Pais Valencià... ¿historia o imposicio?

Ultimament els ajuntaments estan rebujant dels seus carrers este nom, per considerar-lo una ofensa. Pero... ¿realment saben ells i els que el ficaren en el passat quin es l'orige i la seua significacio?
Es mes, des de distintes agrupacions i partits se demana referendum per a poder llevar eixe nom ¿Acas ells el feren per a impondre'l?

Pero... anem a vore realment el per que i quin ha segut per sempre el nostre nom, i es mes, el per que durant la transicio i sobretot durant la creacio del nostre primer Estatut, encara que pese a mes d'u, se fa cas omis a la Constitucio Espanyola, cosa ademes, que diu clarament en l'articul 147 incluit dins del Titul VIII articul II en el seu punt segon diu "Los Estatutos de autonomía deberán contener:
a) La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
b) La delimitación de su territorio
c) La denominación, organización y sede de las instituciones autónomas propias.
d) Las competencias asumidas dentro del marco establecido en la Constitución y las bases para el traspaso de los servicios correspondientes a las mismas."
Seent aixina, esta denominacio, com be diu la Consitucio, no pot ser fruït d'una minoria, ni manco decisio d'un grup politic per que vullga o li moleste cert terme. Seent per aixo, i com be diu la Constitucio per historia que el nom de la nostra Patria es i sera per sempre Regne de Valencia.

Pero ad estes altures, mes d'u ya sap que es realment lo que ha passat aci, i el per que hem acabat seent una Comunnitat de Veïns... soles per politica.
Pero, si be es cert, que realment el nom de Pais Valencià no apareix en cap document oficial fins al 17 de març de 1978, dins del Real Decret-llei de Preautonomia, molts Pseudo Historiadors han volgut argumentar i basar els seus estudis en que este nom ha segut o per lo manco ha volgut ser ofcial en algun moment.

Prenent per base el temps i les dades que disponem, anem a vore realment quant i com apareix este nom, i el com i per que es rebujat casi sempre pel poble valencià.
Aixina tenim que Agustín Bella en la seua obra, Vida del venerable y apostolico siervo de Dios el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., escrita en Valencia en 1699 a on en la pagina 90 marcada en el document com a 48 apareix esta frase" porque no le tenia el Senyor destinado para Apoftol de las Indias, fino de nuestro Pais Valenciano", referint-se com no, a que el nostre Regne fins al 1707 era considerat com aixo una Nacio (qui no recorda les paraules de Martorell en la seua coneguda obra Tirant Lo Blanch), no per que este fora el titul pel que se coneixia al Regne.

Es curios, pero els afins ad este terme passen per alt, per eixemple que en la pagina 27 dins de la Censura de Fray Ivan Notasco apareix una frase que diu "el Excelentiffimo Señor Don Alonfo Perez de Guzman, en la Real Capilla del Palacio (en que como Virrey defte Reyno refide)" o en la 50 en el principi del primer capitul del primer llibre "En el medio, y coraçon del Reyno de Valencia, vergel fecundo de la naturaleza..."per citar alguns dels mes de cinquanta eixemples que podriem afegir de dit llibre.

Atre text ve d'un obra satirica, que va ser rescatat per Sanchis Guarner, concretament es un obra escrita en 1767 titulat "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià" una obra tant rellevant que no he pogut trobar per cap lloc, pero que me resulta graciosa per que (me perdonen els Pseudo cientifics) segons la RAE l'argumentacio que gasta per a definir que el valencià es un dialecte del catala, es que " no hay que hacer caso a la forma en que denominaron los escritores a su lengua, simplemente podría existir un ansia nacionalista en ellos", pero per a acodir i demostrar lo indemostrable, no se te que acodir als documents oficials, simplement a escrits puntuals de certs escritors. Com sempre una base fulminant, una mencio en un llibre sobre la vida d'un Sant i un titul d'un obra satirica de la que desconegam com li diu en el seu interior al nostre Regne. Senyors aixo, i perdonem la paraula, es manipulacio no cientifisme.Pero si voleu una prova d'aço soles tenim que vore documents de l'epoca, inclus un joc de Cartes de 1778 onze anys despres de la cita recollida per Guarner.
Vos deixe la foto feta en el museu de Naipes de Victoria. Si vos fixeu en la copola, apareixen les lletres RV (Regne de Valencia), pero per si n'hi han dubtes, mireu el cinc de bastos tercera carta de la tirera de baix. Crec que queda prou demostrat quin es el nom del nostre Regne en eixa epoca.

Del terme Pais no se tenen mes dades fins al sigle XX, quant en 1914 segons el pancatalanisme, apareix un manifest i un mapa editat per les Joventuts Valencianistes (un dels tants moviments de la Valencia de principis de sigle, en tendencia pancatalanista com deixaria mes que demostrat u dels seus maxims membres Eduard Martinez Ferrando) mapa que ya dit no he pogut trobar, pero si he trobat diversos articuls de Valencia Nova la revista del Centre Regionaliste Valencià (d'a on van eixir les Joventuts), no he trobat cap articul ni entrada referida ad este terme, pero no puc dir lo mateix sobre els d'Estat Valencià i un atre molt curios que va inventar Rossent Gumiel Enguix en 1906 frut d'una confrontacio Pancatalana-Valencianista " En molt senzill; digueu-li Valentínia", terme que ademes va ser molt famos entre la gent de Valencia Nova i les seues Juventuts, i que ademes va ser gastat per molts valencianistes d'estos primers anys del sigle passat.
Pero sobre tot, lo que mes me sorpren, es que si esta gent de les Joventuts valencianistes defengueren el terme Pais en el famos comunicat de 1914, per que no el ficaren en la seua Declaracio Valencianista de 1918.
Per no contar que es Estat Valencià el terme que apareix tambe en l'Estatut Valencià de 1904.
Pero el nom de Pais Valencià seguix seent desconegut per a l'immensa majoria de valencians, no aixina en Catalunya a on Solaritat Catalana dirigida per Prat de la Riva (el creador de la Gran Catalunya a on apareix el nostre Regne com a Pais), d'a on prengueren les Joventuts eixemple i consell. Recordem com no el llibre Sintesi del criteri Valencianista (1918) d'Eduard Martinez Ferrando, a on el seu autor se declara a Prat de la Riva "som mes humil deixeble" i que menciona en totes les seues fulles a Valencia com a Regne.

Pero no estava tot dit, en temps de Segona Republica apareixerien uns quants "intents d'Estatut".
Durant esta epoca, se començaren a vore dificultats al gastar el nom de Regne, per que fea propaganda a l'antic regim, del que la Republica era contrari, per lo que s'intentà buscar un atre, seent el d'Estat Valencià, Nacio Valenciana i Patria Valenciana els mes gastats, inclus Regio(per considerar-lo en molts casos sinonim de Regne i en uns atres per ser el elegit des de Madrit), com se pot comprovar en tots els documents oficials.

Aixina tenim l'Anteproyecte d'Estatut de la Regio Valenciana fet pel Partit Radical Blasquiste en 1931 parla com be diu el seu titul de Regio, no gastant atre nom per a referir-se al nostre Regne.
En la Viqui se veu que no s'han donat conte d'este detall i el nomenen com a Estatut del Pais Valencià. En referencies com estes podriem fer un llibre.

Uns anys despres, naixen uns atres Estatuts:

• Proyecte de Bases per a l'Estatut del Pais Valencià, creat pel C.N.T. (Confederacio Nacional del Treball), partit creat en Barcelona el 1911 que mantenia en el consell nacional la plena majoria catalana,el 18 de Julio de 1936 i fet public el 23 de Decembre de 1936 en que arreplega Pais Valencià. Es un proyecte anarquiste que vulnera l'estructura legal vigent , la Constitucio de la IIª republica, i se vota ademes les disposicions de les Corts.
  
• Proyecte d'Estatut de la Regio Valenciana, redactat per Esquerra Valenciana, partit al que per cert s'integraren molts dels components de les Joventuts Nacionalistes, el 20 de Febrer de 1937 a on apareix en dos ocasions el terme Pais i en totes les demes Regio.
• Proyecte d'Estatut d'Autonomia del Pais Valencià, presentat per Unio Democratica Nacional (el partit de Negrin) que intentà ajuntar els atres dos, durant el preambul explica que tria este nom per considerar a Valencia un Pais o Nacio, seent rebujada esta opcio pels diputats i seent creada per tant com a Regio, encara que el nom no canviaria en esta proposta.
  

Pero, entre tant d'Estatut,mos hem deixat un clar testimoni, que ademes, es realment la primera publicacio d'apologia, i la primera en que apareix este nou nom o adjetiu creat en Barcelona per al nostre Regne. Se tracta d'un obra titulada Pais Valencià escrita per Felip Mateu i Llopis
(Signant de les normes del 32, amic de Sanchis Guarner...) en 1933 quant va tronar de Tarragona, a on va reforçar els seus contactes en els ambients intelectiuals de Catalunya, i inclos dins dels Quaderns d'Orientacio Valencianista editat per l'editorial Estel.
En esta obra (Pais Valencià) Mateu reconeix que "als pobles de la ratlla de Catalunya encara es diu "anar al Regne", "tornar del Regne", "vindre al Regne" i altres frases semblants, tot referint-se a les comarques del Cenia ençà, el Mestrat, Morella, etc., çò és als indrets de l'antic Regne de València. Igualment succeix a les comarques de la ratlla de Castella, algunes avui de la "provincia" de València, com Requena, en les quals la gent vella encara te per costum de "dirir al Reino", "venir del reino", "vivir en elReino", etc., referint-se a les terres històricament valencianes, es a dir, a les que tenien com a ratlla el terme entre Requena i Set-Aigües. La tradiciono valnciana, ço es, la de les comarques de laratlla enllà encara viu amb la força dels fets". Pero no explica l'origen ni l'historia de l'atre terme i manco el per que se decanta per ell, simplement reconeix la tradicio de Regne pero adopta Pais sense mes explicacions. Com sempre molt cientific. Ademés, Mateu, va ser el percusor de la comarcalisacio del nostre Regne. I parlant de comarcalisacio,me pareix un tant estrany, que la Wikipedia, afegixca ad este mapa de Emili Beüt el nom de Pais Valencià, quant en l'original apareix com a Regne de Valéncia.

Pero per a poder estudiar realment el significat i la resposta del terme Pais hem de ser critics i rebuscar que representa realment este terme, per que encara que fora utilisat i llealment defes (tot s'ha de dir) per certs sectors republicans als que los repudiava tot lo que poguera significar o tindre relacio d'alguna forma en la realea, existia ya en aquell temps uns interessos que no agradaven gens als valencians i manco als sectors mes valencianistes, que encara que no se mostraren molt units per les seues diferencies ideologiques (com ara), seguien seent conscients de la situacio i no estaven de ninguna forma disposts a rendir-se ni canviar d'amo en una epoca tant lliberal com va ser eixa Segona Republica.
Aixina en un Curset de Llengua Valenciana que va organisar el Centre d'Actuacio Valencianista patrocinat per l'Ajuntament de Valencia entre els dies 24 i 31 de Juliol de 1932 Josep Maria Bayarri en l'ultima sessio va aprofitar per a parlar sobre este tema, un fet que ha segut oblidat (igual a proposit), pero que realment crec que mereix la pena reviure-lo i tornar-li el protagonisme al seu autor.
"Per la vinculació nacional cal la diafanitat previa, i així haurem de foragitar la dubtosa denominació de "Pais Valencià" referent a nostra nacionalitat, per a dir ben clarament "la Patria Valenciana" o "la Nacio Valenciana": per que lo de "Pais" sona com a regió d'atra nacionalitat."

I es que si be es cert, com diu la Wiki (que no està manipulada) Fuster escrivira el seu llibre Pais Valencià en Barcelona el 1962 en edicions Destino, en 1965, no es manco que Francesc Almela i Vives (Academic de la Real Académia de História Española, de la de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of Ameria de Nova York) va escriure un llibre que pareix ser desconegut per molts (sobre tot la mateixa Viki) titulat Valencia y su Reino(1965. En una segona edicio feta per Del Senia al Segura en 1985) a on l'autor, que havia estat durant molts anys influenciat i mutilat pel catalanisme desperta i defen el nom del Regne, aixina com carrega contra els que l'han manipulat, a l'estil de lo que va fer Miquel Adlert(un atre enganyat) uns anys mes tart.
Hem de d'aclarir, que no hem reproduit el suplement aparegut en El Levante el 2 de Febrer de 1963 Un Libro sobre el Pais Valenciano (en castellà), per no anar signat per ell, i sobre tot per que es una critica del llibre de Fuster, al que califica com a valencià traïdor. Justament contra ell Almela carrega les seues ires uns anys mes tart, tachant-lo de manipulador entre atres coses, uns ultims anys que han quedat en silenci disfrassats per una supost desequilibri sufrit despres d'escriure Valencia y su Reino (per lo que se desconeix el per que este llibre ha segut silenciat sobre tot per la Wiky).

Pero Almela no es l'unic i des de Fora de les nostres fronteres (com a Regne o Nacio) mos sorprenia en 1966 Julian Marias, qui dins del seu llibre Consideración de Catalunya, publicat per Edicions Ayma, fea esta aclaracio "¿ Cuando se ha dicho así ? ( País Valenciano ). ¿ Cuando han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa ?. País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Pero l'historia mos anava a deixar mes fets encara, i aixina, durant el franquisme se va planejar lo que despres en epoca de transicio s'anava a gestar, plans que van ser desbaratats per gent que llunt de tindre un monument al costat de Vinatea, hui son considerats cessionistes.
Llastima que per culpa dels mandataris de Madrit sobre tot a UCD i als diputats vascs i catalans (que foren realment els que votaren pel nostre Estatut), mos han condenat a ser una simple Comunitat de veïns, capant-mos la nostra historia i la nostra realitat com a poble dins del nostre Regne de Valencia.
Espere que aço no siga mes que una etapa de la vida d'este Regne fins que per fi se faça justicia, i com diu la Constitucio Espanyola de 1978 s'adopte el nom historic i del que mai se deuria d'haver separat la nostra patria.Esperem aixina a que per fi algun dia mos governe un partit valencianiste i tornem a ser Regne de Valencian sense talls veïnals, falsos regionalismes servicials, ni mancomunitats inexistents.

I es que com be va dir en 1931 dins del diari El Poble Valencià, Nicolau Primitiu, en un articul titulat Els tres Valencianismes "No mireu puix, al Centre ni a Catalunya, Mireu cap a Valencia endins, remogau les cendres i encengau flamerades de patriotisme que'ns porten a reconstruir la personalitat valenciana, referent, sus la seua sustantivitat, l'edifici que ens calga per a ser una gran nacionalitat. I eixe será el verdader valencianisme, el valencianisme rònec d'una Valencia estricta".
Aixina d'ara en avant quant un ajuntament o algun dels seus regidors pense en impondre o en lliurar a un poble de termes adoctrinadors i imposts com el tractat, espere que tinguen mes clar lo que se mereix el poble, o per lo manco los heu haja aclarit un poc.
I, senten en el seu cor el crit que va dir el 8 de Febrer de 1919 un jove Francesc Almela i Vives...

¡¡¡Vixca Valéncia Lliure!!!

I, com no, tinguen sempre presents estes paraules de Julián Marías
Las doctrinas falsas suelen buscar la imposición (que es lo que feren ells quant mos ficaren el nom en places i carrers), las verdaderas prefieren justificarse.

Fonts:

• Coleccio el Valencianismo. Carlos Recio. AC Confluencia Valenciana. 1999
• Llengua Valenciana una Lengua Suplantada. Mª Teresa Puerto. Diputacio de Valéncia. 2006.
• Constitución Española. 1978
• Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic
• Trajectoria literaria i intelectual de Francesc Alemla i Vives. Josep Ballester. Universitat de Valencia.
• Vida del venerable i apostòlic serf de Déu el P.M. FrAgustin Antonio Pascual... Valencia. 1699.
• Estatutos de la C.Valenciana. Valencia. 2000.
• Wiquipedia i Vikipedia (dos visions difernts d'entendre les coses).
• Enciclopèdia Catalana.
• Biblioteca Valenciana Digital.
• Biblioteca Cervantes.
• Ferran gracies per la foto i a Pep per fer-la.
  

Tweet