El Mon al reves

Fa uns anys recorde que la gent major comentava que viviem en un Mon al reves, a on un artiste de cine era el president. Es referien a Ronald Reagan. Molt ha plogut des de eixe temps.
Pero... ¿que pensarien esta gent major, la majoria morta en els ultims anys si realment vixqueren en el nostre Temps? Segur que si resucitaren, la majoria tornaria corrent a la tumba o tornaria a morir de l'esglai.
I es que mirant com tenim hui en dia format el Govern dels Valencians, se podria be dir que tenim un Mon al reves, a on els que manen, si tingueren vergonya, deurien acachar al cap i amagar-lo en terra com els estruços.
Anem a vore uns eixemples dignes de la pelicula mes increible de Francis Ford Coppola...

En primer lloc, tenim al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana En Francesc Camps,
i dic molt honorable per ser el titul, no per l'honor que ha demostrat al carrec del govern valencià.
Dic aço, per que en 1996 accedix al carrec com a conseller de Cultura, i es ell l'encarregat de fer la faena de dirigir-se a Pujol, i de crear junt a Estevan Gonzalez Pons i Eduardo Zaplana la pestilent AVLc ya que son ells els que pacten en Catalunya els mijos i les passes que han de seguir.
Eixe mateix Molt Honorable que s'ompli la boca de valenciania quan es ell u dels culpables de que les nostres escoles hagen seguit impartint català als menuts, ya que es ell el que va ocupar el lloc idoneu per a fer desapareixer d'una volta per totes el catala, despres de l'epoca catalanista de Lerma i Ciscar. En conter de pactar en Pujol junt als atres dos de la creacio de la AVLc i l'ensenyança segons el model PancaSocialiste.
Ademes, este home, te la cara dura de anar presumint de valencianiste parlant en una llengua diferent a la que per culpa seua s'estudia en els coleges, i donant-se damunt la satisfaccio de poder introduir, quan mana el guio (aixo si), algun que atre gaudir.
El mateix que ha viajat a Iberoamerica recentment per a ensenyar le model sanitari valencià, mostrant-lo com a eixemple... Sense comentaris... No se realment quin model ha ensenyat, pero si es el de la nostra sanitat publica, que el PP ha convertit en concertada i casi privada... van apanyats els iberoamericans.
Lo del cas Gürtel, a vore si per fi s'aclarix.

Un atre cas de Mon al reves, seria Rafael Blasco, un home, que segur que sonarà i molt als mes vells. I no pel seu ben fer precisament.
Seent jove, va ser u dels maxims liders del FRAP, eixe mateix FRAP al que pertanyia Esteban Ibarra. Baix el nom de Carlos, junt a Venancio en la primavera del 1977 van expulsar a alguns corregionaris per demanar la deixada de les armes del FRAP.I que passà a ser huit anys despres durant la primavera del 1985 el encarregat de arreplegar als militants dels PSPV en lo que ell cridaria el "blasquisme", i que tant bons resultats li donà en la Ribera. Nota curiosa d'aquells temps eren les seues paraules quan es referia a politica "qui no ha vist el Padrino, no enten de politica". Suponc que en antecedents com estos, sobren les presentacions, ¿no?.
Puix este mateix Blasco, durant l'etapa universitaria va coneixer Cipria Ciscar, del que acabaria seent cunyat. Al casar-se en Consuelo Ciscar, la que va ser durant uns anys secretaria personal de Joan Lerma, quan Blasco ostentava el carrec de subsecretari de Presidencia passant a ser al poc temps conseller.
Per a Lerma, Blasco era un home de confiança, pero tot va canviar a finals 1989, quan este era Conseller Obres Publiques i Urbanisme. En eixa epoca, i quan segurament els mes vells acaben coneixent-lo, quan va estallar el Cas Blasco. Un cas de corrupcio denunciat per Blanca Blanquer, la que denuncià en Fiscalia a dos funcionaris per oferir-se a canvi de 500 millons de pesetes a recalificar uns terrenys en Calp. Despres d'intervindre telefons se va descobrir una vneta sospitosa d'uns terrenys en Paterna. El 28 de decembre d'este any, Lerma el va destituir. Poc despres començaria el jui a on Blasco se va sentar en atres quatre persones.
El juge instructor era Juan Climent, el que deuria de presidir el jui de Camps sobre el cas Gürtel, en la Sala de lo Civil i Penal del TSJ, de la que ya formava part Juan Moreno, l'unic magistrat que se va negar a archivar el cas Gürtel. El juge, anulà les cintes, i en juliol de 1991 va absoldre als acusats. Quines coincidencies.
Blasco en 1993 contactà en Lizondo i el Pepa Chelsa per a construir Convergencia Valenciana, pero no acabà de resultar. Seent fichat en el 95 per Zaplana que el va nomenar subsecretari.
I va ser en este moment quan Zaplana va conseguir el maxim poder, ya que al fichar ad este personage, va començar l'aniquilament dels atres dos grans partits.
Per una banda, Blasco va ser el que va dissenyar l'estrategia per a desfer a UV desprestigiant-la i furtant-li per al seu Cesar, en este cas Zaplana, tant les senyes d'identitat com l'herencia politica que havia conseguit Lizondo. Fent seu el lema de que "tot lo valencià està dins del PP".
Pero la seua trayectoria no acaba aci. Se li atribuïx tambe ( com a home de confiança i pensador de Zaplana) la maquiavelica formació de la AVLc.
Ademes en 2006 va crear el Partit Social Democrata, per a llevar vots i intentar destruir al PSPV.
Va pressionar a Paco Roig per a que venguera les seues accions del Valéncia CF a Juan Soler, del que poc despres va cobrar a modo de catalanisacio en l'entitat.
I despres, va intenvindre en l'intent de DALPORT de comprar el Valencia CF.
Com podeu vore tot un personage digne d'un film de Francis Ford Coppola, tot un Padrino a l'espanyola.
Un Mon al reves, a on els governants deixen molt que desijar.
Continua...

Tweet