YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

jueves, 15 de agosto de 2013

Agost, figues i...

¡¡Ya estem en Agost!!, i com be diu el famos refrà: es epoca de figues i most. Pero essencialment es epoca de festes, de pobles que durant el mes passat i este celebren les seues festes patronals. Festes, que tot s'ha de dir, van desapareixent en lo genui i van adoptant coentor i falses expectatives impostes pels ajuntaments, els quals llunt de buscar solucions o retrobar velles costums que eren (i son) mes economiques i saludables, preferixen mantindre en el seu programa actes estupits i manipulats, a on el protagoniste deixa de ser el propi poble per a donar lloc a personalismes excoeents i en la majoria dels casos a manipulacions historiques totals. Llastima de pobles i de festes.
Pero es que esta "modernor" ha arribat inclus a les pagines dels llibres de festes, a on de forma mes que descarada s'intenta ofrenar glories al poder de tanda o baix articuls pseudohistorics i "falagosos" adoctrinar al poble en falsos dogmes i falses historietes que res tenen que vore en lo realment verdader, i manco en lo realment historic que postillen sos autors que es el seu escrit. Pero que anem a fer, algu haurà d'escriure en el llibre de festes. Encara que per a fer-ho insulte constantment al poble que el llig, pero aixo si, com ya es cobrix de gloria dient, de bestreta, els tituls que avalen a dit autor, puix l'insult es doble, ya que damunt intenta demostrar-li al poble lo incult i analfabet que es en quant a la seua llengua i sa historia.
Recorde que no fa molt, almorzant en cert "baret" i rodejat de gent dels pobles d'Aledua, algu em va dir que molts d'eixos "articulistes" deurien de pagar per eixir en eixos llibres, puix realment escriuen tots els anys entre tres i cinc fulles, que podrien gastar-se per ad atres coses mes importants "com en propaganda, que per lo manco ajuda a pagar els llibrets". No vaig a ficar noms d'uns ni d'atres, i transcric tal i com foren els fets, per a evitar malentesos, cada u sap el rol que juga en esta historia.


Revisant per l'historia, i pels llibres de festes dels tres pobles del "Marquesat" (mes que pese a mes d'u, ya que el mot es representatiu, no lucratiu, com quan es lluità contra ell) he trobat joyes dignes de fer un llibre. Pero es sobre tot llegint als historiadors que han fet possible l'acostament de l'historia als propis pobles, i buscant en registres i archius, a on he pogut descobrir com sotilment des de les fulles de mes d'una revista de festes, s'ha intentat, i conseguit en molts casos, minar l'opinio de tot el poble. Per mig de l'engany i de la doble condicio: "cientific- analfabet". Condicio que es gasta de forma massa contundent i massa comu des de fa ya alguns anys, i que realment com dia un tio meu, "es en els burros en qui deurieu de confiar, ya que ells han dut i mantingut fins hui tot lo que teniu. Ya vorem fins a quan vos dura a vosatros l'herencia gracies a totes eixes innovacions, que no son vostres, i que busquen sempre atres fins i atres cominencies".
A voltes, i per a contar en els llibres de festes l'historia d'un poble es recorre a la documentacio, i es aci a on l'autor massa voltes aprofita per a colar les seues cominencies, puix de la mateixa forma que passa en la transcripcio del Tirant, en certa plana de l'enfilat, es recorre a la copia d'esta d'atres fonts o inclus en moltes ocasions a transcriure de forma propia eixos documents. Estes practiques, moltes voltes son fruit d'erros gramaticals, i realment en moltes ocasions, i degut a la falta de mijos, son deguts a erros antics. Pero quan estos erros s'apliquen continuadament i s'afig sobre ells el fet d'haver segut trets de fonts originals, puix u pensa que en eixos casos que la dita manipulacio ha fet acte de presencia. Puix els originals son prou contundents.
Per a començar vullc deixar molt clar que el fet d'escriure este articul no es ningun acte de venjança, ni per tindre cap enfrontament en eixos escritors, ni per cap atra cosa que no siga soles el mostrar ad eixos propis autors, que moltes voltes, quan busquem i escrivim en els mijos, tenim en nostres mans un poder ilicit, que gastat de forma imprudent, en molts dels casos pot tornar-se en nostra contra, i en innumerables ocasions, pot donar-nos cert poder, pero edificat dalt d'un castellet d'arena a la vora de la plaja en ple mig dia, quan torna a pujar la marea.
Accedint als llibres de festes, nos trobem habitualment en ells escrits que pretenen reforçar les toponimies dels propis pobles. Toponimies estes, evolutives i que en la majoria dels casos no son mes que frut de la vida i lluita d'un poble orgullos del seu nom i de sa llengua. Aixina principalment, al referir-se al pobles del "Marquesat", especialment en els llibres de festes d'Alfarp i Llombay, els pseudohistoriadors (en molts casos en titul), escriuen estos toponims basant-se en falsos postulats, que res tenen  que vore en el poble i en sa historia. Per a entrar en materia, i per a demostrar realment l'arrelament dels noms, només tenim que buscar, com han fet ells, els documents i actes pels quals s'han regit els propis pobles.
Aixina, revisant en l'historia d'Alfarp, que curiosament apareix en el Llibre del repartiment, trobem com en eixos escrits, expedits pel propi rei aragones, escriu..."Petrus de Monteacuto alqueriam de Alarp, que est i valle de alcala, cum furis et molendinis. Ninis iulii anno mil CCXXX huyt" Pero quan mirem en els "estudis" fets en el llibre de festes, trobem que "Alfarb apareix en el llibre del repartiment com a alqueriam de Alarb". Be, vostes mateix.només n'hi ha que llegir el Llibre del Repartiment.
Mes tart seguint en la tradicio, trobem la venda feta per Pere del Ceremonios (IV rei d'Arago, i II de Valéncia) de "Alfharp"a Perico de Centelles "Pericono de Scintillies et heredibus ac successoribus vestris",al poc d'acabar la guerra en Castella, mes coneguda com la dels dos Peres (ARV). Pero clar, aço passaria el 14 de Giner de 1348, soles uns mesos ans de l'entrada dels unionistes en Alfarp, senyera alçada de peu, o "host Real Senyera alçada un dia del mes de octubre del any mill CCCXL huyt" segons el  document que demostra els "feyts", podem llegir que "diu e declara que entre les altres persones que no volgueren esser de la dita unio ne estar o obeir los actes de aquella ne jurar aquella fon lo dit noble Pero de Centelles e les persones habitants en lo dit loch de Alfarp e deius scrites", citat per Vicent Bisbal del Valle en Los Borja y la Baronia de Llombay.
Pero clar, sempre no anava a ser aixina, i podem seguir buscant a vore quin es el document clau en que apareix eixa suposta B. B que apareix en documents en Llati del sigle XVI (com la famosa bula del Papa Pau III), pero que clar no apareix en cap document signat pels "scribes" ni notaris, els quals segons confirma el propi Colomines, "en sa majoria aragonesos, transcrivien en els documents els noms tal i com els pronunciava el propi poble". Com podria tambe demostrar atre document que tambe he buscat, gracies de nou a incloure'l Vicent Bisbal del Valle en La Baronia i el Marquesat de Llombay, en la ARV ( Prot notarials. Signatura 1793:1738:6) que datat a 3 de maig de 1508, nos parla d'una rinya i apareixen "Abrahim Çaley y Faat Çaley  fill de aquell, moros del Lloch de Alfarp, Foya de la Vila de Llombay, de una part; e Alii Marna e Asniet Marna, germans e fills de Sahat Marna, moros del dit Lloch de Alfarp, de part altra"
Pero clar, quan u busca provar lo contrari, sol recorrer a papers oficials, i com en el cas anterior (el del Papa de 1540) en atres llengues, i aci precisament es a on apareixen les confrontacions, ya que segons ells la castellanisacio fon la culpable de molts mals, i clar tota la culpa la te Felip V i el seu famos 1707, que mes d'u d'ells du tatuat en la front. Pero l'historia te coses molt curioses, i es que una volta acabades les Germanies, tota la documentacio que circula pel nostre Regne, ya està escrita practicament en castellà, i es aixina com molts dels documents que hui s'ensenyen com a propis no son mes que traduccions del llati o del propi castellà, i encara que el 6 de setembre de 1587 podem llegir el nom de "Francesc JohanTurexi" i "Vicent Turexi ... del Lloch de Alfarp", es a partir del 1600 quan ya comencen a apareixer els documents escrits en castellà. Com en llati i castellà apareix la propia Carta pobla del "Lugar de Alfarbe", que inclus en atres documents he pogut llegir com a Alfarve. Carta pobla, ademes que me resultà molt dificil de trobar, puix no apareix en els discs durs del ARV, i vaig tindre que revisar les dades que tenia per a trobar-lo en un manoll de documents de 1800.
El restant es de sobra sabut, els alfarbins, poc a poc tornaren a conseguir que es respectara el seu nom, conseguint inclus que per fi, fins i tot en castellà, Alfarp fora el nom del poble, pero clar, tingueren que vindre temps nous, i moments en que tornara a renaixer l'alienanisme, i una atra regio tornara a decidir com es deu d'escriure el nom del poble, perque clar, com els burros son els burros, els "seudocientifics" son els que tenen que decidir per ells.

En quant a Llombay, les coses no han anat millor, puix tambe des de 1973 i promogut pels de sempre, la pretensio d'eliminar la Y ha segut com una obsessio per als "seudollingüistes", i aixo, que, segons Vicent Bisbal del Valle, en el seu llibre Los Borja y la baronía de Llombay, pagina 192, deixa ben clar, que " De los centenares de manuscritos que han pasado por mis manos en mis investigaciones, sólo dos autores emplean la grafía Lombai: José Teixidor y Joseph Gil y Ferrer, (...) ambos en el siglo XVIII. En todos los demás manuscritosconsta Lombay o bien Llombay." Dic yo, deixe als llectors que adquirixquen el llibre, ya que no te desperdici, i si tenen algun dubte o volen que los facilite algun dels documents desl quals disponc, soles tenen que dir-ho. Al final l'Historia sempre ix i la veritat mos perseguix.En quant a les meues conclusions me les guarde, qui sap algun si dia li dedique l'articul que es mereix.
Ah, per cert, no volia abandonar este recorregut dels toponims i dels llibrets de festes, sense deixar un recadet de certa foto apareguda en un llibret de festes, concretament el de 2009.

Segons he pogut concloure, preguntant, aixo si a erudits i sobre tot gracies a un bon germà que es ficà en contacte en un afamat estudios de l'arap antic, la grafia ال تارئب  no correspon en cap moment al toponim Alfarp, ni a Alkharb (lloc assolat per una guerra o invasio), si no que mes be es referix a ال ارئب  Al Tarip (el que colpeja, o millor dit l'agressor). Lo mes curios de tot, es que eixa escritura no sol apareixer mai solta, ya que com a tal no te massa sentit; si no que sol apareixer unida al restant d'una frase. Podrien aprofitar ara que estan restaurant el castell per a vore si troben el restant, igual en pedres proximes o, com en molts atres llocs, en pedres que formen part de la muralla o dels voltants. Seria curios i gratificant poder llegir la frase sancera, ¿no creeu?
En fi, que passeu unes bones festes. Enguany per desgracia tampoc podre estar ahi, pero vos sentire des d'Aledua,¡¡puix encara seguixc aci!!

Fonts:

  • MANUEL ARDIT LUCAS Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX.
  • VICENT BISBAL DEL VALLELos Borja y la baronía de Llombay.
  • VICENT BISBAL DEL VALLELa Baronia i el Marquesat de Llombay.
  • ARCHIU DEL REGNE DE VALENCIA.
  • lLIBRE DEL REPARTIMENT.
  • LLIBRES DE FESTES D'ALFARP I LLOMBAY, des del 1982.