¿Quina diferencia n'hi ha?

Des de fa molt de temps, els valencians patim un sindrome destructiu causat per una misera frase. Parlem la mateixa llengua, es mes tu busca a vore ¿quina diferencia n'hi ha? clar, aixo es molt bonico des del punt de vista de carrer. Yo vixc en Valencia, i segurament no conec ni com parlen en Albal, aixina es que no puc saber com parlen en Tortosa, en Girona, i manco encara en Mallorca, si mai he anat...
Es per aixo, que quant un embaucador mos acossa, o intenta fer-nos convencer de la mentira mes gran mai contada, en seguida comença a dur-nos ad este punt.
¿quina diferencia n'hi ha?
La veritat, he intentat fer un estudi comarcal anant comarca a comarca des de Salses a Guardamar, i per les illes Balears, aixina com per la Franja de Ponent, mes conegut com a l'Arago Oriental (o de Fraga a Maho, com diuen els pancatalanistes), pero me resultava un poc destrellatat, que yo, que no rep cap subvencio de cap lloc, armat d'una mochila i unes espardenyes noves, no podria fer esta faena assoles. Aixina es que he buscat ajuda, clar sempre en gent neutral que parle el seu idioma des de ben menuts.
He tingut que parlar en gent d'Arago, en gent de Mallorca, en Gent de Tortosa,i en gent de la Catalunya mes profunda, per que no me servia per a res, entrar en debat en gent que ultimament està sent reeducada en paraules valencianes ( com eixir, ixqueren, hui i aci) per a corregir paraules catalanes que ultimament son considerades roïns.

El treball es molt ambicios, pero al mateix temps es una mostra del pensament intern de la gent que viu en estes comunitats que son assolades pel Pancatalanisme Imperialiste.
Crec que n'hi haura opinions de tot gust, pero vaig a fer-ho lo millor que puga, ya que des de l'interior dels nostres pobles sorgix sempre eixa llum que mos apinya a seguir lluitant per lo nostre, per les nostres arrels, i per tot aixo que ha sobrevixcut gracies ad esta gent desinteressada que simplement s'ha dedicat a viure en valencià, i a fer-ho com els seus antepassats.

Anem a la qüestio en si, si busquem en la noste historia podem trovar una cita molt interesant que reproduix dins de unes poques llinees l'esplendor d'este poble i d'esta terra.

"... Alegre, como lo más hermoso de una juventud que ya pasó.

Valencia es una esmeralda sobre la que corre un rio de perlas.
Es como una novia en la que Dios puso toda su hermosura
y le dio una eterna juventud.
En ella brilla perpetua una luz refulgente
porque el sol juguetea con el rio y la Albufera." Al-Russafi (110?)

¿que passaria si este simple poema passara per les depuradores llingüistiques valencianes?
Puix simplement aço

"... Alegre, com lo mes bonico d'una joventut que ya passà. Valencia es una esmeralda sobre la que corre un riu de perles. Es com una novia en la que Deu va ficar tota sa bonicaria i li donà una eterna joventut. En ella brilla perpetua una llum refulgent perque el sol s'enjugassa en el riu i l'Albufera."

Provem ara en una traduccio Mallorquina

"... Alégre,com ês més hèrmós d'una juventut que ja passa. Valènci, ês una esmeralda verde per demunt sa que corr un riu de perlas. Ês, talment una novía a sa que Déu li ha regalada tota sa séua hermosura y etèrna juventud. Dins élla brilli perpètua una llum lluenta, d'es sol que juguetetja emb so riu y sa Buféra..."

Podriem, ya que estem, entrar en terres aragoneses. Eixes terres en les que el catalanisme vol assentar les seues bases nacionalistes, o millor dit la seua expansio imperialista.
Passem puix a vore que se parla realment en Arago, a part siga dit del castellà.
Aixina tenim el Aragones Septentrional, documentat des de fa sigles.

"...Goyosa, como la más fermosa d’una chobentut que ya pasó Balenzia yé una esmeralga sobr’a cuala nabesa una arba d’alxofres Yé como una festella ta qui Dios ba meter tota ra sua fermosura e li dió una terne chobentut brila-bi perpetua una lumbre refulxén porqu’o sol trazonia(chugarria, guitonia) con o río e l’Albufera."

I dins de l'oriental

• Podem vore el Literano

"...Alegre, coma la més ermosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una maja a qui Deu li ba posá(Pondre, Cllabá) tota sa ermosura y li ba doná (dá) una eterna chobentut. brille-ye perpetua una llum refulchén perqu’el sol chuguetee en lo riu y l’Albufera."

• O el Frangatino

"...Alegre, coma la més armosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una nobia a qui Deu li ba posá(Encllabá, ficá) tota s’armosura y li ba doná(dá) una eterna chobentut. brille-ne perpetua una llum refulchén perqu’el sol chugueteche en lo riu y l’Albufera."

• I com no, el Turolens

"...Alegre, com lo més fermosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una nobia a qui Deu li ba posá(ficá) tota sa fermosura y li ba doná una eterna chobentut. brille-ne perpetua una llum refulchén perqu’el sol jugueteche en lo riu y l’Albufera."

Tambe podriem fer la prova en llengua Occitana de la Catalunya Nort, o simplement el departament frances dels Pirineus Orientals dins de la regio del Llenguadoc-Rosello.

"... Alègre(o Alegratz), coma çò de mès de polit d'una joenessa que passèt ja. Valéncia es una maragda que cor sus el un riu de pèrlas. Es coma una nòvia en qui Dieu metèt tota la siá beutat e li donèt una etèrna joenessa. En ela brilha perpètua una lutz refulgent perque lo sol joguineja amb lo riu e lo Albufera. "

O per que no en Aranes, que se troba dins de la mateixa Catalunya.

"... Alegratz, coma çò de mès de polit d'ua joenessa que ja passèc. Valéncia ei ua maragda que cor sus eth un arriu de pèrles. Ei coma ua nòvia eth qui Diu metec tota era sua beutat e li dèc ua etèrna joenessa. Eth prnera brilhe perpètua ua lutz refulgent pr'amor qu'eth solet joguineja damb er arriu e eth Albufera. "

O el Tortosi, encara que desplaçat a dialecte, segons Garcia Moya, un terme mig entre Valencià i Català, o siga un area de transicio.

"... Alegre, com lo més bonic de la juventut que ya va passar. Valéncia és una esmeralda sobre la que corre un riu de perles. És com una novia a la que Deu va posar tota la seua bellesa i li va donar una eterna juventut. En ella brilla perpétua una llum deslumbrant perqué lo sol jugueteija en lo riu i la Albufera."

Pero... ¿que passaria si el nostre text passara pel IEC?

"... Alegre, com el més bonic d'una joventut que ja va passar. València és una maragda sobre la qual corre un riu de perles. És com a una núvia en qui Déu va posar tota la seva bellesa i li va donar una eterna joventut. En ella hi brilla perpètua un llum refulgent perquè el sol joguineja amb el riu i l'Albufera. "

Deixe per als interessats, la seua traducció al Campstlencià o Català Occidental de la PePera AVLLc. Si voleu intentar-ho, yo desinteressadament heu publicare.

En fi, com volia dir, este fet, demostra que per moltes formes paregudes que existixquen en els nostres parlars, i basant simples fets filologics. Mai podrem parlar de formes dialectals o llengües iguals, pel simple fet, de que un politic en deliris de grandea heu chille als quatre vents.

Es la Corona d'Arago, una corona de diversitats, tant en costums com en llengües, deixant a part les parts italianes, no per ser mes diferents, si no per falta de lloc. Sempre mos hem sentit valencians, hem tingut molt clara i diferenciada la nostra cultura, i com be han dit en mes d'un cas molts filolecs. En el moment en que mosatros hem tingut dret de rao, hem nomenat a la nostra llengua valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Com dia en son temps Joanot Martorell (1413-1468) .

Es una realitat, que en Valencia n'hi ha dos noms per a nomenar la nostra llengua... Valenciana, o simplement Valencià.

• Gracies per les traduccions, a Fone, Garau, Rudyweis, Veronika, Occitan i tants mes que m'han ajudat en esta empresa.

• El text ha segut elegit sense triar. No l'he elegit per ningun motiu. Simplement es el primer poema del llibre de Teresa Puerto Cronologia Historica de la Llengua Valenciana.
  

Tweet