Lo curios de la cura

Es epoca de vacacions, i tambe es epoca d'apuntar o matricular als nostres fills en les escoles. Encara que com funciona hui en dia l'educació, no se si apuntarlo en l'escola, o dur-lo a un programa de Thats increible!!!.
Per motius de treball he tingut que canviar de domicili, i canviar de poble, du entre tantes coses mes, matricular als fills en una nova escola.
Es aci, a on es tira en falta, l'educacio dins de la docencia.
Per una banda, els encarregats d'estos quefers, solen ser gent seca, gent que durant l'any es veu que soles els han deixat fer fotocopies, i que durant l'estiu, es senten realisats, i fan pagar al pobres pares els plats que han trencat tots els mestres durant l'any. Damunt utilisant eixa mescla de valencià en coentor que ultimament està tant de moda.
Tot era normal, dins de la anomalia, clar, quant començà a parlar.
- Dons... aleshores el seu fill te ara cinc anys... Dons tindrà que estar en tercer d'infantil... A vore, be de Catarroja... Un detall, senyor, en la casella de l'iglesia, vosté no ha marcat res, ¿vol dir aixo que mos deixa a mosatros l'elecció?,
- Ah, ¿pero eixe terme es pot triar?
- Si clar senyor eixe terme i el de la llengua, es d'eleccio, per lo menys aci.
- Dona, el de la llengua, no te elecció, soles s'accepta l'ensenyança en català.
- Home senyor, pero vosté pot triar atra opció.
- Puix fique-lo en valencià, que segur que depren mes que en català.
- No senyor, el terme català equival al de valencià, pero nosaltres fiquem soles català, per que es el que recomana la Academia.
- ¿La Academia? ¿pero l'estatut no reconeix com a llengua el valencià?
- Si senyor, pero tambe reconeix com a regulador del valencià a la AVLL.
- ¿I li dona protestat per a desprestigiar l'Estatut?
- Home, es una recomanació, no una impossicio.
- Ya veig, ya....
I aixina ella girà cap a la seua faena, i yo giri el cap cap a la meua dona...
Es curios, com les dones, sempre trauen lo millor de mosatros, es curios, com inclus elles, mos lligen en el pensament lo que anem a fer, i lo que estem pensant fer.
- ¿Vols que busquem atre colege?
- Dona, tots son igual.
- Podem provar, sempre existix el dubte.
- Espera, anem a donar-li una ultima oportunitat...
En això, la chica, en un poc de mal hostia, hem de ser francs, me diu...
- Aleshores vostré gaudix de atres activitats dins del centre docent, com poden ser la cura del seu fill...
- La cura... "o siga que estos es pensen que el meu fill està malalt per que parla com yo, i volen ficar-li alguna indiccio, o algun tractament..."
- Mira, espera, deixa l'expedient obert, que vaig a vore si me quede definitivament en este poble, o me traslladen a atre...
La veritat, he deixat la faena, he seguit treballant en el meu poble, per que sempre val mal conegut, que "bo" per coneixer.

Quant vaig arrivar a casa, agarrí el meu dicionari d'escrig, per que, la veritat, no es que desconfie dels sigificats de totes les paraules, pero... esta paraula, m'estava preocupant i molt.
I si, yo estava en lo cert, la forma antiga de tindre conter, es cur. I en la forma antiga, curar, podria significar tindre conter, pero cura, en tots els temes, manco en el modern "retor", soles s'aplica a l'acció de curar.
O siga, que yo no estava tant en lo incert, quant esta chica em va dir que m'oferia cura per al meu fill.

Es curios, l'adoctrinament que dia darrere dia estem patint els valencians, pero lo mes curios, es el que patixen els nostres fills, sense poder fer res mosatros.
Tambe em resulta curios, vore els lletreros que duen molts mestres sobre la llibertat d'expressio, i sobre l'ensenyament lliure. Es curios, si senyor, molt curios.

Tweet