YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 29 de mayo de 2010

Estelada i Cuba...¿quin paper va jugar Catalunya?

Molt s'ha parlat sobre l'estelada i sobre el seu paper en l'Espanya del sigle passat, com pel seu paregut a la bandera Cubana, pero mai haguera pogut imaginar que esta bandera fora invent provisional, per que al juntar-se la bandera d'Espanya i la recent incorporada quatribarrada (hem de recordar, que va ser en temps de Renaixença quan Catalunya adoptà la quatribarrada aragonesa pensant aixina els alcaldes que heu feren ser mes catalans) esta ultima se veïa absorbida per la primera. I tan d'odi tenien ya els politics catalans sobre Espanya, que no pogueren mes que fer esta estelada per a poder diferenciar-la de l'Espanyola, aixo si, fins a que conseguiren l'independencia de Catalunya.

Conta l'historia que va ser en 1918, quant l'activiste i politic Vicenç-Albert Ballester politic i activista, president del Comite Pro-Catalunya, va crear esta bandera, per a que se diferenciara clarament de l'espanyola. Aixo si, combe diu el propi Ballester fins a que conseguira eixa ansiada independencia... "de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!".

¿Pero d'a on va rebre esta inspiracio?
Poc despres d'acabada la guerra d'Independencia de Cuba se va crear, en Santiago, el Centre Catalanista de Santiago (1906), este Centre, va crear una primera versió, que consistia en ficar una estrela blanca damunt de la quatribarrada. Alli durant una estacia temporal, Vicenç va compartir en ells un poc mes que simpaties nacionalistes.
Aixina en este mateix any i d'este mateix comité eixiria la revista "Fora Grillons!" que en la seua portada ya se veïa eixa primera estelada.
En arribar a Barcelona, Vicenç, comença a crear la seua bandereta.
Aixina en els anys 20 i ya en Catalunya, apareix l'estelada en una revista "La Tralla"(revista independentista radical dels anys 20-30) . I com no, en un document fet pel Comite Pro-Catalunya escrit en catala i arab recolzant a un dels dirigents politics de Marroc que encapçalava la revolta contra Espanya. I es que estos independentistes, sempre tan atents...
Per cert, en cuba tambe en el 20 apareix la primera fotografia de l'estelada en la revista "La Nova Catalunya".
Pero el seu pas a la popularitat va ser en 1922, quan Francesc Macià l'adoptà com a estandart d'Estat Català.
L'historia seguix, fins a que l'expansionisme catalanista ha volgut engolir dins d'eixa bandera, copiada als cubans, totes les regions mediterranees, que segons ells compartim llengua i cultura. Res mes llunt de la veritat no de la voluntat de totes les terres de la que fon en son dia la Corona d'Arago.
Pero les coses van mes llunt, eixe amor per lo cubà, se va vore resumit en 1919, quan Catalunya preten intervindre en el conferencia de Pau de Paris, per a que Europa concedira a Catalunya la anisada independencia, eixa independencia en la que tant somiava, la mateixa que va conseguir Cuba al intervindre Estats Units. Pero no van tindre sort.

Com hem pogut vore, el catalanisme plagià totalment al moviment cubà. Pero... ¿Soles ha plagiat al cubà? ¿Soles s'ha apropiat o ha copiat esta bandera?... Amen a vore.

En primer lloc, sempre que vegem la quatribarrada mos recorda a Catalunya, es mes, ells asseguren que son els creadors d'esta bandera. I heu intenten demostrar per mig d'uns sagells de Ramon Berenguer IV (1150). Puix be, resulta que estos sagells no contenen dites barres, si no que l'escut palat i blocat reflexa els tipics reforços defensius dels escuts del sigle XII, podent inclus representar el simple escut de tables i armelat que representa un poder Real (si no me creeu busqueu les barres vosatros mateix). Seent aixina reconegut, que el primer testimoni segur, son els sagells de la Cancelleria Real d'Alfons II datats en 1167. Encara que la seua incorporacio dins del Regne o Corona d'Arago (antigament era conegut com a CASAL d'Arago), li correspon a
Sancho Ramirez rei d'Arago (1042-1094) que en 1068 per a consolidar aixina el jove Regne d'Arago oferint-li vassallage al Papa, vassallage documentat inclus en la quantia de 600 marcs d'or al any.
Pero anem mes allà, ya que segons Fluvià, l'aparicio en el sarcofec de 1082 de Ramon Berenguer II de 15 palos d'Or i gules representaria l'aparicio de les barrres catalanes. No tenint en conte, que este sarcofec, va ser traslladat a l'interior de la Catedral de Girona en 1385 per iniciativa de Pere IV d'Arago. Seent aixina dita pintura 300 anys posterior a lo que assegura Fluvià. Es mes, eixa pintura no haguera sobrevixcut els dits 300 anys a l'intemperie, com demostra Alberto Montaner Frutos en El señal del rey de Aragón.: historia y significado (1995).

Pero es que inclus, renunciant tambe ad eixa bandera per no ser seua, cauran una i atra volta en lo mateix, puix inclus la creu de Sant Jordi no es seua.
Tot es frut de la mateixa persona, Pere IV el Ceremonios, que ademes, de gastar estes barres com a catalanes, en recort del seu antepassat Ramon Berenguer IV quan realment eixes barres no foren d'ell. Es mes, com hem dit ans va ser ell el que les deposità dins del sarcofec de Ramon Berenguer II. Pero ademes, Pere IV, i aixo no apareix tant per ahi, dotà a Barcelona i a la seua comarca o Regio (Catalunya) de la Creu de Sant Jordi, pero ... ¿d'a on la va traure?

Puix be, la Creu de Sant Jordi es originaria de Genova, si correcte de l'antiga Republica de Genova. Que fon el principal port de comerç del Mediterraneu durant molts sigles. L'influencia de Genova era tal que la Corona d'Arago, no dubtà en fer en ella una unio o aliança. Aixo si una volta despres d'haver-li arrebatat Cerdenya (per orde del Papa Bonifaci VIII) en el sigle XIII. I es en el XIV quan esta aliança se reforça en mans de Pere IV al haver arreplegat tambe de nou per a la corona el Regne de Mallorques.
Aixina Pere IV que tant fet a invents estava va donar la Creu de Sant Jordi a tots els estaments d'Arago, i clar, tambe a Barcelona i Catalunya, i en 1359 la propia Generalitat Catalana les acata, vos deixe una senya curiosa feta per l'historiador catala " Bruniquer, el savi arxiver de la ciutat en el segle XVII,reivindica com propia senyal a Barcelona, la Creu...La Deputacio de la Generalitat de Cathalunya que fon erigida y comensada l'anu 1359 fa per armes la so la Creu com armes antigues de Barcelona, que es dir Cathalunya.".
En quant al Sant i la seua historia ya mos ocuparem en atre articul. Per cert, El mateix Pere IV el Ceremonios, va ser l'encarregat de crear el Centanar de la Ploma a la que li va afegir esta mateixa Creu. Nomenant ademes al Sant patro de les milicies Aragoneses. Aixo explica per atra banda que el famos Cuadro Saint George in the Battle of Puig o millor dit Sant jordi en la Batalla del Puig que va pintar Andres Marzal de Sax estiga datat en 1400 en Valencia.

En fi com hem pogut vore, la Catalunya Vella, Nova i l'Actual sempre ha buscat una bandera que representara realment la seua historia, pero sempre ha hagut gent que ha intentat manipular la seua historia manipulant tambe les seues senyes.
Arribat este punt, no tinc cap inconvenient en que Catalunya mereix recuperar com a seua que es la bandera i l'emblema dels antics Comtes de Barcelona. La Creu de Santa Eulalia, eixa que soles s'arreplega en l'escut de l'Hospitalet de Llobregat. Aixina com el seu patrocini de Catalunya com be heu demostra el nom de la Catedral de Barcelona.

Fonts:

  • 100 anys d'Estelada. 1908-2008 (Barcelona 2008)
  • La Alta Edad Media. Historia Universal siglo veintiuno. Vol. 10.Jan Dhondt. Siglo XXI de España Editores S.A. 1971
  • Biblioteca Virtual de Derecho aragones.
  • El señal del rey de Aragón: Historia y significado,Alberto Montaner Frutos, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995
  • Tratado de la Real Senyera. Ricardo Garcia Moya.
Aclaracions:
  • He ficat en este articul el terme català estelada i no el valencià estrelada per considerar que res te que vore la bandera catalano-cubana en la nacionalista valenciana per excelencia.Ademes de per les seues diferencies obvies.
  • Per cert, Quico, per a contestar-te a les teues preguntes simplement te deixe el cartell de l'Expo de Barcelona de 1888, crec que es la forma mes curta de contestar-te,encara que seguixc buscant la teua senya. Si te fixes, dalt apareix l'escut d'Espanya, i baix a la dreta i esquerra apareixen els que serien escut de Barcelona i Catalunya, Per aixo n'hi han dos. Com pots vore, en 1888 l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, encara representaven el seu escut com ans, com en temps del Ceremonios. I si be son certes les barres (que ne son dos i no quatre),tambe heu es la Creu de Sant Jordi.
  • En 1191 l'Armada Anglesa o millor encara la Corona Anglesa, li demanà a Genova poder flamejar la seua Bandera per a poder circular lliurement pel Mediterraneu i el Mar Negre, rebent aixina proteccio de Genova. El Rei Angles es va comprometre a pagar un tribut anual al Duc Genoves pel seu servici. Acipo dem vore un atra senya. Passant a convertir-se en la bandera oficial anglesa en 1278. Com podeu comprovar... 1359 -1278 = 81 anys ans que en Catalunya.

15 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Totalment fals que la quatribarrada fos adoptada el XIX, sinó que és el simbol dels catalans des de molts segles enrera. La bandera aragonesa, com certifiquen els historiadors aragonesos des de sempre i els mateixos reis i documents de la cancelleria reial, és una altre. La bandera de les barres prové de la casa comtal de Barcelona.

    La documentació és irrebatible:

    El rei Pere el Cerimoniós a les seves Ordinacions de la casa Reial, el 1345 "un escut en lo qual sien les armes Daragó (territorials) que son aytals, una creu per mig del escut e a cascún carté un cap de sarray"(creu d'Alcoraz).
    A la Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona es diu que Alfons el Cast "mudá armes e senyals daragó e pres bastons" [12]. A la versió catalana d'aquesta crònica, que Pere terç envià al monestir de Ripoll perquè la guardessin, una miniatura representa el comte Guifré el Pilós amb l'escut barrat en homenatge a Carlemany. L'autor va projectar l'emblema del llinatge al pare i fundador de la dinastia.
    A la Genealogia encarregada pel futur rei Joan I a Jaume Domènech, el 1380, hi diu que Ramon Berenguer IV, després de casar-se amb Peronella, "no canvià les armes comtals que ara són les armes reials"[13]
    El rei Pere el Cerimoniós, el 1373 "señales Daragón antiguos, y es a saber, el campo cárdano y las cruzas blanchas, segund que antigament los reyes Daragón los solían fazer", és a dir, d'abans de la unió.
    El mateix rei Pere el Cerimoniós, el 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte Ramon Berenguer II, del qui diu que "per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta" (agnatícia)[14] i de la comtessa Ermessenda.
    El rei Joan I, el 1384 "senyal antich d'Aragó, lo camp blau e la creu blancha."
    La reina Maria de Luna, el 1396, a les Corts catalanes de Barcelona "que les galees no porten banderas, cendals ne panyos de senyal alcú sinó del comptat de Barchelona, ço es, barres grogues e vermelles tantsolament."
    Una descripció del joiells del rei el 1399 on s'hi diu "Item un reliquiari, en lo qual peu ha 6 esmalts, los 3 a senyal Daragó e los 3 a senyal reyal de comte de Barchinona."[9]
    El rei Martí l'Humà, el 1406, a les Corts catalanes de Perpinyà "Fil, yo us do la bandera nostra antiga del principat de Cathalunya (...) la dita nostra bandera reyal."
    La reina Margarida, el 1410, "un estandart de tafetà blau ab creu blanca Daragó".
    El rei Alfons el Magnànim, el 1453, concedeix al noble aragonès Clavero les armes del nostre Regne d'Aragó, la creu de Sant Jordi i els caps de moro (Alcoraz).
    A la guerra contra Joan II [[]] els dos bàndols utilitzaren l'emblema. Entre la documentació generada per la Generalitat el 1462 hi trobem textos com ara "qual es la virtut dels braços dels cathalans los quals ab los victoriosos bastons grochs e vermells qui son armes llurs (...)" i "Que daciavant per tot lo Principat sie intitulat e cridat per comte de Barchinona e de Rossello e de Cerdanya lo senyor rey de Castella e sien alçades banderes ab les armes de Castella e de Cathalunya(...)"[15]

    El notari de la Generalitat Jaume Safont, el 1466, quan descriu les exèquies del rei Pere IV el Conestable (†1466) a Barcelona, "E los 4 d'aquests 8 cavallers portaven 4 banderes (a)rossegants, les dues ab armes de Cathalunya barrades d'or i vermell, e una de Sicília e l'altra blava d'Aragó ab la dita crehueta blancha"[16].

    I la crònica de la mort i exèquies del rei Joan II, 1479 dels preveres de Santa Maria del Mar "Foren corregudes les armes del senyor Rey D.Johan e foren 8 cavallers ells i els caballs cuberts de forras los jinets aportaren banderes les dues ab les armes barrades de Catalunya e les altres de Navarra, Sicília e Aragó (...)"[17]

  2. Quico Ventalló dijo...

    Cap de les cròniques d'Aragó més antigues publicades a Aragó atribueix l'origen del senyal als aragonesos. Una crònica anònima de Terol del temps de Joan II,1458-1479, diu que les barres eren de Catalunya i la creu d'Alcoraz l'emblema d'Aragó. La Corónica de Aragón, 1499, de F Vagad diu que la bandera d'Aragó és la creu d'Alcoraz. La De Aragoniae regibus et eorum rebus gestis, 1509, de Maríneo Sículo "insignias de Aragón que son segun primero diximos una cruz blanca en campo azul"; "Colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona", Els Anales de la Corona de Aragón, 1562, de Jerónimo Zurita "armas del conde de Barcelona, bastones rojos en campo de oro"; "se preferían las armas de Cataluña por descender los reyes por línea de varón de aquellos príncipes", ni tampoc la Aragonensium rerum commentarii, 1588, de Jerónimo de Blancas "fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón".

    En els estatuts universitaris de la Universitat de Saragossa, del 1583, s'indica que l'emblema d'Aragó és la Creu d'Alcoraz

  3. Anónimo dijo...

    És diu estelada perquè deriva d'estel. Com demostren els textos valencians clàssics:

    Vós sou aquell stel clar qui haueu a manifestar lo diuinal sol, Villena Vita Chr., c. 28. Vós sou l'estel per qui la scura boyra | ha pres bandeig, Trobes V. Maria [98].

  4. Quico Ventalló dijo...

    Tampoc és cert que la creu de Sant Jordi fos "importada" de Genova per Pere III el Cerimoniós. En les pintures murals del saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona les tropes catalanes enarboren banderes amb la creu de Sant Jordi, símbol militar de Catalunya

  5. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Anem a vore com comence yo aço... Sant Jordi, era el patro militar dels Reis d'Arago, des de que
    en 1096 quant el Rei Sancho Ramirez (el mateix que va demanar les barres al Papa) despres del siti d'Alcoraz, es sorpres i mort per reforços musulmans venguts des de Saragossa, que ajudaren als de Alcoraz. Pero conta la llegenda que Sant Jordi va apareixer i el seu fill Pere I va conseguir la victoria per als aragonesos.(Constumari Català de Joan Amares). Pero no entra en l'escut fins a Pere III el Gran en el sigle XIII. Representada per la creu de Sant Jordi i quatre moros (els vençuts d'Alcoraz).Coincidint en les creuades que el 15 de juliol de 1099 batejen al Sant com a Milites Christi (Soldat de Crist) adoptant els soldats la Creu, sobre tot els Templaris.
    Pero esta creu que representa al Sant es originaria de Georgia 1096( o es una casualitat). I se representa en Catalunya des de temps del Ceremonios. Al mateix temps que se representa en les armes del Centenar de la Ploma, en Valencia, ya que va ser el Ceremonios el que la va crear. Com va ser el Ceremonios el que va manar fer el quadro del Puig, i va ser el Ceremonios, el que va manar construir el Salo del Tinell ( http://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_Real_Mayor_de_Barcelona) Aixina es que per moltes cites que aportes, en la major dels casos sense fundament, puix no diu res de les barres. La majoria son posteriors al Ceremonios, per lo que no demostren res. Simplement me seguixen donant la rao. Ya que son posteriors escuts com el d'Alcoraz , i que ans de la Creu de Sant Jordi, els Comtats com Valencia i les demes terres de la Corona se representaven per la senyal Real. O siga les Barres de la Casa d'Arago.
    I si vols una documentacio irrebatible sobre les barres, revisa els sagells de la Cancilleria Real d'Alfons II datat en 1167. I sobre Catalunya ahi tens la senya de la Generalitat.
    I repetixc, les barres foren la senyal Real dels Reis d'Arago, per aixo està present en tots o en la majoria dels seus Territoris. I pese a qui li pese son per tant aragonesos. No meu he inventat yo, simplement es aixina.
    Ademes,vos vaig a dir una cosa als dos Quico i Anonim, el mateix Ceremonios, va ser el creador o el que va incloure la Creu d'Inyigo Arista, i basicament la Creu d'Alcoraz (encara que ya la va incloure ans Pere III.) en l'escut d'Arago, va crear o regalar la Creu de Sant Jordi a Catalunya, i va ser ell el que va crear la Real Senyera Corconada, i tambe va ser ell el que la dotà d'una guardia de cent ballesters (El Centenar de la Ploma). I va ser ell el que va depositar les barres en el sarcofec de Ramon Berenguer II. Com podeu vore, el titul de Ceremonios no el te en fals.

    P.D.: Demane perdo si m'he estes massa. I si he tardat en respondre, estava en el Cairo, heu sent.

  6. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    En quant a l'estel, veig que continuem igual, buscant en els classics paraules que ya no se gasten, i es que ya heu diu Joan Corominas en el seu Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico (DCECH), mes concretament en el Tom I en la pagina 466... “ estrela, en valencià; estrella en català.” per tant, en valencià es estrelada i en catala deuria de ser estrellada. ¿o es que ara ya no estem parlant d'un obra d'obligada consulta per a qualsevol professional de la filologia?
    Aixina puix, heu deixarem en que es estelada per als catalans (seguint les vostres normes inventades) i estrelada per als valencians (tambe seguint en les nostres normes, pero esta volta evolutives i documentades).

  7. Quico Ventalló dijo...

    "en 1096 quant el Rei Sancho Ramirez (el mateix que va demanar les barres al Papa"No hi ha absolutament cap document que ho demostri.

    Tots els documents reials i de tota mena, guardats en els més importants arxius -i que tu dius que no tenen cap valor ni demostren res- diuen ben clar quin era el símbol de l'antic regne d'Arago i quin el de la casa comtal de Barcelona . El principal historiador aragonés, Zurita, també deixa ben clar que els simbols reials passen a ser els de la dinastía barcelonina.

    També has de saber que les quatre barres estan en les banderes dels territoris pertanyents a la casa de Barcelona a França, posessions anteriors a la donació d'Aragó a Ramon Berenguer IV. Quin sentit tin dría posar a les teves posessions símbols d'un sobirà d'una altre nació?, és totalment absurd.

    Per no allargar-me, et pregunto, no dones cap valor a les paraules dels mateixos reis. Respon, és falsa la cita de la reina Maria de Luna (aragonesa, per més senyes)?

    La reina Maria de Luna, el 1396, a les Corts catalanes de Barcelona "que les galees no porten banderas, cendals ne panyos de senyal alcú sinó del comptat de Barchelona, ço es, barres grogues e vermelles tantsolament."

  8. Quico Ventalló dijo...

    Segons el DCVB, obra de referència per a tots els departaments de filologia. Tan correcte és estrella com estrela

    Fon.: əstɾéʎə, əstɾέʎə (pir-or., or.); astɾéʎɛ, astɾéʎa (occ.); əstɾέʎɛ (Maó); əstɾə́ʎə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: estrellassa, estrellarra, estrellatxa, estrellota, estrellot.—b) Dim.: estrelleta, estrelletxa, estrellel·la, estrelleua, estrelliua, estrellona, estrelloia, estrellarrina, estrellarrinoia.
    Var. form. i sinòn.: estel, estela, estrel, estrela.
    Etim.: del llatí stēlla, amb r infixa probablement presa del cast. estrella.

  9. Quico Ventalló dijo...

    José, confons la bandera de la creu vermella adoptada per Pere el Cerimoniós -evidentment posterior a la donació d'Aragó al comte de Barcelona- amb l'antiga del regne d'Aragó, que no era la quadribarrada de Barcelona,sinó aquesta:

    El rei Pere el Cerimoniós, el 1373 "señales Daragón antiguos, y es a saber, el campo cárdano y las cruzas blanchas, segund que antigament los reyes Daragón los solían fazer", és a dir, d'abans de la unió.

    La reina Margarida, el 1410, "un estandart de tafetà blau ab creu blanca Daragó".

  10. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Anem a vore Quico, ya he dit ades, que va ser el Ceremonios el que va dir que les barres eren de la familia, i per aixo, li les va ficar als seus antepassats (per ser barons els de Catalunya, no tinguent en conte el matrimoni en casa de Berenguer),i aixo podria ser lo que acceptaria la Reina Maria de Lluna al dictar esta acta (que no he pogut trobar realment encara).
    El mateix Ceremonios que va crear la Creu de Iñigo Arista, es mes,el mateix Zurita al que tu menciones es realment el que les fa famoses.
    Pero me resulta curios, que segons tu no existixen documents sobre la donacio del Papa a Sancho Ramirez, quan inclus està documentada la dita donacio en un pagament de 600 marcs d'or a l'any.
    Pero si que devem de fer cas als Reis, Sobre tot despres de saber que va ser el Ceremonios el que va fer la destarifada, ¿devem de ser tan estrictes? Teu pregunte per poder ficar les senyes que tinc.
    Per cert, Guillermo Fatas heu explica mes clarament, i si vols vore realment quina era la bandera real d'Arago(es mes, les barres han anat sempre unides ad este llinage), soles tens que vore com el mateix Cresques en el seu mapamundi que va fer per al mateix Ceremonios, estaja les barres en Valencia. ¿Com un Ceremonios, i Rei no les fa estajar en Catalunya?
    Si eren catalanes... ¿per que a Catalunya li estaja la creu de Sant Jordi?
    No se tu, pero aixo a mi no me fa bon olor.
    Per cert, aci te deixe l'enllaç del mapamundi de Cresques.
    http://1.bp.blogspot.com/_u8oOGoP3_S4/Spfj2pvVS3I/AAAAAAAAAZA/WQr77tAcbS4/s1600-h/senyeres_en_l%27atlas_de_Cresques_%281375%29.jpg
    Ademes, es el mateix Ceremonios, el que adopta realment la Creu per ser un gran devot del Sant.

  11. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    P.D.: vullc fer una chicoteta rectificacio dalt en el mensage 3 de Juny 19:50, a on he ficat Georgia, volia dir Genova. Que ademes de ser una de les principals forces de les creuades, era per aquells temps una de les mes fortes a nivell comercialen el Mediterraneu, tal es aixina, que inclus Anglaterra va demanar a Genova el poder incloir en els seus barcos la Creu de Sant jordi per a poder circular lliurement en el Mediterraneu.

  12. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Per cert, yo no he mencionat el Diccionari Catala-Valencià-Balear per a res, i manco en les edicions post Alcover. Si vols puc fer mencio del Primer de 1930 signat per Alcover i Moll.
    Yo simplement he mencionat el Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico (DCECH)de Joan Corominas (1939) a on en el Tom I en la pagina 466 descriu clarament estrela, en valencià; estrella en català
    A lo millor Corominas que va ser u dels principals "discipuls" de Fabra en l'IEC, desconeixia el catala,¿no?

  13. Quico Ventalló dijo...

    Dificilment es pot fer un casament en casa el segle XII quan aquesta institució no apareix referenciada fins el XV i quan totes les clausules de la donació són contràries al que estableix el casament en casa que, per altre banda, no és esmentat en cap document del cas que ens ocupa.

    Quin és el document que parla de la donació de la bandera quadribarrada al rei aragonés per part del Papa?. Sembla ser (no tinc la cita) que fou justament a l'inrevés i fou el papat qui prengué els colors del Senyal Reial, però amb posterioritat als fets que tu dius.

    El mapa de Cresques posa la creu de Sant Jordi a la ciutat de Barcelona, ja que aquest era el símbol de la ciutat.

    Resumint, quin document de la cancilleria reial diu que la quadribarrada era pròpia de l'antic regne d'Aragó?, cap. Tots afirmen el que jo estic defensant.

    Tots els reis afirmen la catalanitat de les quatre barres, el Senyal del seu llinatge barceloní. Dubtaràs de la seva catalanitat quan tots van deixar que volien ser enterrats a Catalunya?

  14. Billy dijo...

    Va ser el rei Sancho Ramirez d'Arago (1064 - 1094) que en el any 1068 en Roma es va fer vassall de Sant Pere encara que hauria d'esperar fins a l'any 1089 per a que fora oficial. Esta va ser una estratagema del rei per a assegurar la seua independència del vei regne de Pamplona que creixia al seu costat. De esta forma va ser l'unic rei i regne peninsular que estava baix la proteccio papal.


    Els historiadors donen per valida, la teoria de que el rei va fer seues les barres roges i grogues que representaven als papes i d'ahi naixque l'ensenya de la familia real aragonesa.
    A partir d'aci els reis d'Arago van utilisar este distintiu sobre tots els seus dominis , dominis de la familia real als que pertanyien, per lo tant l'ensenya era una forma de dir que eixos dominis eren del rei d'Arago.

    La quatribarrada va pertanyer al rei d'Arago i aixina es reconeixia en tots els estats que llavors formaven Europa. Inclus, quan en 1410 s'extinguí el llinage iniciat 1137 en el matrimoni de la reina d'Arago, Petronila, i Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, la nova dinastia elegida en el Compromis de Casp, els Trastamara castellans, assumi l'emblema de les quatre barres al ser designat Ferran com nou rei de la Corona d'Arago, en 1412, prova inequivoca de que este símbol era la representació del llinage dels sobirans aragonesos.


    Jose molt bo el teu articul felicitats,

  15. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Crec que Billyjoe t'ha contestat per mi.
    Pero ad aço afigc yo una pregunta.
    Si realment eren catalanes les Barres, i seent com era Urgell o els seus Comtes refillols dels Comtes de Barcelona ¿Per que estos duyen en els seus escuts l'escaig i no les barres? Es mes, ¿com estos Comtes(els d'Urgell) no arrepleguen en seu escut la presencia de les barres mentres Arago que era "foraster", si? Pero si arrepleguen inclus la Creu de Tolosa.