YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 26 de octubre de 2013

El cas valencià

Es curios el cas valencià, en no arriba a dos mesos mos trobem en el calendari en 5 festes significatives de la nostra societat:
- El 11S en que els pancatalanistes no dubtaren en festejar una cadena independentista i inclus la mostraren en Valéncia, a on realment eixa cadena dista de ser independentista, puix realment es mes pronte esclavisadora. Data que inclus alguns aprofitaren per a deixar la seua ofrena junt a l'espanyoliste Casanova. Mentres, molts (dels pancatalanistes) es quedaren en casa, per a preparar la maifestacio pancatalanista del 9 per la vesprada 
- El 9 d'Octubre, dia gran dels valencians pero per desgracia un dia en que molts preferixen seguir mostrant al Mon, que no son valencians, si no que preferixen molt ans ser Catalans o Espanyols, de segona. Mentres, l'inmensa majoria seguix en casa, gracies a seu impost meninfotisme. ¿Que queda de vosatros valencians? 
- El 12 d'Octubre, que clar, com els que tenien que traure les banderes espanyoles, ya les tragueren el 9 (que n'hi ha mes gent), puix els carrers de Valencia soles varen rebre una minuscula manifestacio espanyolista. Que si, que se que som espanyols, pero per a celebrar-ho, be podria este estat, en una data tan senyalada demostrar que seguix defenent el valencià com realment mana la constitucio que votarem, en contra d'arrinconar-la i subjugar-mos al no tan antic dialecte provençal. 
- El proxim 31 d'Octubre, festa americana del Haloween, en que segurament tots, inclus els meninfots, eixiran als carrers disfraçats, per a demostrar sa "modernor", perque clar, ¿a qui li importa com estan les coses si pot eixir de festa en Haloween? ¿A qui li s'ocorreria ficar-se una senyera en la camisa, tenint en sa casa decenes en l'americana que es mes moderna i "democratica"? 
- I per fi el proxim 1 de Novembre, el dia de Tots els Sants, dia de dol, en que tots anirem a oferir flors als nostres antepassats, com no, per a demostrar que realment encara els seguim recordant, encara que durant tot l'any, els podrien traure de la caixa i ni mos enterariem. 
En fi, esta es la trista realitat del nostre poble, i eixe el nostre resultat:
Un poble que preferix festejar derrotes forasteres, invasions manipulades i festes comercials, pero que no oblida mai als seus antepassats puix tots els anys, "religiosament" acodix a dur-los el seu ramet.
¿I el restant? ¿Que pensaren eixos antepassats?
Puix que de res va valdre la seua lluita, de res les seues ensenyances. Sergurament ploren, de dia, quan ningu els pot vore, per la malicia que senten de vore que estem fent, de vore com entre tots estem matant un Regne en prou força i riquea per a ser inclus independent (encara que no vinga ara al conte), un Regne que veu com estan regalant sa llengua,

sa cultura i com s'està esclavisant i adoctrinant als seus habitants, que immersos en el Sindrom d'Estocolm, que patix la majoria, son incapaços de viure lliures, de festejar una festa (no inventada) propia units com a valencians, deixant de costat atres reivindicacions alienes, i sobre tot, de vore com s'estan perdent tots eixos valors d'unitat, germanor, lluita i mamprendurisme tan arraïlats en els valencians.
Soles espere que eixe dia 1, comprem un clavell mes, qui sap, igual si ho fem en tantes ganes com en celebrar atres efemeries forasteres, pugam per lo manco decorar, com es mereix, una corona el dia del sepeli definitiu del nostre Regne.