Valencians tots a una veu...¡¡¡ VIXCA LA MARE DE DEU!!!

"En la present Ciutat hiá molta obra pia é de gran charitat é sustentació; empero una ni manca ques de gran necessitat; ço es, un spital ó casa, hon los pobres innoscents é furiosos fossen acullits. Car molts pobres innocents é furiosos van per aquesta ciutat; los quals passen grands desayres de fam fret é injuries: per tal, com per la innocencia, i furor no saben guanyar, ni demanar lo que han menester, pera sustentació de llur vida; é per ço dormen per los carrers é perixen de fam é de fret, e moltes malvades persones, no havents Deu davant los ulls de la conciencia, los fan moltes injuries, é enuchs; é senyaladament llá bon los troven adormits los nafren, é maten alguns, é á algunes fembres innocents ahonten. E aixi mateix los pobres furiosos fan dany á moltes persones, anants per la Ciutat, é aquestes coses son notories á tota la Ciutat. Per que seria sancta cosa é obra molt sancta, que en la Ciutat de Valencia fos feta una habitacio o spital en que semblants folls é innosents estiguessen en tal manera, que no anassen per la Ciutat, ni poguessen fer danys nils ne fos fet" .
Este va ser el sermo que va fer el Pare Fray Joan Gilabert Jofre en la Catedral de Valencia el 24 de Febrer de 1409. Sermo que va fer despres d'una esperiencia que havia tengut en lo carrer uns pocs minuts ans, de cami a la dita Catedral.
De cami, va vore com un grup de persones pegava a un "pobre innoscent" i s'enfrontà ad ells, recriminant-los l'accio i aüixant-los, apiadant-se de la vistima a la que va ajudar en la seua recuperacio cuidant-lo i atenent-lo.
I estes paraules calaren molt fondo en el cor de Llorenç Salom, qui apenes haver eixit de la Seu, se va dirigir a buscar a alguns homens honrats de la Ciutat. Els seus noms han format part de la nostra historia; Bernat Andreu, Ferran Garcia, Francesc Barceló, Pere Zaplana, Jaume Dominquez, Pere Pebrera, Sancho Calbo, Joan Armenguer, Esteve Valenza i Pere de Bonia.
Despres de diverses reunions en el Pare Jofre, acordaren lo següent:

1. Construir una associacio o confraria, que tinguera per objectiu recaptar i administrar fondos per a la construccio i sosteniment d'una casa de folls, quedant nomenat President (hospitaler) Llorenç Salom.
2. Per a la construccio del dit edifici designaren uns terrenys plantats de moreres que n'hi havia en l'eixida de la ciutat junt a la Porta de Torrent.
3. Ficar l'edifici i l'intitucio baix la proteccio de la Ciutat, representada pels jurats.
4. Solicitar el dret d'amortisacio que establira els bens que deurien adquirir-se per a la creacio i manteniment de l'Hospital.

El morerar fon comprat per 500 florins i a peticio dels jurats, se va obtindre el Privilegi d'Amortisacio concedit pel Rei Marti el 29 de Novembre de 1409. Aixina mateix se conseguiren Lletres Apostoliques de Benet XIII, donades en Barcelona el 26 de Febrer de 1410 per a construir la Capella, cementeri i capellania en l'obligacio d'aministrar els sacraments als malalts del dit hospital, i atres mes donades pel mateix Benet XIII en San Mateu el 27 d'Agost de 1411, concedint-los facultat per a edificar la capella, i fer el cementeri per a ademes enterrar als ajusticiats i als de les forques del Carraixet, manifestant el Papa que te presents les Lletres del 26 de Febrer de 1410, i que la concesio s'havia fet a favor del primers fundadors de l'Hospital.
I es aixina com comença l'obra del primer hospital Siquiatric del Mon.
En 1411, els devots demanaren al Pare Jofre una image de la Santa, ya que tenien capella i oracios propies pero no tenien image. I este els va prometre fer les gestions propies, i al poc de temps los entregà dita image. I es aci a on el mit o la piadosa tradicio entra en escena, ya que segons conta esta tradicio contà en paraules del Pare Jofre, diu com "uns pelegrins arribaren un dia a l'hospital demanant estage i menjar. Estos van ser rebuts i li preguntaren al Pare a que era deguda eixa cara trista, a lo que el Pare Jofre els va contar que no tenia image. Aixina, els pelegrins li van dir que ells la farien, demanant soles que els deixaren un lloc apartat en el que ningu els molestara fins a que acabaren, duent-los soles menjar i les ferramentes que demanaren. Aixina el Pare Jofre, els va deixar en l'ermita, duent-los ell mateix tot lo que necessitaren. El quart dia, el Pare Jofre preocupat per lo que estaven fent i despres de fer ya un rato que no sentia sorolls va entrar en l'ermita, descobrint aixina l'image, aixina com que els pelegrins no estaven."
Pero aixo es un poc la tradicio.
Lo ven cert, es que ad esta "tradicio" se li unix un atra, en la que se solicita per privilegi al Rei Alfons el Magnanim per a tindre una image de la santa d'argent sobredorat o de fusta, privilegi que va concedir el Rei el 5 d'Octubre de 1416, tradicio, ademes que es recolzada per molts: En Francesc de la Torre (Fiestas de 1667, pag.4), En Josep Vicent del Olmo (Lithologia, pag 16), Pasqual Esclapes de Guilló (Resumen historial de la fundación, i antigüedad de la Ciudad de Valencia), inclus moltes pagines i llibres actuals dedicades a la santa. Pero hem de dir que En Llorenç Matheu i Sanz (De Regimine, cap 4, sIII) afirma que este privilegi no tracta sobre la construccio de dita image, si no de concedir la facultat de colocar sobre els cadavers, en senyal de germandat, l'image ya existent, " In quo privilegio non de conficiendo Simulacro tractabatur, sed de concendenda facultate imponendi Simulacrum jam factum, super cadaverius humanorum ad notum confraternitatis".
Privilegi que tambe arreplega G.Rafael Blasco (La Virgen de los Deamparados, 1867 CapVI, pag 53)) precedida ademes de la següent afirmació " "En el privilegio dado por Don Fernando el 27 de Agosto de 1414 concediendo la fundación de la Real Cofradia de Santa Maria de los Inocentes, se estableció que pudieran hacer imagen de la virgen, con algunos inocentes por divisa".Ademes, apareix en l'inventari dels bens de la confraria de l'any 1417 varies imagens, entre elles la que se conserva en la Basilica " La imatge del altar ab lo collar de perles; una imatge de la Verge Maria qui va sobre los cossos ad un brot de flor de llir, e una creu de fust, e una imatge de pedra de la Verge Maria que stava al portal"
Un fet notable me crida l'atencio dins d'esta historia, encara que no tinga molt que vore en el caracter religios estricte. El dia 11 de Febrer de 1474, en els claustres llindanys en l'ermita de Sant Jordi situada en el Carraixet, se va fer un certamen en honor a la Verge Maria (el Carraixet es un dels llocs emblematics de la confraria, puix aci era a on arreplegaven als ajusticiats per a enterrar-los), i d'este certamen va eixir un unic llibre, que va ser imprimit (seent este el primer llibre impres de la peninsula) un unic eixemplar "Obres e trobes en lahors de la Verge María ".
El 3 de Juny de 1483, el Rey Ferran el Catolic firmava un Privilegi Real pel que confirmava atres anteriors i concedia a la Cofradia el titul de Sagrada Verge Maria del Innocents e Desamparats, tal i com li he havien demanat els cofrades "Beate Marie Inocencium civitatis Valencie...Item, senyor, suplica la dita confraria se intitule la confraria de la Sagrada Verge Maria dels Innocents e Desamparats. Plau al Senyor Rey"(Corona d'Arago Requisits de Cancelleria 3.647, folios 172 a 174). Seent a partir d'este moment el nom que rebria la confraria i la Verge.
Verge que passaria a ser patrona de Valencia en el sigle XVII, seent la seua image tombada, pero en 1631 el Sínodo Valenti decidix colocar-la de peu. Seent treta per primera volta en provesso en 1647 per a implorar-li ajuda front la pesta. I es en senyal d'agraïment com comencen a fer-li el nou santuari.
El 15 de Juny de 1652, l'arquebisbe Pere de Ubina de l'ordre fanciscana va veneir la primera pedra de la que seria la nova capella de la Verge, La Basilica, i el 10 de Maig, ya acabada la Basilica tingue lloc el trasllat des de la capella de l'hospital a la Basilica. En aquell festeig, se tragueren al carrer tres Roques (La Purisima, Sant Vicent Ferrer el Santisim Sacrament), seguits pels 33 Gremis en les seues banderes i imagens. Conta el croniste i historiador Francesc de la Torre " Sobre preciosas andas de plata, sustentada de 12 sacerdotes, la Venerable hermosa Imagen de Nuestra Señora de los Desamparados; puro original, celeste copia, y con el acostumbrado orden, siguiendo autorizado protocolo, las seis mazas de plata de la Ciudad...".
D'este trasllat, o qui sap de mes antic, se conserven estos Goigs a la Mare de Deu dels Desamparats:

Amparu, Rein y Senora,
Als que os criden humillats;
Pues sou nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparaumos Vos, Princesa,
Gòria de la tèrra i Cèl,
Socorreu la gent opresa
En algun treball cruel:
Los mártirs agenollats
Os adoren per Senyora;
Pues sou nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Ampareumos, Vèrge insigne
Y del mes bell sol Orient,
Socorreu, Vèrge benigne,
Al trist caminant ausent:
Mirau als pòbres cuitats
De que Vos sou protectora;
Pues sou, nòstra Aparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparau, Senyora mia,
Ab vòstra gran pietat,
Los presos, que ab agonía
Ploren per la llibertat:
Acudiu als angustiats
De qui sou consoladora;
Pues sou, nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparau, Reina Sagrada,
Y pregau á vòstre Fill
Que lliure de tot perill
Al que os te per abogada;
Dels que es troben mal nafrats
Sou remei y defensora;
Pues sou, nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparau Celestial Port
A aquells que van navegant
Y es tròben á cada instant
A les pòrtes de la mòrt:
De perduts y de anegats
Sou Vos la descubridora;
Pues sou, nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparau, Vèrge ensalzada,
Les dònes que van part,
Llanzau los mals á una part,
Dant la salut desitjada;
Als malalts mes fatigats
Vòstra intercesió millora;
Pues sou, nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparau, Vèrge piadosa,
Nòstra mísera dolència,
Lliuranos de la pestilència
Y enfermetat contagiosa,
De la pèsta dels pecats
Lliuranos, Divina Aurora;
Pues sou, nòstra Amparadora,
Mare dels Desamparats.
----------------
Amparauno, gran Senyora,
En totes necesitats;
Pues sou, Amparadora,
Mare dels Desamparats.

Es curios que des de els principis de la creacio de la Santa, tots els llocs a on han anat els Valencians, be siga en Europa, Africa, America, Asia, Oceania, o inclus en l'Antartida, han tingut l'image de la nostra Santa. Es la nostra resenya que deixem els bons valencians per allà a on hem vixcut o hem deixat el nostre vestigi.
Com tambe es curios que el seu nom sempre ha segut Amparadora no se a qui li s'ocorreria Canviar la primera A per una E.

Se va obrir en lo Cel el santuari de Deu i en el seu santuari aparegue l'Arca de l'aliança. Despres aparegue una figura singular, extranya i admirable en lo Cel: Una dona vestida de Sol, la lluna per pedestal, coronada per dotze estreles... Ap.11,19 a:12,1

Fonts:

• Basilica de Valencia.
• La Virgen de los Desamparados. G.Rafael Blasco.1877
• Breve historia de la Mare de Deu del Desamparats. Baltasar Bueno. Las Provincias Maig de 1999.
• Manual de viagero y guia de los forasteros en Valencia. Vicente Boix. 1849.
• Fiestas de 1667. Francisco de la Torre.
• Lithologia. Jose Vicente del Olmo.1653.
• Resumen historial de la fundación, i antigüedad de la Ciudad de Valencia.Pascual Esclapes de Guilló. 1738.
• Tractatus de Regimine Urbis ac Regni Valentiae.Lorenzo Matheu y Sanz. 1677.
  

Tweet