La certea d'un orige manipulat

Durant molt de temps, el pancatalanisme ha gastat com a dogma uns certs estudis fets per Sanchis Guarner i Alvaro Galmés de Fuentes. Estudis per a demostrar el catalanisme del nostre orige, o millor dit, la suplantacio vixcuda en la Valencia Jaumina del seu parlar netament arap, pel cut català.
I es aixina, com estos i atres tants estudiosos, s'han inventat un dogma, que hui en dia es practicament l'unic raonament possible dins les aules per a entendre nostra societat.
¿Pero estem folls? ¿Com es possible este replantejament en cervells del sigle XXI? ¿O es que foren els catalans Jauministes els que inventaren el metodo del Home English(apren a parlar en poques semanes) per al català?

En fi, yo tinc que dir, realment, que m'apassionen els treballs de camps de Guarner, sobre tot els que va mamprendre junt a Francesc Borja Moll i Rodriguez Castellano Espinosa, per a la creacio del Atlas Lingüistico de la Peninsula Iberica (ALPI) , i dirigits per Tomas Navarro Tomas. Estudis que vullc repassar un dia en tots vosatros, pero que desgraciadament pel meu temps, no conseguixc fer-ho mai.

Pero tornem a lo que anavem. Sanchis Guarner,Joan Fuster, Galmés de Fuentes i molts atres mes, des de dins o des de fora de les fronteres del nostre Regne, s'han propost demostrar que la llengua parlada en valencia es la catalana, per que fon esta llengua la que dugueren els repobladors catalans. Una teoria tan falsa i en tan poc fondament que Ubieto va desmentir d'una plomada simplement rellegint el Llibre del Repartiment i contrastant-lo en el de Avehinaments. Per a acabar descobrint com tots sabem que "la masa de población que viene a repoblar Valencia representa tan solo un 5%. El 50% son aragoneses y tan solo el 12% son catalanes (Ubieto. Valencia: Introducción histórica)".
Pero tenint com tenim hui en dia estos estudis i els d'Ampar Cabanes, se seguix incidint en que aixina i tot els català fon dut ad este Regne pels conquistadors, arribant fins i tot a parlar d'un romanç catala per a designar la llengua en que foren escrits els Furs.

Per a explicar la catalanitat dels Furs, Sanchis Guarner i Albaro Galmés, marquen uns traços divergents entre el mossarap i el valencià prejaumi o migeval que son:

1) Manteniment dels diftoncs llatins AI, AU i, per tant l'absencia dels processos reductius AI>e AU>o. Ficant com a eixemples (Bocairent i Moraira).
2) Diftongacio espontanea de E(>e), O (>ue) breus del llati (Pedruelo,Fuexca).
3) No palatalisacio de la L- llatina (Liret, Losa)

A lo que Penyarroja contesta per mig d'una aportacio documental molt extensa invalidant els eixemples esposats:

1) El mossarap valencià era una llengua moderna i no arcaica, que va arrematar les reduccions dels diftoncs llatins, com mostren abundosos eixemples: Petrer, Pedreguer, Canterer, Ferrer, Morella, La Llosa, etc. Els eixemples de Galmés o Guarner no representen la fonetica propia romanç, sino el tractament arabic de les veus del romanç.
2)El valencià no coneixia, a diferencia del casellà, la diftongacio espontanea de E,O breus llatines: Serra, Morella, Alpont, Abinhorta... Les poques formes argüides per a eixemplificar la suposta diftongacio no tenen validea: el toponim Fuexca no existix, si no que es una llectura errada en conte de Sueca, toponim d'orige arap i, per tant, inadequat per a l'estudi de l'evolucio al valencià des de el llati; el llinage Pedruelo arreplegat en el Llibre del Repartiment no representa la pronunciacio valenciana, sino que es una modificacio arbitraria de l'escriba aragones que redactà el registre 7 per a acomodar a la seua pronunciacio, com en molts atres casos, un nom de fonetica no aragonesa.
3) El mossarap valencià si palatisava la L llatina. El fet de que apareguen en fonts llatines molts toponims escrits en una sola L s'explica per culturisme dels escribes. De fet, fins en una epoca tan tardana com el sigle XV documents llatins que representan noms catalans escrits en L inicial i nungu dubta que en eixa epoca el catala ya dia llengua i no lengua. En sentit contrari, apareixen en la documentacio valenciana diversos noms en L palatisada- Allobrecati, Allediri-, incloent eixemples de fonts araps que, transgredint de manera conscient les normes ortografiques de la llengua arabiga, escriuen lam en tasdid, equivalent a una doble L, per a representar el so palatal valencià de paraules com Lliria o Llobregat.
I es que si Sanchis Guarner haguera repassat encara que fora una volta els Furs (cosa que li discrimina inclus el seu director de Tesis Ubieto ( “LAS PROVINCIAS” EL 29-09-1984 ) no haguera parlat mai d'eixa forma, puix en els mateixos Furs, que ell reclamava com a escrits en català, en el punt E de les pastures e del vedat mes concretament en el fur 1.2.3 podem llegir "Cavaler ni altre no pusque fer vedat en alcun loch dintre los térmens de la ciutat ne del regne sens nostra licèntia e sens perjudici d'altre. Mas pusque ber boalar covinent segons la valor e la granea de la vila en la qual aquel fer volrrà." Lo que segons les afirmacions de Guarner, mai podria haver segut català, puix no palatalisa eixa L de cavaller, lloc, ni llicencia. Quantes contradiccions, ¿no senyor Guarner?

Pero parlant del Furs, que sense dubte son un gran punt de discordia, voldria tirar yo una pedra a l'aire. Puix despres de repassar varies obres i els mateixos Furs, he vist alguns punts o algunes senyes que els dits "estudiosos o investigadors" han omes, tampoc vaig a dir com recriminava en son temps voluntariament, pero es curios que tots ells ho hagen fet, ¿no?. ¿I sempre les mateixes?. Anem a vore.

Llegits els Furs, u se pregunta certes coses sobre les Costums i els Furs, tenint ad estes primeres com les desenrollades en 1239-40, que no serien nomenades com a Furs fins a 1251 quan el mateix Rei Jaume I declara que els juges s'agarren ad ells nomenant-los furs possiblement inspirat en el nom que rebien estes lleis en Arago. Seent la primera Custum datada en Xativa el 21 de març de 1238 en que se crea la Cambra dels Jurats de Valencia, que suponia una oposicio al poder de la noblea Aragonesa i Catalana que pretenien impondre els Furs aragonesos i els "Usatges", respectivament ("Usatges" que serien recopilats i formats en Constitucions en 1283, curiosament 22 anys despres de que foren traduïts els nostres Furs ¿per que, no estaven recopilats per al public? ¿En quina llengua estaven escrits?) ; i els Furs, entenent estos als que seguiren a partir de 1251 fins el Real Decret de Nova Planta:

¿Per que Jaume I crea les costums en 1238 en Xativa? ¿Quin va ser el fet decisiu per a que quan encara no havia acabat l'any de la Conquista de Valencia el mateix rei tinguera tanta presa en canviar les lleis?

Pot ser aço puga servir per a comprendre millor certes coses. Ya que sense menysprear als seguidors del Rei i a tots eixos prohoms que des de el principi ajudaren al monarca en la conquista del nou Regne, molts dels cavallers que s'encaminaren ad ella ho feren per arreplegar riquees que no tenien en les seues terres, i la majoria no estava disposta a quedar-se aci deixant les seues terres i possesions que tenia en atre lloc.
No se gens d'estranyar que els cavallers que pogueren, una volta conquistada Valencia canviaren les seues possessions valencianes per un preu que acordaven en els seu antic amo, o en atre que oferira mes. I aixina ho contava el mateix Rei en el seu testament.Explicat en Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia de Escolano aumentada per Juan B. Perales en 1887, a on en el Tom III en la pagina 11 se pot llegir “Ninguno de estos compromisos quisieron cumplir sin embargo de sus ofertas, los mas de aquellos caballeros.

Lejos de hacer cultivar sus haciendas como el rey les encargara, en pro de la riqueza del país y de su propia fortuna, muchos de ellos abandonaron los campos, bien por falta de colonos, bien por verdadera negligencia, ó también por la distancia que mediase entre el predio y la ciudad, y la falta de garantía para la seguridad personal, en aquellos tiempos en que moros y renegados levantaban cuadrillas de bandoleros, atacando indistiniamenlea los vencidos y vencedores.

En consecuencia de estas ú otras circuntan-cias, fueron cnagenadas muchas haciendas que servían de molcstía á sus dueños, y regresaron á sus tierras con el producto de la venta que juzgaron de legitima adquisición, como el fruto arrancado ala conquista. Otras fueron trocadas entre sus propietarios, conforme á sus miras v conveniencias, sin cuidarse de los mandamientos del rey, que profesaba gran cariño v deferencia á la ciudad conquistada, y cuidábase detenidamente en estudiar y redactar una constitución perfecta y durable para el mejor gobierno de la ciudad y su reino. Así, que al regresar don Jaime á Valencia después de la conquista, y cuando proyectaba su expedición á Játiva para rescatar d cinco de sus caballeros cautivos en aquella ciudad, tuvo el disgusto de encontrar á Valencia despoblada de caballeros, no quedando en ella mas que aquellos hidalgos nobles de segundo orden que carecían de patrimonio en su tierra, y aquí llevaban el titulo, como queda expresado, de caballeros de conquista.

Así lo refiere don Jaime cuando dice en su testamento que solo habían quedado en Valencia algunos de los caballeros que no tenian heredamiento en Aragón ó en Cataluña“ En paraules, o millor dit escrit pel Rei en Jaume I se pot llegir en el seu testament”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña.” tret del testament original, redactat en llati en Barcelona en Novembre de 1241, per Rafael Marti de Viciana en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia.

¿No resulta un tant curios, que justament en Xativa i despres del rescat d'estos cinc cavallers el mateix Rei comence a fer les Costums valencianes i comence ademes per invalidar els furs d'Arago i els "Usatges" de Barcelona fent dels Costums al igual que faria en 1239 en l'Iglesia valenciana i sobre el Regne un ent independent del restant de la Corona d'Arago?
¿Podria haver segut justament este fet (l'abando del cavallers) el detonant per a que el mateix Rei fera estes coses?
Realment me pareix que sí, es mes, si analisem els mateixos Furs, en la recopilacio Llatina, podem trobar numeroses paraules que llunt de ser llatines son mes be valencianes llatinisades segons els experts que les han estudiat, estes per eixemple son les arreplegades pel decà de la RACV Vicent Lluis Simo i Santonja, paraules com bigam, cequia, logueriun, herbe, bara, embuto, caficium, arroba, seda, canem, panses, farina, almudazafiam, carniceria, bascalmis, pannis et fustameis, mescla, lanquet, burel, stamfort, rebol et pelades, borra et ripell, capdellis, marfregarum, llansoli, tovayles, stopa, savacequies, brasallos, sucre, caixa paperii, arrocium, mantega, conilli, cotho, mel, regalicia, Choure, alquena, hacer, estany, sosa, alquitra, tot drap de color, draps blancs de Noarbona, tela de Rems, caval, muli, multons, canem filat sive obrat, nous de xarch, manechs d'axades, destrals, estores despart, cebes e tota ortalicia, yaules, cingles, cabestres, cayrats et tota fusta, forques, corbellots, morteri de terra, aguyes, cedaz, batafalue, cabrits, pecia de tela, pecia de pigot de Castela, albufera, canters, teulas, faneca...
Pero ademes, d'aço, el mateix rei introduïx en els furs elements nous per a la corona Aragonesa, elements que eren gastats ans per la mateixa poblacio valenciana com son l'any de Plor, l'escreix o l'aixovar.

Germà Colom en sa obra Furs de Valencia (iniciada en 1970 juntament en Arcadi Garca), en el volum IX presenta un estudi filologic en el que apareixen mots valencians com marjal, almargals, terres caliuoses, sequies mares i filloles, braçals, alfalfeç, alqueries (¿a on estaven les masies?), adacça, paniz, almodi, orons, barcelles, açochs, almonedes,trapigs, canyamels, albuferes, fotges, terrenys scaliats, foya o foyes, estremeres, albellons, tarquim, algepç, roinoses, trabucances (no enderrocaments), barabdats, bescalms, boxart, collerats, collera, a soles, saber mal, vespra, returar-se, rabera, dula, rampellar, rampellament, sacrament, agermanada, germania, ledesme, pleit-pleyt-plet, enagar, tro...
Pero crec que per a poder realment comprendre estos Furs i sa idiosincrasia, respecte als demes, soles n'hi ha que mirar en els mateixos "Usages"que foren escrits en llati fins que en les Corts convocades en Barcelona per Ferran I en 1412, presentaren una demanda per que estos foren traduïts tots en catala, aprovada s'encarregaren de la traduccio els juristes Jaume Callis i Bonanet Pere, seent completats i revisats per Francesc Basset i Narcis de Sant Dionis. I editades en forma de Constitucions.
Encara que es cert, i per aixo dec de dir-ho, que existixen certs "Usatges" redactats en Catala(romanç es lo que diuen) en 1281(vint anys despres de que foren traduïts al valencià (romanç tambe) els nostres Furs) guardats en el Museu Episcopal de Vic pero no existix cap privilegi per a sa traduccio (com va ser el cas de Valencia) fins a 1412, editats en 1413.

Ara qui vullga que traga sa conclusio, yo ya tinc clar quina es la llengua dels Furs Valencians i sobre tot sa idiosincrasia font als Aragonesos i als "Usatges" de Barcelona.
Per cert, vos deixe un regalet a vore en quina llengua esta escrit este Fur de Jaca.



Fonts:
Cristians valencians. Leopoldo Penyaroja. Valencia 1995.
Atlas lingüistico de la Peninsula Iberica. Tomás Navarro Tomás. Ed digital.
Romanços humanistics Vicente L. Simó Santonja. Valencia 2008.
Las Provincias 29-09-1984
Los Usages catalanes. Antonio Pastor Ahijado. Universidad Computense de Madrid. 1998
Fonaments cientifics de la Llengua Valenciana. Miquel Àngel Lledó. Valencia 2009
Historia de la insigne y coronada Ciudad de Valencia. Escolano. 1887
Cronica de la Inclita y coronada ciudad y Reino de Valencia Marti de Viciana.
Furs de Valencia. Germà Colom.Valencia 1995

Tortosa... tot un misteri

Sempre he pensat, que els tortosins, tenien la seua propia llengua, eixa llengua, que fa de frontera entre mosatros i els catalans. Sempre, sense deixar de reconeixer, que Tortosa, es des de el sigle XV part de Catalunya.

Pero, lo curios de Tortosa, no es aixo. El fet de passar a ser part, molt a pesar seu de Catalunya, ya que tant Tortosa com Lleida, mai han volgut ser-ho.
Pero Tortosa, te una historia, molt curiosa, i ademes, molt personal. Una historia, que si be està lligada a Catalunya, tambe ha estat ans lligada a Aragó, Roma, i Gartagena, sense oblidar-nos de l'imperi musulmà. Lo curios, es que els mateixos tortosins, en moltes ocasions han oblidat qui foren, i com han estat representats durant tota la seua historia.

Capital de la regio Ilercavonica, l'antiga Dertosa ibera, lluitava contra les invasions cartagineses i romanes. Els Ilergavons, foren aliats d'Afranio, lugartinent de Pompeyo, pero tambe heu foren de Julio Cesar, tota aliança era bona per tal de mantindre la seua independencia.
Poc despres, arribaria Almicar per l'Ebre, conquistant Tortosa, encara que fon mes coneguda l'arrivada d'Anibal en 90.000 infants i 12.000 cavalls i la victoria de Cornelio Scipion 213 ans de Crist en la mateixa boca del Riu.

Durant la dominacio Goda, en el regnat de Alarico, un capita que li dien Pere se va sublevar, i va elegir Tortosa com a centre d'operacions. Encara, que despres de cercat per les tropes del Rei, estes entren en la ciutat, matant al renegat i tallant-li el cap, li l'envien a Alarico com a trofeu.

Mes tart, entraren els moros, que refugiats en per les muralles i torres de Tortosa conseguixen resistir les envestides de Carlomagno i Ludovico Pio. Molts foren els que intentaren asediar la ciutat, sense conseguir res.

Fins al 1148 quant les tropes cristianes comandades pel Comte-Princip Ramon Berenguer sitiaren Tortosa, conseguint tres mesos mes tart, el 31 de setembre de 1148, que per fi se rendixen les tropes musulmanes davant les tropes Aragoneses.
¿per que aragoneses?, puix, anem a vore el per que.
Si mos fixem en la donacio feta pel Rei Ramir II d'arago a Ramon Berenguer IV comte de Barcelona en 1137, podem llegir " I yo, el citat Rei Ramiro, sere rei, senyor i pare en lo dit Regne i en tots els teus comtats mentres me plaixca. Lo que es fet el tre s d'Agost n l'any 1137 de l'Encarnacio del Senyor, regnant el citat Rei Ramiro."
Per tant, once anys despres, el Rei seguia sent Ramir, i aixina fins la seua mort en 1157. Seent despres la Reina la seua filla Petronila, o actuar com a tal el mateix Princip Raimon Berenguer, el seu marit. Heretant el titul l'hereu matern, Alfons II ( sempre segons les donacions de Ramiro II " filii filiorum tuorum qui fuerint de generatione de mea filia").
Arribant a la conclusio, de que la conquista de Tortosa, va ser ni mes ni manco una conquista aragonesa, i mai catalana. Encara que molts, pretenguen demostrar tot lo contrari. Pero, una cosa es clara, que en el casament de Ramon Berenguer i Petronila, començà podriem dir, l'expansio de la Corona d'Arago.
Obtenint aixina el Comtat el privilegi de seguir estant representat dins dels tituls dels Reis d'Arago. I no desapareixer com heu feren atres tituls molt mes importants, en quant a titul ( tant Ducats, com Marquesats, com el de Lleida i Tortosa).

Un atre buit en esta historia, es com se va repartir Tortosa, ya que des de fa uns temps, les coses que ans teniem clares, s'han anat difuminant per tal d'arrimar-se al desig de la politica actual.
Segons algunes parts, va ser donada a la Familia Montcada, i segons atres va ser per al Temple, existint un atra versio, que repartix Tortosa entre els templaris, la Familia Montcada, i atres families aragoneses, inclus genoveses, donant inclus com a propietari mes tart a la reina Na Sancha. Tenint en conte diversos documents, soles podem donar com a verdader, que el Castell de la Zuda passà a ser en 1148, just despres de la conquista de Tortosa, residencia de Guillem de Moncada, de Pere de Sentmenat i dels Templaris, com a prova de gratitut del Comte Ramon Berenguer per l'ajuda prestà durant la Batalla. Estant inclus documentat, la pertinencia a genovesos.
Durant molts anys, Tortosa va ser propietat dels Templaris, obtenint en 1182 el seu domini al rebre la part de la Corona Aragonesa, i despres d'haver comprat en 1153 la part dels genovesos.
Una bona prova podria ser podria ser el cementeri construit en 1210.
Pero,¿per que rebiren realment tals beneficis els Templaris?
Resulta curios, i encara que no vinga ara a conte, es prou important desvelar este misteri, ya que dona un poc mes de claror a tot el tema.
Al morir Alfons I el Batallador sense descendencia, deixà com a hereus al Sant Sepulcre, l'Hospital de Pobres, i el Temple de Jerusalem. Pero al fer-se carrec de la corona Ramir II, i al casar-se Raimon en Petronila, es Raimon, el que te que resoldre este entramat. Signant acorts primer, en 1140, en les Ordes del sant Sepulcre i de l'Hospital de Pobres, i despres en 1143 en els Templaris.
Donant-los aixina als Templaris diferents drets i possessions.
Possessions que anaren aumentant( Tortosa, Penyiscola,Gardeny,Miravet, Montesa...) fins a 1314, any en que se va dissoldre l'Orde i passaren a mans de l'Iglesia.

Tortosa, va ser el lloc triat pel Rei Jaume I per a convertir-se en la seua residencia, i es des de alli, sempre segons les Croniques o Feits, d'a on va eixir cap a Morella, Penyiscola, Burriana, i atres places del Regne de Valencia. Seent tambe la residencia dels seus successors, Pere III,Alfons III, Jaume II, i Pere IV.

La conquista de Tortosa,va ser dificil, per culpa de la resistencia musulmana en el mateix castell de Suda, per lo que se va fer una carta en la que se permetria als musulmans viure en Tortosa, pero en els ravals. Com tambe se va fer una carta de franquicia per als judeus. Pero per damunt de tot se va fer un document, la carta de poblacio, per a tots els tortosins, en 1149 ( Història de la producció del Dret català fins al Decret de Nova Planta, Girona .Universitat Autonoma de Barcelona 1978), a la que seguiren les de Lleida 1150, Balaguer 1174.., en la que se nomena ya l'existencia d'uns Costums o furs locals.

Pero lo mes singular d'esta historia, podria residir, en la repoblacio, que mes be podria ser engordiment del poble Tortosi, en el que van participar Barcelonins, Aragonesos, Occitans, Normands, Bretons i Anglesos ( Immigració britànica a Tortosa (segle XII). Ramon Miravall.Barcelona 1980)
D'aci naixen una serie de problemes entre els Montcada i el Temple per una banda, i els actuals i antics ciutadans, per atra banda. I aixina s'anaven succeint els regnats d'Alfons II el Cast , Pere II el Catolic, fins arribar a Jaume I el Conquistador. Es mes, en estos temps, ocorren una serie de successos definitius:

1. L'any 1219 el Papa Honori III confirma, a traves d'una bula datada en Viterbo, a intancies dels ciutadans, les Llibertats de Tortosa.
2. L'any 1241 s'arriba al compromis i a la sentencia de Flix, acort posterior a la primera envestida entre la noblea i els ciutadans de Tortosa.
3. L'any 1262 ocorre un atre enfrontament, i el Papa Urba IV nomena per bula al bisbe de Saragosa com a arbit. D'aci eixirà una sentencia que serà apelada pels ciutadans.
4. L'any 1272, despres de la composicio de Josa, acava el pleit, i encarreguen als notaris Tamarit i gil la primera redaccio oficial del llibre dels Costums de Tortosa, que segons lo rapit que apareixen es deduïx que deurien d'haver segut preparats des de l'any 1262 aproximadament. D'ahi que sempre parlem de 1262 com a data de creacio d'estos, encara que van vore la llum en 1272.

Hem d'aclarir, que com els de Montcada eren Barcelonins, i seguien els Usatges de Barcelona, ( lleis per atra banda de caracter clarament feudal), i degut a que estos eren els que millor representava i beneficiava a la "nova" noblea Tortosina. Acabaren imponent estos, per damunt de la Carta de Poblacio, dels Costums Locals, inclus de les Llibertats de Tortosa aprovada pel Papa.
Es per aço, que Jaume I al redactar els Costums, en varies ocasions, recorre als Usatges, per que tampoc podia degradar del tot els drets de la noblea i el clero, ni els seus davant de la nova burguesia i del poble pla.
Aixina, en alguns punts trobem fragments com este "Per les quals costums, dementre que basten, deuen esser defenitz primerament e determinantz e acabatz totz los pleitz de la cuitat de Tortosa e de totz sos termes per juy e per sentencia dels ciutadans, e la on les costumes no basten, per los Usages de Barcelona que en aquest llibre son escritz"(2r), o este atre "Lo veguer o son delegat, iura, que en la sua aministracio de la vergueria, tenra e quardara raon e iusticia a totz homens xians, iueus e a sarrayns o a cascunes persones quals que sien de lo qual lloc sien o seran que aien pleyt en Tortosa ne en son termen, segons les costumes de Tortosa mentre basten, e, en defiliment d'eles,segons los Usages de Barcelona que en aquest llibre son escritz, e, e defalimentz de les costumes e del (sic) usages davanditz, segons dret" (9r).( Santiago Sobregues i Vidal. Els Costums de Tortosa).
O siga, se recurriran als Usatges, soles si no se troba dins dels Costums, pero se gastaran soles els Usatges, que estiguen escrits en el llibre dels Costums, i de no estar tampoc, se recurira al Dret Comu.

Per atra banda, referit a la llengua dels tortosins, crec que no existix cap dubte, ya que seent un territori arab, en convivencia entre judeus i mosarabs, que va ser conquistada per Arago, i engordit, mai repoblat, puix existix en la Carta de Poblacio, com ya hem dit ans privilegis i ordenances per als sarrayns i iueus, per Barcelonins, Aragonesos, Occitans, Normands, Bretons, Anglesos, i per Templaris, que utilisaven el llati, encara que s'expressaven en sa majoria en Occità. Creant un romanç prou diferenciat del català, rebent influencies inclus dels seus veïns els Valencians, ya que fins el sigle XVI, eren frontera en el nostre Regne.

Veronika, espere de tot cor que t'agrade, heu he fet de la forma mes neutral. I he gastat basicament els estudis fets pels catalans, sense gastar en ningun moment cap llibre valencià.
He de reconeixer, que he gastat molt el diccionari i el traductor, per lo que me disculpe dels erros que podria tindre la seua traduccio al valencià.