Un Cap opressor desconegut per als valencians

El 14 d'abril naixque en Cervera (d'a on son originaris els botiflers) Josep Benet i Morell. Format en l'Escolania de Montserrat i en els Jesuïtes de Sarrià, ya des de menut mostraria certa simpatia pel nacionalisme. Simpatia que va vore aumentada durant la Guerra Civil, en la que va lluitar del bando Republicà.
Durant la seua formacio en l'Escolania va dirigir la revista Germinàbit, de la que naixeria anys despres i en l'ajuda de Marc Cahner Serra d'Or. Amistat esta que faria possible una idea de Benet i Pujol, crear una editorial. Hem de dir, que l'idea de l'editorial mampresa per Benet i Pujol, se va vore truncada per culpa de la detencio de Pujol. Pero uns anys despres, Cahner i Bastardas feren possible este somi creant, a partir de estes idees, Edicions 62 (editorial que encarregà com a partida el "Nosaltres els valencians" a Fuster)
Pero la seua llabor politica, no se resumix tan breument. Va ser u dels creadors del Front Universitari de Catalunya en 1947. Des de a on en 1956 començà, aixo si acompanyat per Pujol, a l'adoctrinament de jovens valencians.
Aixina, com a primer cavall de Troya, Pujol i Benet saberen molt be colocar en l'Universitat de Valencia als professors Tarradell, Dolç i Reglà. Era el primer gran triumfo. Els professors no eren dels precisament bons, pero eren bons oradors, i conseguiren despertar l'odi dels mes jovens en contra d'Espanya, mostrant-los com a salvacio la catalanisacio. Tot seguit i programat per la Burguesia Fascista Catalana.
En nadal de 1959 despres d'unes conversacions entre Tarradell (primer dels professors catalanistes en la nostra Universitat), Bastardes i Cahner, contant l'ajuda de Pujol i Benet i en la bendicio de Fuster, tretze jovens valencians feren una excursio patriotica a Montserrat i Queralt. L'experiencia no podria anar millor. Els jovens fruïren d'uns dies de camp acompanyats de visites culturals i de conferencies sobre els "beneficis" del Països Catalans. Benet se llamenta de no tindre prou numero d'intelectuals catalans per a adoctrinar ad estos jovens. Mentres Cahner i Fuster comencen la busqueda i l'adoctrinacio d'estos. Com no, al mes pur estil NaZionaliste Alemà.
I aixina en abril de 1961 se repetix esta excursio a Queralt, pero esta volta la comitiva la formen cinquantanou jovens valencians universitaris, que animats per Cahner decidixen escriure una carta oberta als intelectuals barcelonins. Carta que com no es publicada en la revista Serra d'Or.
D'esta carta s'extrau el crit que llançava Benet, pero esta volta, en veu o ploma dels cinquantanou:
"El deure i l'obligació ineludibles dels intel.lectuals, els del Principat (mentre els jovens estudiosos valencians i mallorquins es formem), és d'estudiar tot allò que es refereix a la totalitat dels Països Catalans(...) Tots els catalans sentim per Barcelona una admiració verdadera per haver estat i ésser un focus intel.lectual de primera categoria ..."
I es que inclus Jaume Vicens i Vives del que fon discipul alvançat Reglà ya preguntava un any ans en la mateixa revista "És que ara es forja la generació que definirà autènticament València? Quina serà la seva opció definitiva?"
Com podem vore, era un secret a crits dins de la societat catalana, pero aci, era un fet que passava desapercebut per a la gran majoria. Mentres se formaven baix l'ampar de Fuster i dirigits per Benet, Pujol i Cahnel els cinquantanou. Que pronte passarien a l'accio.
Entre ells destaquem a l'exalcalde de Valencia Ricardo Perez Casado que va ser l'encarregat de penjar la famosa quatribarrada en l'ajuntament de Valencia que donà peu a la famosa Batalla de Valencia; Alfons Cucó, de qui parlarem en atra ocasio mes detingudament, senador per Valencia pel PSPV-PSOE un dels maxims lluitadors a favor del terme Pais Valencià i professor de l'Universitat de Valencia; Eliseu Climent , secretari general d'Accio del Pais Valencià (el holding mes gran dedicat a la subvencio existent en tot lo Mon (¡Aixo heu paga Acció!)) com be diu una pagina Pancatalanista Virrei de Catalunya en el Pais Valencià;
I molts mes, que podeu llegir en la foto de l'esquerra. (treta de la web de Teresa Puerto referent al seu llibre Lengua Valenciana una lengua suplantada)

Com poem vore, Benet era tot un bon element. Un home flac d'apariencia inofensiva, pero que tramava plans infalibles contra l'identitat i cultura valencianes. Era una maquina de fer Pancatalanisme a lo bestia.

Arribat el 1977, es desbancat de la Comissio Negociadora de l'Assamblea de Parlamentaris per Tarradellas, degut a una serie de declaracions que feu ( no serien les ultimes, ya que uns anys despres de mort Tarradellas la seua viuda mante en ell un fort jui), en este moment Pujol li dona l'esquena, recolzant a Tarradellas, pero l'Entesa dels Catalans li dona soport i s'integra en les seues files seent el senador mes votat d'Espanya. I es des d'aci a on el 6 d'octubre de 1977 firmaria un document titulat Crida per uns Consells Populars, a on entre atres coses se pot llegir que "Aconseguir com objectiu des del primer moment, l'Estatut d'Autonomia o qualsevol altra forma de govern que obtinguem al Principat, al País Valencià i a les Illes contempli l'estructuració política dels Països Catalans ". Este document va ser junt a la resolucio del Consell Eixecutiu de la Generalitat Catalana de 1980, a on se postula a favor de l'unitat de la llengua Catalana i encarrega al IEC que defenga el català en Catalunya, Valencia, les Illes Balears, part del Sur de França, en Alguer i en Andorra, les principals bases i dogmes utilisades pels politics valencians pancatalaniste (molts d'ells membres dels cinquantanou). Aço es lo que se va defendre en el nomenat Estatut d'Elig (intent pancatalaniste d'avant proyecte del nostre estatut) una anys ans (Octubre de 1975), a on els Fuster, Benet, Cahner, Climent, Ribó i Solà foren els seus redactors, junt a atres membres del PSAM (molts d'ells son dels cinquantanou). Una bona prova seria l'introduccio que l'acompanya " Malgrat que les línies bàsiques que inspiren l'Avantprojecte tenen ben clar el concepte d'unitat nacional dels Països Catalans, el text se cenyeix a l'àmbit geopolític del País Valencià", o la rubrica inicial anterior al titul primer "Com a primer pas en el camí vers l'autodeterminació, el País Valencià es dóna el present estatut per a la regulació de la seua vida política, dins el marc de l'Estat Espanyol"Manco mal que el Consell no l'acceptà com a propi (encara que si va acceptar incloure en el prolec el nom catalaniste aconsellat per Benet, Cahner, Fuster i companyia, naixcut en la Catalunya dels anys 30, de Pais Valencià) ya que en ell eren majoria els Socialistes Valencians Independents (SVI), aquells que anys despres serien expulsats del socialisme per Lerma, Casado, Ciscar, Cucó...
I es aço lo que va intentar fer en el nostre Estatut el Senador Benet (el 14 de juny de 1982), pero una magistral i molt aplaudida exposicio de Jose Baguena Candela sumat a una no menys actuacio de Manuel Broseta (de la que ya parlarem en mes temps) feren que Benet perguera per primera volta una batalla que havia planejat minuciosament des de que va coneixer a Pujol.
Una llastima que Pujol fera l'envit comprant els favors d'un PP ¿valencià? , creant aixina la seu del IEC en Valencia mes coneguda com a AVLLc.
En fi, deixe per a acabar una frase que li va dir un inspector franquiste, Vicente Juan Creix, a Benet en uno dels molts interrogatoris als que el va sometre...
"Formado en los benedictinos de Montserrat y en los jesuitas, así nos ha salido usted"

Fonts:
* Breve historia de la lengua Valenciana. Baltasar Bueno. Las Provincias (Giner-Març 1999)
* BOSE 14 Juny de 1982.
* Lengua Valenciana una lengua suplantada. Teresa Puerto. Diputacio de Valencia 2006.
* Wikipedia.
* La Transicio Catalana als Països Catalans. Pelai Pagès i Blanch. Universitat de Valencia 2005.
* La Verdad 1/04/ 1976.
* ABC.es Hemeroteca.
* El Pais.com.

Tweet