Una senyera de dos barres

L'historia te senyes molt interessants, i es que segons qui i en quin moment, els documents son transcrits o copiats segons la propia dignitat de qui heu fa.
Resulta molt interessant vore com en moments concrets, els que se fan dir o nomenar cults, amaguen lo que els ve en gana. es simplement la forma que tenen estos estudiosos de servir al seu amo. A qui deuen el titul, o a qui li presenten el seu treball.
Pero moltes voltes l'historia topeta de creus en la realitat, o en la falsetat, deixant al descobert frases o composicions inexistents en la base original.
Hem vist molts eixemples, pero sense dubte este s'endu la palma.
Segons un ultim estudi, la real senyera, va ser incorporada el l'any 1928. Aixo, sempre segons Pere Maria Orts, o mes conegut com el nou Beuter, degut a la seua aficio de crear fabules com va ocurrir en l'antic Beuter.
Puix resulta, com ya demostrarem fa uns mesos, en l'articul Qüestio ... d'aclaracions que existixen plans des de fa mes de cinc sigles que demostren tot lo contrari. Ya me dira voste senyor Orts, d'a on ha arribat voste a crear esta fabula Beuterista sense mes.
I es que ficats a inventar, i soles falta recurrir a l'estafa per a fer d'un fet historic, una mentira sense mes.

Anem per parts. Segons els beuterisme, el peno de la conquesta es la senyera que va ser isada el l'actual torre del Temple. Un fet molt destacable, es que en el seu interior fica clarament, año 1238. Espectacular, si tenim en conte que fins el 1400, la Ñ no existix en cap document.
Atre acert del Beuterisme, es que Wilfred el Pilos (mort en el 897), va rebre les quatre barres de mans del rei de França mort 20 anys ans. O siga, que apunt de morir Wilfred, apareix l'Emperador Carlos el Calvo (823-877), que resucitant o reapareixent del mes alla, li concedix les barres a Wilfred, untant els dits, plens de sanc de Wilfred, en l'escut d'este, que miraculosament es transforma de blanc, propi del contes, en dorat propi dels reis. I miraculosament, pert un dit de la ma, i pinta soles quatre barres, no cinc.

Pero, ¿ quines son realment les proves oferides pels Beuteristes?
Ninguna.

¿Quines son les bases per a desconfiar dels seus replantejaments? Ara voreu.

A part, de lo de Wilfred, que ya contarem en atre articul, una fica de pota total. Anem a demostrar d'una volta quina va ser l'autentica senyal real o senyera que van alçar els moros en la rendicio del Cap i Casal.

Son molts els documents que mos acompanyen en esta carrera. Per una part els escrits, i per atra part el dibuixats o retratats.
Alfons X el savi, gendre de Jaume I, va crear las cantigas de Santa Maria. En ella oferix una image del seu sogre, que no te desperdici. Puix mos oferix a un Rei Jaume sentat sobre un sillo de dos barres, vestit en un trage de dos barres, i rodejat d'escuts de dos barres.
Per atra part, en la web d'antiblavers, sempre tant cientifics mos oferixen l'image un poc desenfocada com podem vore.
Pero com sempre, podem trobar imagens en les que se veu perfectament la veritat que s'intenta borrar en este retrat.
Es lo que te buscar la veritat. Encara que siga un poc complicat.

Pero este document, es soles el principi.
Existixen atres molts en els que l'escut o la tenda del campament de Jaume I sempre se representa en dos barres.

Aci el tenim en la batalla del Puig junt a Sant Jordi. En un quadro que representa un mit, la baixada del sant per a ajudar al rei. Que du un escut de ¡¡ dos barres!!

Atre document es el del seu sagell.
¿quantes barres tindra?

A vore si ne trobe atre que se veja millor.

Crec que ara si.

Pero aci no mos podem quedar. Anem a fer algo mes, anem a demostrar que al contrari de lo que els beuteristes diuen, No soles no era el peno, si no que no tindria ni siquiera les quatre barres. Ya que si el propi rei no tenia en cap document de l'epoca les quatre barres, ni siquiera en el famos retall de Daroca, podem afirmar que siguen quatre les barres que que componen este. Ya que inclus veent el retall cosit damunt d'una quatribarrada aragonesa, no se distinguixen be els numeros de barres.


Si mos fixem en la foto, podem vore com les dos barres roges centrals, les que tenen com a quadrats, son les originals, mentre que les roges exteriors, son part de la bandera posterior.

I es aci, a on segons l'historia, l'eixercit de Daroca, que fon el que acompanyà al rei en la conquista del Cap i Casal, fon obsequiat en la senyera issada en senyal de rendició. Per tal de demostrar la valentia dels seus guerrers.

Espere que en tot açò, quede clar quin era el numero de barres de la Senyal Reial.
En atre articul, demostrare una volta mes, que la real senyera, a pesar de que la restaurada en 2008 fora del 1927. Existixen molts documents, mapes i retrats en que apareix la nostra Real Senyera. Inclus copresidint el tribunal de Casp.

Tweet