El naiximent del "NOU CATALÀ" II

Recordem, que mos haviem quedat en el dia gran per a Rovira i Fabra, el dia en que Fabra va entrar en el IEC.
Uns anys despres, Rovira es l'encarregat de divulgar les Notes d'En Pompeu Fabra, poc despres es publicaran les Qüestions Gramaticals, en elles s'analisen deneu punts gramaticals de l'ortografia catalana , Rovira signa estes com a Pompeu, sense fer els seus habituals comentaris i tot per unes discussions entre els dos. Uns anys despres, en 1940, Rovira explica que en segons Pompeu, "... en la paraula Gener, no es seguix l'etimograia, si no l'evolució popular, i que en Català occidental es pronuncia gener, inclus giner ..." ¿A que se referiria en lo de català occidental? No farà falta recordar, que era Prat de la Riva el creador i regent del IEC. El mateix que en certa ocasió es va atrevir a dir... "La tierra catalana es la patria catalana; todas las generaciones la han constituido. De modo que cada nación ha de tener un Estado, pero Cataluña tiene además una misión imperialista cuyo marco son los pueblos ibéricos desde Lisboa hasta el Ródano". El podeu vore en la wikiquote de wikipedia.

En estos moments, tot estava en funcionament, el català començava a codificar-se, els estudis i articuls eren enviats a Valencia i Balears, i damunt, l'afan expansioniste del fascisme català, començava a mostrar els seus tentaculs, reclutant tant en Valencia com en Balears als que poc despres serien coneguts com a tontos utils, i que tant de mal havien de fer a la nostra benvolguda llengua, i a la Mallorquina.

Pero seguim en l'historia. En l'u d'agost de 1913, va vore la llum el diccionari de Rovira, tot un exit, un diccionari que voria fetes dos edicions mes, una en 1919, i atra en 1923. I es en el prolec d'este a on Rovira es despacha agust de Verdaguer, al que acusa d'envellir el català, i que ademes afegix, que no era "... l'unica pedrera d'on se pot extreure materials per al modern català lliterari..."Ademes de destacar "... la labor altament meritoria d'En Pompeu fabra, el mer aciençat i clarivident depurador del nostre idioma..."
En resum, tot lo que aconsellaven catalans i filolecs, no valia, soles lo que opinava en Pompeu Fabra, Mestre cubà de l'Escola d'Ingeniers de Bilbao. Declarant que no s'apartava de les normes del IEC, que excluia les disposicions referents a la cedeta (Ç) i al digraf tz de la terminacio -itzar.

Aixina en 1917, Fabra acaba les seues Normes ortografiques, per a un any despres, tindre la Gramatica Catalana, 1918, escrita en la seua totalitat en castellà. Tot un acte de nacionalisme.
Pero lo que molta gent desconeix, es com se va fer esta gramatica.
En l'any 1.913, Pompeu Fabra, s'apodera de forma traïdora de l'obra del diccionari Valencià-Català-Balear, que les diocesis de les tres regions tenien que editar i l'edità com a Diccionari de la llengua Catalana. Lo que ocasiona la ruptura de relacions en els valencians y balears, en el consiguent cabreig de mossen Alcover, publicat en la Vanguardia Balear el dia 18 de giner de 1.919.
En l'any 1.918, Pompeu Fabra, copià la gramatica de Tomas Forteza y Cortes, escrita en 1.881 i que s'edità en 1.915 en Mallorca.

Pero la seua obra mes coneguda, sera el Diccionari General de la llengua Catalana, en 1932. Aixina, des d'este moment passà a convertir-se en el pare del català, un català, codificat a la moderna per un ingenier cuba afincat en Bilbao. D'a on va arreplegar grafies desconegudes fins llavors per al català com son les grafies tz, tj i tx. Tot un descobriment a l'igual de suprimir la ch per X i la desaparicio de la Y. Lo que me pregunte es a qui copiaria en esta ocasio. A saber, realment, quantes mentires n'hi hauran amagades baix d'esta signatura.

En este mateix any, en Castelló la Castellonenca de Cultura començava a elaborar les seues bases, i es en la correspondencia que mantingueren en Pompeu d'a on podem arreplegar les paraules del mateix pare del català:
“El que aneu a fer és molt arriscat” (carta als membres de la Taula de les Lletres Valencianes. 15/7/1930)
Aço demostrava una volta mes les paraules que ya publicaria en 1891, i publica en 1991 el diari català lAvenç: “Una ortografía común para catalán, valenciano y mallorquín es contra natura” ( L’Avenç 31/3/1991).
En fi, com des del principi dels temps, de una mentira, es feren possibles tres veritats. Un aprenent a filolec que va crear una gramatica al seu gust, un ingenier, que creà un idioma, i un Imperi, que Prat de la Riva somià i que despres de comprar voluntats en tots els territoris llindanys, ha estat apunt de convertir-se en esta veritat que en paraules de Hitler venen a ser aixina: "...Una llengua, una patria..." i que hui en dia aplicat al catalanisme forma la ya coneguda de Adolff "... si parlen català (Hitler dia Alemà), son catalans (alemans)..." ( frase insignia de l'invasió d'Austria per Alemanya, i que des de temps de Riva son gastades tots els dies pels pancatalanistes)
No oblidem que en temps de Hitler, s'adoctrinà primer als jovens austriacs en la llengua de l'imperi, per a despres absorbir Austria en ajuda dels seus propis jovens.

En fi, l'historia es repetix en totes les epoques, ¿estarem condenats a reviure mes voltes l'historia? Esperem que si.

Mentres vos deixe les paraules de Germà Colon en l'universitat de Barcelona:
"les bases castellonenques resumeixen, simplicant-les, les normes fabrianes exposades a partir del 1917", i que "les famoses bases... practicament eren les de l'Institut, i vaig atribuir-les a l'afany d'uns senyors qui en lloc d'obeir (a l'IEC), volien figurar"(Homenatge a Pompeu Fabra, 5 d'octubre de 1982)
El final del somi vingué en 1934, dos anys mes tart de l'aprovacio de les bases, quan Pompeu junt a atres "bons catalans" declararen la secessio del Catala respecte del provençal, i com no, la patriarquia del catala respecte a totes les llengües veïnes, que estaven codificades i declarades com a llengües molts anys ans que el propi catala. Inclus podriem dir, que eren independents per haver-se separat de "la mare" fa molts sigles, quan Ausias va dir allo de "leixant a part el stil dels trovadors". Pero aixo formarà part d'un atre articul. Els provençals.

Tweet