenim en la batalla del Puig junt a Sant Jordi. En un quadro que representa un mit, la baixada del sant per a ajudar al rei. Que du un escut de ¡¡ dos barres!!

Atre document es el del seu sagell.
¿quantes barres tindra?

A vore si ne trobe atre que se veja millor.

Crec que ara si.

Pero aci no mos podem quedar. Anem a fer algo mes, anem a demostrar que al contrari de lo que els beuteristes diuen, No soles no era el peno, si no que no tindria ni siquiera les quatre barres. Ya que si el propi rei no tenia en cap document de l'epoca les quatre barres, ni siquiera en el famos retall de Daroca, podem afirmar que siguen quatre les barres que que componen este. Ya que inclus veent el retall cosit damunt d'una quatribarrada aragonesa, no se distinguixen be els numeros de barres.


Si mos fixem en la foto, podem vore com les dos barres roges centrals, les que tenen com a quadrats, son les originals, mentre que les roges exteriors, son part de la bandera posterior.

I es aci, a on segons l'historia, l'eixercit de Daroca, que fon el que acompanyà al rei en la conquista del Cap i Casal, fon obsequiat en la senyera issada en senyal de rendició. Per tal de demostrar la valentia dels seus guerrers.

Espere que en tot açò, quede clar quin era el numero de barres de la Senyal Reial.
En atre articul, demostrare una volta mes, que la real senyera, a pesar de que la restaurada en 2008 fora del 1927. Existixen molts documents, mapes i retrats en que apareix la nostra Real Senyera. Inclus copresidint el tribunal de Casp.