La truja, eixa gran desconeguda
Sempre he tingut curiositat per dependre coses noves, sempre he segut prou ates, pero quant me van propondre fer el grau mig de Campstlencià, la veritat, sabia que anava a passar lo que poc despres va acabar passant. I es que fer-me fer eixe curs pel simple fet de com me van dir " servir per a comunicar-te millor en la gent que sol parlar el valencià actualment", va ser el error mes gran, que podien fer tots els que meu proposaren.
El primer dia, vaig estar conversant en el mestre, un chic amable, al que li vaig alertar del meu plantejament, avalat ademes per un bon grapat de filolecs i documents de tots els temps. A lo que el mestre, en seguida me va dir, que no me preocupara, que podia fer les preguntes que volguera, i que no tinguera por de fer-ho, "estem per a respondre-les, supose que no tindre inconvenients en fer-ho". Aixo tambe va ser un error.
Aixina va amaneixer el segon dia, de principi, mos entregà uns fulls en els que se presentaven uns eixercicis i alguna que atra pregunta test. En Campstlencià, clar.
En seguida començaren els dubtes, i vos jure que va ser de forma involuntaria. Era una frase, no se... vosatros mateix... "el porc i la truja tenen fills. Com s'anomenen?"
En fi, vosatros direu, home aixo es un erro, alguna cosa d'imprenta.
Puix eixa va ser la meua primera reaccio, en seguida, vaig fer la pregunta.
- Pareix que aci, n'hi haja un erro d'imprenta, aci tinc una pregunta que diu... el porc i la truja tenen un fill...
- No home, no hi ha cap erro, es aixi ... el porc i la truja sempre han segut parella.
- Puix, ya meu explicaras, seguixc sense entendre't.
- Val, en quan acabem tots, te respondre, pero primer, te deixe en que eixa truja, es un animal.
Imagineu-vos vosatros una truja (yugo de la campana (RACV)) casada en un porc, i damunt, tinguent fills.
Despres d'uns moments, vaig tornar a lo mateix...
- Perdona, m'has dit que era un animal ...
- Si una animal, que es ademes la parella del porc.
- Collons, un porc i una truja ... seguixc sense saber-ho, pero lo que ixca, te que tindre bon gust.
Tenia unes ganes de que tots acabaren les preguntes, que no podia ya ni aguantar.
Com si heu sabera el mestre, va arreplegar els papers, i en seguida me se va dirigir a mi, somrient per supost.
- Anem a vore, aci algu, no sap que es truja. ¿Pot algu ajudar-lo?
- Yo creo que es un pez, pero no encuentro la cria posible.
- Un peix? no te referiras per casualitat a la truita, veritat?
- Mira, aixo mateix havia pensat yo, en una truita.
- Pero una truita... ¿eso no es una tortilla?
- No dona, en valencià se diu torteta a eixa tortilla.
- Crec que no, crec que ella està en lo cert, una truita es tambe una tortilla.
- Home, per casualitat aci tinc el diccionari de la RACV.
- Ah no, eixe no val, eixe diccionari no es de valencià.
- ¿No, llavors de que es?
- Eixe diccionari es d'una societat que no enten realment que es el valencià, i que intenta cessionar-lo del català.
- Es que el català i el valencià, son llengües independents i diferents, paregudes si vols, pero independents.
- No, Jose, el català i el valencià son la mateixa llengua.
- Demostra-meu.
- Home, se pot demostrar molt pronte. Mos entenem.
- ¿I en els portuguesos, no?
- Home, pero no igual.
- ¿I en els italians?
- Be, anem a deixar-ho i despres heu discutim.
Apart, de que vaig tindre una charla en el mestre sobre llengua a lo que finalment me va dir que li havia agradat molt lo que yo li ensenyi, i que era una llastima, que ell no poguera ensenyar-me a mi de la mateixa forma.
I fins aci el meu contacte en el mitjà del Campstlencià. Com heu vist, un contacte fugaç.
Per cert, aneu en conte els que visiteu els Comtats, pero sobre tot els que heu feu a bars, hotels i restaurants d'alli. A vore que demaneu i que mengeu.
- Bacona se diu Truja.
- Truita se diu Truita.
- I per ultim a la Torteta tambe li se diu Truita.
Tweet |
7 comentarios :
Hola: Ya saps qui soc, bon articul pera descubrir moltes de les tonteries en que se contruixen les mentires dels catlencians.
I es que cuant els desmontes alguns dels seues dogmes se queden sense arguments.
Avant no tenen que poder en mosatros.
M'encanta com escrius xe! quantes ironies en tan poques lletres... si semblaves tu el mestre i tot! jajaja
Home Marquesat aixo vinguent de tu,suponc que es tot un cumplit, gracies.
Gracies a tu tambe, germa.
Puix vaja. Yo no pense fer el mijà eixe. Acabaria donant-me oix i s'armaria en l'exam
jejeje i tant que s'armaria MiN jejeje
Lo que no entenc, es que si estudies en castellà, quan acabes els teus estudis, se supon que heu saps, quan estudies en Anglaterra, suponc que passa lo mateix en el Angles.
Si tots hem estudiat en valencià...¿Per que devem de fer eixos examens, no se supon que heu sabem perfectament des de 1982 any en s'aprovà la llei d'us?
¿A que be ara eixe examen?
O es que realment volen vore si hem depres a parlar en Campstalà perfectament i tenim asumit lo de l'unitat eixa...
Divertidíssim artícul. En lo personal, m0ha recordat quan em tocà estudiar el mitjà i el superior de català de la JQCV.
Recorde que el professor parlava de "croada" i "croades"... Yo pensava que el mestre es referia al soroll que fan les granotes o a un grup de persones de Croàcia.
Pero no, es referia a les campanyes militars que feren els cristians contra els musulmans en l'Edat Mija.
I dic yo... si en valencià es diu "creu" ¿no deuríem dir "creuada"?
Que m'ho explique algun "científic" que yo també estic confús.
gracies Josue es tot un honor rebre salutacions teues.
En quan a lo de la JQCV es una llastima que tinguent gent qualificada com tenim tinguen que ser professors politisats i politics acatalanats els que facen estos examens i els corregixguen.
Que tingues bones festes Josu i a vore quan mos veem.
Per cert, llig l'articul que tens darrere del teu en el SOM. ;D
Publicar un comentario