¿Esta realment Aledua tant llunt?

Esta podria ser la pregunta que mos tindriem que fer els valencians.
Aledua hui en dia es simplement un recort, una torre que en mig de la lloma, mostra lo que queda d'un poble, Aledua, que va desapareixer fa molts anys, com poc a poc va desapareixent en mosatros eixe sentit de valenciania que mos ha fet forts durant tants anys.

I es que pel pas dels anys, els catalanistes pareix que mos hagen guanyat una batalla prou forta. Despres de comprar tots els mijos de comunicació. A on inclus el Tito Eli no dubta de fer-se una foto en els nous colaboradors. Despres de crear una academia, a on els seus membres cobren 6.000 €uros mensuals, unica en lo mon, puix, soles aci els academics cobren eixos sous , i soles aci, ells son autentics deus que jugen sobre una llengua en que no creuen.
I que ademes, anexionen ad esta un sistema llingüistic tant diferent com alie en la nostra terra.

Pero, un nou sentit d'esperança comença a despertar en mosatros. Una nova generacio, cansada de rendir glories al nou REICH. Una generacio que no enten com pot estudiar un idioma que no parla, una llengua que desconeix, i que al fi i al cap no servix per a res. Per que realment, lo que estan conseguint hui en dia els nostres politics, exigint una llengua aliena, es que tots els valencians, abandonen eixe ansia valenciana, i renuncien a parlar la llengua dels seus pares, no acceptant la Barcelonina, si no, acceptant a cap baix el castellà, puix al cap i al fi, es la nostra segon llengua, i en ella es pot recorrer prop de mig mon sense problemes.

Hem patit anys de lluita, hem lluitat contra totes les forces, pero hem segut enganyats i traïcionats primer pels catalanistes que baix el mant del valencianisme, han sembrat llavors dificils de digerir. I segon pel castellanisme, que ha permes un atac frontal del catalanisme pel simple favor d'este en ajudar-lo a governar Madrit.

I es que a hores d'ara, Aledua està en una fase post-restauradora, es dir, que despres d'anys d'estudi, uns tecnics de la UV intenten conseguir els permisos, i els dines per a restaurar la torre. I es aci, a on estem en el mateix punt. Uns demanen els permissos propis per a poder restaurar la torre, i atres demanem coherencia per a poder seguir seent un poble, que llunt de lo que mos volen fer creure, ha vixcut sempre independent, i anexionat a l'estat al qual han rendit vassallage.
Despres de l'esplendor dels Ibers valencians, que mercaven en grecs i romans fent del Regne un poble d'interes economic i cultural. Hem de recordar, que Iberia va ser el nom de la peninsula, tenint com a maxims exponents Arse (Sagunt) i Illice (Elig). Mes tart, vingueren els Cartaginesos,que atacaren Arse, ciutat i port que mantenien contacte en els romans, i que renunciaven a ser cartagineses. Els Romans, en ells la creació del Valentia, formada pels guerrers veterans que es retiraven a descansar ad esta ciutat. Mes tart els visigots, no podem oblidar, que fon Valentía la frontera dels visigots, i els hispans, l'eix militar de defensa del regne de Toledo. I que la diocesis Valentina i la de Cartagena, son les uniques que tenen una estructura administrativa i politica consolidada. Despres, vingueren els musulmans, i en 1009, el Regne de Balansiyya, encara que pendent del de Tunes, era un Regne independent. Un Regne en les seues propies lleis, en les seues propies costums. Durant el Regnat del Rei Llop, el Regne arribà fins a Almeria, es un Regne gran, un Regne sense complexos, es el Regne de Balansiyya. Poc despres, El Rei Zayan es convertix en tot un poderos, domina el Regne mes ric de la Peninsula, encara que despres de desplaçar a Abu Zeit, el que despres pactara en Jaume I la conquista de Valencia. Eren dies de gloria, Valencia era el centre cultural de la cultura islamica, la generació dels poetes de Denia, l'escola de poetes d'Alcira, i la de Rusafa,... mostraven una Balansiyya cultural i rica 66 anys ans de la seua reconquista pel Rei Jaume I.
I vingue la reconquista, i en ella, el aument d'independencia del nostre Regne. Puix no es una simple utopia, pero ¿per que el Rei Jaume I li va concedir uns furs independents a un Regne moro, i per que va deixar en els seus llocs a tots els treballadors, inclus a molts nobles?
Per ad estes preguntes, ya vaig fer un articul,e poblada per les seues propies gents. Pero resulta encara curios, com despres de tants anys, encara molts es queden maravellats de com un Regne moro, no va ser del tot repoblat.
La resposta, es simple. Despres de prohibir als seus nobles que feren incursions en el nostre Regne ( recordem les incursions de Blasco de Aragon que es proclamà senyor de Morella en 1220), Jaume I va mamprendre la reconquista com a una faena Real, o siga, com a una batalla del Rei i els seus basalls, i per això, que molts nobles, no vullgueren acceptar esta faena, per que aixo suponia una incertea en la cobrança.
I es aci, a on despres de rendida Valencia, despres de ser penjat en la torre que hui es del Temple l'insignia Real, Valencia es rendia al seu Rei, impedint aixina el saqueig i protegint aixina tambe la vida i costums dels seus habitants. Per que eixe havia segut el pacte de rendicio que va fer el Rei Zayan a Jaume I. "... en el meu Regne ixen provessons en Semana Santa, i viuen en llibertat judeus, cristians i arabs, espere de tu el mateix tracte per ad ells..."Tot està en els llibres, tot està en les croniques. I es aixina, com el Port de Valencia, junt al de Denia, continuaren seent uns dels ports mes importants del Mediterraneu, i el Regne, continua seent un referent tant economic com cultural per a tot este.
I el resultat i la constatacio d'estes paraules, en vorien fetes realitat definitivament en el sigle XV, sigle d'or de la llengua, la cultura, i com no, de la economia valenciana. Un sigle, que escrites en lletres d'or, du els noms del seus escritors Ausias March, Joanot Martorell, Roç de cornella, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena... i atres tants que mos dugueren junt als Papes Borja, Alejandro IV i Calixto III, i com no Lluis de Santangel, (Lider de la minoria judia valenciana i principal sufragiste de la conquista d'America, la reconquista de Granada, i la victoria de Napoles), a fer del sigle XV un sigle Valencià , deixant aixina el cami pla, per a que el XVI fora el sigle Espanyol.

I es aci, en els finals del sigle XV, principis del XVI, quant Fernando II el catolic, impossibilitat de pagar els deutes al judeus, mana l'expulsió d'estos, de terres espanyoles, acceptant aixina els favors de l'iglesia, i saldant tots els deutes en estos, a on s'ajunta l'historia del Regne en l'historia d'Aledua. Es en este moment, en el sigle XVI, quant comencen les expulsions dels judeus primer i dels moriscs un sigle mes tart. I es en esta epoca de decadencia, quant pobles com Aledua queden despoblats, es en este moment quant gent procedent d'Aragó, Castella, i Andalusia prenen els camps, acompanyats, com no de la gent valenciana, i es que la guerra de germanies, que lluitava com la revolucio francesa pels drets humans de llibertat i igualtat, va dur al nostre regne un enduriment de la burguesia,i de la noblea acompanyada d'una deforestació dels nostres camps. Ya que la repoblacio no va ser, ni com a minim mereixedora de ser tal.

Arribat este moment, en que segons la llei de restauracio, es deuen utilisar per ad ella els mateixos materials que s'usaren antigament, quant tant Aledua com la nostra cultura, puga per fi fruir de lo que li mereix, i puga per fi chillar als quatre vents, que se sent digna i orgullosa de ser lliure, i ser valenciana.

Tret de :
- Cronica i comentari del gloriosisim e invictesim rei don Jaume I ed.AY.V.
- Jaume I i els valencians del s. XII. R. burns. Ed, Eliseu Climent.
-Origenes del Reino de Valencia A.Ubieto ed. Anubar.
- Historia musulmana de Valencia y su region A. Huici ed.

Tweet