YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 21 de noviembre de 2009

Romançar

Fa molt de temps, vinc pegant-li voltes ad esta paraula, sobre el seu significat, i sobre tot sobre la traduccio que fan alguns per tal de arrimar postures.

Puix be, es de sobra sabut, per tots els bons filolecs del mon, que en el començament del sigle IX, mes concretament en el 813, en el Concili de Tours, estipula (decisio XVII) que el text de les homilies siga traduït "in rusican Romanam linguan" Demana que es predique al poble en vulgar, sencillament per que éste no compren el llatí "quo facilius cucti possint intelligere quae dicuntur" ( Koll,H-G. Die französischen Wöter langue und langage in Mittelalter. Ginebra 1958).

He volgut fer encapeu en esta senya, per que en 1980, Sanchis Guarner ( el escritor i historiador que en 1932 escrigue dins dels seu llibre la llengua dels valencians que " la llengua dels valencians es el valencià. Som valencians i el nostre idioma es el valencià.Qui renuncia a sa llengua i renega de la seua patria es com si renegara de sa mare") en la seua obra Aproximacio a la historia de la llengua catalana (Barcelona 1980), escrivia que "Jaume I disposà l'any 1276 que tota la documentacio del Regne de Valencia fora redactada en romanç, i no en llatí.
A la fi del segle XIII comença a utilitzar-se el català en tot el domini català com a llengua literària oficial ". No se quants dines feren falta per a canviar el seu punt de mira, i per a que renegara de sa mare. Encara que tots sabem que era orfe des de molt menut.
Pero lo mes gracios de la cosa, es que no entenc com Jaume I va poder redactar esta documentacio despres de mort. Es una cosa que no entenc, simplement.No soles el fallo, si no el que n'hi haguen centenars de publicacions en les que aparega esta data (Invitacio a la llengua catalana. Edgregal. Valencia 1987, es un bon eixemple. Aixo si que es un copia i pega, no lo que fan alguns en els foros. Despres discutixen sobre el estudi de la llengua.

Pero anem a la veritat de tot aço.
En realitat, el privilegi, es datat, el 4 de juny de 1264 en Calatayut "Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX iiij " ( me disculpareu l'atreviment i la desviacio, pero es que este cas seu mereix. Fixeu-vos com s'escriu any en esta epoca. ¿no resulta un poc curios que en el fals pendo de la conquista aparega AÑO?)
El text, reprouït lletra per lletra seria este " Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia alia que partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio" (aureum opus regalium privilegiorum cuitats et regni Valentie, Ed.L. de Alanya. Valencia 1515) El privilegi esta en l'Argiu de la Corona d'Arago. Un poc al Nort de Valencia.

Pero no soles apareix en este privilegi, dins dels Furs apareix tambe.
Com este que apareix en Fur VII-II-2 i que diu aço :
" Los jutges, en romanç, diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies escites a les parts que les demanaran."
" Iudices romana lingua sentencias proferant, et aus partivus requirentivus donent scriptas. "

Tambe en el Fur II-VI-2 mos diu que els advocats, pleitejaven en romanç, tambe es de Jaume I:
" Aquela cosa qu-els (sc. els advocats) diran el pleit denant lo jutge e presentes les parts o-ls procuradors d'aquelea, e planament en romanç, aytant valle com si o dehien aquels dels quals seran advocats..."
" Illud quod advocati dicunt in placito coram iudice et partibus presentibus vel eorumm in lingua romana tantum valet ac si dixissent ipsi quorum sunt advocati..."

N'hi ha un atre que fa referencia a la llengua, el IX-XIX-20 " De notaris, scrivans e de salaris" i que va ser promulgat pel rei Pere el Cerimonios en les corts celebrades en Valencia el 20 de febrer de 1358:
"ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en roma"

N'hi ha que tindre en conte, que estos furs, i privilegis, no se referixen a la cancelleria real, si no a la documentacio notarial, tant judicial com extrajudicial.
Es un fet, que els documents judicials foren redactats des de llavors en romanç, pero els documents notarials, se seguiren redactant el sa majoria en llati fins al sigle XVI mes o manco. Es per aixo, que este privilegi, no afecta a la llengua de la cancilleria, es mes, es conegut l'aficio a la prosa llatina d'estos cancillers, o secretaris.
Mateu Adrià, protonotari de Pere II, Bartomeu Sirvient, Pere Miquel Carbonell ... per citar alguns. Conta el Dr. Rubió i Baleguer, en el seu llibre De l'Edat mitjana al Renaiximent. Figures lliteraries de Catalunya i Valencia. Ed.Aymà. Barcelona 1948, en la pagina 111 " tots (els secretaris o cancillers) rebien una educació forta en llengua llatina, en la qual havien de saber redactar amb correccio i elegància"

Ademes, si mos fixem en el privilegi de 1254, vorem com este està escrit en llati, i no en la llengua del privilegi.
Per tant, els governants seguixen gastant el llati, com passaria en el restant d'Europa. Deixant el vulgar, o romanç, per al poble.
O siga, que el nostre Rei en Jaume I gastà este terme, romanç, per a referir-se a la llengua del poble. Entre atres coses, per a diferenciar este Regne del restant de la seua Corona. Mantenint aixina l'independencia d'este Regne.

Me ve al cap una senya i cita que vaig llegir de menut. Es de Berceo " Llamale Roman, que es lo mismo que Romance, y con este nombre se apellida hasta hoy nuestra lengua vulgar, impuesto a lo que se puede creer por los Francos, que llaman Roman y Romans a la lengua vulgar de su pais, hila de la Latina, y semejante a la nuestra,para distinguirla de la Franca, Germanica, Goda, Borboñona y Bretona."
Es de tots coneguts, que Jaume I naixque en Montpellier (França), i que va acodir a França en moltes ocasions durant el seu regnat. I tambe es conegut, que el mateix Rei es va estranyar, al vore com molts pobles del nostre Regne tenen noms llatins, o millor dit Romanç.

Si ad estes afirmacions, li sumem la del concili de Tuors, trobarem en seguida, que el nostre Rei, va crear uns Furs en la llengua del poble. Un atra afirmacio, seria descabellada, per que si donat el cas, els nous habitants o repobladors ( 1,2% de la Marca Hispanica) , foren gent Noble, el seu idioma deuria ser el cult, el llati. I en el cas contrari, de ser gent treballadora, esta mateixa poblacio, acceptaria la llengua del poble, per a poder adaptar-se i conviure tranquilament.

Es curios, com l'historia sempre mos sorpren "... Se puede hablar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenomeno de reconquista por parte de Jaime I" A. Ubieto 1977.
Pero no resulta manco curios, esta senya del nostre decà Vicent Lluis Simo i Santonja " Es curios, que haja segut el valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, casi parella en l'Italiana, la que va alcançar un sigle d'Or"
O esta de Ramon Menendez Pidal director de la Real Academia Espanyola des de 1925 fins a la seua mort, en 1968 " Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos."
En el llibre Estudios filologicos en homenage a Eugenio de Bustos Tovar, trobem un comentari sense desperdici " ...si otras lenguas, como italiano, portugués, francés, lemosín y valenciano son hijas del latín, ¿por que no se llaman romance italiano, romance portugués, etc?"

Pero no es manco curios, com s'ha intentat contrarrestar estos fets:

Historia de la llengua catalana. P Marcet. Barcelona 1987 pag 133. "L'any 1276, Jaume I va disposar de tota la documentació del Regne de Valencia fos redactada en català i no en llatí: " in curia civitatis Valencie nec aliqua curia tocius Regni... omnia ponantur et scribantur in romanicio i libro curie et ita diant deinde perpetuo omnes actus et sentencie in romancio" A partir d'aquest moment tota la documentacio dels Països Catalans quedà unificada. Totes les institucions: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de Valencia i el Gran i General Consell de Mallorques, a mes de tots els municipis i notaris, utilizaren un mateix model de català."
O siga, en 1276 el Rei mort, va redactar tota la documentacio en català, i a partir d'eixos moments, una Països, que mai han existit, parlen en català, i lo mes sonat, la Generalitat de Catalunya ( que no existix fins al 1359 seent el seu primer president Berenguer de Cruïlles), la Generalitat Valenciana ( que va ser creada en 1982. Ans, des de 1376 era coneguda com a Diputacio, i ans com a Consell Popular 1264), i el Gran i General Consell de Mallorques ( que es fundà en 1373) es ficaren a parlar tots en català.
Impresionant.

Manco mal que tots els estudiosos catalanistes, no son manipuladors, i el senyor Miret i Sans (1858-1918), historiador, academic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans referint-se al següent document firmat en Alacant en el 1270 " ... si be eren bracelonins (i no catalans) els torogants, deu tenirse present l'influencia del notari, qui era valencià ", aclara, que es un fet innegable que, entre valencià i català, existixen diferencies dialectals des del sigle XIII.

Valencià es llengua, gracies de tot cor pel estudi de filologia en homenage a Eugenio de Bustos Tobar.

7 comentarios :

  1. Estafa AVL dijo...

    Enhorabona per este articul tan complet, mos servix per a vore la realitat de la nostra llengua valenciana.


    ¡PROU D'OPRESSIO CATALANISTE EN LO REGNE DE VALÉNCIA!

  2. Billyjoe dijo...

    Esta molt be documentat i explicat, si que fa gràcia lo del rei Jaume, esta clar que hi havia una llengua romanç que es parlava en lo nostre Regne, i en tota la península ibèrica part de França etc i que va evolucionar donant pas a un conjunt de llengües una de elles va ser el valencià.

  3. Alfarb-Catadau-Llombai dijo...

    no se qui eres!! pero me dona vergonya que utilitzas una imatge del castell de aledua, per a propaganda blavera i feixista!!!

  4. Anónimo dijo...

    al marquesat no volem blaveros!!!

  5. 1delMarquesat dijo...

    "Alfarb,Llombai i Catadau" mira saps que te dic que el unic feixista aci eres tu lo que passa es que sents una gran impotencia de vore que aci en este blog se diu la veritat sobre la nostra historia i cultura i yo me senc molt identificat en tots estos relats i articuls que s'exponen des d'aci.
    Una atra cosa primer busca la paraula feixista i despres fica-li-la a qui li toque puix perque a tu i a la gent que pensa com tu vos be que ni pinta i si per defendre la meua patria soc considerat fascista ¿com se considera qui intenta destruir-la?
    per cert si fiques la forma antiga Alfarb, ¿perque utilises la forma catalana Llombai i no la valenciana i antiga Llombay? Si esta ix ademes en les croniques de Muntanyer.

  6. 0=€:::JOSE:::> dijo...

    Gracies, Estafa, Billy i 1 del Marquesat, sempre procure demostrar les mentires del adoctrinament Pancatalaniste.
    En quant a Anonim, soles dir-te, que aixo heu deuries dir en atra pagina, ya que els blaveros com he dit en moltes ocasions son els que defenen la quatribarrada "amb" blau, o siga els del BLOC, yo soc un simple valencià, que defenc la nostra historica i Real Senyera Coronada que casualment apareix com a referent dins de l'Estatut d'Autonomia.
    En quant a tu Alfarb-Catadau-Llombai, tambe crec que t'has equivocat de pagina, ya que es en l'atra ALEDUA en la que se venen peses de roba, suponc que tambe eixes Faixes a les que te referixes, aci simplement ensenyem historia i cultura.
    Lo demes, crec que teu ha contestat 1delMarquesat.
    Per cert, i parlant de vergonya, es una vergonya vore que mal escrius el valencià, chiquet.

  7. J.Ferrer dijo...

    Enhorabona per la teua bitàcora i pel fil. La veritat és que els teus artículs són una autèntica canya i aporten molta llum.