Salvem la Memoria Historica.

Molt s'ha parlat i molt de soroll ha despertat esta llei que no acabe de comprendre del tot, per cert, ya no per considerar-me mes republicà que franquiste, si no simplement per que no veig aci cap solucio.
Anem a vore, puc estar d'acort en que lleven les estatues del dictador de les places, ¿pero tambe de Capitania? ¿Han segut consultats els militars?.
Puc compendre que no se permeta la bandera espanyola en l'aguila de Sant Joan, pero... ¿que passa en la republicana? Per que les dos podrien ser anticonstitucionals igualment.
¿I en la anticonstitucional dels Països Catalans? ¿que passa en ella, o no es tant anticonstitucional com la de l'aguila de Sant Joan?
No se fins a quin punt arribaria la paritat, pero crec que aço se'n ha anat un poc de les mans.
Si mal no recorde, en les files republicanes n'hi hagueren tantes victimes com en les franquistes. I sobre tot en gent que no tenia res que vore, apareixen gents mortes pels dos bandos.

Pero crec que no soc yo el millor indicat per a parlar sobre eixe tema, per que en part, no l'acabe d'entendre be, i no voldria que me malinterpretaren per fer algun comentari innecessari fora de to.
Aixina que anem a lo que realment volia contar.
Durant el franquisme, el catalanisme va circular per les nostres terres sense cap problema, mentres en Republica, era el valencianisme el mes clar eixemple de vida dins del nostre Regne. I aixo que molts han intentat dir lo contrari. Pero ¿quin podria ser el vincul que unira tant a Catalunya en el Franquisme?. Simplement repassant l'historia podrem trobar joyes com les que anem a contar.
El moviment fasciste espanyol naix en Catalunya, mes concret en Barcelona, en mans de Ramón Sales Amenós , un carliste d'accio, lleidata, naixgut en La Furiola, que va crear en 1919 el Sindicato Libre. Des de a on promouria la coneguda Lliga Patriotica Espanyola (LPE), per a fer front a la Federacio Democratica Nacional (FDN) creà per Francesc Macià (Fundador d'Estat Catala), front que va tindre multituts d'enfrontaments en les Rambles i en tota Barcelona. Un diari nomenat El Imparcial contava en una noticia aço " Para dar un ¡Viva a España! Hay que empuñar la browning, o hallarse dispuesto a ir a la casa de socorro". I aixina va ser com la (LPE) va començar el seu cami seent la força fascista per excelencia d'Espanya, segons conta Manuel Pastor (Los orígenes del fascismo en España, 1975). O la força prefascista segons Colin M Winston ( La clase trabajadora y la derecha en España(1900-1936)) fins l'arribada de Primo de Ribera. Encara que s'haja silenciat prenent mes importancia el tardà fascisme espanyol de Madrit i Valladolit que han generat una abundant lliteratura i han distorsionat la seua historia en Espanya. Ramón seria fusilat pel bando republicà el quatre de novembre del 36 en Barcelona. noticia.
Hem de tindre en conte que el "vanguardisme" ideologic català, ha estat present dins de l'ultradreta espanyola durant tot el sigle XX, Barcelona ha segut i es el centre innovador i exportador ideologic, com a mostra podem destacar l'actual Moviment Social Revolucionari (MSR). O el moviment antiislamic Plataforma per Catalunya (PxC).
Atre vincul a tindre en conte, podria estar en la persona de Ramón Franco Bahamonte germà del Generalisim. Este desconegut personage, va ser un excelent aviador,capaç de creuar l'atlantic en l'hidroavio Dornier Wal Plus Ultra efectuant la travessia des de Palos de la Frontera (Huelva) a Buenos Aires (Argentina) el 22 de Giner de 1926. Ademes, va ser un gran miliar, pero en 1930 se va sublevar contra el Rei i va sobrevolar el Palau Real de Madrit estiguent apunt de bombardejar-lo ( la presencia de chiquets va fer que renunciara en l'ultim moment a fer eixa accio). Despres en la Segona Republica, va tornar a Espanya i va arreplegar la direccio de l'Aeronautica Militar.
Pero mes tart va ser destituït, passant a la politica. El 28 de Juny de 1931, va ser nomenat diputat per Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions Generals.
Al estallar la guerra, se va passar al bando del seu germa, pero un accident (que molts pensen fora provocat), va acabar en la seua vida quant anava cap a Barcelona en un avio dispost a bombardejar-la.
Molt s'ha parlat d'aço, pero la veritat, es que l'immensa majoria opina que Ramon, mai pogue mamprendre eixe vol, per que ell defenia la Republica (va ser un dels que lluitaren en l'exterior per conseguir la Segona), i tenia molts bons amics en Barcelona (de tots els bandos) . Qui sap quants favors cobrarien en el seu nom de mans de Paco.

I com no, els que ajudaren a pagar la Guerra. Que formaven part de la burguesia Catalana. Noms mes que coneguts com son Joan Ventosa Calvell i Francesc Cambo feren numeroses aportacions i s'uniren al regim. Per eixemple Ventosa va ser capaç de demanar un credit de la Banca Morgan (60 millons) en plena guerrra en la garantia del Banc d'Espanya i l'aval del Tesor public. En 1947 passaria a formar part del Consell privat de Joan de Borbo, Comte de Barcelona. Mentres Cambo, el creador de la Fundacio Bernat Metge en 1922, encarregada de numeroses traduccions al català d'obres llatines i gregues, va viure despres de la Guerra fora d'Espanya. Esta es una de les seues frases mes conegudes "Diversos hechos ayudaron a la rápida difusión del catalanismo. La pérdida de las colonias, después de una sucesión de desastres, provocó un inmenso desprestigio del Estado. El rápido enriquecimiento de Cataluña, fomentado por el gran número de capitales que se repatriaban de las colonias perdidas, dio a los catalanes el orgullo de las riquezas improvisadas, cosa que les hizo propicios a la acción de nuestra propaganda dirigida a deprimir el Estado español y a exaltar las virtudes y merecimientos de la Cataluña pasada, presente y futura."
Siga com siga, es un fet, que en Catalunya,les coses durant el fanquisme anaven be. Si no vegem lo que diu la pàgina de la Generalitat Catalana " la España franquista experimentó, a partir de la coyuntura de 1959 y pese a las condiciones políticas adversas, un periodo de expansión económica, que fue determinado por la inserción tardía, aunque rápida, de España en general y de Cataluña en un desarrollo europeo más amplio, correspondiente a lo que se ha llamado los 'treinta años gloriosos' (1945-1975)." Mentres, Valencia en 1957 patiria una riuada de la que tardaria en recuperar-se, fent que inclus el correu valencià fora gravat en 25 centims per a ajudar a la seua reconstrucio i el desviament del riu. I aixina, l'alcalde de Valencia, el Marques del Turia, va reclamar al Caudillo el cumpliment de les promeses, i acompanyant-lo Martin Dominguez, director de Las Provincias, reanimà les critiques demanant des de el seu diari les ajudes que no havia rebut, ya que ni tan sols se sabia a on estaven els diners que havien aportat els valencians, ni molt manco els d'atres regions.
Es mes, si revisem el BOE, mos trovarem en que el 23 de Setembre del 1965, Franco va recalificar els terrenys de l'estadi de les Corts (antic estadi del Barça), per a pagar aixina el seu deute que ascendia a uns 205.000.000 de pessetes.
I aixina mentres aci eren recriminats el valencians per gastar la seua llengua, declarant el valencià una llengua vulgar tipica dels incults, en Catalunya se seguixen editant i venent llibres a passos ajagantats.
Aixina en 1943 en Catalunya se publiquen Les Obres completes de Verdaguer. y El somni encetat, de Miquel Dolç. Funciona l'Institut d'estudis catalans, del que es president Puig i Cadafalch. I en l'institució Amics de la poesia se donen classes particulars de llengua catalana;
En 1944 estrena Joan Brossa sa pesa teatral El cop desert; en 1946, Pío Daví i Maria Vila estrenen L'hostal de la gloria, de Josep Maria de Sagarra, Tristán La Rosa, apareix en 1945 la revista Leonardo; Editorial Aymá convoca en 1947 el Premi Joanot Martorell;en 1948, Dau al set, dirigida por Brossa, a on son habitual les firmes de Ponç i Cuixart, Tapies i Tharrats.. La revista Antología patrocina un concurs mensual de contes en catala. Escriuen poesia Salvador Espriu, Pérez Amat, Pedroto, J. V. Foix, Maurici Serrahima;
La quatribarrada i la Bandera de Barcelona ondegen lliurement des de 1940, mentres en Valencia la Senyera està seqüestrada, i els nou d'Octubre soles deixen eixir el fals Pendo, al que saluden com mana el regim.
Per no mencionar el silenciament del president republicà de Lo Rat Penat durant la Guerra Civil n'Enric Orts i Ausina. Que va ser borrat de totes les llistes i silenciat en ple franquisme per Igual i Ubeda quan va escriure l'historia oficial de Lo Rat Penat. Mira si teniem llibertat els valencians.
Ademes, no podem d'oblidar, que va ser durant el franquisme quan Benet, Pujol, Cahner, Fuster,Reglà, Tarradell, Dolç, i algun mes s'introduïxen en l'Universitat de Valencia i comencen la seua adoctrinacio. I moltes coses mes.
Aixina, fent cas a la llei de Memoria Historica, i tornant a l'epoca Republicana, caldria fer unes reformes oportunes en Valencia:

1. Llevar eixa llacra que se diu pancatalanisme filtrada en el nostre Regne en epoca franquista i auspiciada pel mateix regim.
2. Prohibir en el nostre Regne l'us de Banderes anticonstitucionals.
   
3. Tornar-mos la catedra de filologia valenciana, com en temps de Republica.

I que s'apanyen en Catalunya sobre la llegalitat de la financiacio del Barça, i sobre si el fascisme català es sa o no per ad ella.
Yo soles tinc clara una cosa, i es que el fascisme català es el que està amagat baix l'ombra del pancatalanisme, si no pegueu una miradeta ad este blog, a vore si trobeu diferencies o pareguts.

Per cert,per a finalisar,voldria donar-li les gracies a Nelo Nazaret.
Sense la teua ajuda mai haguera pogut en tot aço.

P.D.: Degut ha que han llevat la pagina de la GENCAT vos deixe la captura.

Tweet