Principat de Girona

Fa un temps, vaig anar de viage a Girona, per cert una ciutat encantadora, i com es natural visití tots els seus monuments, " San Pere Galligants (crec), la Catedral (i el seu museu), la Muralla, el Barri Judeu, els banys arabs..." en fi tot un viage turistic bonico i apassionant.
Resulta que durant este viage, recordi, que Girona era un principat, una cosa que tenia oblidada per culpa (crec yo) de l'importancia gratuïta que se li dona hui en dia a Catalunya, i mes encara a Barcelona (la filla grossa i plorona segons els Gironesos). Estant alli, vaig estar parlant en molta gent, molt amable per cert. En el moment van vore que no entenia el català, decidiren parlar-me en castellà, unica llengua (en paraules d'ells) que compartim. Faig resò en este apartat, per que ells mateix, me digueren que "molts valencians, s'esforcen en entendre i parlar una llengua que no te res que vore en ells, es mes, fan el ridicul i pareixen indis en una pelicula de l'Oest".
Be, deixem els temes llingüistics, i passem a lo que realment estem, l'historia d'un Principat, que despres sederia la seua titulacio a la seua Regio.

El dia 15 de març de 1977, el Rei en Juan Carlos I acceptà el titul de Princip de Girona per al seu fill, renovant aixina la tradicio secular en el marc de la Corona d'Arago. Sent titular el Pricip el 22de Giner de 1977 (BOE: RD 21 giner 1977)
Hui en dia, el Princip Felip, te com a seus els tituls de Princip d'Asturies, De Girona i Viana, unio formada en el sigle XVI per Carlos I i heretada pel seu fill Felip II, que represente l'unio de Castella i Lleo, Arago i Navarra respectivament. Pero aço es recent, ¿com ha arribat fins aci este titul?

El Principat de Girona, es el titul dels hereus de la Corona d'Arago. Titul que deixaven per a convertir-se allà pel sigle XV en Reis d'Arago, Valencia, Mallorques i Sicilia, Comtes de Barcelona, Corcega , del Rosello, i de la Cerdanya, i Marquesos de Lleida, Tortosa, Cristan i Gozianos.

En 1351, el Rei Per IV d'Arago i II de Valencia (Pere el Ceremonios) i XIII Comte de Barcelona, el que va designar per un Real Priviligi, fechat en Perpinya el 16 de Febrer de dit any, Duc de Girona al seu fill el futur Joan I d'Aragó i de Valencia (1387-1396). Fent aixina com els Reis de França, a on el primogenit te el titul de Duc de Normandia (existixen dos tractats d'este Real Privilegi, un en l'archiu de la corona d'Arago, i atre en l'Archiu municipal de Girona).

El titul de duc, continua vigent fins al 1412 Quant mort Marti I (l'huma), queda la corona sense hereu. Produint-se el conegut Compromis de Casp. En que va ser elegit Ferran I.
Este rei, de procedencia castellana, va pujar a la categoria de Principat el antic Ducat de Girona en 1414, per a equiparar-lo al de Castella ,instituït en 1388, sent aixina el primer el castellà.
El primer princip de Girona va ser Alfons V d'arago y III de Valencia, mes conegut com a Alfons el Magnanim (1416-1458)

“Reunits en Saragossa els prohomes aragonesos, valencians, mallorquins i catalans, ademes dels representants dels atres territoris de la corona (sicilians, sardos, etc.), es va iniciar la cerimonia de la primera -i unica- investidura del primer Princip de Girona, protocol que ha aribat fins als nostres dies”. ( Mendez Pidal, historia de España, vol. XV Madrit 1970. pag 359)

“Estando el rey don Fernando en el throno, llegóse a él su hijo mayor, el infante don Alfonso (que ya dos años antes había sido jurado por sucesor en los reinos) e vistióle el rei un manto mui rico, e púsole un chapeo en la cabeça, e una vara de oro en la mano e dióle paz en el rostro e título de príncipe de Girona, como antes se llamaba duque porque ya en el vecino reyno de Castilla se avía dado al sucesor el de principe de Asturias” (J. de Blancas, Coronaciones de los Serenísimos Reyes de Aragón, Saragossa, 1641, pag. 82)

Dos anys despres estiguent el la ciutat de Girona, Ferran I d'Arago i Valencia, lluirà el 19 de Febrer de 1416, a favor del seu fill el corresponent diploma, fent-lo princip titular de la ciutat.

Des d'este moment fins a hui, soles 15 princips han segut oficialment reconeguts, al quedar en suspens el titul de princip de Girona des del sigle XVIII quant Felip V va suprimir els Furs d'Arago i Valencia. Aplicant per a tots els Regnes i Comtats de la corona d'Arago, la llegislació castellana.
Estos son els princips,ducs i galfi:

Casa d'Aragó (1351 - 1410)

• Joan: 1351 - 1387, Duc de Girona
• Jaume: 1387 - 1388, Galfi de Girona
• Pere: 1394 - 1410, Duc de Girona

  

Casa de Trastamara (1412 - 1516)

• Alfons: 1412 - 1416
• Carles: 1458 - 1461
• Ferran: 1461 - 1479
• Joan: 1481 - 1497
• Joana: 1503 - 1516

Casa d' Austria (1527 - 1665)

• Felip: 1527 - 1556
• Carles: 1556 - 1568
• Ferran: 1571 - 1578
• Diego: 1578 - 1582
• Felip: 1582 - 1598
• Felip: 1605 - 1621
• Carles: 1626 - 1640
• Felip: 1657 - 1661
• Carles: 1661 - 1665

Casa de Borbón (1961 - )

• Joan Carles: 1961 - 1975
• Felip: 1977 -

*els noms no tenen numero de Rei per que encara no heu eren
Font Wikipedia
DICTAMEN SOBRE EL TÍTULO “PRINCIPE DE GERONA”

L'ajuntament de Girona en 1771, solicità al Rei Carlos III que fera reviure el titul de principat. La mateixa solicitut va ser feta a la Reina Isabel II en 1860, i a Amadeu de Saboya en 1871, sent rebujada en totes les ocasions. Inclu s en 1860, el fill de la reina Isabel II, Alfons XII intentant justificar l'us unic de Princip d'Asturies, aprova un Real Decret el 22 d'Agost d'este any “todas las demás provincias de la Monarquía española comprenderán fácilmente que no pudiéndose usar tan varia denominación a un tiempo (la de Asturias, por Castilla y León; la de Gerona, por el heredero de la Corona de Aragón, y Viana por Navarra), natural es que se adopte la más antigua (es decir, el Principado asturiano)”.

En Joan de Borbo i Battenberg, sent Comte de Barcelona va decidir com a cap de la Casa Real en el exili, que el seu fill, En Joan Carles , passara a gastar la denominació gerundiana, ya que li pareixia manco desafiant el titul de Princip de Girona que el de Asturies.
Pero va ser en el seu compromis en la princesa Sofia de Grecia quan este va apareixer acompanyat dels tres tituls de princip: Asturies, Girona i Viana.
Passant estos despres en 1977 al seu fill Felip.

O siga, el nom de Princip de Girona ha acompanyat al Rei d'Espanya durant tota la dictadura, i en reconeiximent, este va incluir el seu titul en la Constitucio, pero ¿per que encara hui no s'ha fet tal coronacio, pero si s'ha fet en Covadonga la de Princip d'Asturies?. No heu se, pero espere que el dia en que se produïxca, estiguen presents com be diu l'ordenança migeval totes els territoris que representen a la Corona d'Arago, encapçalats pels regnes d' Arago, Valencia i Mallorques, i precedit pels Comtats de Barcelona i Urgell ...

De la mateixa forma, i seguint en l'historia, Girona passaria a denominar-se Principat, ya que pel seu nom, Catalunya ha rebut el seu titul, desplaçant la seua provincia a una simple vassalla de la filla grossa i plorona.
Ademes, aixina l'antiga Corona d'Arago, tinga per fi representacio oficial en l'estat Espanyol, no soles politica, si no Real.
Ademes, d'Apareixer la seua Provincia representada en la corona Principesca, no la mural que li ha otorgat la Generalitat Catalana en 2007.
Aço que pareix un follia,

es un simple acte de reconeiximent que Girona com a representant de la Corona d'Arago, te el mereiximent guanyat. Ademes de per acompanyar al futur rei en l'exili, per lo que representa l'unitat i igualtat de totes les Espanyes.
Lo que be podria ser una forma util d'apagar els focs encesos en Espanya per culpa dels interessos castellanes front als aragonesos i navarros.

P.D.: Marquesat, ans de que passes a criticar el que me fique en atra provincia, vullc deixar-te clar, que soles defenc el dret de l'antiga Corona d'Arago dins de l'estat espanyol.
Per aixo, no he nomenat per a res el principat navarro de Viana.

Dedicat per al meu amic el de la veleta, espere que me lliggues.