Per tretze monedes es va vendre Judes II

Si mal no recorde, en l'anterior articul, mos quedarem en Felip III, i en com en 1620, Barcelona encara no contava en una moneda que tinguera la seua ansiada quatribarrada. Puix be, continuem.

En 1623 el Rei Felip IV acunyava en Valencia el dihuite, resulta molt curios, que encara en este any, el Rei de les espanyes acunyara en l'inscripcio PHILIPPVS IIII DEI GRACIAVALENCIA.
Aci vos deixe un atre diuite de 1642 en la cara se veu mes mal, pero l'escut esta un poc mes conservat.

Mentres en Catalunya seguien acunyant-se els Croats, els Rei de les Espanyes acunyava igual que el seu antecessor. I com no tenia titul per a la cara, simplement escrivia en l'ambers BARCINO CIVI i la data.
Per cert, l'escut en forma enbaldosada, mostra la creu de Sant Jordi (quadro 1,3) i una estranya tribarrada (quadro 1,4) si observem de nou l'escut del dihuite valencià, apareix en el seu escut una tribarrada.
Es curios, que fins al 1616 no apareguen en les monedes, i sobre tot, que encara en este sigle, siguen soles tres, i acompanyades de la creu de Sant Jordi.
Me resulta un poc estrany estes tres barres, puix no accepten un final en groc, si no que el seu final sempre seria roig, tot lo contrari que en el cas valencià.

Poc despres, Carles II l'ultim de la casa Austria, tambe acunyava la seua moneda en Valencia. Es estrany, pero l'ultim Austria, recuperà l'escut bibarrat, i ademes, li retornà la doble L en senyal de llealtat. En este escut datat en 1695 es podria llegir en la cara, alrededor de la creu de Jerusalem CAROLUS D G HISPAN, i en l'anvers, rodejant l'escut del nostre Regne ET VALENCIA REX. O siga Rei d'Espanya i de Valencia.
En canvi en el real molinillo (un nom curios) seguix ficant la tribarrada.
Per cert, este està datat en 1683 i en la creu du inscrit VALENTIAE MAIORCA RVM, i en la cara CAROLUS II DEI GRATIA REX, pot ser el principi de la tradicio de donar gracies a Deu en les monedes per ser cap de l'estat espanyol.

Pero, ¿com seria la moneda en la Barcelona de Carles III? Puix com en el cas de Valencia, la moneda catalana recupera la simbologia antiga, i com sempre retorna a la seua creu de Santa Eulalia. Un renaiximent en temps en que els catalans no renunciaven a la seua historia. En la cara CARLO II D G HISPA REX. En l'anvers, BARCINO CIVI 1674.

Se que havia dit que no mostraria cap moneda que no foren soles catalanes i valencianes, pero no podia deixar passar una moneda que demostra de forma contundent, que la verdadera posseïdora de la quatribarrada era i es Arago.
Fixeu-vos si no en esta moneda de quatre escuts de Mallorca, en la cara CAROLUS II R ARAGON 1670, i en l'anvers, MAIORCA RV CATOLICUS. pero fixeu-vos en lo mes curios, apart de ser Rei d'Arago, no de la confederacio Catalano-Aragonesa, du dibuixat, l'escut d'Arago en les quatre barres, i acabades en groc.
Me resulta curios, com se pareixen els escuts d'esta moneda Mallorquina i la Catalana de Felip IV.
Yo heu tinc clar, dos territoris de la Corona Aragonesa.

I al morir Carles II sense descendencia, començaren a entrar els nous pretenents Carles d'Anjou i Felip V. Els dos acunyaren monedes ans del 1707 per a pagar a les seues tropes. Pero ¿com heu feren?

L'archiduc Carles acunyava les seues monedes a la forma antiga, pero en les dos L de doble legal, aixina el dihuite, continuava mantenint la seua forma, continuava lluint la seua corona, i les seues barres.

Pero ¿que passava mentres tant en Barcelona?
¿com es possible? en lo lleal que era Barcelona, i el la tradicio historica que posseïa, ¿com podia este home deixar a Barcelona sense escut? si en Valencia acunyava les monedes en 1706 mantenint l'escut, ¿per que en Barcelona acunya les monedes en l'escut d'Espanya?
Crec que no mos han contat tot sobre Almansa...

Pero es que inclus Felip V va fer tambe el seu aparat de monedes.

Unes per al Regne, mostrant el seu bassalage a Valencia, era el 1707, ya tot estava perdut, Valencia era desposseïda dels seus furs, i deixava aixina de ser un Regne independent per a passar a formar part per dret de conquista a la Corona Castellana.
Uns anys despres en el 1719, el nou Rei mos obsequiava en una moneda a la que li deixava vore en un raconet el nostre Rat penat, tot un detall despres d'haver-mos abolit els furs i les nostres llivertats com a Regne.

Pero tambe ne va fer en Barcelona, a on els seus croats, seguien seent com en atres temps. Igual, la verdadera historia respecte a Alamansa mos deixa un buit en esta historia.Mireu, com si no, el propi Rei acunyava les seues monedes en 1709 en Barcelona.

Per cert, m'he trobat en una web una cosa mes que curiosa, resulta que en 1720 s'acunyava una moneda en espanya, i en el seu lateral apareixia una lletra B.
Resulta, que esta moneda ha segut otorgada per error a Barcelona, pero la falta de monedes similars en esta capital, i la presencia d'inclus moles en Burgos, recordem que era una ciutat pou mes important que la Comtal, la fan propia de la que va ser inclus capital del Regne de Castella.
Poriem estar parlant d'un error, de no ser que en moltes pagines apareix com a moneda Catalana, i despres el nom de l'image diu lo contrari.

Pero en1811, el rei Fernando VII, acunya en Barcelona una curiosa moneda, en la que apareix la quatribarrada aragonesa cononada en corona de princip, i l'inscripcio CATHAL. PRINCIP.


Uns any mes tart, el mateix Rei, acunya tambe la seua moneda en Valencia. En ella l'escut Real del Regne, en les barres d'Arago, clar, i una inscripcio, curiosa.
VAL. SITIADA POR LOS ENEMIGOS DE LA LIBERTAD.
Per cert, Marquesat, te recomane que ans de criticar esta moneda repasses este archiu de la Wiky i faces gran la foto de la moneda. Es un consell d'amic.


I aci deixem este articul, recordant, com no, les monedes o pellofes acunyades explicitament per a la nostra Seu.











Ah, per cert, recordem que Valencia ya acunyava monedes en l'epoca romana, i es que Valencia sempre ha segut gran, pese a qui pese.

Adlerta, aci te deixe les monedes i la banya de l'abundancia espere que t'agraden germa.



Crec que li devem molt a la casa de la moneda de Valencia i als seus treballadors.

Gracies de tot cor.






*les imagens del dihuité, les de les pelles de la Seu, i la moneda de quatre reals de Ferran VII, les podeu vore en la pagina de Ramon Gracies a tu tambe, Ramon.

Per tretze monedes es va vendre Judes

Per tretze monedes es va vendre Judes, pero yo me pregunte ¿quantes han segut possibles per a comprar Valencia? quantes han pagat per a amagar totes les veritats, en fi, com este tema es mes economic i mai sabrem la veritat, tindrem que viure en l'esperança de recuperar-lo sense dines, simplement en amor i veritat, puix el que te la veritat te la clau del triumfo.

L'atre dia, el meu amic Marquesat, hem va regalar una moneda molt curiosa, una moneda datada en 1623, un dihuité, moneda valenciana en que apareix l'escut del nostre Regne. Des de el moment en que la vaig vore, pensi, "val, pero ¿quina moneda tenia en estos moments Catalunya?" Puix be, en este articul intentare explicar, en fotos, clar quines diferencies n'hi havien entre les monedes valencianes i les catalanes, i alguna cosa mes, pero no vos desvele res comencem.

Jaume I el conquistador, poc despres de la conquista de Valencia, ficà en funcionament la fabricacio de monedes per al Regne, puix estiguent en un Regne ric, lo mes normal es dotar-lo d'una moneda per a que aixina fer desapareixer les que gastaven els antics governants.

Pero Jaume I no soles va dotar a Valencia de moneda, si no que tambe va acunyar la seua moneda en Barcelona, diferenciant molt clar l'escut per que cada territori deu tindre el seu signe.Aixina si mos fixem se diferenciava la moneda Comtal.

Ademes, en Arago, tambe s'acunyaren monedes per Jaume I, en la seua distincio, clar.






Pero, no soles va ser Jaume I el que va acunyar monedes en lo Regne, en 1416 Alfons III el Magnanim, V d'Arago, tambe acunyava en Valencia el seu Real d'or. Fixeu-vos que curios, un escut en caixquerola, i atre sense ell. Marquesat, una bibarrada per a voste.

Pero Alfons III tambe volia acunyar en Barcelona, aixina que heu va fer, aixo si, sempre en la seua creu de Santa Eulalia. Me resulta curios els circuls i punts que no entenc, pero que acompanyen ad esta Creu. Igual algu podria ajudar.

Pero el Magnanim tambe heu va fer per a Aragó, acunyant el seu sagell en els dos costats, juntant els dos Aragons, l'espanyol, i l'italià.
Acunyant inclus monedes en Sicilia i Mallorca, pero ya les vorem en atre fil per falta de puesto.


Les següents que he pogut recuperar daten del 1490 quant el Rei Fernando II mes conegut com el Catolic acunyava el seu Real en Valencia. En temps a on Valencia era centre del Mediterraneu i en temps a on en la taula de canvis, es firmava la primera lletra de canvi del mon, entre un italià i un valencià.
En fi eren temps en que Valencia era reconeguda tant pel seu fort economic com cultural.

Mentres, en Barcelona, Fernando II tambe acunyava la seua moneda, el Croat, un nom molt conegut com podeu vore d'una moneda. I com sempre, en la seua quatribarrada catalana... ah, no perdo, com sempre, en la seua creu de Santa Eulalia.

Pero en una Catalunya unida i poderosa, com mos volen fer creure, existien dos monedes, si heu sentit be, Girona, o mes ben dit el Principat de Girona, tema que ya tractarem en atre articul, disponia de la seua moneda propia, com a principat, curios, pero el principat de Girona, disponia de moneda. Anem a voreu.
Sorprenent, ¿no? un principat dins d'un comtat. Una cosa quant i manco curiosa. Pero no adelantem acontenyiments, esperem a que aparega l'articul.

Seguim, en el nostre Rei Fernando el Catolic, conegut sobre tot pels Ducats, Ducados, pero ¿com es possible que este Rei no fera un Ducat en Valencià?
Tranquils, que si ne va fer, encara que son peces molt desconegudes, ya que han desaparegut practicament i es molt dificil trobar-ne en els nostres temps.
Pero que siga dificil, no vol dir que siga impossible, simplement que es una tarea dificil, pero per ad aixo es per a lo que estem, per a trobar coses dificils, coses que demostren la grandea de Valencia, en fi, aci teniu lo promes, el Ducat valencià, fruïu d'esta vista, que no es alguna cosa que se puga vore tots els dies.
Resulta curios, que en Girona i Barcelona, units dins d'una Catalunya independent, tinguen dos monedes diferents, i que en el nostre Regne, tinguerem soles dos monedes, del mateix Regne.

Poc despres, 1516 vingue Carles I i com a bon Rei de Valencia, mos va obsequiar en una moneda prou gran, el conegut doble Real. resulta curios, el seu paregut en el Real de Fernando el Catolic. pero podeu comparar i voreu com existixen diferencies, encara que siguen tant minimes com el nom del Rei, i poc mes, per que inclus la cara del rei pareix la mateixa.
Inclus en l'escut del Regne, i en l part de la cara apareix el mateix detall.

Despres, en 1610, el Rei Felip III mos obsequiaria en esta moneda, el Dihuité, una moneda, que encara que no siga molt reconeguda, representà el nostre Regne durant molt de temps.
Ademes, com podem comprovar, en este moment, apareixen en el nostre escut Real, tres barres, es estrany, pero en Catalunya, en este temps, encara no apareixen les quatre barres, es estrany, pero al mateix temps, resulta prou clar, ya que en este temps, Catalunya, encara se sentia orgullosa del seu escut, Catalunya encara era Catalunya i ensenyava al mon la seua Creu de Santa Eulalia patrona per sempre dels Comtes de Barcelona.
Resulta curios, amic Marquesat, que aço en antiblavers, no heu ensenyen, com en eixa pagina de coneiximent i contraria de l'adoctrinacio, no ensenyen, que encara en 1620, Catalunya, seguia ensenyant sense complexes la seua creu de Santa Eulalia, mentres Valencia contava en tres barres.
Com veus, es normal que aci en Valencia no mos acabem de creure que va ser Catalunya la creadora de la quatribarrada, Senyera i insignia dels Reis d'Arago. Que compartiren en Valencia per orde del Rei Jaume, i mes tart pels seus successors.

Ah me s'oblidava, en 1616, Barcelona acunyava un croat en l'escut Comtal, creu de Sant Jordi (o Santa Eulalia) en tres barres, i no quatre en senyal de perteneixer a la Corona d'Arago, i sense corona, ni tan sols Comtal. Si vos fixeu, el Principat de Girona si ne tenia. Fixeu-vos està al reves.
Heu senc, pero per molt que busque no trobe eixa quatribarrada perduda.
Igual en un proxim articul...

Continua en Per tretze monedes es va vendre Judes II...

Per cert, per als llectors que vos resulte un poc pesat llegir, aci teniu un video en musiqueta.