Churro, eixe malnom carinyos

He estat uns dies en la Serrania, eixa zona de l'interior del nostre Regne, que tant orgullosa està del seu parlar, i que tant orgullosa se sent de ser churra. Una gent molt amable per cert, encara que he de reconeixer que en el seu geni.... No n'hi ha res mes perillos que un churret cabrejat.

Bromes a part, i passant a lo interessant d'este fet, m'he decidit a escriure alguna cosa sobre esta gent, que aci en lo Regne son conegudes carinyosament com a churros, encara que a molts, no los agrade este malnom. I es que quan el valencià generalisa, heu fa de cap a peus, arribant inclus a nomenar churros a tots els castellaparlants que mos trobem al pas.

Realment molt s'ha parlat en moltes ocasions sobre els churros valencians, sobre el seu orige, i sobre el seu parlar. Pero... ¿realmen sabem d'a on ha vingut la seua cultura i el seu caracteristic llenguage?
Puix es molt facil, simplement, son els valencians, parlants i orgullosos del seu romanç, que mantingueren un tracte mes directe en aragonesos que en valencians per trobar-se dins de la ruta Real . D'ahi els seus pareguts.

Si be es cert, que molts han volgut trobar en este parlar una mescla de castellà i català, no es manco cert, que molts dels substrats puguen ser o son tant d'orige aragones com valencià,com afirma la RAE, no existint ni tan sols hui en dia, despres de la seua despersonalisacio, en catala.
Es mes, el seu parlar podria estar mes pronte dins del romanç que se parlava en lo Regne inclus ans de la reconquista, com afirma Penyarroja en un dels seus estudis.
Puix segons conten les croniques, es molt possible que este mal nom los vinga de temps de Jaume I, quan al jurar els furs molts dels seus habitants, pronunciar el "Yo churro" en conte del juro o jure.

Pero dins d'este context, tenim moltes mes histories que intenten demostrar el seu orige, com la redactada per Vicente Llatas Burgos, qui afirma que els antics habitants moros de les comarques de la Serrania i del Raco d'Ademus eren coneguts com a Tzurios (churrios) seent este nom Tzuria el que podria donar lloc al nostre riu Turia. Hem d'aclarir, que eixe nom be podria ser d'orige Iber, podent ser per tant que eixos moros com afirma don Vicent no heu foren tant, o estigueren mesclats en els Ibers naturals d'esta comarca.

La realitat es que buscant per la pagina El Reino de Valencia.es, he descobert una foto molt curiosa de l'estacio dels churros, estacio que estava situada entre els ponts de la Tirnitat i el de Serrans. Tambe coneguda com la de fusta i que era en la que arribaven Churros Valencians al Cap i Casal despres de fer un viage fins a Lliria en la Chelvana un autobus, que anava sempre carregat i que duya segons els testimonis, mes gent dalt que baix. Esta estacio era segons dien en l'epoca l'entrada dels churros. Eixa gent que va vindre a Valencia Cap i Casal buscant la terra de les oportunitats i que mos va ajudar a fer una gran ciutat en el suor del seu front i en treball de les seues mans. D'eixa estacio, encara queda el seu edifici, hui ocupat per la Policia Autonomica.

Pero apart, tambe he pogut trobar en internet, tot un dicionari del parlar churro, elavorat per l'Associasio Cultural Araseventos d'Aras de los Olmos.

Espere que vos haja agradat lo expost, ya que no he pogut arreplegar excessiva informacio sobre este tema. Quan arreplegue mes coses sobre els churros, promet fer un articul un poc mes extens.

Tweet