YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 21 de mayo de 2010

¿Quina diferencia n'hi ha? II

En vista de que a molts los va agradar l'anterior articul, i aprofitant que Mikèl Garau m'ha enviat una poesia molt bonica, m'he decidit ha fer una segona versio d'este ¿quina diferencia n'hi ha? per a que aixina se puguen vore totes les diferencies de les diferents llengües de l'Antiga Corona d'Arago, que si be està el Català, tambe conviu en el Valencià, Mallorquí, Aranes, Occità, Aragones Septentrional o Fabla, Turolens, Fragati, Litera, Tortosi i com no Castellà o Espanyol, per ser ademes esta llengua oficial en totes les comunitats.

Passem puix a la poesia en qüestio, que no es atra que esta...

En Castellà/ Espanyol seria aixina:

Dímelo tú
Dime, como convencer a las nubes
que, agarradas a los collados se resisten a partir hacia otras latitudes,
reniegan de su condición nómada;
cómo separo el lado invisible
de una frase dicha
que no emplea
adjetivos de la afonía táctil
de un amor no correspondido.

Como hago para filtrar

tu fresco oleaje de tus abrasadoras miradas de sal,

y el cansancio del titubeo

hallar hervor donde el humo lo cubre todo, ahoga.

Cómo compulsar una utopía, explicame,

cuando su semejante eyacula ceniza,

está yermo de aliento, se apaga

nada más escuche el aleteo de la noche;

cómo coso caricias sin agujas

y enhebro agónicos besos en anhelos.
Dime, quién mejor que tú.


Anónimo

En Valencià:


-->Dis-m'heu tu

Dis-me, com convencer als nuvols
que, agarrats als tossals
es resistixen a partir cap a atres latituts,
reneguen de sa condicio nomada;
cóm separe el costat invisible

d'una frase dita
que no ampra adjetius
de l'afonia palpable
d'un amor no correspost.
Com faig per a filtrar
ton fresc onage de tes abrasadores mirades de sal,
i en e
l moment del titubeig
trobar bollida a on el fum heu cobrix tot, ofega,

com compulsar una utopia, explica'm,
quan son semblant eyacula cendra,
està erm d'ale, s'apaga
nomes escolta l'aleteig de la nit;
com cusc caricies sense agulles
i enfile agonics besos en anhels.
Dis-me qui millor que tu.

En Mallorquí:

Dimhó tú
Diguêm com convèrsa a n'es niguls
que, aferrads a n'es putxos

no s'en vòlen anà de cap altra banda,
renegand de sa séua normal pastura;
com separ es costad invissible

d'una frasse féta

que no empleya adjetius
de s'eufegó paupabble

d'un amó no atês.
Com eu fatj per filtrà

es frêsc oratje de sas téuas encesas uyadas de sal,

y en mitj d'es cansament de si gos no
trobà coratje avon es fum eu tapa tot, eufega

Com donà fe d'una utopia, espliquêm

cuand es séu bessó escup cènra,

sensa esperit, s'apaga

domés sentí baxa sa boira de sa nit;

com cus moxonías sensa guyas

y enfil béssos eufegads dins desitjos.

Diguêm, quí milló que tú.


Aragones Septentronal o Fabla:

Dízilome tú
Dizme, cómo combenzer as boiras
que, agarrapizadas t’os cuellos
se’n repuntan rancar enta belatras
latituz, reniegan de lur coral nomada;
cómo desparto ro costau simbistero

d’una mazada dita

que no emplega pas alchetibos

d’a ronquera tautil
d’una aimor no correspondíu.

Cómo foi ta tresminar o tuo fresco botinache d’as tuas rustideras güelladas de sal,
y en a cansera d’o dandalo
trobar bullida
do ro fumo lo zaboya tot, orchega bi.

Cómo concuadrar una utopía,

esplanicame,cuán o súo otri eyacula zenisa,

yé enlastrau d’aliento, s’amorta

malas que ascuite l’ aleteyo d’a nuei;

cómo cuso morisquetas sin d’agullas

y enfilo anguniosos pochóns en angluzias.

Dizme, qui millor que tú.


Aragones Oriental:
  • Literà
Díu me güe tú
Diu me, cóma combencé a les núbels
que, agarrades als colls
se resistisen eixí ent’antres latituts,
reneguen de sa condició nómada;

cóma separo lo costat imbisiblle

d’una frase dita
que no empllee adchetibos

de l’afonía táctil

d’un amó no correspongut.

Cóma fay pa filtrá

lo teu fresc oleache de les teues abrasadores mirades de sal,

y en lo cansamén del titubeo

trobá bull agón lo fum u cubris tot, aufegue.
Cóma compulsá una utopía, espllíque’m, cuán lo seu semeján eyacule cendra,
estigue erm d’alén, s’apague

brenca més ascolte l’esbolastreo de la nit;

cóma coso caricies sen agulles

y enfilo agónics bessos en anelos.

Diu me, qui millô que tú.


  • Fragatí
Díu me u tú
Diu me, cóma combencé als nugols
que, agarraes als colls

se resistisen així cap altres latituts,

reneguen de sa condició nómada;

cóma separo lo costat imbisiblle

d’una frase dita

que no empllee adchetíus

de l’afonía táctil

d’un amó no correspongut.

Cóma fach pa filtrá

lo teu fresc oleache de les teues abrasadores miraes de sal,
y en lo cansanci del titubeo

trobá bull agón lo fum u cobrís tot, eufegue.

Cóma compulsá una utopía, expllíque’m,

cuán lo seu semellán eyacule cencia,
estigue erm d’alén, s’apague

mica més escolte l’aleteo de la nit;

cóma cuso caricies sense agulles

y enfilo agónics bessos en anelos.

Diu me, qui milló que tú.

  • Turolens
Díu me u tú
Diu me, cóm combencí als nugols
que, agarrades als colls
se resistisen ixí cap atres latituts,
reneguen de sa condició nómada;

cóm separo el lado invisible

d’una frase dicha
que no emplee
adjetibos
de l’afonía táctil

d’un amó no correspongut.
Cón fach pa filtrá
lo teu fresc oleache de les teues abrasadores mirades de sal,
y en lo cansanci del titubeo
trobá bull agón lo fum u cubrís tot, aufegue.

Cómo compulsar una utopía, explíque’m,
cuán lo seu semechán eyacule ciandra,
estigue erm d’alén, s’apague

pont més escolte l’aleteo de la nit;

cóma coso caricies sin agulles
y enfilo agónics besos en anelos.
Diu me, qui milló que tú.


Occità:
Diga-o-me tu.
Diga-me, coma convéncer als nívols
que, presas als còls
se resistisson
a partir cap a autras latituds,
renèguen de la siá sòrta nomada;

cossí separi lo costat invisible
d'una frasa
la mencionada
qu'emplega pas
adjectius
del afonia tàctil
d'un amor pas revengut.
Cossí fau per filtrar

lo tieu fresc onatge de las tiás abrasadores ensajada de sal,

e la cansadera del titubeig

trobar borís ont lo fum lo cobrís tot, estofa.

Com
a compulsar una utopia, explica-me,
quand sieu semblable ejacula cendrosa,
es erm d'alen, se apaga

res mai pas escote lo aleteig de la nuèch;

cossí cós carícies sens agulhas

e enfili agònics de potons en desirs.

Diga-me, qui melhor que tu.
Aranés:

Ditz-m'ac tu.
Ditz-me, coma convéncer as nívols
que, prenudes as còthi
se
resistissen a partir cap a autes latituds,
renèguen dera sua sòrta nomada;

com separi eth costat invisible
d'ua frasa
era mencionada
que non emplegue
adjectius
deth afonia tàctil

d'un amor non corresponut.

Com hèsqui per filtrar
eth tòn fresc onatge des tues abrasadores sajada de sau,

e era cansadera deth titubeig

trobar borís a on eth hum lo corbís t
ot, estofe.
Coma compulsar ua utopia, explica-me,

quan sòn en tot semblar ejacula cendrosa,

ei erm d'alend, se apaga

arren mès non escote eth aleteig dera net;

com cós carícies sense agulhes

e en·hili agònics punets es desirs.

Ditz-me, qui melhor que tu.


Tortosí:

Dis-meu tu
Dis-me com convencer als núvols que, agarrats als serrals se resistixen a partir cap a atres latituts, reneguen de la seua condició nómada; com va separar lo costat invisible de una frase dita que no utilitza adjetius de la afonía tàctil d'un amor no correspongut. Com faig per a filtrar lo teu fresc oleatge de les teues abrassadores mirades de sal, i en lo cansanci del tibuteig trobar bulliment a on lo fum ho cubrix tot, ofega. Com consultar una utopía, explica'm, quan lo seu semblant eyacula cendra, está erm d'alè, s'apaga res mes escolte l'aleteig de la nit; com cos caricies sense agulles i enfilat agonics besets en anhels. Dis-me qui millor que tu.

I com no, Barceloní estandard o Català modern:
Digues-m'ho tu.
Digues-me, com convèncer als núvols

que, agafades als colls
es
resisteixen a partir cap a altres latituds,
reneguen de la seva mena nòmada;

com separo el costat invisible
d'una frase
l'esmentada
que no empra adjectius
de l'afonia tàctil

d'un amor no correspost.

Com faig per filtrar

el teu fresc onatge de les teves abrasadores mirades de sal,

i el cansament del titubeig

trobar bull on el fum el cobreix tot, ofega.

Com compulsar una utopia, explica'm,

quan el seu semblant ejacula cendrosa,
és erm d'alè, s'apaga
res més no escolti l'aleteig de la nit;

com cós carícies sense agulles

i enfilo agònics petons en anhels.

Digues-me, qui millor que tu.


Com podem comprovar una volta mes, les diferencies entre les diverses llengües son prou grans, i es que dins de la Corona d'Arago, des de el seu principi se separà clarament la cultura i llengua dels diferents Regnes i Principats (Comtats)
Es mes, en les seues diferencies estàn inclus els pensaments i sentiments que han forjat a cada habitant d'ells, seent tant diferents uns d'atres com els seus parlars. Per lo que seguixc sense entendre quina necesitat te ningu de caudicar baix l'atre pel simple fet economic que aixo du. Seent mes que un simple parlar un sentiment que forja a les persones i les unix dins d'un mateix sentiment d'esperança i dignitat.
Prou han lluitat els nostres antepassats per a conseguir i mantindre la nostra llengua, prou hem lluitat per recuperar lo que mos han furtat i mantindre encesa eixa flama de esperança que mos ilumina en els moments mes foscs brillant tant en Primavera com en estiu per tots els punts del nostre Regne.
Si be es cert, que forem una Corona, i que dominarem tot el Mediterraneu, tambe heu es que donat el moment mos unirem a Espanya, i que sempre hem espentat el carro com si de machos se tractara. Per tant si mos respectem i mantenim intactes les nostres diferencies ajudant-mos des del respecte i la germanor qui no diu que una volta mes tota la corona puga ser de nou el motor que necesita hui en dia la nostra, cada dia manco aprecia nacio.
¿qui no ha vulgut ser mai membre d'una nacio prospera? ¿quin significat te recluir a tots dins d'un mateix pot per simples fets naZionalistes i radicals d'uns pocs governants que no busquen mes que el seu propi benefici?
Sigam d'una volta germans, com heu son els demes europeus i respectem les nostres llengües com heu fa la mateixa Europa i la nostra Carta Magna.
  • En este treball, he d'agrair la llabor de molta gent per la seua traduccio, i pel seu treball. A Mikel Garau (l'articul se podria considerar teu), Teresa Puerto (sempre en lluita i apoyant als jovens), Rudy (¿ t'he dit que eres un tio sensacional?), Veronika (lluitant en les terres de l'Ebre),Nacho (una volta mes gracies ) i molts mes, que m'han ajudat, pero no volen ser citats. A tots gracies de tot cor.

16 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    I en andalús com seria?

    (per cert, totes les paraules diferents entre la "versió" barcelonina i la valenciana són igualment catalanes, excepte les faltes d'ortografia.
    Tan correcte és tossals com colls.

    La "versió" mallorquina és una solemne bestiesa.

    Espero la versió andalusa :)

    "Disme, como convensé a la núe
    que, agarrá a lo coyao....

    Quién puede negar que el andaluz es un idioma distinto al castellano y que proviene del árabe??? nadie !!!!

  2. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    ¿En andalus? Quant se separe del castellà igual que heu va fer el Català de l'
    Occita a finals del sigle XIX, buscaré a un filolec (com els que m'han fet les diferents traduccions) i li heu preguntare.
    En quant a les faltes d'ortografia voldras dir del Catala, es normal, ¿que sap un quimic de filologia?
    Yo no tinc la culpa de que Pompeu inventara i rectificara al seu antoix les paraules de lo que hui es el català.
    Com no tinc tampoc la culpa de que se basara en gran part en els classics valencians.
    Es lo que te inventar una llengua.

  3. Anónimo dijo...

    José, no tens ni idea de valencià!

    filolec és filòleg, antoix és un castellanisme, que és què, classics porta accent, es porta accent, catala porta accent, te porta accent, voldras porta accent, occita porta accent etc etc etc

    Per cert, boníssim això que el català es va separar de l'occità el segle XIX, segurament deus saber el dia i l´hora i com es va posar tothom d'acord per fer-ho...suposo devien esperar les dotze de la nit :)))

  4. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Anem a vore, el que tu sapies o escrigues catala, no te dona ninguna rao per a opinar sore el valencià.
    Per primera, el valencià te dos sistemes o normes diferents, les Normes del Puig, en la que no existixen accents a no ser que siguen diacritics, i la versio revisada, que du els accents pareguts al català o al castellà (agudes, planes, esdruixoles ...).
    Yo sempre gaste les Normes del Puig.(com pots vore no existix cap paraula que siga catàla, ni occíta, ni classícs...)

    En quant a lo de filolec, si tingueres un minim de coneiximent, sabries que el valencià transforma les consonants llatines en certes paraules i ocasions, obtenint aixina les següents variacions:
    - Catologum-------Catalec.
    - Philologum------Filolec.
    - Prologum--------Prolec.
    ...

    Ademes ( a on tu gastaries els castellanisme "a mas a mas"), he de dir-te que la paraula antoix es valenciana com aixina heu demostra Josep Escrig en el seu diccionari de 1887, ans de que el català ne tinguera uno. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/ima0170.htm

    Que, no porta accent, i en cas de dur-ne seria tancat no obert. Obert soles existix en el català modern.

    I en quant a lo que tu pretens, dir-te que en 1891 el 31 de Març per a ser-te mes correcte (no se l'hora, heu sent) Pompeu Fabra, Jaume Massó i Joaquim Casas declaren en una entrevista en "L'AVENÇ" que "una ortografia comú per a català, valencià i mallorquí es impossible perquè és contra natura" I mes tart (1930), el mateix Pompeu en una carta a la Castellonenca (els que feren les famoses bases del 32) els avisa "el que aneu a fer és molt arriscat". Com pots vore, el que sapies o no catala no te dona cap fondament per a criticar el valencià.

  5. Anónimo dijo...

    A banda d'alguna petita errada, el teu català -en la seva variant valenciana- és bastant correcte. Els meus cosins parlen com tu

  6. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    No se realment que vols dir.Puix yo parle una llengua independent de la catalana que conta ademes en un sigle d'Or.
    Per cert, per a ser la mateixa llengua, tens prou faltes per a escriure en occità.

  7. Anónimo dijo...

    José, em sap greu que no parlis la mateixa llengua que jo mateix, Aisuas March (de familia barcelonina), Vicenç Ferrer ( del Maresme) o de tota la cort valenciana, que com molt bé saps feia servir la llengua standar de la Cancilleria Reial amb seu a Barcelona, tal com va disposar Jaume I. Tots parlem occità, menys tu que no saps ni què parles :)

  8. Anónimo dijo...

    Sap que el traductor de Google identifica el seu bloc com escrit en català?

    La traducció des del català a l'anglès:

    http://translate.google.es/translate?js=y&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&layout=1&eotf=1&u=http://aledua.blogspot.com/2010/05/salvem-la-memoria-historica.html&sl=ca&tl=en

  9. Fone dijo...

    una cop mes un exelent articul, y una volte mes ses mosques vironeres fent voltes esquempant se seua bruto ... en fi bona feine jose ;)

  10. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Home, a mi tambe me sap mal, pero es aixina.
    Lo que yo no sabia es lo que tu me dius.Ausias March de familia barcelonina. Segons yo tinc entes,la familia de Ausias March, era de JAca i vingué en la reconquista. Es mes, ma rebre un solar en el Cap i Casal.
    Ademes, esta familia va estar sempre junt a la noblea Aragonesa. Seent el pare d'Ausias era el procurador de Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Arago i Foix u dels candidats al tro durant el famos compromis de Casp). En quant al nostre Sant, si no recorde mal, tambe en este lloc (el compromis de Casp) podem trobar una senya curiosa..." Consimilem literam idem domini depurari expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae ..." Com pots vore crec que eres tu el que no sap lo que està parlant. I es una llastima que doctoreges d'eixa forma.

  11. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    En quant a lo de la traduccio del Google, es un fallo.
    Es mes com a prova te deixe l'enllaç del Google.CAT a vore si te pareix be que des de Catalunya se traduïxca esta pagina com a escrita en castellà.
    http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://aledua.blogspot.com/&ei=CsDdSZ6UE4yZjAec5oSkDg&sa=X&oi=translate&resnum=6&ct=result&prev=/search%3Fq%3Daledua%26hl%3Dca%26sa%3DN%26start%3D10
    Com pots vore, es la sort de escriure en una llengua minoritaria, que tots volen encasellar-te i ningu accepta a on.

    Per cert, perdona el retras, pero he estat fora uns dies.

  12. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Ah, perdona Fone. Tio no he entes res, pero suponc que me dones l'enhorabona i tot aixo.
    Gracies germà.

  13. Anónimo dijo...

    Ausiàs Marh era fill de Pere March i Elionor Ripoll i net de Jaume March I (1300 - 1375), Senyor d’Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria. Pare dels poetes Jaume i Pere March, nascut a Barcelona l'any 1300. De Jaca res de res!

  14. Anónimo dijo...

    Sant Vicenç Ferrer era fill del notari Guillem Ferrer, de Palamós i de Co nstanza Miquel, procedent també de la costa Gironina

  15. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Anem a vore, degut a un viage, no he pogut respondre't ans, pero te vaig a respondre als dos mensages:

    *Sant Vicent

    Aci tenim un problema, puix des de fa molts anys, els anglesos el acomoden a William Ferrer Noble Britanic casat en l'espanyola Constanza Miguel com a pares del Sant. Deuries aclarir un poc les senyes, per que no he llegit mai aixo. Si vols te deixe la biografia en angles.


    *Ausias March

    Si vols continua atent al blog i voras, com del Ausias al que te referixes ad este se'n van com a minim uns vint anys. Ademes, es un estudi fet en Barcelona. No te desperdici,pero com comprendras no vaig a desvelar-ho tot ara.
    Te deixe en lo que ya t'havia dit, la familia March be de Jaca.

    Per cert, ¿d'a on son els pares de Montilla i Carod? per que parlen prou be el catala,¿no? No entenc que te que vore d'a on siguen realment els pares de cada u. Si inclus molts catalans han reconegut escriure en llengua valenciana, separant-la aixo si de la catalana. Per eixemple Onophre Pou.

  16. Billy dijo...

    Jose encara estic de vacacions, pero tornare pronte.Als amics panquis assoles dir-los una coseta.
    El pancatalanisme imperialista no es benvingut a Lo Regne. Si vosatros voleu ser catalans mosatros volem ser valencians i res mes.