YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

lunes, 21 de septiembre de 2009

Per tretze monedes es va vendre Judes


Per tretze monedes es va vendre Judes, pero yo me pregunte ¿quantes han segut possibles per a comprar Valencia? quantes han pagat per a amagar totes les veritats, en fi, com este tema es mes economic i mai sabrem la veritat, tindrem que viure en l'esperança de recuperar-lo sense dines, simplement en amor i veritat, puix el que te la veritat te la clau del triumfo.

L'atre dia, el meu amic Marquesat, hem va regalar una moneda molt curiosa, una moneda datada en 1623, un dihuité, moneda valenciana en que apareix l'escut del nostre Regne. Des de el moment en que la vaig vore, pensi, "val, pero ¿quina moneda tenia en estos moments Catalunya?" Puix be, en este articul intentare explicar, en fotos, clar quines diferencies n'hi havien entre les monedes valencianes i les catalanes, i alguna cosa mes, pero no vos desvele res comencem.

Jaume I el conquistador, poc despres de la conquista de Valencia, ficà en funcionament la fabricacio de monedes per al Regne, puix estiguent en un Regne ric, lo mes normal es dotar-lo d'una moneda per a que aixina fer desapareixer les que gastaven els antics governants.

Pero Jaume I no soles va dotar a Valencia de moneda, si no que tambe va acunyar la seua moneda en Barcelona, diferenciant molt clar l'escut per que cada territori deu tindre el seu signe.Aixina si mos fixem se diferenciava la moneda Comtal.

Ademes, en Arago, tambe s'acunyaren monedes per Jaume I, en la seua distincio, clar.






Pero, no soles va ser Jaume I el que va acunyar monedes en lo Regne, en 1416 Alfons III el Magnanim, V d'Arago, tambe acunyava en Valencia el seu Real d'or. Fixeu-vos que curios, un escut en caixquerola, i atre sense ell. Marquesat, una bibarrada per a voste.

Pero Alfons III tambe volia acunyar en Barcelona, aixina que heu va fer, aixo si, sempre en la seua creu de Santa Eulalia. Me resulta curios els circuls i punts que no entenc, pero que acompanyen ad esta Creu. Igual algu podria ajudar.

Pero el Magnanim tambe heu va fer per a Aragó, acunyant el seu sagell en els dos costats, juntant els dos Aragons, l'espanyol, i l'italià.
Acunyant inclus monedes en Sicilia i Mallorca, pero ya les vorem en atre fil per falta de puesto.


Les següents que he pogut recuperar daten del 1490 quant el Rei Fernando II mes conegut com el Catolic acunyava el seu Real en Valencia. En temps a on Valencia era centre del Mediterraneu i en temps a on en la taula de canvis, es firmava la primera lletra de canvi del mon, entre un italià i un valencià.
En fi eren temps en que Valencia era reconeguda tant pel seu fort economic com cultural.

Mentres, en Barcelona, Fernando II tambe acunyava la seua moneda, el Croat, un nom molt conegut com podeu vore d'una moneda. I com sempre, en la seua quatribarrada catalana... ah, no perdo, com sempre, en la seua creu de Santa Eulalia.

Pero en una Catalunya unida i poderosa, com mos volen fer creure, existien dos monedes, si heu sentit be, Girona, o mes ben dit el Principat de Girona, tema que ya tractarem en atre articul, disponia de la seua moneda propia, com a principat, curios, pero el principat de Girona, disponia de moneda. Anem a voreu.
Sorprenent, ¿no? un principat dins d'un comtat. Una cosa quant i manco curiosa. Pero no adelantem acontenyiments, esperem a que aparega l'articul.

Seguim, en el nostre Rei Fernando el Catolic, conegut sobre tot pels Ducats, Ducados, pero ¿com es possible que este Rei no fera un Ducat en Valencià?
Tranquils, que si ne va fer, encara que son peces molt desconegudes, ya que han desaparegut practicament i es molt dificil trobar-ne en els nostres temps.
Pero que siga dificil, no vol dir que siga impossible, simplement que es una tarea dificil, pero per ad aixo es per a lo que estem, per a trobar coses dificils, coses que demostren la grandea de Valencia, en fi, aci teniu lo promes, el Ducat valencià, fruïu d'esta vista, que no es alguna cosa que se puga vore tots els dies.
Resulta curios, que en Girona i Barcelona, units dins d'una Catalunya independent, tinguen dos monedes diferents, i que en el nostre Regne, tinguerem soles dos monedes, del mateix Regne.

Poc despres, 1516 vingue Carles I i com a bon Rei de Valencia, mos va obsequiar en una moneda prou gran, el conegut doble Real. resulta curios, el seu paregut en el Real de Fernando el Catolic. pero podeu comparar i voreu com existixen diferencies, encara que siguen tant minimes com el nom del Rei, i poc mes, per que inclus la cara del rei pareix la mateixa.
Inclus en l'escut del Regne, i en l part de la cara apareix el mateix detall.

Despres, en 1610, el Rei Felip III mos obsequiaria en esta moneda, el Dihuité, una moneda, que encara que no siga molt reconeguda, representà el nostre Regne durant molt de temps.
Ademes, com podem comprovar, en este moment, apareixen en el nostre escut Real, tres barres, es estrany, pero en Catalunya, en este temps, encara no apareixen les quatre barres, es estrany, pero al mateix temps, resulta prou clar, ya que en este temps, Catalunya, encara se sentia orgullosa del seu escut, Catalunya encara era Catalunya i ensenyava al mon la seua Creu de Santa Eulalia patrona per sempre dels Comtes de Barcelona.
Resulta curios, amic Marquesat, que aço en antiblavers, no heu ensenyen, com en eixa pagina de coneiximent i contraria de l'adoctrinacio, no ensenyen, que encara en 1620, Catalunya, seguia ensenyant sense complexes la seua creu de Santa Eulalia, mentres Valencia contava en tres barres.
Com veus, es normal que aci en Valencia no mos acabem de creure que va ser Catalunya la creadora de la quatribarrada, Senyera i insignia dels Reis d'Arago. Que compartiren en Valencia per orde del Rei Jaume, i mes tart pels seus successors.

Ah me s'oblidava, en 1616, Barcelona acunyava un croat en l'escut Comtal, creu de Sant Jordi (o Santa Eulalia) en tres barres, i no quatre en senyal de perteneixer a la Corona d'Arago, i sense corona, ni tan sols Comtal. Si vos fixeu, el Principat de Girona si ne tenia. Fixeu-vos està al reves.
Heu senc, pero per molt que busque no trobe eixa quatribarrada perduda.
Igual en un proxim articul...

Continua en Per tretze monedes es va vendre Judes II...

Per cert, per als llectors que vos resulte un poc pesat llegir, aci teniu un video en musiqueta.

7 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Encara que sObre este tema no puc ajudarte he de dirte que el articul me ha paregut contundent i que es un atra prova inequivoca de que la historia i les seus proves sempre deixen al final eixir la veritat.
    Felicitats BJOE.

  2. Marquesat dijo...

    Hola amic, be per parts com sempre:

    Al tema de la tribarrada, jo hi veig una quatribarrada, ja saps que hi ha imatges en les que el fons groc no arriba fins el final sent les 2 barres laterals de les roges, si tu veus tribarrades pos avant.

    Per altra part aixo de la bibarrada no ho entenc masa be, no soc historiador i no se tots els detalls, t'agraïria que m'ho explicares.

    Tampoc se on has escoltat dir que els catalans inventaren la quatribarrada, i tampoc se quin mal es si catalunya era un comtat.

    Esque ho dieu com si foreu superiors als demés!! No ho entenc la veritat.... be, potser em deixe alguna coseta mes pero esque l'article es llarg i no tinc ganes de trobar mes pegues.

    espere la teua resposta impacient.

    Salut!

  3. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Home, quant de temps...
    He de dir-te que en blanc i negre, com deuria ser l'eixemple, sempre se sol fer de blanc els colors mes clars. En este cas, i en els demes, el color mes clar, representaria el groc, mentres que el color obscur (roig) be representat per unes barres o gravats, en totes les monedes.
    Yo no soc el que les va fer, pero es lo que he estudiat, heu senc.
    En canvi, en la representacio de la moneda catalana, si s'aprecien dos formes en relleu, que serien les clares, encara que la moneda està un poc desgastada.
    Es un cosa curiosa, pero la representacio de les barres tant en Catalunya com en el Regne de Mallorca se representen com be tu dius, acabats en Roig, pero en els de Valencia sempre s'acaben en groc.
    Lo de Comtat, es una simple puntualisacio, per que mosatros hem segut sempre superiors, pese a qui pese.Eixa puntualisacio, choca sempre en la que tenen quant es referixen a una Valencia baix les ordens d'una inexistent confederacio, o corona catalano-aragonesa. Quant es de sobra sabut, que els Comtats, foren francs fins a que passaren a formar part de la Corona d'Arago.
    I que els seus comtes, els que pactaren en el Rei en Jaume I eren tots descendents francs.
    Recorda, que el terme Principat, no va ser gastat fins al sigle XVIII, i les causes ya te les explicare en mes temps en un articul.

  4. marquesat dijo...

    Perdona, superiors dius??? no vull pensar mal, per això deixaré que m'ho expliques en tranquilitat. Superiors! i et quedes tan ample no? supose q et referiras a que València era un regne i catalunya no. i que? es com dir que els francesos son superiors als espanyols perque ells son una república i aci tenim una monarquia, o siga algo sense sentit, això hauras de anar a que t'ho miren que es greu.

    Per altra banda, quina importancia té el nom de catalunya si es deia principat o comtat??? Esque no se perque es repetiu tant en eixa història!! si ningú nega que això es aixi!!!

    teniu la idea en el cap que algu diu que els PPCC han existit alguna vegada i que catalunya es millor que valència, no se quin moniato vos ha llavat el cap per a que penseu eixes tonteries, pero be, alla vosaltres.

    salut!

  5. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Anem a vore Marquesat, no confundixques, ni intentes confundir els termes.
    Quant dic superior, me referixc a cultural, economica i politicament.
    Existixen varies histories, com la de la repoblacio famosa que s'intenta manipular que un "Regne" ric i independent, va ser repoblat per barbars i que estos els ensenyaren a parlar.
    Es un conte de fades, pero es part de la teua teoria.
    En quant a lo de Regne Independent front a Comtat, es soles per a deixar clar qui ha segut cada u dins de l'historia, simplement.Una patria, una llengua, una moneda...
    No entenc lo de Republica front a Monarquia, pero tindras la teua rao.Suponc.
    I en quant a lo de els PPCC, yo no he parlat d'ells, simplement no han existit ni existixen, no entenc el per que deuriem de parlar sobre una cosa que no existix.

  6. Anónimo dijo...

    Soc adlerta.
    A vore marquesCAT. Se que no deuría de dirigirme a tu. Que açó no es un foro ni un chat, pero es que quant mes participes mes convençut estic de que has sentit campanes pero no saps aon. Yo de tu me ho faria mirar.Veus quatribarraes on no estan. Els panques degueu de patir alguna malaltia pareguda a la anorexia que vos deforma la realitat.
    Total de barres:set. Si escomença per groc tindriem
    groc-roig-groc-roig-groc-roig-groc
    Total barres TRES.
    Ya se que pareix "BARRIO SÉSAMO" pero es que crec que no ni ha un atra forma d'explicarho.
    ¿Qué ni han escuts en que apareix primer el color roig? Puix si, per eixemple el escut Heraldic dels Prades (quatre barres rojes i tres grogues)posteriorment manipulat també per el catalanisme. Pero no es el cas.
    Per cert MarquesCAT, ¿saps quan apareix la paraula Catalunya o Catalonia en les monedes catalanes?

    I MarquesCAT. Aci els que parlen d'una superioritat nacional son els catalanistes, i els seus "palmeros", els RENEGATS filocatalanistes que li feu el joc.
    Parlant de numismática me ve al cap una moneda de la Valencia Romana. En ella apareix el nom de Valentia. El nom del Cap i CAsal que pasará a ser el nom de la nostra terra. El nom per el que tots serem coneguts (inclus els panques) VALENCIANS.
    ¿saps que ni ha en el revers d'eixa moneda, MarquesCAT?
    M'imagine que si que ho saps, per que eres persona culta. Puix está el motiu de tot açó que mos ocupa.
    El motiu de que l'imperialisme catalá anhele ferse en esta terra nostra.
    En el revers d'eixa moneda apareix LA CORNUCOPIA (o banya de l'abundancia).
    Si, que li anem a fer . Un atra volta l'historia dixantse vore. L'Historia dixant constancia de que esta ya era una terra d'abundancia.Per a uns un premit Un motiu d'anhel, una meta per ad alguns. Una presa per a uns atres.
    Una moneda que diu lo que forem, lo que som i lo que serem... VALENCIANS.
    Aprofite per a saludarte Jose. Espere que se vejam el nou d'octubre, raere de la Senyera...
    ""Groc d’espiga i roig de sanc
    Devallant del blau del cel,
    Fins a tu no arriba el fanc,
    Sols arriba el sant anhel.""

  7. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Gracies Adlerta, per cert, ahi estarem com sempre baix els plecs de la nostra senyera.

    Ademes gracies, no sabia com acabar un articul, tu m'has donat la clau jejeje.