L'ahuelet

Fa ya molts anys, en 1899, quan en l'imprenta de Manuel Alufre, en la placeta Pellicers L. de Octavilla (seudonim del retor Pasqual de Boronat), i per orde de Fausti Barberà (qui tambe pagà l'estampacio) va eixir a la llum el primer manual valencianiste de l'historia, El abuelito.
Se que segurament aixo no te molt que vore en lo que hui vullc contar, pero pense de tot cor que enfocar a eixe ahuelet la figura del meu convidat pot ajudar i molt a comprendre la nostra situacio.
Fa uns anys va eixir a la llum, de la ma de Baltasar Bueno i en l'ajuda economica de Joan Lladro, un diari netament valencià. Un diari que degut al seu contingut valencià i a no ajustar-se a la censura "recomanada" pel PP (censura que per fi ha segut treta a la llum per culpa dels destarifats de Alfon"soo" Rus) es va vore desplaçat de tota ajuda. Ajuda que atres diaris com Las Provincias ( de Capital vasc), el Levante ( de capital Català), i uns atres manco representatius, que no vaig a citar per no tindre el lloc que vullc ni les ganes, si han rebut i seguixen fent-ho.
Tots els diaris que combreguen en la Paraula del Consell i son recomanats pel politicisme mes ranci reben unes ajudes, fan unes publicitats, i sobre tot son comprats per a que administracions, escoles i demes puguen llegir-los de bades gracies als nostres imposts. Tots manco Valencia hui, que no ha pogut acompanyar ad estos digam " Magnats de la desinformacio Valenciana".
Puix be, dins d'eixe Valencia hui, tinc que destacar la llavor (es digam el motiu pel que comprava el diari basicament) del seu director Baltasar Bueno, en la pagina tres sempre mos sorprenia en bones paraules i en anecdotes que encara recordem, Josue Ferrer, per a qui en el mon de la cultura valenciana, i sempre en esta llengua mos fea deleitar en descobriments i en seguiments del mon valencianiste en general, i el meu convidat hui, eixe ahuelet que mos donava sempre un punt d'inflexio i mos convidava a reviure els nous capituls de la nostra historia valenciana, eixe ahuelet hui convertit en president de la Real Academia de Cultura Valenciana, en fi eixe ahuelet que pareix hui s'ha adormit dins la seua "poca formalitat" no se be si es per convenciment o per comoditat, lo cert es que hui intentare fer un resum de lo que va ser en son dia un raconet escrit en una columna de la segona pagina d'un senyalat Valencia hui.
Baix el titul de "no dir res", En Vicent Lluis mos conta que esta " nadant en un mar de dubtes i confusions" i tot per culpa de no saber realment el per que la RAE decanta hui en dia la seua postura cap a l'unitat llingüistica inexistent, per lo que demana que repasse el " text constitucional del nou Estatut de la Comunitat Valenciana". A lo que afig, que es aci a on comencen les teories del "no dir res" declarant, que "qui calla otorga, qui calla nega, i finalment, qui calla no diu res".
He pogut arreplegar unes propostes que va fer en son dia la RACV a la RAE, datat a 4 de Febrer de 2009. Propostes que considere impressionants pel seu contingut valencianiste.
Pero des de llavors, no he conseguit trobar mes que conferencies junt a la AVL i silenci, el mateix que tant recriminava en el seu articul.
Hui ya complit l'aniversari del nostre gran per sempre Ausias March, encara estem esperant la fira del llibre valencià, que va suspendre per falta de ¿documentacio? Recorde que se va suspendre temporalment, fins despres de l'estiu, recorde llegir en la Web de la RACV (a on per cert, es impossible trobar el traductor o diccionari, per no contar en la desaparicio del de sinonims). Despres silenci. Enguany, podem fruir d'una fira del llibre antic, mentres... la nostra fira del llibre valencià continua sense fer-se. I de nou... silenci...
En Vicent Lluis Simo i Santonja, yo tambe estic ofegant-me entre glop i glop. I me pregunte... ¿No te voste prou força hui en dia per a ser eixe que trenca el silenci? No permetent que els demes nadem en un mar de dubtes.
¿No creu que fent presencia en alguns actes i eixint despres en prensa no fa que digam un bon paper?
Tingam trellat i deixem-nos de romanços.

Tweet