Romanç per a Valencia

He trobat un llibre molt complet, titulat Libro en el qual se contienen cincuenta romances consus villancicos y desechas, Barcelona(Carles Amorós 1525-1530), escrit per Carles Amoros, escritor tambe de obres com" Pragmàtica sanció feta per don Ferrando, rei d'Aragó i de les dos Sicílies, etc., sobre la persecució dels malfactors (1513), les Constitucions fetes per la sacra, cesàrea, catòlica i real majestat de don Carles i de la molt alta senyora dona Joana, mare sua, en la primera cort de Barcelona (1520) o les Ordinacions sobre lo redreç del general e casa de la Deputació del Principat de Catalunya (1537). Nombroses són també les religioses i litúrgiques, com unes Constitutiones synodales de Girona (1512), una Epistola de perfectione vitae (c. 1513), de sant Bernat, el Llibre del menyspreu del món e de la imitació de Jesucrist (1518), és a dir el Kempis, però atribuït a Joan Gerson (i traduït per Miquel Peres) o un Flos sanctorum (1524)", pero el seu ofici real era el de estamper o impressor. I va reimprimir moltes obres de Ramon Llull (com l'Ars brevis, de 1511), un de Francesc Eiximenis (De la temor de Déu, de 1509), la tercera edició (1527) de la Vita Christi, d'Isabel de Villena, les obres de Pere Moner (1528), Lo procés de les olives (1532), Lo somni de Joan Joan (1533), Les obres de mossèn Ausias March, ab una declaració en los marges d'alguns vocables escurs [obscurs] (1543). , una reedició de La Celestina (1525), un llibre de cavalleries del cavaller Félixmagno (1531), el Libro del emperador Marco Aurelio, con el reloj de príncipes (1532), De la literatura espanyola dosedicions de romances (aparegudes entre 1525 i 1530) de la qual s'extrau este vers dedicat a Valencia. Igual, no era Valencia tant subordinada, i si era Barcelona la que anava imitant i buscant en Valencia la cultura i el coneiximent del que caria en el sigle XVI, que per atra part sobrava en el nostre Regne.
Aci vos deixe el text.

Romance hecho en lohores
de Valencia.

Valencia ciudad antigua
Roma primero nombrada
primeramente de Roma
y de tu gente habitada
gran tiempo Cartagineses
hicieron en ti morada
después el pueblo Romano
colonia fuiste llamada
nunca sierva ni pechera
siempre libre y franqueada
en las aguas bautismales
primero regenerada
por los nobles fuertes godos
de quien fuiste conquistada
al fin con toda España
de Árabes ocupada
vien vengada por el Cid
más después mal defendida
que por su muerte tan presta
a mozos fuiste tornada
hasta que el primero Jaime
Rey de gloria bien ganada
te ganó para tenerte
siempre noble y sublimada
casada con Aragón
como Reyna coronada
con corona de nobleza
por mano Real pintada
poderosa refulgente
sobre todas resalçada
tan querida de fortuna
de fortuna tan amada
que jamás bien repartieron
de que te negasen nada
debajo del mejor climada
eres puerta y situada
de amigables influencias
de los cielos muy dotada
en mejor suelo del mundo
en mejor sino fundada
de ríos fuentes lagunas
de estanques y mar cercada
como Venecia la rica
sobre aguas assentada
ni te combate gran frío
ni calor demassiada
más una templança mediana
una mexcla muy templada
del parayso terrenal
sólo a ti comunicada
de ayres sanos, claros y frescos
sotiles purificada
toda ciudad dentro y fuera
noble, gentil, alindada
ni muy grande ni muy pequeña
para ser más acabada
de todo estado de gentes
muy continuo y muy poblada
palacio donde se afina
la finor más afinada
madre de caballería
clara, antigua muy honrada
toda escuela de virtudes
y de sabios ilustrada
de grandes mercaderías
y de riquezas abundada
todo jardín de placeres
y deleytes abastada
de damas lindas ermosas
en el mundo más loada
de más y de más polidas
galanas la mes preciada
ejemplo de polideza
corte continuo llamada
piadosa justiciera
bien regida y gobernada
toda casa de oración
toda sancta y consagrada
rico templo de amor
siempre haze tu morada.
Villancico en oración.
Ves que Dios te hizo tal
noble ciudada de Valencia
guárderte por tu clemencia
A ti
Hizo te caballerosa
sobre todas cuantas son
noble rica generosa
muy polida y muy hermosa
dechado de perfección
pues te dio con Aragón
corona por excelencia
guárdete por tu clemencia
Guáderte más con los dos
sanctos Vicentes tus patrones
con sancto Jorge y vos con vos
sagrada madre de Dios
de malas persecuciones
y de bárbaras maldiciones
hambres, guerras, pestilencia
líbrete por tu clemencia.

Fin.

Es curios, com els catalans, recorren a la llengua de Cervantes, lo que no entenc, es el per que tambe han recorregut tant al la llengua Valenciana, i als nostres autors, i ara heu neguen, inclus els volen fer propis.

Romançar II

En l'anteror articul sobre els romanços, vaig ficar el text en llati sobre el Privilegi de Calatayud del 4 de Juny de 1264 sobre el Regne de Valencia, i dia aixina , " Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia alia que partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio" Pero no el vaig traduïr. Suponc que heu deuria haver fet, pero mai es tart, i manco si la dita es bona. Anem puix al text en qüestió.
"Determinem a perpetuïtat que un juriste, advocat o jurisperit, no tinguen veu en la curia de la Ciutat de Valencia, ni en ninguna curia de tot el Regne, ni en ninguna apelacio despres de cert temps, a excepcio de les apelacions que nos hagen dirigit a Nos, ni juristes de dit Regne admeten despres ningun libel en llati sino en romanç,que la justicia i els juges escriguen o facen escriure la querella del demandant i la resposta del defensor en paraula o en escrit, i totes les coses que les parts hagen volgut dir, i que totes estes coses s'esposen i s'escriguen en romanç en el llibre de la curia, i d'esta manera a perpetuïtat es facen tots els actes i sentencies en romanç."
O siga, que els juristes deuen de ser de dins del regne, aixina com els advocats, i deuen espresar-se i escriure les sentencies en romanç.
Pero, ¿que significaria eixa paraula soles vintissis anys despres de la conquista de Valencia, i uns manco de la conquista de tot el Regne?
Per que no me negareu, que resulta curios, que el Rei Jaume I per a que puguen entendre millor les lleis els ciudatans del Regne (se supon que serien els antics habitants, puix son ells els jujes i advocats, als que se referix el dit privilegi), opta per que no les facen en llati, com be fent-se en tota la Corona d'Arago (Comtats inclosos), sino que heu facen en romanç. Per primera volta en tots els Regnes.
De ser de veres que, com afirmen els pancatalanistes, es referira al català. ¿De que servix, fer un privilegi d'esta forma?, si els habitants del Regne no sabien llati, encara que existien cristians, ¿quin perque tindrien de saber català? ¿o es que de colp a repent van dependre este idioma?.
Si, yo tambe pense igual, el romanç al que se referix en este privilegi el nostre Rei En Jaume I no es atre romanç que el valencià.
Romanç al que se referix ya el filolec de la Taifa de Denia Ibn Sida mort en 1066, en el seu diccionari o mujassas, quant s'inculpava dels erro gramaticals que poguera cometre, atribuint-los a l'obligada convivencia en este parlar com ell diu "muṣȁḥabati bi-l-'ağam " a on la paraula ṣȁḥaba significa "acompanyar, estar en companyia de" i ağam significa, no parlen arab, o simplement romanç. O siga, com ya dia Ibn Sida, vivia en companyia de gent que parlava en romanç.

Pero no es aci soles a on apareixen referencies propies d'este romanç.
En uns registres trobats i datats en 1576, que Vte Giner Boira va incloure en un articul seu titulat "con los fueros en la mano" i publicat en Las Provincias enl dimarts 8 de decembre de 1981, podem llegir " que atento que la sentencia que se ha de dar en esta causa esta en poder del Scribano ordenada en lengua castellana y firmada, y que conforme a los fueros de este Reino no se puede publicar dicha sentencia sin que pimero se traduzca en lengua valenciana, proveyó..."

Pero este no es l'unic document que aclarix el nom de romanç. Anem a vore'n mes.

Marco Antonio Ortí en la seua obra Siglo cuarto de la conquista de Valencia, escrita en Valencia en 1639, podem llegir "En algun temps ( i no tan antic que yo no l'haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació de la llengua valenciana que quan en les juntes de la ciutat, Estaments i atres Comunitats, algu dels valencians que es trobavenen elles, se posava a parlar en castellà, tots los demes s'enfurien contra ell, dient-li que parlas en sa llengua..." O siga, si recordem tots els privilegis, i furs que hem mencionat, i sobre tot este del Ceremonios del 20 de febrer de 1358, en que diu "ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en romanç" compendrem, que este testimoni, aclarix, el significat de romanç.
Pero, arribà el 1707, i en ell, espiraren els nostres furs. Pero, sempre mos quedarà esta senya, que va ser escrita en el llibre de Real Acuerdo, en el folio 103, datat el tres d'octubre , i que se conserva en el Archiu del Regne de Valencia. En ell podem llegir " En dicho dia dixeron que para la facil expedicion de los pleytos y mayor satisfacción de las partes, en attención a que los más pleytos son autados en lengua valenciana que por lo regular no la entienden los relatores de Castilla y es razón que se impongan bien en la substancia y términos de ellos acordaron y mandaron que siempre que suceda entregarse pleytos autados en lengua valenciana a relator castellano, haya de conferirse este y concertatse con uno de los relatores valencianos que nombrará la sala para que con la noticia que le subministrase se haga capaz de los términos de dicha Lengua y ambos concurran a la relación sin que se falte en ella a la substancia para mayor satisfacción assí de las partes como del despacho..."
Com podeu vore, eren atres temps, en que Castella i el restant del Mon, no te dubte ni por per a nomenar llengua al valencià. I mira, que este podria ser u dels primers decrets dels de Nueva Planta, que foren els que destruiren dins de la vida administrativa a la nostra Llengua Valenciana.
Inclus en Caudete, el decret de Nueva Planta es va ficar en funcionament, "En la vila de Caudete en el dicho dia, mes y año (1738) se tradugeron los Capitulos y ordenanzas que en el auto antecedente se contienen de la lengua valenciana en que se hallan escritos a nuestro Idioma Castellano, en la forma i manera siguientes... ... se traduzcan de la lengua valenciana en que estan escritos. ... Y respecto de estar escritos en lengua valenciana...", tret del Auto para que los capitulos y ordenanzas de las aguas de esta vila (Caudete) se traduzcan en Lengua Castellana, de l'archiu Municipal de Caudete.
Pero, tenim mes coses, per que l'iglesia, tambe s'apuntà en el seu moment a la llengua de l'Imperi. Com demostra este document de la Visita del obispo de orihuela a la colegial de S. Nicolás de Alicante, datat el vintitres de març de 1740 i citat per Figueras Pacheco en Geografia General del Reino de Valencia en la pagina 230 i diu aixina " Mando que desde ahora en adelante se estiendan los motes en Idioma Castellano... con apercibiento de que, por cada mote que se hallase en valenciano será multado el Cura o Teniente que l hubiere escrito, en una libra de esta moneda."
I es que, per si algu dubtava del mal que han fet tots sobre el nostre idioma i la nostra cultura, podem llegir este Quinque libri numero nou de Torrent escrit el huit de maig de 1750 i que en els fulls 118 i 119 diu " Por quanto el idioma castellano es el que en este tiempo se usa regularmente en todos los trubunales; por tanto, i para no dar lugar a la interpretación sobre alguna partida de Bautismo, vertida en castellano, mandamos, que en adelante se escrivan todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano, i que la tinta que se usse sea negra de buena calidad, i que no queme el papel."
O siga, que a partir de 1707 el valencià, o romanç, es reemplaçat pel castellà. Com be diu l'auto per dret de conquista.
Es curios, com aixina i tot, molts llinages s'han mantingut fins ad estos temps. Uns, suponc que per ser famosos, i atres, per que al convertir-se al castellà, s'escrigueren igual que en valencià.

Pero acatar el decret de Nueva Planta, du tambe uns problemes inclosos. aixina, el notari Carles Ros, en Brebe explicacio de las Cartillas Valencianas, escrit en 1751, explica " En las oficinas de los Tribunales de Justicia, se hallan (en esta ciudad de Valencia y su Reyno) continuamente presentados, instrumentos antiguos, en Valenciano, en los que se funda el derecho de las Partes, y necessitan a vezes traducirse en Castellano; y con la dificultad se halla ya persona que lo sepa haser: y esto no dexar perder la Lengua Valenciana, mayormente haviendo tantos libros, y escrituras públicas en ella..."

Espere de tot cor, que este articul servixca per a aclarir un terme, Romanç, i una realitat com es la nostra historica Llengua Valenciana.

Una llengua com la nostra no deu de ser moneda de canvi per a ningun politic, ni manco per a ningun foraster.

He de declarar, que este treball no haguera segut posible sense l'ajuda dels llibres:
*Cristians valencians baix l'Islam . Leopoldo Penyarroja. Valencia 1995. *Documents sobre la llengua Valenciana. Colectiu Lluis Fullana de profesors d'Universitat i Doctors, Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2009.

Pero sobre tot, a les idees i anotacions de Nacho i Tirant, i a les traduccions de Miquel Garau, Tirant i la germana de Joanot Martorell.
Gracies germans. I enhorabona Tirant.

Romançar

Fa molt de temps, vinc pegant-li voltes ad esta paraula, sobre el seu significat, i sobre tot sobre la traduccio que fan alguns per tal de arrimar postures.

Puix be, es de sobra sabut, per tots els bons filolecs del mon, que en el començament del sigle IX, mes concretament en el 813, en el Concili de Tours, estipula (decisio XVII) que el text de les homilies siga traduït "in rusican Romanam linguan" Demana que es predique al poble en vulgar, sencillament per que éste no compren el llatí "quo facilius cucti possint intelligere quae dicuntur" ( Koll,H-G. Die französischen Wöter langue und langage in Mittelalter. Ginebra 1958).

He volgut fer encapeu en esta senya, per que en 1980, Sanchis Guarner ( el escritor i historiador que en 1932 escrigue dins dels seu llibre la llengua dels valencians que " la llengua dels valencians es el valencià. Som valencians i el nostre idioma es el valencià.Qui renuncia a sa llengua i renega de la seua patria es com si renegara de sa mare") en la seua obra Aproximacio a la historia de la llengua catalana (Barcelona 1980), escrivia que "Jaume I disposà l'any 1276 que tota la documentacio del Regne de Valencia fora redactada en romanç, i no en llatí.
A la fi del segle XIII comença a utilitzar-se el català en tot el domini català com a llengua literària oficial ". No se quants dines feren falta per a canviar el seu punt de mira, i per a que renegara de sa mare. Encara que tots sabem que era orfe des de molt menut.
Pero lo mes gracios de la cosa, es que no entenc com Jaume I va poder redactar esta documentacio despres de mort. Es una cosa que no entenc, simplement.No soles el fallo, si no el que n'hi haguen centenars de publicacions en les que aparega esta data (Invitacio a la llengua catalana. Edgregal. Valencia 1987, es un bon eixemple. Aixo si que es un copia i pega, no lo que fan alguns en els foros. Despres discutixen sobre el estudi de la llengua.

Pero anem a la veritat de tot aço.
En realitat, el privilegi, es datat, el 4 de juny de 1264 en Calatayut "Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX iiij " ( me disculpareu l'atreviment i la desviacio, pero es que este cas seu mereix. Fixeu-vos com s'escriu any en esta epoca. ¿no resulta un poc curios que en el fals pendo de la conquista aparega AÑO?)
El text, reprouït lletra per lletra seria este " Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia alia que partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio" (aureum opus regalium privilegiorum cuitats et regni Valentie, Ed.L. de Alanya. Valencia 1515) El privilegi esta en l'Argiu de la Corona d'Arago. Un poc al Nort de Valencia.

Pero no soles apareix en este privilegi, dins dels Furs apareix tambe.
Com este que apareix en Fur VII-II-2 i que diu aço :
" Los jutges, en romanç, diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies escites a les parts que les demanaran."
" Iudices romana lingua sentencias proferant, et aus partivus requirentivus donent scriptas. "

Tambe en el Fur II-VI-2 mos diu que els advocats, pleitejaven en romanç, tambe es de Jaume I:
" Aquela cosa qu-els (sc. els advocats) diran el pleit denant lo jutge e presentes les parts o-ls procuradors d'aquelea, e planament en romanç, aytant valle com si o dehien aquels dels quals seran advocats..."
" Illud quod advocati dicunt in placito coram iudice et partibus presentibus vel eorumm in lingua romana tantum valet ac si dixissent ipsi quorum sunt advocati..."

N'hi ha un atre que fa referencia a la llengua, el IX-XIX-20 " De notaris, scrivans e de salaris" i que va ser promulgat pel rei Pere el Cerimonios en les corts celebrades en Valencia el 20 de febrer de 1358:
"ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en romanç"

N'hi ha que tindre en conte, que estos furs, i privilegis, no se referixen a la cancelleria real, si no a la documentacio notarial, tant judicial com extrajudicial.
Es un fet, que els documents judicials foren redactats des de llavors en romanç, pero els documents notarials, se seguiren redactant el sa majoria en llati fins al sigle XVI mes o manco. Es per aixo, que este privilegi, no afecta a la llengua de la cancilleria, es mes, es conegut l'aficio a la prosa llatina d'estos cancillers, o secretaris.
Mateu Adrià, protonotari de Pere II, Bartomeu Sirvient, Pere Miquel Carbonell ... per citar alguns. Conta el Dr. Rubió i Baleguer, en el seu llibre De l'Edat mitjana al Renaiximent. Figures lliteraries de Catalunya i Valencia. Ed.Aymà. Barcelona 1948, en la pagina 111 " tots (els secretaris o cancillers) rebien una educació forta en llengua llatina, en la qual havien de saber redactar amb correccio i elegància"

Ademes, si mos fixem en el privilegi de 1254, vorem com este està escrit en llati, i no en la llengua del privilegi.
Per tant, els governants seguixen gastant el llati, com passaria en el restant d'Europa. Deixant el vulgar, o romanç, per al poble.
O siga, que el nostre Rei en Jaume I gastà este terme, romanç, per a referir-se a la llengua del poble. Entre atres coses, per a diferenciar este Regne del restant de la seua Corona. Mantenint aixina l'independencia d'este Regne.

Me ve al cap una senya i cita que vaig llegir de menut. Es de Berceo " Llamale Roman, que es lo mismo que Romance, y con este nombre se apellida hasta hoy nuestra lengua vulgar, impuesto a lo que se puede creer por los Francos, que llaman Roman y Romans a la lengua vulgar de su pais, hila de la Latina, y semejante a la nuestra,para distinguirla de la Franca, Germanica, Goda, Borboñona y Bretona."
Es de tots coneguts, que Jaume I naixque en Montpellier (França), i que va acodir a França en moltes ocasions durant el seu regnat. I tambe es conegut, que el mateix Rei es va estranyar, al vore com molts pobles del nostre Regne tenen noms llatins, o millor dit Romanç.

Si ad estes afirmacions, li sumem la del concili de Tuors, trobarem en seguida, que el nostre Rei, va crear uns Furs en la llengua del poble. Un atra afirmacio, seria descabellada, per que si donat el cas, els nous habitants o repobladors ( 1,2% de la Marca Hispanica) , foren gent Noble, el seu idioma deuria ser el cult, el llati. I en el cas contrari, de ser gent treballadora, esta mateixa poblacio, acceptaria la llengua del poble, per a poder adaptar-se i conviure tranquilament.

Es curios, com l'historia sempre mos sorpren "... Se puede hablar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenomeno de reconquista por parte de Jaime I" A. Ubieto 1977.
Pero no resulta manco curios, esta senya del nostre decà Vicent Lluis Simo i Santonja " Es curios, que haja segut el valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, casi parella en l'Italiana, la que va alcançar un sigle d'Or"
O esta de Ramon Menendez Pidal director de la Real Academia Espanyola des de 1925 fins a la seua mort, en 1968 " Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos."
En el llibre Estudios filologicos en homenage a Eugenio de Bustos Tovar, trobem un comentari sense desperdici " ...si otras lenguas, como italiano, portugués, francés, lemosín y valenciano son hijas del latín, ¿por que no se llaman romance italiano, romance portugués, etc?"

Pero no es manco curios, com s'ha intentat contrarrestar estos fets:

Historia de la llengua catalana. P Marcet. Barcelona 1987 pag 133. "L'any 1276, Jaume I va disposar de tota la documentació del Regne de Valencia fos redactada en català i no en llatí: " in curia civitatis Valencie nec aliqua curia tocius Regni... omnia ponantur et scribantur in romanicio i libro curie et ita diant deinde perpetuo omnes actus et sentencie in romancio" A partir d'aquest moment tota la documentacio dels Països Catalans quedà unificada. Totes les institucions: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de Valencia i el Gran i General Consell de Mallorques, a mes de tots els municipis i notaris, utilizaren un mateix model de català."
O siga, en 1276 el Rei mort, va redactar tota la documentacio en català, i a partir d'eixos moments, una Països, que mai han existit, parlen en català, i lo mes sonat, la Generalitat de Catalunya ( que no existix fins al 1359 seent el seu primer president Berenguer de Cruïlles), la Generalitat Valenciana ( que va ser creada en 1982. Ans, des de 1376 era coneguda com a Diputacio, i ans com a Consell Popular 1264), i el Gran i General Consell de Mallorques ( que es fundà en 1373) es ficaren a parlar tots en català.
Impresionant.

Manco mal que tots els estudiosos catalanistes, no son manipuladors, i el senyor Miret i Sans (1858-1918), historiador, academic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans referint-se al següent document firmat en Alacant en el 1270 " ... si be eren bracelonins (i no catalans) els torogants, deu tenirse present l'influencia del notari, qui era valencià ", aclara, que es un fet innegable que, entre valencià i català, existixen diferencies dialectals des del sigle XIII.

Valencià es llengua, gracies de tot cor pel estudi de filologia en homenage a Eugenio de Bustos Tobar.