YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

martes, 11 de agosto de 2009

Memorial en defensa de la lengua catalana

Bo, ya fa temps, que no trea un articul sobre llibres, i en esta ocasió, gracies al meu amic Tirant, al que li dedique tot l'articul, ya que es d'ell.
Puix be, passem sense mes preambuls a la qüestio.
Corria l'any de gracia de 1636 ( dic gracia, per que resulta gracios), quant el doctor Diego Cisteller, publicava en Tarragona, en casa de Gabriel Roberto, el Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña.
En les seues pagines, trobem coses molt interessants, com el primer parraf, a on En Diego, li diu als diputats estes paraules "... A V. señoria, como Atlante deste Principado fe va por fu pie mi trabajuelo,acordandome (fi bien no necefita de acuerdos para mirar por el honor de Cataluña) que es muy fuya efta caufa, como a quien sus anteceffores mando traduzir las contituciones de Cataluña en lengua Catalana, para que fueffen entendidas, como consta de la primera constitucion de compilato de constit. guardando en efto como tan fabios governadores el comun precepto de vn Republico, que acota Bouadilla en el proemio de fu republica, num 14. Hallafe dize, que en todas las naciones del mundo no fe enfeñaron la fciencias en lenguas eftrañas. Y defpues de vna retaila de naciones , dize: T los Efpañoles cada cual en fu lengua natural, las leyes de las partidas eftan en Caftellano,en aragon en aragones, Valencia en Valenciano, Cataluña en Catalan..." es pot vore en la foto.
O siga, que les constitucions de Catalunya, foren traduïdes al català, mentres que les Valencianes, foren redactades en Valencià, aço ultim heu afigc yo.
I per si algú te algun dubte, al final del parraf anterior, es pot llegir, en quina llengua estan les lleis. Valencia en Valenciano.
Ah, se m'oblidava, este home, afegix una frase, que ya contemplava Bouadilla en el proemi de la seua Republica.
"... que en todas las naciones del mundo no fe enfeñaron la fciencias en lenguas eftrañas..." ¿Que opinaria este home, si vinguera a Valencia? Segur que si resucitava i heu fera, es moriria en l'acte.

Pero, aci, no acava este llibre, o quartilla, com vullgam dir, la qüestio, es que este continua engrandint la llengua Catalana, pero distinguint-la de la Valenciana, es mes, en varies ocasions, recomana el gastar la Catalana com fan de la Valenciana els Valencians, seent aixina bilingües.
Anem a vore...
En esta fulla, en el segun parraf, apareixen estes paraules "... Acaba fu memorial el Doctor A-Adrin con tres o quatro razones volantes. La prima, que predicandofe en Cataluña en Catalan no vedran a ella los Predicadores eftrageros, ni aun los Valencianos predicandofe en fu Reino en Caftellano. Refpondo, que a los valencianos (aclarint el parraf anterior) no les ara el mal predicar en Valenciano, y venir a Cataluña como venian antes que en ella fe predicaffe en Caftellano con fer verdad, ya que en Valencia fe predicaua en el. Los Paders Lorenço fan Juan, y Blanc, y otros Apoftolicos varones que oy goza de fagrada Religion de la Compañia de Iefus, Valencianos fon, y con todo predican en Valenciano en Cataluña, y donde el puntdonor Ciudadano no fufre explican en Valenciano los mandamientos en los pulpitos, por juzgar no fon entendidos en Caftellano..." O siga, els valencians, resulta que predicaven en Catalunya en ... ¡¡VALENCIÀ!!. Anem a vore, per als que no estan en este Mon. Els retors valencians, predicaven al poble pla català, en valencià. I per aixo es provable, o mes que provable, segons diuen els historiadors i llingüistes de tot lo Mon ( i aço si es real), que per eixe motiu, i per atres com poden ser el profesorat valencià de les universitats de Lleida, l'importancia tant de la llengua com de les universitats valencianes, i la proximitat, que quedaren en el parlar de les gents catalanes sustrats i paraules tipiques valencianes.

Pero aço no es tot. El Doctor, aconsella "... La primera, que es fuerça efte retirados en Cataluña fus predicadores, porque rompidos en la lengua Catalanano ha de yr fi fueren cuerdos a Aragon, ni Valencia, donde qualquier falta en el eftilo, o vicio, en la pronunciacion ofende grandemente..."Algun dubte, o siga, ni els propis valencians que predicaven en Valencià en catalunya, podien tornar a Valencia, per si feen alguna falta d'estil, o error en la pronunciació. Imagineu, com era rebut un catalanoparlant, que vullguera (aixo segons el pancatalanisme) impondre la seua llengua. Per cert, si voleu en l'interior n'hi han texts en català, a vore si els podeu llegir com podeu fer-ho en este castellà. O en texts en valencià d'estes dates.

I el parraf seguix, recordant que en Catalunya, predicaven els valencians en valencià, mentres en Valencia per ser bilingüe tambe heu feen en castellà. Per atra part, els Catalans, castellanisen el català per no ser-ho. O siga, els que han castellanisat i valencianisat la seua llengua, han segut els catalans. O per lo manco aixo diu este llibre del any de gracia de 1636.

Que fruïu de l'estiu amics.
I no vos deixeu enganyar. Si es negre, botifarra.

6 comentarios :

  1. Antifasciste dijo...

    Este blog es mel, quina documentacio mes bona, sempre en articuls i probes contundents.

  2. Marquesat dijo...

    Si jo escric un llibre dient que al meu poble parlem un idioma, i al del costat parlen altre, significa aixo que d'aci 400 anys aixo s'ho ha de creure tot el mon i que es veritat??

    va xe, no ens llaves el cabet.

    per cert soc el teu amic, utilitzaré el nom de marquesat si et sembla be.

    salut!

  3. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    gracies antifasciste, es un honor.

    Per atra banda, benvingut Marquesat.
    Com be dius, si algu escriu eixes coses, no te el per que ser cert,pero si heu fan varies persones, els escritors valencians de totes les epoques, i ademes es el sentir del poble.
    Dis-me tu, Marquesat, ¿en que te bases per a defendre lo contrai?

  4. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Marquesat, una coseta.
    Resulta que he fet un chicotet viage a Barcelona esta semana, i he parlat en un amic català, per cert.
    I com es natural, mos hem repartit material, ya que ell, es un gran amant de la llengua valenciana, i pensa que una llengua tant neta, no deuria ser embrutada pel barceloni estandart.
    Bo, a lo que te volia contar.
    El català real, va ser eliminat, per Pompeu Fabra, el qual, va introduir en el Barceloni, dialecte ademes que no era net, paraules valencianes. I es per aixo, que el rest de Catalunya no acceptà de bon gust el nou català,no era el que parlaven, havent inclus hui en dia zones que no el gasten.
    Un eixemple clar de la valencianisacio, podria ser resumint molt aço:

    VAL.......CAT prefabria....CAT IEC
    Barrella....Parrella....Barrella
    Bonico......Macu........Bonic
    Chulla.....Carbonada....Xulla
    Esglessia....Esgleya....Esglessia
    Fardacho....Llangardaix....Fardatx
    Gracies....Gracias.........Gracies
    Moltes......Moltas........Moltes
    ...etc,etc

    Si vols, encara hui en dia, existix gent en Catalunya que continua parlant el seu idioma.

    Per cert, si tu l'escrius, igual no passa res, pero si l'escriu el decà de la RACV, igual si.
    Estem parlant d'un memorial den defensa del Català, escrit per un doctor, no per un cambrer.

  5. Anónimo dijo...

    Ostres, buscant sobre l'opuscle de Dídac Cisteller he trobat el teu blog i estic admirat! Abans de res, sóc un català que parla el català de Pompeu Fabra, bàsicament perquè sóc de Manresa com tota la meva família per part de pare des del segle XIV. Em sorprèn aquest gairebé odi contra en Pompeu Fabra, qui fent la tasca ingent i pionera, és cert que va posar el català central com a estàndard (no pas el català que es parlava a Barcelona, informa't bé que vas peix).

    Però el que motiva el comentari, perquè posa de relleu la manca de coneixements, és quan critiques el passatge de Cisteller que diu que les constitucions de Catalunya es van traduir al català. Doncs clar noi! Al segle XII i XIII encara es redactaven en llatí molts documents de la cort, encara que el rei Jaume I ja va dictar el "Llibre dels Feyts" en català i va crear la Cancelleria Reial, reformada per Pere III (o IV d'Aragó, que no s'enfadin) i en què per treballar-hi calia saber llatí, català (en qualsevol de les seves variants dialectals) i aragonès!

  6. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Bon dia, amic de Manresa, si vols comprendre mes coses, sobre tot d'eixes que tu dius i sobre tot lo de "tasca pionera i ingent", te convide a que veges el meu ultim articul, http://aledua.blogspot.com.es/2015/05/per-que-samaguen-els-recorts.html Aixina comprendras millor lo peix que vaig i quin es el meu punt de vista, que per a res es odia cap a Pompeu, senzillament mostre un punt de vista.
    Per cert, sobre Jaume I i les seues cartes, te recomane buscar el llibre de Moruelle de Lerma "La identidad etnolingüística de Valéncia" comprobaras que Jaume I, no a soles escrivia catala, tambe ho fea en aragones, valencià i provençal, com be pots comprobar en eixe llibre.
    Un abrç i gracies poer llegir-me