¡¡¡¡Vacances!!!!

Si vacances, no estic foll. Esta es la paraula mes mega moderna, i escandalosament culta que circula hui en dia per tots els racons del Regne de Valencia. Esta es sense dubte la gran guanyadora d'enguany.
Pero lo mes patetic de tot, es que esta junt a Handbol, son el clar exponen de la coentor feta paraula.
Es convertixen aixina en les dos paraules mes rebuscades i mes malsonants de la codificadora AVLLc.

I voste es preguntara, ¿com es possible arribar fins ad este punt?
Puix molt facil, senyor. Molts recordaran, que fa un grapat de anys, la gent de poble estiuava. Venia l'estiu, i tota la gent eixia a prendre la fresca, assentats en cadires, o en terra, en fi prenien la fresca.
Pero, començaren a vindre els senyoritos, la gent que estudiava en la capi, que com estudiava es sentia en dret de decidir fins com tenien que parlar les gents del poble a on ells "veranejaven" i es que com en lo Cap i Casal estava prohibit parlar valencià per que no era progre, puix els senyoritos tiraven cada espardenyà que feen caure a u en terra.
I es aci a on apareix la figura de l'entes. Eixe chic que ha llegit, inclus que ha estudiat, pero que per a guanyar posicio i caure be al senyorito, seguix al peu de la lletra totes les seues lliçons.
Aixina va ser com en els quaranta anys de dictadura, els nostres pobles deixaren poc a poc de estiuar, per a passar a veranejar. Clar heu dien els entesos.

Pel temps, en la societat en general, mos hem acostumbrat a viure en els entesos. I es d'ells d'a on en un temps eixiren frases tant horroroses com el "...Ya soc aqui..." o "... bona tarda...", i la mes tipica, que encara hui me dona uns oixs... "...¿i aleshores qui?...". Peces sense sentit que sentien del recent estrenat TeVEn3, que sintonisaven gracies a un aparato illegal que els habia conseguit un tio, o un amic. I a la pregunta de la gent.. i aixo ¿per a que servix?, ells solien aclarir que per a dependre, o per a vore realment lo que passa en lo mon. I la gent seguia preguntant... ¿ i els entens?, a lo que ells sempre sonrient contestaven, home, si te fixes, i repasses els significats, acaves comprenent. O siga, era com seguir un documental en portugues, o en italià, si lligaves les paraules, i unies significats, tenies frases per a comprendre lo que dien. Aixina, resultava, que la botifarra per ad ells era la llonganiça; que quant dien esglall, significava esvaro; un vaixell ( rectificat , no savia que era en V), no tenia res que vore en la vaixella (ya heu voreu en el proxim articul), simplement era un barco; i quant se referien al Pais Valencià , era del Regne de qui parlaven.
Llamentable. O siga, que els entesos, deixaven el castellanisme mes ridicul, per a embarcar-se, en la catalanisacio mes coenta.
I es que n'hi ha gent per a tot. Inclus n'hi ha gent que en tall de creure's el centre de l'univers, es capaç de amollar paraules sense sentit, per que heu diuen en TeVen3.

Bo, com anava dient, la catalanisació cobrava vida dins dels entesos, pero lo mes gracios, era que eixos senyoritos, que quant venien al poble eren centre de burles per les espardenyades que soltaven, ara eren els correctors cults d'un idioma, que ni coneixien, ni sabien pronunciar.
Pero com en les escoles començaven a educar en catlencià, els senyoritos mos duien el valencià cult.
Un valencià, que se pareixia prou al nostre, llevant per unes paraules que no eren del tot iguals. Eren paraules molt paregudes, que canviaven soles en una o dos lletres, la majoria de voltes.
I que si repassaves en deteniment, podies entendre el significat de les mes desconegudes. En poques paraules, una mescla de valencià en català per a anar embolicant-mos dins de la catalanisació sense donar-mos conter.

I aixina anavem destruint mosatros mateix, els valencians, la nostra dolça llengua afegint-li barbaritats lexiques que ni coneixiem. Com incluir la a en totes les oracions sense pietat, eliminant la forma en, i si apetix afegim el amb:
- vaig a casa.
- estic a casa.
- estic amb Miquel.
O la mes graciosa, ser sempre siga lo que siga:
- soc moreno.
- soc a casa.
- soc amb Miquel.
I esta es de lo mes graciosa:
- ya soc aqui.

Puix aixina d'esta forma, anarem destruint la nostra dolça llengua. Aixina desferem tot lo que els nostres escritors, i els nostres yatos mos havien trasmes durant generacions sanceres. Quant no de pares a fills, per mig de les diferents publicacions valencianes.

Pero realment, ¿d'a on be eixe vacances? la resposta es facil, el nom es clarament frances, i va ser traslladat a Catalunya pels seus conquistadors, o simplement pels seus nacionalistes, que buscant una diferencia en les vacaciones castellanes, preferiren gasconar el seu diccionari per tall de diferenciar-se de l'espanyol.
Aixina tenim que vacacions, be del llati vacationi, i pert la i en favor de la s per simple evolucio del romanç, al igual que la t es transforma en c.En canvi, en angles, soles canvia la i. Pero, si la forma mes antiga i arrimà a vacationi es vacacions, ¿per que mos ataquen constantment des de els diferents estaments educatius i mos imponen una paraula francesa mal pronuncià en conter de deixar-mos expressar en una atra mes culta per estar mes propa al llati?
Puix, si benvolgut amic, com hem dit ans per simple catalanisació de la nostra dolça llengua valenciana.Que com podem comprovar, està mes propa del llatí, inclus que l'espanyol, o castellà, pero s'ampenyen en destruir, per a ofrenar noves glories al Nort.

Bo, puix yo me'n vaig de vacacions, i si me deixen, vos escriure des del chalet, que enguany no n'hi han dinés per a anar d'apartament.
Bones vacacions a tots.
Manco als que volen chafar la nostra dolça, culta i milenaria llengua valenciana.

Tweet