¿Que es realment el valencià?
Estem mes que cansats ,de que
el pancatalanisme estiga continuament apoderant-se de les obres dels nostres clasics, i que maltracte la nostra llengua desprestigiant-la i englosant-la dins del seu sistema llingüistic.
Segons els catalans, es El Tirant Lo Blanch la novela mes important de la llengua catalana.
I aci be la pregunta. Si Joanot Martorell, natural del Grau (i no Grao) de Gandia, servidor del Rei d'Anglaterra i de Portugal, i per tant coneixedor de l'Espanyol, Angles, Portugues i com no Valencià... Asegura que escriu "...en vulgar valenciana, per ço q la nacio don yo fo natural fen puga alegrar..."¿per que el pancatalanisme vol desprestigir a Joanot Martorell, acusant-lo de que no savia lo que dien les seues parau
les? Si inclus, al referir-se a la nació, Valenciana per supost, encerta, ya que tot Regne era considerat com a tal. I com a tal aixina era el Regne de Valencia li pese a qui li pese.
Pero, la retorica pancatalanista va molt mes allà, considera que els valencians, dien valenciana a la seua llengua, per que desconeixien la veritat. Puix ya me direu, si en 1873, Mariam Agilo i Fuster va reimprimir el Tirant en Barcelona, per que deixà estes frases escrites en la carta al Rei Fernando de Portugal, si va ometre ans tantes fulles.
I ademes, resulta curios, com en el sigle XIV i XV sobre tot, els valencians nomenen a la nostra llengua valenciana, pero no soles ells, si no que inclus els catalans la nomenen i la exalten. I la diferencien. Uns per considerar-la pelegrina i estrangera, i atres per considerar-la culta i de precisa ensenyança.
Pero lo mes gracios de tot, es que segons la llinguistica, son precises quatre bases per a considerar llengua un parlar, o per a delimitar la existencia i categoria d'esta. Es el conegut com a quadro de Stewart.Que es una forma senzilla i prou clara per a nominar els tipos de llengües. Este quadro va ser presentat en 1962. Pero,¿ en que consistix?:
En este quadro, podem diferenciar quatre atributs, els quals hui en dia son gastats per "la majoria de llingüistes de tot lo Mon" el (1) seria estandarisacio, el (2) seria autonomia, el (3) historia, i el (4) seria vitalitat.
Ara be, si fem cas als catalans, i a la seua normalitsacio, pedriem dos atrubuts d'una plomà ( la codificacio i la autonimia) pero si seguim permitent que mos furten als nostres clasics, pedriem l'historia, ademes, al normalisar pedriem les nostres formes autoctones, perdent tambe la vitalitat del valencià.Aixina, passariem a tindre soles estandarisació, o siga a ser un simple dialecte.
Aixina, tenim, que el valencià, te els quatre atributs per a ser llengua estandar, per que està estandarisada , te autonimia ( no depen de ningun atra), es una llengua historica que ademes te lliteratura i codificació propies, hui en dia fruïx encara d'una vitalitat sense precedents tant en els nostres pobles, com en les capitals.
Mentres que el català, per lo manco aci en Valencia, es una llengua artificial ( els catalans, que opinen com vullguen), no te historia ni vitalitat, ya que si preguntem en Valencia, ningu dels enquestats, aguanta que li diguen a la seua llengua català. I es per aixo, que mai podra ser siquiera llengua vernacua pels propis motius abans redactats.
I es per estes causes, que el pancatalanisme busca en el valencià, tots aquells atributs que no tenen. Per eixemple, l' erudit català Miguel i Planas en el seu prolec del “Cançoner Satiric Valenciá dels segles XV i XVI” reconeix la primacia de la llengua i cultura valenciana i confessa en un toc d'inocent sinceritat: “...Visto el caso (de la lengua) desde Cataluña, no cabe duda de que , cuando más extremen los valencianos las pretensiones de autonomía de su variedad idiomática , frente al catalán , mayor necesidad hay por nuestra parte de reivindicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la franja levantina de la península con las Islas Baleares”.... “privar a Cataluña y a su literatura de de la aportación que representa la producción de las letras valencianas de aquella época .. sería dejar nuestra historia literaria truncada en el centro de su crecimiento y ufanía; más aún : sería arrancar de la literatura catalana la poesía casi por completo , porque en ningún otro momento , antes de la Renaixença ha llegado a adquirir el esplendor con que se nos muestra gracias a los Ausias March , a los Roiç de Corella , a los Jaume Roig , a los Gaçull , a los Fenollar y otros cien más ...”. Que casualment son tots valencians, i afirmen escriure en valencià.
Pero segons la carta europea de les llengues regional o minoritaries , mes coneguda com a KILLILEA es pot llegir que:
El valenciano
87. El Estatuto de Autonomía de la Comunidad de Valencia, aprobado por la Ley Orgánica 5/1982 de 1o
de julio estipula que las dos lenguas oficiales de la Comunidad de Valencia serán el valenciano y el castellano,
y que todos tendrán el derecho de aprenderlas y utilizarlas (primer párrafo del artículo 7). Esta misma
disposición también establece: que la Generalidad Valenciana garantizará el uso normal y oficial de las dos
lenguas y adoptará las medidas necesarias para asegurar su conocimiento (segundo párrafo); que se
otorgará especial protección y respeto a la recuperación del valenciano (cuarto párrafo), y que la ley
establecerá los criterios de aplicación de la lengua propia en la administración y en la enseñanza (quinto
párrafo).
88. El Comité de Expertos considera que el reconocimiento de la cooficialidad de una lengua regional o
minoritaria constituye el modo más firme de reconocer oficialmente su valor.
O siga reconeix, que el valencià es una llengua independent.
Ad açò, podem tambe reproduir, com a reforç, que es lo que han opinat sobre ella els diferents personages historics sobre la nostra llengua.
Comencem per Cervantes :
con quien sólo la portuguesa puede competir
en ser dulce y agradable".
San Pere i Pasqual, naix en Valencia en 1227 i batejat en la iglesia del Sant Sepulcre (recordeu ans de Jaume I n'hi havien cristians en lo Regne)
Conten les croniques que nomes en "11 anys ya era docte en los scrits" i de la seua ploma eixiren estes lletres:
la cual li fou posada lo divendres sanct
sobre lo seu glorios cap'".
Fray Bonifaci Ferrer germà del Sant:
e a la humil e sacratissima Verge Maria, mare sua.
Acaba la Biblia, molt vera e catholica,
treta de una Biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller,
la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada,
en lo Monestir de Portaceli,
de lengua latina en la nostra valenciana,
per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer,
doctor en cascun Dret e en la facultat de sacra Theologia,
e don de tota la Cartoxa,
germà del benaventurat sanct Vicent Ferrer,
del Orde de Pricadors,
en la cual translacio foren, e altres singulars, homens de sciencia.
E ara derrerament, aquesta es stada diligentment corregida,
vista e reconeguda, per lo reverend mestre Jaume Borrell,
mestre en sacra Theologia,
del Orde de Pricadors e inquisidor en Regne de Valencia.
Est stada empremtada en la ciutat de Valencia,
a despeses del magnifich en Philip Vizlant,
mercader, de la villa de Isne de Alta Alamanya,
per mestre Alfonso Fernandez de Cordova,
del Regne de Castella, e per mestre Lambert Palomar,
alamany, mestre en Arts.
Començada en lo mes de febrer del any mil quatrecents setantaset,
e acabada en lo mes de març del any mil CCCCLXXVIII".
Joan Roiç de Corella:
en vulgar de valenciana prosa"
En 1270 un document notarial resa aixina:
deu tenirse present l'influencia del Notari,
qui era valencia".
y el mallorquín sean dialectos del catalán.
Los tres se han desarrollado con absoluta
simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas,
sin influirse mutuamente".
publicado en la Geografía general del Reino de Valencia.
Pags. 553 y 555. ( 1920-1927 ).
Antonio Canals en el Valerio Maxim :
axi breu como he pogut.
Jatsesia que atres lagen tret en lengua catalana".
de alguns valencians en voler nomenar
llengua catalana al llenguage valencià nos pareix,
com sempre nos ha paregut,
pretensio desgavellada i molt fora de rao".
I com no Joanot Martorell en el Tirant lo Blanch:
d'on yo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar...."
En resum, queda mes que provat, que el valencià es una llengua estandar, prou diferenciada del català, i que pese a qui pese:
Es la lengua valenciana
la primera lengua romance
literaria de Europa,
de cuyos clásicos no sólo aprendieron
catalanes sino incluso castellanos.
Aixina que per a tots els valencians, soles dir-los encara que estiga en castellà:
La lengua de los valencianos es el valenciano.
Somos valencianos y nuestro idioma es el valenciano.
Quien renuncia a su lengua y reniega de su patria
es cómo si renegara a su madre.
"La lengua de los valencianos".
| Tweet |
4 comentarios :
Molt bon articul Jose, dels millors que has escrit. Enhorabona!
Ignorant! Tot el que poses són només cites que no aporten res al debat cientific.
¿Quin debat?
¿Que pots aportar tu al respecte?
Yo soles demostre lo que ya des de fa sigles se ve demostrant, que el Valencià es Valencià.
Yo no tinc la culpa de que el Català se separara de l'Occità i ara vullga engolir-se al Valencià.
Anónimo, mentres Jose aporta en esta entrada un muntó de cites i la consideració de llengua per un filòlec internacional, ademés de tot lo que té en este meravellós blog... Tu en un simple comentari t'has dedicat a insultar i no aportar RES.
Jose, molt bon artícul, m'ha paregut interessant lo del quadro de Stewart, un dia tinc que tornar a fer un vídeo explicant per qué de l'independència de la llengua valenciana (ya que dia tras dia n'hi ha algun ignorant que em pregunta...) i em pot vindre molt be açò del quadro de Stewart, gràcies ;)
Publicar un comentario