YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

jueves, 25 de febrero de 2010

Romanç per a Valencia

He trobat un llibre molt complet, titulat Libro en el qual se contienen cincuenta romances consus villancicos y desechas, Barcelona(Carles Amorós 1525-1530), escrit per Carles Amoros, escritor tambe de obres com" Pragmàtica sanció feta per don Ferrando, rei d'Aragó i de les dos Sicílies, etc., sobre la persecució dels malfactors (1513), les Constitucions fetes per la sacra, cesàrea, catòlica i real majestat de don Carles i de la molt alta senyora dona Joana, mare sua, en la primera cort de Barcelona (1520) o les Ordinacions sobre lo redreç del general e casa de la Deputació del Principat de Catalunya (1537). Nombroses són també les religioses i litúrgiques, com unes Constitutiones synodales de Girona (1512), una Epistola de perfectione vitae (c. 1513), de sant Bernat, el Llibre del menyspreu del món e de la imitació de Jesucrist (1518), és a dir el Kempis, però atribuït a Joan Gerson (i traduït per Miquel Peres) o un Flos sanctorum (1524)", pero el seu ofici real era el de estamper o impressor. I va reimprimir moltes obres de Ramon Llull (com l'Ars brevis, de 1511), un de Francesc Eiximenis (De la temor de Déu, de 1509), la tercera edició (1527) de la Vita Christi, d'Isabel de Villena, les obres de Pere Moner (1528), Lo procés de les olives (1532), Lo somni de Joan Joan (1533), Les obres de mossèn Ausias March, ab una declaració en los marges d'alguns vocables escurs [obscurs] (1543). , una reedició de La Celestina (1525), un llibre de cavalleries del cavaller Félixmagno (1531), el Libro del emperador Marco Aurelio, con el reloj de príncipes (1532), De la literatura espanyola dosedicions de romances (aparegudes entre 1525 i 1530) de la qual s'extrau este vers dedicat a Valencia. Igual, no era Valencia tant subordinada, i si era Barcelona la que anava imitant i buscant en Valencia la cultura i el coneiximent del que caria en el sigle XVI, que per atra part sobrava en el nostre Regne.
Aci vos deixe el text.

Romance hecho en lohores
de Valencia.

Valencia ciudad antigua
Roma primero nombrada
primeramente de Roma
y de tu gente habitada
gran tiempo Cartagineses
hicieron en ti morada
después el pueblo Romano
colonia fuiste llamada
nunca sierva ni pechera
siempre libre y franqueada
en las aguas bautismales
primero regenerada
por los nobles fue
rtes godos
de quien fuiste conquistada
al fin con toda España
de Árabes ocupada
vien vengada por el Cid
más después mal defendida
que por su muerte tan presta
a mozos fuiste tornada
hasta que el primero Jaime
Rey de gloria bien ganada
te ganó para tenerte
siempre noble y sublimada
casada con Aragón
como Reyna coronada
con corona de nobleza
por mano Real pintada
poderosa refulgente
sobre todas resalçada
tan querida de fortuna
de fortuna tan amada
que jamás bien repartieron

de que te negasen nada
debajo del mejor climada
eres puerta y situada
de amigables influencias
de los cielos muy dotada
en mejor suelo del mundo
en mejor sino fundada
de ríos fuentes lagunas
de estanques y mar cercada
como Venecia la rica
sobre aguas assentada
ni te combate gran frío
ni calor demassiada
más una templança mediana
una mexcla muy templada
del parayso terrenal
sólo a ti comunicada
de ayres sanos, claros y fresco
s
sotiles purificada
toda ciudad dentro y fuera
noble, gentil, alindada
ni muy grande ni muy pequeña
para ser más acabada
de todo estado de gentes
muy continuo y muy poblada
palacio donde se afina
la finor más afinada
madre de caballería
clara, antigua muy honrada
toda escuela de virtudes
y de sabios ilustrada
de grandes mercaderías
y de riquezas abundada
todo jardín de placeres
y deleytes abastada
de damas lindas ermosas
en el mundo más loada
de más y de más polidas
galanas la mes preciada
ejemplo de polideza
corte continuo llamada
piadosa justiciera
bien regida y gobernada

toda casa de oración
toda sancta y consagrada
rico templo de amor
siempre haze tu morada.
Villancico en oración.
Ves que Dios te hizo tal
noble ciudada de Valencia
guárderte por tu clemencia
A ti
Hizo te caballerosa
sobre todas cuantas son
noble rica generosa
muy polida y muy hermosa
dechado de perfección
pues te dio con Aragón
corona por excelencia
guárdete por tu clemencia
Guáderte más con los dos
sanctos Vicentes tus patrones
con sancto Jorge y vos con vos
sagrada madre de Dios
de malas persecuciones
y de bárbaras maldiciones
hambres, guerras, pestilencia
líbrete por tu clemencia.

Fin.
Es curios, com els catalans, recorren a la llengua de Cervantes, lo que no entenc, es el per que tambe han recorregut tant al la llengua Valenciana, i als nostres autors, i ara heu neguen, inclus els volen fer propis.

viernes, 19 de febrero de 2010

Churro, eixe malnom carinyos

He estat uns dies en la Serrania, eixa zona de l'interior del nostre Regne, que tant orgullosa està del seu parlar, i que tant orgullosa se sent de ser churra. Una gent molt amable per cert, encara que he de reconeixer que en el seu geni.... No n'hi ha res mes perillos que un churret cabrejat.

Bromes a part, i passant a lo interessant d'este fet, m'he decidit a escriure alguna cosa sobre esta gent, que aci en lo Regne son conegudes carinyosament com a churros, encara que a molts, no los agrade este malnom. I es que quan el valencià generalisa, heu fa de cap a peus, arribant inclus a nomenar churros a tots els castellaparlants que mos trobem al pas.

Realment molt s'ha parlat en moltes ocasions sobre els churros valencians, sobre el seu orige, i sobre el seu parlar. Pero... ¿realmen sabem d'a on ha vingut la seua cultura i el seu caracteristic llenguage?
Puix es molt facil, simplement, son els valencians, parlants i orgullosos del seu romanç, que mantingueren un tracte mes directe en aragonesos que en valencians per trobar-se dins de la ruta Real . D'ahi els seus pareguts.

Si be es cert, que molts han volgut trobar en este parlar una mescla de castellà i català, no es manco cert, que molts dels substrats puguen ser o son tant d'orige aragones com valencià,com afirma la RAE, no existint ni tan sols hui en dia, despres de la seua despersonalisacio, en catala.
Es mes, el seu parlar podria estar mes pronte dins del romanç que se parlava en lo Regne inclus ans de la reconquista, com afirma Penyarroja en un dels seus estudis.
Puix segons conten les croniques, es molt possible que este mal nom los vinga de temps de Jaume I, quan al jurar els furs molts dels seus habitants, pronunciar el "Yo churro" en conte del juro o jure.

Pero dins d'este context, tenim moltes mes histories que intenten demostrar el seu orige, com la redactada per Vicente Llatas Burgos, qui afirma que els antics habitants moros de les comarques de la Serrania i del Raco d'Ademus eren coneguts com a Tzurios (churrios) seent este nom Tzuria el que podria donar lloc al nostre riu Turia. Hem d'aclarir, que eixe nom be podria ser d'orige Iber, podent ser per tant que eixos moros com afirma don Vicent no heu foren tant, o estigueren mesclats en els Ibers naturals d'esta comarca.

La realitat es que buscant per la pagina El Reino de Valencia.es, he descobert una foto molt curiosa de l'estacio dels churros, estacio que estava situada entre els ponts de la Tirnitat i el de Serrans. Tambe coneguda com la de fusta i que era en la que arribaven Churros Valencians al Cap i Casal despres de fer un viage fins a Lliria en la Chelvana un autobus, que anava sempre carregat i que duya segons els testimonis, mes gent dalt que baix. Esta estacio era segons dien en l'epoca l'entrada dels churros. Eixa gent que va vindre a Valencia Cap i Casal buscant la terra de les oportunitats i que mos va ajudar a fer una gran ciutat en el suor del seu front i en treball de les seues mans. D'eixa estacio, encara queda el seu edifici, hui ocupat per la Policia Autonomica.

Pero apart, tambe he pogut trobar en internet, tot un dicionari del parlar churro, elavorat per l'Associasio Cultural Araseventos d'Aras de los Olmos.

Espere que vos haja agradat lo expost, ya que no he pogut arreplegar excessiva informacio sobre este tema. Quan arreplegue mes coses sobre els churros, promet fer un articul un poc mes extens.

sábado, 13 de febrero de 2010

Tu ijo

Dema es Sant Valenti, i com no, es epoca de fer regalets a la parella, i de fer-li com no eixa tortà típica pel pas del temps del coret. Un coret que moltes voltes ne son dos, per a celebrar l'amor entre la parella. En fi, tot un gust i una tendrea per a recordar la dolçor de l'amor.
Es una llatima, que molts pasticers mirant el negoci, i deixant de costat el sentit comu, rotulen estos corets de forma aliena i despersonalisadora. Yo entenc que ultimament, i sobre tot despres de la llei del divorç, moltes parelles han tingut la mala, o bona, pata de separar-se (allà cada u en lo que li toca), pero es que aixina i tot, no m'explique eixe rotul que he vist hui en el mostrador d'una centrica pasticeria del Cap i Casal. Es que per molt que li pegue la volta al meu cap, no acabe d'entendre quin significat te eixe rotul per a un pastis de Sant Valentí. I manco en un moment en que se recorden els bons i mals moments passats en la persona amada.

Estava yo passejant pel cap i casal, quan he vist una pasticeria (no pose mon, per no fer publicitat), sorpres per l'olor, i per la calentoreta, per que no me negareu que no fa mal dia, he entrat en ella. Soles en l'olor haguera carregat mija pasticeria per a mi soles.
Puix be, estava yo repassant el susus, i els pastisets de moniato quan una dona ha dit...

  • Posa'm un coret d'eixos que fica "TU HIJO", que com la tia ya no te marit, per lo manco que parega que s'enrecorden d'una els fills.
La veritat, eixa tendror m'ha arribat a lo mes fondo. I es que quan una dona arribada eixa edat se troba tant a soles, encara que siga en pocs moments recupera eixa alegria que conegué fa no tants anys.
Quina dona, pensi dins de mi. I quins collons te este forn, que fa corets tan originals, com se nota que volen vendre... De repent, una veu me va despertar d'eixos pensaments...
  • No tia, no es de TU HIJO, aixo es que han fet enguany els corets en valencià.
Ya la tenim, damunt burlant-se de la pobra dona, aixo era ya el punt i final de l'absurditat.
  • No mante, no es aixina, crec que tu no saps lo que es valencià. Clar, si no el parles casi mai. De no ser per mi i unes poques mes, segur que no l'hauries sentit mai.
  • Dona, el que yo sea castellanoparlante, no quiere decir que no sepa hablar el valenciano, es mas, se incluso escribirlo.
  • Puix chica, que vols que te diga, la tia notava algo a faltar, i ara que heu dius, li falta una Haig, pero com ultimament, escribiu com el movil, que diu el meu fill...
  • Mire, le explico, en valenciano, no existe la Y griega, solamente se una cuando forma pareja con eNe para que suene eÑe. Por eso, la Jota en valenciano, en muchas ocasiones tiene el mismo sonido que la Y griega.
El colmo, una chica castellaparlant, donant clases de català en plena pasteiceria, i damunt parlant com si fora filologa. A on anem a parar...
  • Mira, perdona - no he pogut resistir- vos estic sentint sense voler, i pense, que la dona te tota la rao. En valencià, deuria d'haver-se escrit la Y grega, que com be ha dit la dona si existix, es mes, es la que se fica en paraules com Yo, Ya, Aldaya, Yaya, Yogurt... i atres tantes. ¿Acàs tu pronuncies igual Yo que Jaqueta?
  • Hombre, a mi en el colegio siempre me han dicho que la forma correcta era con Jota, nunca lo habia planteado.
  • Puix sapies chiqueta, que la tia, ha segut molts anys fallera, i ha llegit molts llibrets... es mes, enguany te regalaré el meu i voràs com realment, no existix cap Jo ni cap cosa per l'estil.
El final, ya el podeu entendre, la chica continuava creent en la seua versio, i la yaya, se va endur un en el que ficava TU HIJO, per que l'ama del forn va eixir i heu va solucionar aixina.

Una llastima que en ple cor del Cap i Casal, no quede molta gent que defenga encara l'autentic valencià, i pel contrari les noves generacions han segut inculcades de forma que defenen a capa i espasa la catalanisacio de la nostra escritura.

Per cert, vaig fer molt bones amistats tant en la dona, clienta assidua al forn, i la dependenta, a la que li vaig prometre un diccionari valencià-castellà de la Real Academia de Cultura Valenciana.
Tot un bon dia.
Soles espere que la meua dona, que es la que s'encarrega d'estes coses, m'haja comprat per ad esta nit una trotà en el TU I YO.

viernes, 12 de febrero de 2010

Escola Valenciana II

Enguany com tots els anys, tornen al nostre Regne les trobades, eixes trobades que diuen defendre el valencià (quan soles defenen el català), i que damunt es una idea duta a terme per Escola Valenciana. Fa un temps ya varem vore qui era realment Escola Valenciana, i que s'amagava baix d'eixes sigles. ¿Conegau al seu president? Si, el del premi en les mans.

Pero l'assunt va un poc mes allà. Resulta que junt a Escola Valenciana, unes atres entitats, subvencionades clar, proclamen als quatre vents la catalanitat en estes festes.

Pero lo mes fotut, es que estes associacions que proclamen la catalanitat, perteneixen al mateix temps a Escola Valenciana.
Aixina tenim a la Civica, que en la seua pagina se presenta baix les sigles .CAT, ademes, dona una entrada a VilaWeb, pero lo mes curios de tot, es que junt a Escola Valenciana fa cursos de ¿Valencià? en Xixona, San Joan i Alacant. Fins aci, deuria de ser tot correcte, pero ... ¿sabeu en colaboracio de qui heu fan? mireu ... de l'Institut d'Estudis Catalans. Aci se descobrix el pastis, resulta que la Civica, i Escola Valenciana donen cursos de Català en colaboracio de l'Institut d'Estudis Catalans i dels ajuntaments de Xixona, Sant Joan i Alacant. Pero ¿que vol dir aço? ¿A on està la coherencia dels nostres politica?
Clar, aixina no es d'estranyar, que la Civica i Escola Valenciana estiguen damunt amparades per l'Universitat d'Alacant, dins de l'Unitat per a l'Educacio Multilingüe. Un proyecte, que conta en el soport de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que no es mes, que un intent fallit d'impondre la filologia catalana dins de l'Universitat, pero com be hem dit amagant que heu fan en valencià. Es una llastima, que este organisme, no tinga res que vore ni ensenye res de lo ensenyat en son temps pel primer profesior Lluis Fullana i Mira. I que acate per contra els estudis (o millor dit estropicis) de Fuster, Sanchis Guarner i atres tants, i heu mescle en companyia de la llengua inventada pel quimic Fabra.

Me resulta un tant desconcertant pensar que fan grups com Rialla Animacio, que tenen el seu blog en castellà, suponc que es per que no saben molt be el català, aixo si, en les trobades sempre en una marfrega. Tot un obra social segons la CAM.

Ademes, del gup Xarxa Teatre que te en la seua pagina entrada en Català, Castellà, Frances i Angles . Este es l'encarregat de animar la VII nit d'Escola Valenciana a on se repartiran els seus premis, premiant a Obrint Pas per la seua llabor social i defensa de la llengua catalana (i que casualment fa dos anys va ser el grup principal del Fesfoc , entre atres i donant aixina el punt d'inici de les 25 trobades.
Ya que enguany estes trobades fan 25 anys.

I es que enganyant a la gent i damunt cobrant eixes subvencions, no es d'estranyar que el president de Escola Valenciana se solte el monyo i ofrene sense complexos noves glories al Nort.

No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.

domingo, 7 de febrero de 2010

¿Quina diferencia n'hi ha?

Des de fa molt de temps, els valencians patim un sindrome destructiu causat per una misera frase. Parlem la mateixa llengua, es mes tu busca a vore ¿quina diferencia n'hi ha? clar, aixo es molt bonico des del punt de vista de carrer. Yo vixc en Valencia, i segurament no conec ni com parlen en Albal, aixina es que no puc saber com parlen en Tortosa, en Girona, i manco encara en Mallorca, si mai he anat...
Es per aixo, que quant un embaucador mos acossa, o intenta fer-nos convencer de la mentira mes gran mai contada, en seguida comença a dur-nos ad este punt.
¿quina diferencia n'hi ha?
La veritat, he intentat fer un estudi comarcal anant comarca a comarca des de Salses a Guardamar, i per les illes Balears, aixina com per la Franja de Ponent, mes conegut com a l'Arago Oriental (o de Fraga a Maho, com diuen els pancatalanistes), pero me resultava un poc destrellatat, que yo, que no rep cap subvencio de cap lloc, armat d'una mochila i unes espardenyes noves, no podria fer esta faena assoles. Aixina es que he buscat ajuda, clar sempre en gent neutral que parle el seu idioma des de ben menuts.
He tingut que parlar en gent d'Arago, en gent de Mallorca, en Gent de Tortosa,i en gent de la Catalunya mes profunda, per que no me servia per a res, entrar en debat en gent que ultimament està sent reeducada en paraules valencianes ( com eixir, ixqueren, hui i aci) per a corregir paraules catalanes que ultimament son considerades roïns.

El treball es molt ambicios, pero al mateix temps es una mostra del pensament intern de la gent que viu en estes comunitats que son assolades pel Pancatalanisme Imperialiste.
Crec que n'hi haura opinions de tot gust, pero vaig a fer-ho lo millor que puga, ya que des de l'interior dels nostres pobles sorgix sempre eixa llum que mos apinya a seguir lluitant per lo nostre, per les nostres arrels, i per tot aixo que ha sobrevixcut gracies ad esta gent desinteressada que simplement s'ha dedicat a viure en valencià, i a fer-ho com els seus antepassats.

Anem a la qüestio en si, si busquem en la noste historia podem trovar una cita molt interesant que reproduix dins de unes poques llinees l'esplendor d'este poble i d'esta terra.

"... Alegre, como lo más hermoso de una juventud que ya pasó.
Valencia es una esmeralda sobre la que corre un rio de perlas.
Es como una novia en la que Dios puso toda su hermosura
y le dio una eterna juventud.

En ella brilla perpetua una luz refulgente
porque el sol juguetea con el rio y la Albufera." Al-Russafi (110?)

¿que passaria si este simple poema passara per les depuradores llingüistiques valencianes?
Puix simplement aço
"... Alegre, com lo mes bonico d'una joventut que ya passà. Valencia es una esmeralda sobre la que corre un riu de perles. Es com una novia en la que Deu va ficar tota sa bonicaria i li donà una eterna joventut. En ella brilla perpetua una llum refulgent perque el sol s'enjugassa en el riu i l'Albufera."

Provem ara en una traduccio Mallorquina

"... Alégre,com ês més hèrmós d'una juventut que ja passa. Valènci, ês una esmeralda verde per demunt sa que corr un riu de perlas. Ês, talment una novía a sa que Déu li ha regalada tota sa séua hermosura y etèrna juventud. Dins élla brilli perpètua una llum lluenta, d'es sol que juguetetja emb so riu y sa Buféra..."

Podriem, ya que estem, entrar en terres aragoneses. Eixes terres en les que el catalanisme vol assentar les seues bases nacionalistes, o millor dit la seua expansio imperialista.
Passem puix a vore que se parla realment en Arago, a part siga dit del castellà.
Aixina tenim el Aragones Septentrional, documentat des de fa sigles.

"...Goyosa, como la más fermosa d’una chobentut que ya pasó Balenzia yé una esmeralga sobr’a cuala nabesa una arba d’alxofres Yé como una festella ta qui Dios ba meter tota ra sua fermosura e li dió una terne chobentut brila-bi perpetua una lumbre refulxén porqu’o sol trazonia(chugarria, guitonia) con o río e l’Albufera."

I dins de l'oriental
  • Podem vore el Literano
"...Alegre, coma la més ermosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una maja a qui Deu li ba posá(Pondre, Cllabá) tota sa ermosura y li ba doná (dá) una eterna chobentut. brille-ye perpetua una llum refulchén perqu’el sol chuguetee en lo riu y l’Albufera."

  • O el Frangatino
"...Alegre, coma la més armosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una nobia a qui Deu li ba posá(Encllabá, ficá) tota s’armosura y li ba doná(dá) una eterna chobentut. brille-ne perpetua una llum refulchén perqu’el sol chugueteche en lo riu y l’Albufera."
  • I com no, el Turolens
"...Alegre, com lo més fermosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una nobia a qui Deu li ba posá(ficá) tota sa fermosura y li ba doná una eterna chobentut. brille-ne perpetua una llum refulchén perqu’el sol jugueteche en lo riu y l’Albufera."

Tambe podriem fer la prova en llengua Occitana de la Catalunya Nort, o simplement el departament frances dels Pirineus Orientals dins de la regio del Llenguadoc-Rosello.


"... Alègre(o Alegratz), coma çò de mès de polit d'una joenessa que passèt ja. Valéncia es una maragda que cor sus el un riu de pèrlas. Es coma una nòvia en qui Dieu metèt tota la siá beutat e li donèt una etèrna joenessa. En ela brilha perpètua una lutz refulgent perque lo sol joguineja amb lo riu e lo Albufera. "

O per que no en Aranes, que se troba dins de la mateixa Catalunya.

"... Alegratz, coma çò de mès de polit d'ua joenessa que ja passèc. Valéncia ei ua maragda que cor sus eth un arriu de pèrles. Ei coma ua nòvia eth qui Diu metec tota era sua beutat e li dèc ua etèrna joenessa. Eth prnera brilhe perpètua ua lutz refulgent pr'amor qu'eth solet joguineja damb er arriu e eth Albufera. "

O el Tortosi, encara que desplaçat a dialecte, segons Garcia Moya, un terme mig entre Valencià i Català, o siga un area de transicio.

"... Alegre, com lo més bonic de la juventut que ya va passar. Valéncia és una esmeralda sobre la que corre un riu de perles. És com una novia a la que Deu va posar tota la seua bellesa i li va donar una eterna juventut. En ella brilla perpétua una llum deslumbrant perqué lo sol jugueteija en lo riu i la Albufera."


Pero... ¿que passaria si el nostre text passara pel IEC?

"... Alegre, com el més bonic d'una joventut que ja va passar. València és una maragda sobre la qual corre un riu de perles. És com a una núvia en qui Déu va posar tota la seva bellesa i li va donar una eterna joventut. En ella hi brilla perpètua un llum refulgent perquè el sol joguineja amb el riu i l'Albufera. "


Deixe per als interessats, la seua traducció al Campstlencià o Català Occidental de la PePera AVLLc. Si voleu intentar-ho, yo desinteressadament heu publicare.

En fi, com volia dir, este fet, demostra que per moltes formes paregudes que existixquen en els nostres parlars, i basant simples fets filologics. Mai podrem parlar de formes dialectals o llengües iguals, pel simple fet, de que un politic en deliris de grandea heu chille als quatre vents.

Es la Corona d'Arago, una corona de diversitats, tant en costums com en llengües, deixant a part les parts italianes, no per ser mes diferents, si no per falta de lloc. Sempre mos hem sentit valencians, hem tingut molt clara i diferenciada la nostra cultura, i com be han dit en mes d'un cas molts filolecs. En el moment en que mosatros hem tingut dret de rao, hem nomenat a la nostra llengua valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Com dia en son temps Joanot Martorell (1413-1468) .

Es una realitat, que en Valencia n'hi ha dos noms per a nomenar la nostra llengua... Valenciana, o simplement Valencià.

  • Gracies per les traduccions, a Fone, Garau, Rudyweis, Veronika, Occitan i tants mes que m'han ajudat en esta empresa.
  • El text ha segut elegit sense triar. No l'he elegit per ningun motiu. Simplement es el primer poema del llibre de Teresa Puerto Cronologia Historica de la Llengua Valenciana.