YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 31 de diciembre de 2011

Per a Iris I (ans de la reconquista)

Iris, es una chiqueta a la que li tinc molt apreci, en part per que soc amic de son pare i en part per que ella tambe seu guanya. Pero el dissabte passat, me va fer una pregunta que la veritat, me va fer pensar un bon rato.
Anant caminant per la plaça de la Mare de Deu, me va preguntar...- Jose, ¿tu saps alguna cosa sobre la Conquista de Valencia? ¿Saps el per que mos varen conquistar els catalans i el per que els aragonesos ho feren soles per l'interior?-

Ni que dir, que me vaig riure, pero al mateix temps me va entrar pena, pesar diria yo, per que un docent ( que se supon ha estudiat durant molts anys) puga ensenyar estes coses als seus alumnes. I tinga la santa poca vergonya d'impondre unes idees tan falses i tan poc fundades per a recolzar o intentar explicar aixina que en la costa se parla catala, i en l'interior castellà.
I es que la veritat, no entenc com despres de passar per lo que estan passant actualment els mestres, seent qüestionats i sobre tot despres de perdre tot rigor, ¿no se donen conte que han segut gastats durant molts anys per a adoctrinar als mes menuts i aixina conseguir que els mes majors confessen tambe en el Dogma creat per l'extremadreta i la banca Catalana? Puix se veu que no. Se veu que seguixen errant en els mateixos punts, suponc tambe que degut a que han patit tambe eixa adoctrinacio ells ans. I pensar que els alumnes los duyen una poma per a poder menjar durant el dia i que juntaven uns pocs centims per a que pogueren tindre un pollastre o un polit la Nit de Nadal... ¿Que ha canviat en vosatros? ¿Que vos ha fet deixar l'educacio per a ajudar a l'adoctrinacio?

I es que pense realment que ya es hora de que se lleven la caraça, tant ells com el restant de la societat valenciana. Ya es hora que tots sapiam la veritat i pogam difondre-la sense por i sense tindre que aguantar les rises d'eixos adoctrinats que sense cap tipo de rigor seguixen predicant un dogma creat pel fasciste reconegut Prat de la Riva per a conseguir una Catalunya Gran, o com mes tart nomenaria el falangiste Fuster, uns Països Catalans.

Pero com tot, no es facil entendre l'historia si realment no mos traslladem ad ella, si realment no retrocedim en el temps per a saber realment com era Valencia (o millor dit Balansiya) uns anys ans d'esta famosa reconquista.
Molt han estudiat els fets els historiadors, i no es gens d'estranyar que molts d'ells han dedicat part de la seua vida a l'estudi de Balansiya (com podrien ser Menendez Pidal o el mateix Ubieto) pero que aixina i tot, pareix que hui tots obliden fets historics que marcaren un moment historic que definiria per a sempre el futur del Regne de Valencia.
Despres de la "conquista " musulmana de Valencia (718) i de tota Al Andalus, que no va ser mes que l'arribada d'uns nous salvadors que prometien als esclaus la seua llibertat a canvi de professar en l'Islam, davant estos fets, els pobles se rendien als nous senyors, i els antics senyors fugien en sa majoria a terres mes al nort (fins passar els Pirineus).
Es fals el postulat que molts dels "pseuhistoriadors" pancatalanistes atrubuixen a que Valencia era un Regne desertic i decadent, puix lo verdaderament decadent fon l'estat de l'imperi Visigot, i l'unic territori que presentava certa desertisacio, podriem dir que fon de Valencia (pero realment no exisitixen eixes proves irrefutables, puix en molts i moltes ocasions se sol confundir Balansiya ciutat, tambe nomenada en molts escrits i pribilegis Marinat al-Turab (cuitat en terra, per situar-se en mig dels dos braços del Turia) per la Balansiya provincia o regio , puix en eixa epoca era molt mes important a nivell de ciutat Oriola , a on si n'hi hague resisitencia per part del Comte Teodomiro,(qui en senyal de pau o pacte arribaria a casar a la seua filla en Ibn Jattab, seent els fills d'este matrimoni el primers seyor de Balansiya, i ajudant al mateix temps a la vinguda de llauradors siris i egipcis que ensenyarien els seus secrets de rec i agricultura als mateixos mossaraps), o Sagunt que ya fon ans capital de Roma.
Lo que si es cert, es que fon per tant relativament facil esta conquista i existint com a prova la majoritaria islamisacio del poble, que conviviria en els cristians fins l'arribada de Jaume I. Pero una volta establit el nou poder, i degut a la continua lluita de poder els nous mandataris, els berebers, siris,... inclus els mateixos judeus ya residents ans i els mossaraps reclamaren un nou lloc dins d'eixe poder. Lo que començà a crear una serie de lluites internes, per a les quals en moltes ocasions els mateixos musulmans tingueren que recorrer als cristians castellans, que com a mercenaris ajudaren a decantar la balança a favor d'uns o atres.

I aixina arribaren al 1085, en que el Rey de Lleida Al-Mundir i el Comte de Barcelona Ramon Berenguer II comencen ha acossar la Valencia de Al-Qadir, qui demanaria ajuda al cavaller Rodrigo Diaz de Vivar. Qui no ho dubtaria i acodiria en sa ajuda, fent recular ad estos. Pero curiosament en 1088, Ramon Berenguer II s'aliaria esta volta en Al-Musta'in II de Saragossa per a tornar a provar sort sobre el Verger Valencià, pero atra volta el Cit, esta volta aliat en Al-Mundir va desbaratar els plans, arribant a pactar en Berenguer l'alçament de l'asedi, i com no, erigint-se com a nou protector de Valencia, de qui cobraria els corresponents tributs de proteccio.
Pero no content en aço, i ajudat pels mossaraps valencians, comença a conquistar terres Valencianes arribant fins a Buriana, a on en 1090 i veent que se situava prop de Tortosa es atacat novament per les tropes unides de Al-Mundir de Lleida i de Ramon Berenguer II, alçant-se novament el Cit en la victoria.
Mes tart, en 1092 una nova aliança, esta volta del Rei Castellà Alfons IV, en Sancho Martinez d'Arago, Ramon Berenguer i les tropes de Genova i Pisa intentaren derrotar al Cit en Terres Valencianes, alçant-se este ultim de nou victorios.
Pero en eixe mateix 1092, el 28 d'Octubre, el cadi Ibn-Yahhaf eixecuta a Al-Qadir, lo que provoca el principi de la reconquista del Cit, que tindra el seu fi el 17 de Juny de 1094.
Pero, Valencia torna a capitular a la sort dels almogavers en maig de 1102, justetament 3 anys despres de la mort del Cit, quan la seua dona Na Gimena abandona Valencia a la seua sort despres d'haver resistit als continus atacs ajudat del seu gendre Ramon Berenguer III.
Es curios, que en estos moments, el Port de Valencia i els seus productes ya eren mes que coneguts, ya que com hem pogut vore, tots els "veïns"volen apropiar-se de Valencia, inclus els mes experimentats navegants i comerciants (Pisans i Genovesos). ¿Podriem ya parlar d'un Regne ric i alvançat? Yo crec que si, no com l'han volgut pintar alguns.
Tambe resulta curios, que en els documents atribuïts al mateix Cit, concedix privilegis als mosaraps valencians que l'ajudaren. Que tambe ajudaren a creixer novament el numero de cristians, com establixen atres documents de la Catedral de Toledo i del Vatica

Pero l'Historia te mes coses guardades per a mosatros. En 1147 soles 45 anys despres de l'eixida dels castellans de Valencia, apareix en l'escena Muhamad ben Mardanis, mes conegut com el Rei Llop (Llop Marti), qui aprofitant la solsida almogaver i recomanat pel governador (almogaver) de Balansiya se proclama el nou Emir de Valencia.
Mardanis, o Marti, era mosarap, pero gendre d'una familia musulmana de molt de pes. I ajudats per estos, i en un eixercit engrossat per molts cristians, establirà un nou Regne que no soles compren Valencia, si no que passa per Murcia i arriba inclus a Almeria. Creant ademes, entre el 50 i el 71 (a 67 anys de la reconquista per part del rei Jaume I) un Regne ric, degut als seus productes i a l'exportacio d'estos seent els productes mes cotisats d'Europa, de Bizantí i de Bagdat, i poderos culturalment que formats en les escoles de Denia, Alzira i Russafa faran de Valencia un centre cultural soles comparat per Bagdat.
Pero no tot foren glories. Despres de descobrir que el seu sogre volia matar-lo per a proclamar-se ell Emir, manà l'eixecusio d'este i de tota la familia, tenint que eixecutar tambe a la seua dona (filla del traïdor) i als fills que havien naixcut d'esta.Uns anys mes tart, i volent la pau li va costar jurar obediencia a Alfons VII de Castella.El rei Llop moriria en 1171, pero Valencia seguiria seent un Regne desijat i envejat per tots, tant economica com culturalment.
De 1169 data la carta del Papa Aleixandre III agraint el tracte oferit pel rei Llop als seus subdits mossaraps.
Uns anys mes tart (1227-1228), els grans terratinents valencians, veent arribat el moment (de la mateixa manera que ya passà en 1147) nomenen a Zayyan be Mandanix, descendent del rei Llop, per a que s'erigixca emir de Valencia i torne a proclamar l'independencia del Regne respecte a Tunez. Pero l'actual gobernador, Abu Zeyt, no està dispost a permetreu, i se posa immediatament baix la proteccio del sulta de Tunez. Lo que provocarà una confrontacio militar en la que Zeyt acabaria fugint de Segorb cap a Arago.
I aci es realment a on començariem a discutir la reconquista de Valencia per Jaume I, que tambe intentare resumir lo maxim possible.

Zeyt, que ya havia firmat treues en Feran III de Castella i en Jaume I ,se desplaça a Calatayut a on el 20 d'Abril de 1229 firmarà un document pel qual se convertix en vassall de Jaume I demanant-li al rei l'expulsio de l'usurpador, prometent-li ademes, la quarta part de les rendes de tots estos territoris.

Continuarà...

FELIÇ ANY NOU

viernes, 25 de noviembre de 2011

El llanterner

Reconeixer que el valencià i el catala son dos llengües diferents, no es gens dificil, soles tenim que ser neutrals i estudiar les dos llengües per a saber realment que es aixina, o en el cas de no tindre eixe temps, comparar dos diccionaris, u de valencià i u de català.
Pero clar, aixo seria lo facil, i lo llogic, pero en esta societat del "no tinc temps", es millor deixar que atres pensen per mosatros, o que ho facen directament. I en conte d'atendre a raons, es millor fer cas de l'estrany que del conegut... per aixo de la Mare de Deu quan mes llunt mes milagrossa.
Se que ho he dit moltes voltes, pero a l'inici de la pagina, concretament baix del logotip de Valencia Freedom, teniu per a comprovar un llistat en centenars de paraules, que encara que pareguen paregudes o tinguen un so similar, son diferents en valencià i en catala. I ademes, tambe he tingut la delicadea de deixar algun que atre articulet sobre aço:

I com no inclus la mateixa traduccio que me varen fer des del Google.CAT

Pero es que inclus fent estes comparacions, encara hui en dia queda gent defenent a capa i espasa que son la mateixa llengua, i lo pijor, encara n'hi ha gent per ahi que seguix gastant eixes paraules chabacanes i malsonants obviant les nostres valencianes per que segons diu "el dogmatisme cientific" son les que se deuen gastar per que son gastades pel restant dels territoris de parla comuna.
I aixina mos va, com en els casos de la Truja, la Bustia, el Vaixell, els Caragols, el Cognom i atres tants que ya anirem mostrant, per que per lo vist encara n'hi ha gent que no sap diferenciar o simplement cull lo que li donen en una cistella.

De chicotet, solia anar pels matins a l'escola i passava tots els dies per davant d'un llanterner. La veritat no vos podeu imaginar quant trobe a faltar certes imagens de l'infancia...
Ell, escabuçat entre atifells i mes atifells se passava el dia reparant, tant paelles com paellons i perols. Pero lo que mes me fascinava era vore com arreglava les safes i els llibrells, sobre tot estos ultims, puix eren en moltes ocasions casi tan grans com ell.
Hui este ofici ha desaparegut, o millor dit ha canviat sa forma de ser.
Mentres encara queden alguns tradicionals que seguixen reparant i fent caçoles de forma tradicional, atres ho fan soles en les fires migevals, i uns atres arropats pels moments actuals a on encara se seguixen demanant canals de llanda, encara que siguen soles per a reparar velles.

Pero estos dies fent els deures en companyia del meu fill he pogut vore i comprovar que per a la AVLLc i per als educadors i regidors del catala en Valencia, la figura el llanterner o millor dit la paraula llanterner representa a un fontaner. I la veritat, no se de a on ve eixe parentesc.

Un llanterner, agarrant com a definicio pura i comu la que mos pertoca als valencians vindria a ser realment lo que se coneix en castellà com a lampista, i que ve a ser una mescla entre lampero ( m. y f. Persona que tiene cuidado de las lámparas, limpiándolas y encendiéndolas.) i hojalatero ( m. Fabricante, reparador o vendedor de piezas de hojalata.)De la mateixa forma i agarrant el Diccionari General de la llengua Valenciana recentment editat per la Real Academia de Cultura Valenciana trobem: Llanterner, Del llati lanternariu, Fanaler o portador de llanterna. Persona que fa o ven llanternes. LLander, persona que treballa fent objectes de llanda. Ploró, que es queixa o plora sense motiu.
Inclus Escrig l'arreplega en el seu diccionari, com a linternero i hojalatero

Soc conscient que els fontaners solen ser plorons, solen queixar-se prou sobre tot quan van a fer reparacions a les cases, pero d'ahi a que siguen llanterners...
Per que si atenem al Diccionari General de la Llengua Valenciana trobem:Fontaner, -rs. (Format sobre fontana) s. m. Persona que treballa en el manteniment i reparació de les fonts, canonades, depòsits i aixetes.

Per a mi, es que el fet de manejar conductes d'aigua i que els llanterners, i molts fontaners (fontaneros-lampistas en castellà), s'hagen dedicat a fer canals, ademes de treballar els fontaners el plom i l'estany sobre tot antigament, deu ser lo que ad estos "pseudollingüistes" els ha fet recorrer ad este nom, per rebujar el paregut (que no el ser filla) de la paraula fontanero en castellà. Pero es que fins i tot si fora eixe el cas, el IEC si recull la definicio pero simplement per als cuidadors de les fonts, o siga, es mes una falta de coneiximent, com ya expressava el mateix DCVB recollint-lo com el IEC, per a que diguen despres que la nostra AVLL es "valenciana" i mira pel valencià, pero recull la mateixa definicio que el IEC. ¿Que estrany, no? Un ent creat per a defendre el valencià, soles copia les definicions del diccionari del IEC, i pensar que els seus membres cobren mes de 6.000 €uros al mes per aixo...
I es que, es te que tindre un poc mes de conte, per que en eixe cas, un chapiste tambe tindria que ser llanterner, i en el pijor dels casos i si mal no recorde, durant la posguerra molts llanterners per a poder subsistir buscaren com a alternativa els paraigües, ¿deuriem de considerar-los a tots paraigüers?

Com a curiositat, dir que gracies ad estos homens, que sempre han inventat la forma de reparar quant mes utensilis millor
per tall de satisfer a les dones que eren les que mes faenes els encomanaven, arribaren inclus a descobrir tot un metodo que ha segut guardat celosament pels restauradors com es el grapat dels plats. Puix com be podrien certificar tant un bon llanterner com un restaurador, esta tactica no soles requerix ficar unes quantes grapes en el plat, si no que estes no deuen estar mai paraleles, i deuen tindre sempre certa distancia per a que el plat puga sobre viure a la reparacio i dure com si fora nou.

Hui, buscant per l'enfilat he
pogut comprovar, per a sorpresa i alegria meua, que l'ofici de llanterner ha renaixcut, per dir-ho d'una forma gracies a les peses de reciclage que tant de moda estan hui en dia, i es que no es d'estranyar que hui pugam vore de tot eixit d'eixes sabies mans, des de rellonges fets de culleres i gavinets fins cadires fetes de paelles, o una infinitat mes de coses.I es per aixo, que el poble veent que el fontaner sempre ha segut l'encarregat de les fonts, i veent que este es va vore obligat a fer les reparacions i ser des de fa molt de temps el que ha vingut fent les faenes relacionades en l'aigua, evolucionant en el temps segons les necessitats i l'evolucio de l'ofici, deixant l'ofici de llanterner (canals) per ad estos ultims., li ha mantingut el nom de fontaner. Deixant el de llanterner per als llanterners.
Per que el llanterner sempre ha tengut mijos per a poder sobreviure a les adversitats, pero d'ahi a convertir-se en fontaner... ¿Vos imagineu a Mario Bross lluitant contra caçoles i paelles? Quina eixida que s'ha perdut Soni.
Algu deuria fer-seu vore, ¿no?

sábado, 19 de noviembre de 2011

Jornada de reflexio

Degut a que estem en jornada de reflexio, i que no fa bonico deixar en primera plana coses sobre politica. Per respecte a tots, mes que res.Puix la veritat en dos articuls he arreplegat en tres semanes mes visites que el Raco.
He de reconeixer que este articul va naixer la semana passada, mes exactament el fi de semana passat, que vaig aprofitar per adedicar-lo a la llectura en companyia de la familia. Res millor per a unir a la gent que la llectura, i si es en valencià millor que millor.

I es que sense voler quan u llig en valencià i pensa realment en la nostra situacio, pensa que mes d'una volta deuriem de sentir-mos orgullosos de ser-ho, no ser ingrats de la llet que hem mamat, comdia en 1561 Onofre Almudever. I ademes li surgixen certes preguntes que realment mai deurien haver aparegut i sobre tot, recorda com eren eixos temps en que dir Valencia significava dir Cultura, dir Riquea i sobre tot dir Llibertat, sobre tot despres de tindre durant mes de quatre sigles les lleis mes democratiques de tota Europa, el Furs. A on se contemplava inclus la possibilitat de que la dona viuda poguera fruir de la casa matrimonial durant l'any següent a la mort del marit, tot un adelant tenint en conte la majoria masclista de l'edatMija i que atres lleis com els Usatges encara seguien recollint i contemplant l'esclavitut; tenint regulats fins a 1486 quan va ser anulada per Ferran el Catolic en la sentencia arbrital de Guadalupe( i pensar que precisament en Catalunya tenen despreci ad este rei aragones pel fet d'unir les dos Espanyes, ¿que no recordaran la sentencia que els va lliurar de l'esclavitut imposta pels seus dirigents? ¿O sera que els seus nous dirigents els han tornat a esclavisar i no volen que recorden com se varen lliurar en anterioritat?

En fi, i tornant a Valencia, ¿Com hem pogut oblidar una epoca cultural en la que erem la Atenes del sigle XV, o el sigle XI quan recolliremmes cultura inclus que Bagdat...?
¿Perque els nostres escritors miraren cap a Castella a partir del XVI i cap a Catalunya a mitats del sigle passat? ¿No es consideraven valencians?
Realment crec que si, pero sobre tot, se consideraven artistes, i volien sentir-se llegits per quan mes gent millor. I es per aixo, que una volta conquistats pel mercat Castellà, molts i molt bons valenciansoptaren per escriure en la llengua de l'Imperi, per a que les seues obres pogueren ser llegides per molta mes gent. I es precisament per aixo, que uns sigles despres i conquistats de nou, esta volta per la burguesia catalana molts optaren per escriure els seus pensaments i les seues preocupacions en la nova llengua, sobre tot despres de la guerra, quan eixa era l'unica forma de poder arribar a la gent que realment volia sentir les seues protestes i els seus pensaments molt alluntats del regim, ya que el catala pese a que molts diguen lo contrari era una llengua permesa pel regim, no aixina el valencià,puix era la llengua dels republicans, del poble lliure.
Ya que
ni en eixe moment, els valencians tinguerem la gosadia o millor dit el valor d'escriure ni de llegir mes alla que els llibrets de falla i alguna que atra revista curiosament tambe lligada ad estes, que era lo que permetia el regim. ¿Costaria molt que tots estos autors hagueren escrit en valencià les seues obres primer per a despres traduir-les al castellà o catala?

Pero...¿d'a on mos ha vingut esta forma de ser?, seent el primer lloc a on una revolucio rural va fer tambalejar el poder d'una corona(Vinatea), inclus va cridar a la llibertat i al llibertament social i economic (Germanies), per no contar en la riquea de la que mos feya ser capdabanters d'un imperi que no haguera segut possible sense les aportacions valencianes de Lluis de Sant Angel, tant per a la conquista de Napols com per al descobriment per part del Mallorqui Cristofol Colom, d'una cultura en la qual se va imprimir la primera obra de la Peninsula (Obres e trobes en lahors de la Verge María). I d'una ciencia capdabantera a la qual una volta conquistada la primera colonia de les idies (Ameriques) va ser la que estudià i va permetre saber mes sobre la terra provinent d'America. ¿Qui anaba adir que mos convertiriem en menifots, i que per a que poguerem fruir plenament en els nostres palaus de la nostra figura mes universal(Ausias March), el seu "descobridor" haguera d'imprimir les seues obres en castellà i dir que era de nacio catalana per a que mos interessarem per ell?.
Possiblement este fon el principi d'una decadencia, i el principi d'un adormiment que acompanyat uns anys mes tart per la perduda dels nostres Furs i per el silenciament (per encarcelacio i eixecusio) dels qui protestaren obertament i demanaren la pronta recuperacio d'estos feren que mos convertirem en un poble sense anima i cadaver que ha virat fins a on l'han dut els seus mandataris fins a perdre no soles la seua condicio de poble, la seua personalitat, sino que inclus la seua identitat i la seua llibertat.

Per a molts, estes eleccions (ho dic sense anims de beneficiar a ningu) son unes mes, en les que deuriem de conseguir fer canviar Espanya pera poder tornar a ser competents, pero ¿quina competencia mos aguarda als valencians que hem vist que les nostres caixes han segut venudes o arruïnades, que les nostres empreses i productes ya no son competitives per culpa de les importacions massives vingudes d'Orient i dels països araps, que el nostre sistema sanitari (ocultament privatisat) depen mes de Madrit i de Barcelona que de mosatros mateix, i que no tenim cap partit que mos puga defendre en esta Espanya cada volta mes dividida i mes arruïnada?

La veritat, es que ninguna, per a que enganyar-mos, pero aixina i tot,no devem mai perdre l'esperança. Una esperança que va començant a donar frut en la nostra joventut, una esperança que convertida en moviment va naixer el 15M.
I es aci a on yo sincerament vullc fer una crida, per que me pareixen molt bones totes les demandes que se fan en eixe moviment, pero... ¿a on queda Valencia i el valencià? ¿Com poden uns pocs auto denominats "protectors i defensors" lluitar a favor del poble si la mes facil de totes les armes, la difusio de les seues idees nos son oferides en la llengua del fascisme mes ranci naixcut en la Catalunya de Prat de la Riba i en una normalisacio creada per un quimic?
¿Com pot un poble confiar en algu que s'allunta del poble en el mateixmoment en que obri la boca?

En fi, espere que esta reflexio feta des d'un raconet d'este Regne que,tot siga dit, soles representa les ruïnes de lo que en son dia va ser un poble mos ajude a vore la vida des d'una atra perspectiva, a lluitar cada dia per que mos puguen sentir en tots els llocs i sobretot, per a que els que mos volen representar d'alguna forma en el futur, tinguen molt clar, que este poble que navega a la deriva vo lvore un poc la llum, vol sentir que els seus representants volen ajudar-lo i sobre tot, vol fiar-se d'uns politics que hui no mostren massa respecte pel poble, puix estan mes pendents de les ordens que reben des de Madrit i Barcelona que de les necessitats del nostre Regne, que encara que per politica haja segut reduït a una simple Comunitat de veïns ho seguix seent.

Sort i que guanye el que tinga que guanyar, per que el que mes mos conve enguany, i per desgracia des de fa molt de temps, tampoc se presenta.
Pero l'esperança es l'ultim que se pert, per que pense que algun dia podrem tindre eixa VEU que necesitem, eixa CLAU que mos defenga.

lunes, 31 de octubre de 2011

El Valencianisme de Progrés

Com ya vaig dir en el Vot util, he seguit buscant una opcio per ad estes eleccions, recomanat pel moviment 15 M me vaig ficar a buscar un grup minoritari pero en el que al mateix temps me poguera identificar. I he trobat a un grup que s'autodenomina Valencianisme de Progrés, parle de Coalicio Compromis.

I dit i fet, me vaig ficar a buscar els seus fonaments, que com a valencianiste deuria de promoure i sobre tot deuria de defendre. Pero buscant en la seua pagina, no he pogut trobar casi res, bo, dic mentira, he trobat el programa electoral, que m'ha deixat un poc sorpres. Despres vos conte. Aixina es que he decidit, buscar u per u als seus integrants per a vore eixe valencianisme de progres.

EQUO que se presenta enguany junt a Coalicio Compromis (soles tinc entes el sector Alacant, a on es cap de llista) es un partit estatal que te un any soles, lo que no arribe a comprendre es que se presenta tambe en companyia de Iniciativa per Catalunya Verds, ademes de presentar-se en 40 provincies. Pero pareix que tot no es bo en EQUO, El seu president, es al mateix temps president de Greenpeace España, que no varen dir res de la famosa campanya contra la paella, en un video que va distribuir Greenpeace en el que s'oponien i feyen boikot a la paella per considerar que se feya en palaya (lenguado per als castellans) i estar este peix dins dels considerats com a peixcats en "arrastre", home no es per res, pero tant EQUO com els seus socis els "valencianistes de progrés", podrien haver emet la seua queixa, ¿no? i sobre tot haver explicat com collons se fa una paella, ¿o son tan valencians i tan valencianistes que se la mengen en palaya?.
Ademes, EQUO ha estat fins a finals d'Octubre plantejant l'opcio de juntar-se en IU (EU en Valencia), i ser abanderats dels VERTS (o VERDES en espanyol), pero resulta que EQUO s'ha nutrit en estos ultims mesos de exIU, integrants de els VERTS, que en son dia destruïren la via politica del ecologisme sobre tot en Sevilla. Encara que es de reconeixer que en Murcia, no se si ho han conseguit per fi, volien crear per al Senat una Asamblea para el Senado a on volien que ciutadans sense afiliacio a cap partit encapçalaren una llista per a representar a Murcia en el Senat. Per cert, des d'Europa els seus socis, els VERTS, han advertit a EQUO i als VERDS que se presenten soles, per lo que podria supondre un toc inestable per a Compromis.

Per atra banda tenim als VERDS (Verds del Pais Valencià) que yo crec o tinc entes que forma ya coalicio dins de Iniciativa del Poble Valencià (subseu en Valencia de ICV), pero per lo vist, aci conta com a independent. Al igual que el seu homonim EQUO va estar a punt de pactar en EU fins a finals del mes passat.

Tambe tenim a Iniciativa d'a on prove Oltra, si no m'enganye.Si, la de les camisetes, eixa que be d'un partit com es EU que sempre ha criticat les falles i les falleres i ara resulta que es fallera.
Este partit va ser creat per l'unio de EU i Els VERDS, i pertany a la fundacio de Iniciativa per Catalunya Verds, que a finals de l'any passat va fer una trobada en Perpinya baix el lema " L'esquerra verda enforteix vincles als Països Catalans". Lo que fa dubtar d'eixos primers Estatuts a on se proclamava defensor del Valencianisme Politic.Que cinics son alguns.Iniciativa ademes, pertany a EQUO com a integrant dins de la fundacio de Iniciativa per Catalunya, per lo que encara se mareja mes l'assunt si cal.


I per ultim tenim al mes valencianiste de tots al que s'endu la palma, al BLOC. Que vos puc contar del BLOC que no vos haja contats ans, pero si es que no te cap ni peus la seua mentira.
Naixcuts en Catalunya allà per l'any 1998, en les faldes del CIU de Pujol (qui l'ha financiat des del seu naiximent) i despres del seu curt caminar com a Unitat del Poble Valencià, el BLOC s'autodenimina valencianisme de progres, i abanderat de la tercera via (per als que no ho entenen, podriem dir que segons els entesos, en Valencia n'hi han tres sectors politics: El Valencianisme, el Pancatalanisme i la Tercera via, a on se situaria segons ells mateix el BLOC).Ya me pareixia a mi que estos no eren del tot valenciastes.Pero aixo no es tot, despres d'una acalorada assamblea, els membres del BLOC decidiren que des d'ara en avant anaven a acceptar les normes ortografiques de la AVLL encara que mantindrien per ad ell les que dictava el IEC. Tot un detall, acceptar les de la AVLLc deixant les del IEC.
¿Algu pot explicar-me en que se diferencien? Si fins i tot la gran majoria del membres de la AVLLc son tambe membres o han segut membres del IEC (encara que alli no cobraven com aci, tot s'ha de dir).Per cert, en quin corrector heu fet estes pegatines, per que que yo sapia per a vosatros s'escriu VISCA no VIXCA ¿no? ¿o ara, com ya accepteu la Real Senyera, tambe voleu acceptar les normes valencianes de la RACV?Per cert, als de Compromis, los podrieu dir que Valéncia du accent tancat no greu, que aixo s'escriu en Barçalona.
Atents que n'hi ha mes, en l'articul 2 dels estatuts del BLOC, tenim un atra perla "L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història." I es que perdonem senyors, pero aço es massa fins i tot per a mi. O siga que volen fer de Valencia un Pais que s'ajunte en ¿Espanya? ¿Per a que, no estem ya aixina? ¿O volen vostes fer-mos entrar dins d'eixos inexistents Països Catalans? Clar, aixo es. Per aixo tambe demanen "la plena normalització cultural i lingüística." i sobre tot "La comarcalització del País Valencià i la superació de la divisió provincial." Clar al model Cahner aixina fem pojor que ha fet la divisio provincial, mos seguim subdividint en comarques per a que pergam del tot la nostra identitat. I com no, "normalitzant-mos" Si es que ya no mos deixeu ni parlar, ni escriure, ni pensar en valencià. Soles vos interessa convertir-nos en catalans. I vosatros sou el valencianisme de progrés... Yo mes be diria que vosatros voleu fer desapareixer el valencianisme, pero no soles politic, si no tambe el valencianisme cultural, i social. O siga, el sentiment valencià que mos queda.
Pero... ¿que mes se pot desijar d'un partit que seguix les pautes que mana l'ultradreta catalana?Si fins i tot EU ho ha denunciat.I que intenta remenar els erros seguint els criteris que en 2008 ya mencionara Jordi Pujol.

En fi, anem al programa, per que pareix que aço està prou clar. Dec de dir sincerament que no he estat buscant per vore per a on fotre, soles he buscat una noticia i he buscat dins del seu programa, per vore realment com afronten eixe tema:
  • Espai: dins d'este apartat me sorpren en especial un titular:
    Per la defensa d’una política, a favor dels agricultors i ramaders i silvicultors que realitzen esta activitat com a principal
    Puix si, he de reconeixer que aço es primordial, sobre tot contant en que estem parlant d'un sector que es el motor de la nostra economia, i que durant moltes crisis ha seguit el que ha arreplegat als parats i sobre tot el que mes mos ha ajudat economicament a eixir d'elles (82,91...). I que justament ara està en el seu pijor moment, pero... ¿com? ¿de quina manera van a fer-ho? Si fins i tot s'ha opost durant anys i han denunciat als pobre arrossers per cremar la palla, quan ho han fet sempre de forma controlada, i ara ¿que?. Ara demanen que se protegixquen els espais aqüifers, dins dels punts de Mig Ambient (medi diuen ells, a mi aixo me sona a castellanisme, es mes, en valencià sempre ha segut mig, si voleu se pot buscar), que se respecten i que s'eviten els residus, clar i segurament voldran que els arrossers s'enduguen la palla a sa casa. Si fins i tot els encarregats de la Devesa que fa uns anys criticaven que cremar la palla era cremar diners no han pogut fer front ad esta, no han pogut ni tan sols vendre lo que tenien elaborat i mira que tenien mantes de palla d'arros per a consum animal...¿pero a quin preu per a que ixca rendable? ... en fi.
  • Educacio: Este es un tema, que me te molt preocupat, ya que com a "valencians" i sobre tot de "progrés" deurien de tindre clar que l'actual sistema no funciona i manco l'adoctrinament al que estan somesos els nostres menuts, per no dir que desconeixen totalment la nostra verdadera historia i als nostres personages, manco a Ausias March, a Joanot Martorell, a Joan Batiste Basset... i a uns pocs mes, per que clar entren dins d'eixe enfilat adoctrinant que s'impartix sense mida alguna dins dels nostres coleges. Pero.. ¿que opina Compromis?
    Home, tenint en conte que vol eliminar la religio, per que considera que es precisament adoctrinadora... puix res mes, per que si no, ya me diran vostes, a que se referixen quan diuen adoctrinament:

      • Defensem una escola pública i laica de qualitat, com a garantia de l'exercici del dret a l'educació de tothom en condicions d'igualtat i que respecte la llibertat de consciència, ensenye sense dogmes i elimine tota forma d'adoctrinament del currículum escolar.(Anem be, de principi per a que tingam sobre tot igualtat, gastem tothom (tot home) en conte de tot lo Mon) aixina les dones s'integraran millor, ya ho crec).
      • Que la religió estiga fora del currículum i isca de l'horari lectiu (¿ISCA? si pareix que estiguen cridant ad alguna ravalera, isssssssscaaaaaa, en fi, yo seguire gastant ixca que es valencià)
      Pero senyors de Compromis, que la religio es voluntaria, que no estem en ple franquisme. Ademes, existix una alternativa que se diu MAE, i que es majoritaria en bachillerat. Es mes, si realment atenem a la Cultura com a tal i a l'educacio com un mig per a viure millor... ¿Com podem oblidar la religio?.
      Yo inclus pense que dins de la MAE, deuria d'existir (com existix en religio), un temari per a explicar i ensenyar les distintes religions, per a que els nostres menuts no emeteren juïns innecessaris sobre les persones d'atre religions com fem mosatros. ¿no creeu?. Per no parlar que en molts dels països europeus se dona religio.
      Per cert, no dieu res sobre l'atra adoctrinacio... Che si, la que patixen els nostres menuts... anem a vore, ¿que no ho sabeu?. ¿I que me dieu sobre els Països Catalans, la Corona Catalago-aragonesa, l'unitat de la Llengua...?. En fi.
    Per acabar, vull dir que com a cap de llista per a l'Estat, tenim a un vell amic de Sueca, Mr Baldobi, que a part de perseguir al GAV, ha protagonisat actes tan desagradables com el de tirar fora de l'ajuntament en un ple a dos chics (la veritat, no confesse en ells, pero crec que mereixen el seu respecte) pel simple fet de dur una camiseta que ficava ZP al paro. ¿Acas no aplaudix voste cada volta que ix Oltra en una camiseta de les seues? Li recorde que moltes voltes n'ha dut criticant a gent que no estava en eixe lloc. Ah clar, que no es lo mateix anar que vindre...

    Pero aixo no es tot, el segon de la llista es...
    Diego Gomez ¿que no el coneixen? si home el que fora President de Escola Valenciana, si si, corecte, el que chillava en el video eixe que mos han censurat una i atra volta "Visquen els Països Catalans", en fi, un valencianisme de progrés com deu mana...quina vergonya. Ara comprenc el per que les camisetes i les pegatines de les Trobades i de Escola Valenciana oferien any darrere any les paraules "Compromís pel valencià", tot ha segut una manipulacio, un engany...si han fet inclus targetes de credit en eixe lema.¿No creeu?

    Com a anecdota, contar que este 8 d'Octubre passat Compromís (o BLOC) varen ficar un coche en megafonia per a cridar a tota la gent per a que assistira a la provesso civica del 9 d'Octubre per a lluitar contra el blaverisme. I yo me pregunte... Si segons el pancatalanisme el blaverisme es el moviment que defen la Real Senyera Coronada com a propia del Cap i Casal i del Regne de Valencia, la demominacio Regne de Valencia per a la nostra Comunitat com a nom historic, i l'independencia del valencià respecte del catala... ¿Quin tipo de valencianisme defen Compromís?

    En fi, yo mentres tant, seguixc buscant, que estos tampoc me convencen molt
    ¡Ah!, i no vos pergau lo que opina sobre ells la valenciclopedia.


    Nota: milagrosament, he pogut trobar de nou el video de Diego Gomez.
    Per als que tenien dubtes o desconfiaven de lo que yo he dit. En tots vostes... Diego Gomez, expresident d'Escola ¿Valenciana? i numero 2 de Coalicio Compromis a Madrit...

    No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.


      miércoles, 19 de octubre de 2011

      El vot util

      Des de cert temps fins aci, els valencians hem vist com certs sectors politics, abanderant les nostres insignies i autonomenant-se valencianistes han fet caure en l'oblit el nostre verdader sentiment, i lo pijor de tot, hem pogut vore com la nostra dolça i rica Llengua Valenciana ha sigut reemplaçada d'una forma silenciosa i molt maquiavelicament estudiada per a convertir-se en catala. 


      Molts som els que temerosos de que aço passara decidirem fer força i votarem al PP per aixo del vot util. Sentitn encara hui l'esperança de que siga ell, com l'Angel Miquel, el que armat d'espasa traga dels Centres Educatius eixa lepra, de la que ya a principis de sigle mos advertia el nostre gran escritor i millor politic republicà Vicent Blasco Ibañez.


      Pero el remei ha segut pijor que la malaltia (mai millor dit), i ha segut el PP en majoria absoluta el que, per a pagar favors al CIU de Pujol, ha oficialisa i casi se podria dir blindat el catala en el nostre Regne. Premiant i subvencionant tant l'educacio com la publicacio de llibres en catala. I pagant als encarregats de que tot aço siga possible, uns jornals millonaris per a que ajudats pel IEC (Institut d'Estudis Catalans), vagen teixint eixe enfilat per a que sense donar-mos conte acabem sucumbint i seent un simples catalans acomplexats.

      -¿Pero com?- se preguntaran vostes- Si yo seguixc parlant valencià i els meus fills el seguixen estudiant.

      Molt facil, tot ha segut plantejat:

      Primer mos ensenyaren unes paraules gracioses (vacances, supose, esport, façana, llauna, enderroc, fons, assasi, vaga...) que sense saber com, mos feren gracia i s'anaven acoplant poc a poc en el nostre parlar diari. Segur que vostes ne diuen mes d'una, clar com es cult...
      Despres per als mes durs, vingueren les series (Alqueria Blanca, Senyor Retor i atres mes velles que no me venen ara a la ment).
      I aixina poc a poc, ajudats tambe dels dibuixets animats, dels telediaris, els programes, concursos, i com no, en els actes en directe (enguany per fi, durant l'ofrena han deixat de dir-li Emparà a nostra Mareta i han deixat de costat eixe Gaudir i sobre tot l'acomiadat, que no se segur que signifiquen, pero me recorden a l'escultor català i a l'acomodador dels cines respectivament). Pero yo crec que per damunt de tots, ha segut el futbol i les retransmissions deportives les que mos han bombardejat de forma llamentable en barbarismes com esport, escaire, gespa i atres mes que millor anem a oblidar.
      Enguany, suponc que degut a les eleccions, o a l'audiencia (qui sap), han deixat de dir moltes paraules en telediaris i events deportius, per que el futbol... ai el futbol...

      Pero lo que reglota fins i tot els desgavells mes grans han segut les trobades, actes pancatalanistes que (com no) enaltixen la cultura catalana (menyspreant la nostra) i que servix per a adoctrinar a grans i menuts per mig de jocs i activitats i que costen al poble a on se celebren la fraudulenta cifra (que no xifra) de 60.000€. Si han sentit vostes be, 60.000€. I que curiosament si mirem i repassem a on s'han fet, trobarem un alt percentage de pobles a on el PP governa per majoria. ¿No?


      I tot aço, sense contar en els diners que han (anem a dir) extraviat, en els trages, en els bossos, en les construccions faraoniques ( sobre tot en les perdues que estes han deixat, per no contar en com s'han vist duplicats els seus presuposts incomprensiblement), ¿les recorda? Terra Mitica, Terra Natura, Ciutat de les Arts, el Bioparc... Mentres els nostres monuments i el nostre patrimoni se desploma ( La roqueta de Sant Vicent, l'Art de la Seda, l'Alquerieta...), ah, i per supost el caos urbanistic que han dirigit durant els ultims anys.

      Per no contar tambe, en el deute que han deixat en la nostra Sanitat, la millor del Mon que inclus els Americans volen copiar, pero que desgraciadament per a mosatros i de la mateixa forma que ha passat en la llengua, va perdent eixe "nostra", per a convertir-se en privada. I es que damunt tenen la poca vergonya de voler implantar-ho en tota Espanya, de que sigam referent...

      En fi, les eleccions estan
      ahi, i comprenc que el vot al PP torna a ser el vot util... ¿segur?

      Vostes mateix, yo per si acas...seguire buscant...

      sábado, 13 de agosto de 2011

      ¿Respecte a la constitucio?

      D'un temps fins aci hem tingut que aguantar certs comentaris d'un sector minoritari de la nostra societat, un sector que hui en dia s'alça posseïdor de la veritat i, com no, defensor de la Constitucio (aixo si, quan ad ells els beneficia).
      Aixo m'ha fet pensar, la veritat, i m'he vist obligat a defendre'm, puix no es nou (com be diria Orwells) vore com hem perdut la consciencia i sobre tot la realitat historica des de que cert politic Norteny pronunciara aixo de N'hi ha que canviar no cinquanta anys de l'historia d'Espanya si no que cinscents
      I aixina mos va. Pero lo que no pensava este Jedy casat en la florista de la GenCat es que encara que se canvien les noticies i els llibres d'historia, n'hi han fets i coses que no poden canviar (ni per a be ni per a mal).

      Yo se, per atra part, que me faig molt pesat (cansino seria en castenallo) pero es que si fins la Constitucio mos dona la rao... ¿Que fan els nostres politics negant-nos uns drets que ya varen votar els nostres pares?... ¿O es que encara estem en dictadura i no ho savem?...
      ¿Qui deuen de ser realment els indignats?

      Repassant per la Constitucio Espanyola, me trove diariament en incopatibilitats que realment son de Jujat de Guardia, pero clar, aixo si passa pel Jujat Constitucional, se transtoca i es convertix en tot lo contrari. ¿Qui vigila als que mos vigilen?

      Aixina, i perdoneu l'introduccio, aribem a que segons la Constitucio de 1978 (encara vigent, mes que parega lo contrari), tenim en l'Articul 147, concretament en el seu punt 2 que:
      Los Estatutos de autonomía deberán contener:
      La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
      Aixo eixit d'una Constitucio que firmaren els nostres pares i yayos per a defendre el seu present i com no el futur dels seus descendents.
      Pero, com sempre no guanyen els bons, i com en tots els llocs els que tenen la rao son silenciats (Broseta en un tir al cap), i una volta discutit en Madrit el nostre Estatut (lo de nostre es per que fica Valenciana, per que realment el votaren Madrilenys, Vascs i Catalans, i el que se va negar, ya savem com va acabar) mos trobem en estes paraules (les fique en castellà, puix ni en la nostra Uikipedia he pogut trobar la copia del nostre Estatut en valencià)
      Aprobada la Constitución española, es, en su marco, donde la tradición valenciana
      proviniente del histórico Reino de Valencia se encuentra con la concepción moderna del País Valenciano, dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas
      corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el
      estricto marco geográfico que comprende.
      I aixina en l'articul 1 podem vore:
      TÍTULO I. La Comunidad Valenciana
      Artículo 1
      1.- El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se
      constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la indisoluble unidad de la nación española, como expresión de su identidad histórica y en el ejercicio del derecho de
      autogobierno que la Constitución reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana¿?
      ¿Qui ha dit que el nostre Estatut es llegal?... ¿Des de quant un Regne com el nostre se convertix en una simple Comunitat de veïns (que manco que l'apelatiu floral com Navarra (Si vol Catalunya, clar))
      Per que lo millor de tot, no es aço encara, puix si llegim realment el Preambul, igual mos sorprenem: "dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el estricto marco geográfico que comprende." Si juntem les dos corents, igual estem creant uns Països Valencians amparats per la Constitucio (sempre parlant en termens llegals, clar), puix segons l'estricte marc dels pancatalanistes (maxims impulsors d'estes llinees que pareixen no dur-nos a cap costat) Valencia i Catalunya son una, i que yo sapia l'Estatut Català, no parla del estricte marc geografic que aixo compren. En fi, ni mos conve ni mos interessa, l'imperialisme es cosa seua, no nostra.

      Pero es que la Constitucio (que com he dit ans va ser votada en referendum pel poble) mos demostra una volta mes que els nostres politics mos han estafat, mos han venut un gat pelat com si fora una llebra, i mos han ajudat a fer en ell una paella.¿Que diria de mosatros Vinatea?

      Aixina, si mos fixem en la Constitucio, tenim que en l'articul 3 podem llegir:
      3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
      ¿Proteccio? ¿Respecte? Vinga va, per favor, si fins i tot s'han apropiat de la nostra llengua i li l'han venut al Jedy per uns misers vots per a que Charlot manara en Espanya, ¿que estem folls. ¿Que queda d'aquells politics que lluitaren contra la dictadura i la manipulacio?
      Clar, ara el PP, i atres de quin nom no vullc ni enrrecordar-me, volen revisar el nostre Estatut, per a oferir-lo al poble per a que el vote en referendum.
      Pero... ¿oferiran una copia exacta a cada ciutada en edat i dret a votar?
      ¿O com venen fent des de 1982 mos oferiran en els "seus" mijos de comunicacio uns punts i articuls determinats per a que la gent (adoctrinada i sense capacitat de decisio) el vote com votaria al president de sa finca (per que pareix bona persona)?
      I encara que parega mentira, yo me pregunte... ¿Deixaran amagat en algun raco un articul que permeta les emisions illegals de TeVen0'3 en el nostre Regne?
      De moment, i de cara a la galeria, l'unic punt "important" per al PP es eliminar del preambul el nom de Pais Valencià ¿A quin preu?
      Aixo ho sabrem en proximes entegues, si finalment decidim votar sense mirar (com hem fet sempre)
      ¿O preferim canviar les coses?

      viernes, 29 de julio de 2011

      Flors, carrosses i humiltat

      Fa ara uns 120 anys, i coincidint en la fira que juliol, que varen crear els comerciants del Cap i Casal per a fer que els habitants de la ciutat i lo Regne tingueren una excusa per a visitar el centre historic i comercial de la ciutat uns quants anys ans, 1870, (seent este fet , com atres tants, tot un avanç del Mon de la publicitat comerciant) el conegut Baro de Cortés, va incloure (no sense problemes) la batalla de flors. Una tradicio, tot s'ha de dir que el va sorprendre de forma inimaginable quan en els anys 80 del sigle XIX va visitar Niza per motius comercials.


      El Baro de Cortés, va ser un home influyent pero sobre tot, un home que com tantes voltes hem tingut ocasio de vore en Valencia va treballar pel renaixer i sobre tot pel progres d'un Regne que rebaixat a Levante no mostrava mes opcions que les festives i de sol a una Espanya tant desgastada com en esta actualitat que per sort o desgracia mos ha costat viure.

      Corria el 1891, eren finals d'un juliol gens bo per al comerç, puix l'economia i sobre tot la crisis patida pel colera encara assolava la ciutat, un colera que va començar en 1885 i que tambe tenia com a maxim lluitador a un atre desinteressat i gran valencià, Vicente Lluch Lliso i al inventor de les vacunes Jaume Ferran i Clua.
      Encara que el colera estava ya erradicat o casi erradicat (puix l'ultim brot va apareixer i despareixer en 1890), la gent se mostrava encara un poc refractaria a visitar en estos mesos el Cap i Casal, ya que fon en ell i principalment en el Poble nou de la mar a on precisament en juliol, va començar esta epidemia que va vindre des de Ganges (India) i que va tindre el seu primer brot en Europa en el port de Toulon, passant d'alli as Marsella, Murcia, Alacant i com no Valencia.

      Era per aixo, que la fira necessitava tindre alguna cosa nova, especial i sobre tot que tinguera un to atractiu per a que tota la gent se fera reso i tinguera en els comerços eixe benefici desijat.
      I que millor que mostrar a tot lo Mon uns monuments fets de flor i sobre tot que se menejaren, ¿i dugueren damunt a totes les maximes representacions del Mon valencià?
      Atrets per l'idea, no tardaria massa l'aristocracia i la burguesia valenciana en fer moure esta idea, eixint l'ultim dumenge de juliol, en els seus carruages, adornats tots ells de flors pel centre de Valencia començant aixo si des de la plaça de bous, a on com no, tenia tots els ultims dumenges de juliol i dins de la fira d'este mes l'ultima i més coneguda correguda.
      Durant esta provesso, des de els carruages se tirava a la gent petals, flors, confeti i serpentines, obtenint com a resposta dels viandants els mateixos productes.
      No faltaren tampoc els tapissos, que montats en les parets de la mateixa plaça competien (com els carruages) en ser els mes distinguits i sobre tot els mes premiats.

      Pero no seria fins al 1909 i dins la festa de l'exposicio de Valencia quan realment Valencia mostrara al Mon la seua habilitat, el seu ben fer i sobre tot la seua grandaria quan, per a deliri dels visitants, en plena Albereda (com ha vingut fent-se posteriorment) i passant davant del conegut "cadafal" a on les autoritats i convidats alli reunides reberen a les carrosses en flors i petals, seent respostes per estes, com no.

      Poc despres, en la posguerra, l'acte al igual que la fira en si, van ser oficialisades, tenint com no un programa d'actes com cal. Fent d'esta festa un motiu mes per a fer coincidir a tot tipo de gent en el Cap i Casal.
      I que, com be podrien recordar-nos el majors, servia per a dur al chiquets als Vivers a fruir del tobogans, per a que els jovens aprofitaven per a jugar en els pavellons, i per a que les jovens i mares aprofitaren, aixo si refrescant en melo o en orchata, per a ensenyar els trages nous d'estiu.
      Pero hui en dia, la festa s'ha tingut que adaptar als nous temps, tenint que atrassar la batalla al penuntim dumenge, puix en l'ultim la gent abandonava la ciutat en busca d'unes vacacions mes que mereixcudes, els pavellons i tobogans han segut reemplaçats per la fira en lo llit vell del riu, i les terraces que eren instalades per a tal efecte en els Vivers, ya formen part del nostre entorn, i sobre tot despres de que se donara efecte a la llei antitabac.

      En fi, i per als de sempre, una festa centenaria i molt arraïlada en el nostre Cap i Casal, encara que molts l'hagen volgut menysprear declarant-la com al fet de que es l'unic moment en que Rita se despedix del poble per a l'estiu en una festa que ella mateix s'ha creat per ad ella. Sense tindre en conte que ella no ha fet mes que arreplegar el testic d'una festa centanaria mes vella i digna de vore, si se vol, que moltes de les que en l'actualitat volen obtindre el dijos BIC.

      Pero dins d'esta batalla, n'hi ha un fet que moltes voltes escapa a la gent, i es que sempre solem vore i criticar el resultat, sense tindre en conte a la gent que sense esperar cap recompensa mes que la de vore la seua carrossa premiada en el premi Baro de Cortés (en honor del seu promotor). Una gent que passa tot el dia del dissabte i part de la nit entre este i el dumenge punchant la flor que adorna les carrosses, que tambe i com no han segut dissenyades i creades pels mestres falles i carrossers en la Ciutat de l'Artista Faller.

      Per aixo, quan Toni me va comentar lo de la "punchà", no ho vaig dubtar en ningun moment. M'apunti en seguida. La veritat, mai m'haguera imaginat un dia com eixe, quantes emocions.
      Vore a gent de totes les bandes, associacions, entitats,... en fi, amics que se reunien en cada taller per a ajudar al seu amic carrosser a que el seu somi d'obtindre el Baro de cortés, no siga soles un somi, si no tota una realitat.

      I es que es curios vore com els valencians quan ajuden a algu ho fem d'esta forma tan desinteressada, donant igual les classes (que tant mos impon esta societat comercialisada), els prejuïns i sobre tot l'edat, puix fins el mes menut mos dona una lliço magistral de com se fan les coses en gust i delicadea, eh Raul ;)
      Vore com se construïx una carrossa a partir d'unes poques peces de suro i poc mes va ser per a mi tot una experiencia, pero vore com d'un simple tros de suro acaba convertint-se en un un orso de casi tres metros juntant flor en flor... no te paraules.

      Viure un acre com este, a on Salvi i Xavi (Ramos) mos sorprengueren en les albades mes sorprenents i personalisades que he vist mai, sobre tot la de Maria Jose que el seu home Enrique no va deixar d'aplaudir o la de Pedro en reconeiximent del seu ninot infantil indultat, un Sito inspirat que mos va sorprendre en uns versos per a la carrossa en nostra dolça llengua valenciana i sobre tot un ambient familiar que mos va acompanyar des de el principi al final, tenint com a punt maxim l'entrada de les falleres majors acompanyades de la seua cort que no dubtaren en acostar-se a vore lo que estavem fent i sobre tot en fer-se numerosissimes fotos en tots els que li ho demanaren, i en els que no.

      L'arribada del dumenge, va ser el colofo d'esta festa, ultims retocs ans de les huit, per a esperar i esperar, i esperar... als membres del jurat. Que una volta jujada la carrossa deixaren a tot l'equip de Toni per a que poguera dur les carrosses a l'Albereda, a on com hem dit tindria lloc la batalla.
      Tot va ser un exit, les carrosses van enchisar a chiquets i majorets, no aixina i sent dir-ho, la decisio del jurat, que donant gala d'una falta total de coneiximent o ben fer, decidiren premiar a l'unica carrossa de la batalla de les flors, que no tenia flors (o si ne tenia molt poques). I no es que vullga yo des de aci recriminar res als seus jovens creadors, tot lo contrari, los desige la meua mes humil enhorabona, pero es que eixa decisio dels juges no s'ha fets d'esperar, i no han faltat inclus comentaris en tots el sectors fallers. I es que algu tindria que instruir primer als jurats ans de confiar-los un carrec tant important com este. Puix seent el millor premi al que aspira tot carrosser, so pot ser decidit a cara o creu o per que algu m'ha comprat flors.

      En fi, i sent haver-me atrassat en este articul, espere que l'any que ve mos tornem a vore i tornem a fruir d'un dia inoblidable, i com no, espere que llunt de ser l'opinio dels jurats un fet d'odi o rabia, servixca per a que l'any que ve fem la carroça mes bonica i mes impressionant que ha vist mai Valencia.
      Un abraç, Toni i com no a tots els que estiguerem junts, que no vaig ara a nomenar per que no voldria oblidar-me de ningu.
      Fins l'any que ve.

      viernes, 24 de junio de 2011

      La terra es plana

      La veritat, lo que pareix un simple enunciat era des del principi dels temps mes que una teoria un dogma.
      La primera volta que apareix documentat esta teoria, va ser en la mitologia Caldea, a on se representava la terra com un pla dins d'una esfera a on estaven representades tambe el mar al voltant, el cel dalt i l'inframon per baix (com en la foto).
      Esta teoria va ser ya rectificada pels Grecs, i aixina ya Pitagoras defenia una terra redona, igual va fer Aristoteles. Eratostenes inclus la va medir.
      Ya en el sigle I Lucrecio se va opondre al concepte redo, tornant a defendre el de la Terra Plana, pero Plini el Vell en Naturalis Historia defen y documenta ademes el concepte contrari, assegurant que tot lo Mon defen que la terra es redona. Inclus en el sigle II Ptolomeo ho argumenta. I molts mes fins l'arribada de Iglesia.
      Sant Agusti de Hipona rebuja esta idea, tambe Ciril de Jerusalem , Joan Crisostomo, Inclus Severià bisbe de Gavala definix aixina "La Terra es plana, i el Sol no passa per baix d'ell durant la nit, si no que viaja per mig de les zones del Nort, com si estiguera amagat per un mur".
      Durant l'Edat Mija, canviaren les coses, Boezio, Isidor de Sevilla... defengueren el concepte redo, pero l'iglesia carregà contra Virgili de Salzburgo al que inclus arriba a intentar escombregar per professar contra la religio, pero va ser perdonat.
      Despres vindrien els islamistes, i en despres l'italià Tomas de Aquino, i aixina molts mes, fins arribar a Ferran de Magallanes i Sebastia El Cano que foren els primers en pegar la volta al Mon, bo el segon, pero l'expedicio anava a nom del primer, encara que no l'acabara.

      Aço que vos he esposat, es mes o manco l'historia d'una teoria que va ser dogma, i per la que va morir inclus molta gent, pero la veritat te un cami, i com sempre esta sól eixir a la llum i mostrar-se com es.

      Com eixe dogma hui circula pel nostre territori una mentira minuciosament elaborada en Catalunya i que ha segut denunciada i provada per molts i molt documentats valencians, pero que desgraciadament i gracies a forces tant externes com internes estes denuncies son censurades en benefici de la mentira i la manipulacio. Pero recordem que tambe hi hagueren victimes per culpa de la Terra. ¿Per que no anaven a haver-les per culpa de la llengua i sobre tot sabent el negoci que du?

      Com tots sabem, en les primeries del nostre Regne com a Regne independent dins de la Corona d'Arago, començaren a brollar per tots els llocs les enveges, i mes encara les ganes d'alguns de posseir el mando d'este, pero lo que de forma mes espectacular retornà en ell van ser les arts, depreses dels antepassats, i en elles el Comerç, ficant a Valencia en un lloc aventajat en respecte als atres llocs de la Corona.
      Pero pese a qui pese, ya en eixe moment la nostra llengua se diferenciava de la catalana lo suficient com per a que inclus existixca el següent document firmat en Alacant en el 1270 " ... si be eren bracelonins els torogants, deu tenirse present l'influencia del notari, qui era valencià ". Esta frase sempre m'ha agradat. ¿Com s'explica que el notari fora valencià si els dogmes pancatalanistes diuen que tots els habitants del Regne van ser expulsats o fets esclaus? N'hi havien notaris... es curios, ¿no?





      Per atra part tenim el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llati, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, rescatat fa poc pel mestre Agusti Galbis, diu: “Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo”. Que vol dir en valencià:“Esta exposicio fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”. Este llibre, publicat en Valencia, i en valencià com podem comprovar, ve a ser frut de l'escola Lluliana valenciana creada segurament despres de la mort del mestre (1316), que capitanejada per Pere Rosell fon atacada i perseguida per l'inquisidor catala Nicolau Eimeric





      I aixina ya en un jui fet en la Mallorca, del gran Mestre Ramon Llull , i datat en 1346 i que a la mare de l'acusat, li diuen Sibila, era natural d'Orihuela, i parlava Valencianesch. O siga, que en Mallorca opinen que parla en Valencià, no en atra llengua.





      Pero aixo no es tot, en 1395, Fra Antoni Canals , escritor, gramatic, filosof, teolec i frare en el seu Valerio Maximo,diu en el prolec-dedicatoria, fol. 4 "Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia que altres l´agen tret en lenga cathalana". Crec que esta diferenciacio es prou clara ¿no?.
      En l'acta notarial del famos Compromis de Casp datada el 6 de Juny de 1412, podem llegir "Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...". Suponc que els demes Regnes i Comtats de la Corona d'Arago tenien prou clar quin era el nom de la llengua que parlaven en lo nostre Regne, i sa diferencia, per que de no ser aixina, hagueren dit catala per a tots i punt, ¿no?
      En 1497 Francesc Eiximenis, franciscà i natural de Girona, en el final del proemi de l'Art del bon morir diu "… he deliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en llengua valenciana e manifest estil", no se si me seguiu, pero crec que en Girona Eiximenis sabia prou be quina llengua se parlava, es mes, en 15o7 en Sacala Dei podem llegir "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra lengua vulgar valenciana, util y molt profitos per a contemplar les coses divines" com a nota dir que en 1832 Bonabentura Arribau en sa Oda a la Patria li diu a sa llengua (catalana) llemosi, ¿o se referiria Eiximenis a la llengua natual de Limoges en la regio de Limousin al Centre-Oest de França ?
      Seguim, en 1521 tindriem a Joan Bonlabi que traduïx el Blanquerna i el Llibre d'Oracions de Ramon Llull "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria y strangera..." o siga dos torts d'un tir, reconeix que Ramon Llull no escriu en la mateixa llengua i damunt declara el valencià com a llengua desconeguda i estrangera.
      Pero ¿que me contarieu si tambe tinguerem el comentari d'un monge de Montserrat diferenciant-les?, puix en 1522 al traduir Vita Christi de sant Bonaventura podem llegir "He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana".
      Inclus en Castella en Diálogo de la lengua encara que escrita en Napoles en 1536 per Juan de Valdés, va ser publicada en 1736 per Gregori Mayans, diu en la pagina 139 : "ya que el fundamento de la lengua castellana es la latina, resta que nos digáis de dónde vino y tuvo principio que en España se hablasen quatro maneras de lenguas que oy , se hablan: como la catalana, la valenciana, la portuguesa y la vizcaína".

      Pero en 1561 Onofre Almudever ya mos advertix sobre el perill "Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar...Y que aço sia veritat provas entre les altres ab les obres de aquell vostre Exelentissim poeta y estrenu cavaller mossen Ausias March, que essent natural de Valencia, los Cathalans lo san volgut aplicar y los castellans han treballat de entendrel, fenlo en achademies publiques llegir. Y com a estos que dit tinc nols sia natural axi per la carencia de la força de la llengua, com per la varietat dels enteniments. " en lo seu prolec de Lo proces de les olives.
      Pero es que aci comencen els intents de engolir la nostra llengua, tant per part de Catalans com de Castellans.

      Aixina en 1604 el gramatic Bartolomé Jiménez Patón, en l'obra escrita en Toledo, Elocuencia española en arte escriu "Y así entre los griegos decimos haber cinco maneras de lengua con diferentes dialectos, que son la lengua ática, jónica, dórica, aeólica y común. Y en España hay otras cinco, que son la valenciana, asturiana, gallega, portuguesa; las cuales se han derivado desta nuestra quinta, o principal y primaria, originaria española, diferente de la cantabria". Esta obra me la va mostrar fa uns dies el meu germa Adlerta.
      Ad ell li seguirien alguns atres, inclus molt despres ya en el sigle passat se seguia associant al Castellà un supost dialecte Valencià.
      Aixina ho demostren molts diccionaris castellans, encara que en el el primer que va fer la RAE datat en 1780 mostrava per al valencià "lengua española diferente el castellano", podem vore com poc despres canviaria la definicio a primeries del passat sigle com a "dialecto de los Valencianos"(com feya constatar Bartolome Jiménez i tants mes). Definicio que no va canviar fins despres de l'arribada del pare Fullana a la RAE, encara que no va ser public fins a que se publicara en 1959 concretament en el
      Bolletí de la Real Academia Espanyola, Tom XXXIX.-Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pag.494 que diu aixina " Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía “dialecto de los valencianos”. Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada por parte del antiguo Reino de Valencia." Pero que casualment tambe parla del catala. ¿Voleu vore lo que diu? "lengua vernácula romance hablada en Catalunya y en otros territorios de la antigua Corona de Aragón."
      Aixina ho arrepleguen tots els diccionaris : Valenciano, na…II m. Ling. Lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia. (Acad.). (Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1965. Pág. 1459 del Apéndice 1). O: Lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.- ACAD. (Diccionario Everest Cúpula. León, 1967, pág. 1438. Enciclopedia Universal Sopena, Tomo 8º. Edt. Ramón Sopena S. A., Barcelona 1968, pág. 8879. Nuevo Diccionario Ilustrado Sopena, Barcelona, 1971, pág. 997).





      Clar està fins a que en 1975 i ratificat en 1980 una Comissio Administrativa (de la qual molts dels seus membres preguntats uns anys despres van contestar que no va ser realment una opinio encertada) canviara la definicio com a "dialecto del catalán" que mes tart a partir de 1988 i fins a 1991 se intentara difuminar per a canviar esta definicio de forma que no fora rebujada pel poble valencià quedant com a: Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo Reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia





      Davant les protestes del poble valencià, i sobre tot en resposta al Colectiu Valldura el 3 de juny de 1991, el membre numerari de la RAE Rafael Alvarado va escriure una carta de resposta en nom de la RAE, en que constatava sobre tot:" No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuastiones ajenas a la lengua española o castellana" ademés de que "el diccionario recoge lo que pudiera ser considerada opinión oficial de la Academia y sus definiciones voces oficiales de la Academia, mientras el Pleno académico no modifique una voz determinada" .
      ¿I per que una simple Comissio Administrativa va ser prou per a canviar, desvirtuant i falsejant la que en 1959 feu el Ple academic? ¿Inquisicio?


      I es que estos academics, que pareix viuen en una bambolla fora de tot lo que los rodeja i solen opinar sobre molts temes a la llaugera, reconeixent mes tart que per a fer-ho es convenient un estudi complet de la materia (cosa que ells no feren ni en 1975, ni en 1980, ni en 1988-1991) soles tenen que acodir a les senyes que los mostren els diccionaris espanyols ¿qui ho diria, si fins en una definicio esporadica se poden trobar raonaments sincers :Zanahoria. (del m. or. que azanoria; en valenciano safanoria). […] fig. y fam. Amér. En la República Argentina, sujeto simple, bobo. José Alemany y Bolufer. Diccionario de la Lengua Española, Barcelona, 1917. Pareix que en 1917, teniem prou clar quina era la llengua valenciana, lo que no entenc es per que si estava escrit en Catalunya no tenia sa veu en catala ¿encara no ho tindria clar Fabra o es que tambe se dia com en castellà?

      En fi, per a tots aquells que seguixen creen que la terra es plana i seguixen carregant contra mosatros intentant inclus escombregar-nos de tot cientifisme. Especialment a la senyora Carmen Caffarel (directora de l'Institut Cervantes que assegura que el valencià no es una llengua), i a la AVLLc que encara seguix jugant al despiste ficant senyes que en ningun cas diuen que en Valencia se parle ho s'haja parlat en catala (com es el cas del famos dictamen), los deixe unes paraules del sempre recordat polisemic i que fica nom a l'Institut ans nomenat Miguel de Cervantes i Savedra que en l'obra de Persiles i Segismunda mos diu "La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competiren ser dulce y agradable" Mentres per a referir-se al catala, o millor dit per a referir-se a la llengua d'estos (ya que no menciona el catala en ningun dels seus treballs), diu "lengua gascona i malsonante" (a on gascona be pot significar que ha vingut o es filla de "le France" o que com a gasso o terros de terra no servix per a res).

      En fi, espere com els estudiadors i exploradors antics, busquem la veritat i no mos deixem marejar per la nova inquisicio catalana hereua de Nicolau Eimeric i famolenca d'una historia i una llengua que no ha segut mai seuaI com no, espere tambe que la nova Consellera de Cultura, Turisme i Deport, Lola Johnson no mos venga al millor postor, i reconega d'una volta per totes la no catalanitat del valencià. Donant-mos per fi l'absolucio Cultural que mos han denegat.
      ¿O acabarem en la foguera?
      Qui sap, per lo manco que no mos silencien.