La perdua dels nostres Furs.

Molt s'ha parlat sobre l'abolicio dels nostres furs, i moltes han segut les versions. Pero rebuscant en l'historia he pogut regirar un llibre titulat Historia de la Ciudad i Reino de Valencia escrit per Vicent Boix en 1845. Un obra sobre com be diu l'historia de Valencia que li va valdre a l'autor el titul de Croniste de la ciutat. Suponc que per la veracitat del seu contingut.
Es curios, com Vicent Boix en 1845 descriu este fet d'una forma tant viva i plena de sentiment. Com si realment haguera vixcut en eixe temps. Pero lo mes curios de tot podria ser el que aporta als fets unes dates i uns fets que mai havia sentit, i dels que mai han parlat ni els Catalans ni els Castellans, be per por, be per no coneixer esta historia tant com creuen, o be per ocultar algunes coses que podrien donar lloc al coneiximent de lo que no va ser ninguna guerra d'independencia, si no simplement una guerra en la que Valencia sense menjar ni beure va ser part principal dels mes injusts fets, i dels mes injusts actes de repressio i de vandalisme que se podria haver fet en cap lloc del Mon.
Intentare explicar esta historia en tres entregues, ya que lo trobat podria ocupar molt mes.
Pero anem a vore l'historia i els fets de boca de Vicent Boix o millor dit de la seua ploma, com a Croniste oficial de la Ciutat de Valencia.

En 1705 començà en el Regne de Valencia la nomenada Guerra de Successio. L'esquadra Anglesa va desembarcar en Altea algunes tropes de l'eixercit de l'Archiduc d'Autria. Espanya estava destruïda ya; el govern de Felip V, presidit per un estranger, atenia als seus propis interessos. ¡La cort se divertia! Valencia no tenia forts, ni tropes ni recursos: les guerres del sigle XVI; l'espulsio dels moriscs; les emigracions a America, i la pau regnant del sigle XVII, havien deixat en el nostre Regne el vestigi de la miseria i del abando. ¡Soles quedava en peu la seua llibertat foral! Valencia aixina i tot demanà al govern en aquelles circustancies auxili per a fer front als austriacs, que des de Altea marchaven sobre Denia. El Virrei Marques de Villagarcia passà dels salons de palau a autoritat militar del Regne: valia ben poc un cortesa per a lluitar en les circumstancies ( i es que hem tingut a cada representant en lo Regne que...). A la seua antipatia respongueren la Diputacio i el Capitul eclesiastic i secular, solicitant per extraordinari eficaços auxilis contra el pretendient per mig d'una respectuosa expocicio, datada el 21 d'Agost de 1705: a lo que el govern contestà el 28, que enviava en el seu auxili 1800 cavalls (la ciutat en la representacio que va dirigir al rei en 1707 demanant la revocacio de l'abolicio dels furs) . Mentres va caure Denia en poder dels anglesos: el seu governador militar va fugir vergonyosament ( Miñana de Bello rus. VAl. lib.I), i el va substituir en nom de l'Archiduc En Joan Batiste Baset. La Capital va fer en eixe moment un esforç, i va enviar al Comte de Cervello en alguns terços per a fer front a Baset, obligant-lo a tancar-se en Denia. Esperant en impaciencia l'arribada dels 1800 cavalls per a recolzar a Cervello en la reconquista de Denia, que pareixia ya inevitable, pel recolzament del Duc de Gandia; i els cavalls arribaren: pero al moment eixiren cap a Catalunya.(increible, sempre que demanem ajuda, mos la furten els nostres "germans", pareix com si fora hui en dia) Valencia va ser burlada en les seues esperances(com sempre mos sol passar), i va representar queixes de nou; per a acallar-la quedaren soles dos esquadres al carrec del Mariscal de Camp En Lluis Zunyiga.( corrent mosatros en els gasts, clar) La contestacio del Rei Felip V datà a 28 de Setembre diu lo següent " Ha perecido corresponderos, que atendiendo a vuestro consuelo, he resuelto, que por ahora quede en ese reino el mariscal de campo D.Luis de Zuñiga con dos escuadrones de caballeria, y que se mantenga en el el tiempo conveniente; habiendo dado otras providencias que entendereis del marques de Villagarcia, mi lugar teniente general, por lo que deseo la quietud de tan fieles vasallos, cuya fineza me deja con toda gratitud" El govern no va enviar mes socors. L'enemic s'aprofità d'esta circustancia, i part de les seues forces, destacades en Catalunya, s'apoderaren de Tortosa, entrant en Peniscola. Alarmada Valencia demanà de nou recursos, acompanyant l'exposicio un donatiu de mil duros per a atencions de la guerra, i oferint per tercera volta que corria del seu conte la manutencio de les tropes militars. El govern va cobrar els mil duros; va enviar al regiment del Marques de Pozo Blanco, i el Regne va pagar religiosament a la tropa.(cobrar, si, pero ajudar...)
Vinaros, tambe va caure en mans dels austriacs: Valencia va elevar noves supliques;soles que les tropes que anaven a Arago hagueren parat en Vinaros, hagueren segut prou per a evitar la victoria austriaca, pero una volta mes van ser desateses les pregaries, aixina una volta preparat tot, i trets els canons de Peníscola per a lliurar la batalla, els valencians veren com havent impedit el mes anterior Mr.Amnelot la reconquista de Denia, ara els obligava a evacuar Vinaros; Valencia va ficar en campanya a les seues expenses algunes forces de paisans armats; pero en tan critics moments se va rebre una orde Real, que negava els auxilis oferits, i enviava passar a Arago les tropes existents en Valencia. El poble en eixe moment armat pel seu conte, i la noblea pel seu tambe, s'encaminaren cap a Vinaros i Denia per a contindre a l'enemic; mentres pagaven al Rei (com no) les contribucions extraordinaries que contra Fur, exigia al nostre Regne. No content en aço, el nostre Regne va enviar un cos de cavalleria a Catalunya, i un terç de 600 infants per a Cadis, contribuint ad estos gasts el Arquebisbe, el Capitul i les comunitats religioses. El princip de T'serclaes, encarregat pel govern de Felip V de protegir les fronteres del nostre Regne, evitava en lo possible trobar-se en l'enemic, recriminant l'actitut de la capital, representada en una junta improvisada, composta de sis cavallers, quatre advocats, dos escrivans, dos comerciants, i setzens setanta sis menestrals (en ella ademes firmaren totes les classes que Valencia sostenia el tro de Felip V, seent injust, que el celebre decret d'abolicio dels Furs, assegurara que Valencia havia fallat al seu jurament recolzant a Carles d'Austria). Esta cort va enviar comissionats a les corts queixant-se de T'serclaes, i el govern ( Amnelot al cap) no els va rebre. En tan apurats moments, el regiment de cavalleria que manava Rafael Nebot, se passà als austriacs, emportant-se presoners a Luis de Zuñiga i a Pedro Corbi, cap de la guerrilla de paisans. Els valencians ya havien alertat al rei que els va respondre immediatament " He resuelto daros las mas singulares gracias por ello y el leal celo que manifestais; que uno y otro queda impreso en mi memoria, para favoreceros y atender a la mayor defensa de tan fidelisimos vasallos: a cuyo fin, paso a aseguraros, que se han repetido las ordenes dadas, para que las tropas que desembarcaron en Carbonera, apresuren el pasar a ese reino, y se apliquen todas las providencias contundentes a que vuestro celo, amor i fidelidad sean muy defendidos, como lo solicitais, en que concurre mi deseo, segun lo merecen vuestras firmezas" (9 de Decembre de 1705)

* Continua...

Tweet